1.2.      Evitar tòxics a nivell emocional

L’estrès és un tòxic que posa en marxa el cicle metabòlic de l’òxid nítric amb radicals lliures que són nocives per al sistema immunològic. És fonamental evitar l’estrès tant en la vida personal com en la vida professional.

Per a limitar l’estrès, un aprenentatge fonamental en la vida és el de l’assertivitat: aprendre a posar límits sans per a una. Això és fàcil de dir i molt difícil de fer, però és fonamental per a la salut emocional d’una persona. I la salut emocional és igual d’important o més que la salut física. Assertivitat implica bàsicament dues coses: (1) aprendre a expressar les teves opinions, les teves necessitats i les teves emocions de la forma més clara, senzilla i directa possible; i (2) aprèn a dir que no.

Aquests límits a vegades també impliquen posar límits físics a les interaccions en xarxes socials; o posar límits a les interaccions socials amb unes certes persones que ens xuclen l’energia (persones tòxiques). Cal ser capaç de fer-ho sense sentir-se mal per això. La prioritat en tot moment ha de ser el benestar personal (òbviament sense que això impliqui fer mal a ningú).

Els temes relacionats amb la part psicoemocional els desenvoluparé més en profunditat en la pestanya d’Espiritualitat.

1.3.      Evitar tòxics a la resta de nivells

Vivim en societats amb elevats nivells de violència de la qual no és fàcil abstreure’s com a éssers humans, violència que afecta la nostra salut.

Els temes relacionats amb això els desenvoluparé més en profunditat en les pestanyes de desenvolupament sostenible i de relacions internacionals.

2. Alimentació

Aconsello menjar sa i vegetarià, evitant el gluten i els sucres i limitant els lactis.

En concret, la pauta que a mi em va bé és:

• Al matí, beure molta aigua i continuar bevent durant tot el dia.
• A mitjan matí, prendre fruita àcida de temporada amb fruita seca variada (sense que, en total, la ingesta superi entre deu o dotze unitats de la fruita seca gran -nous, ametlles o nous del Brasil-).
• A l’hora de menjar, alguna d’aquestes opcions:
  • • Llegums (en el meu cas, els cigrons i les llenties són els que millor em sentin). És important que els cigrons s’hagin bullit prèviament en aigua amb alga Kombu de manera que els hagi sortit la saponina; aquesta aigua es tira; i es posen en una olla de pressió a cuinar. Jo els afegeixo pebrot vermell ecològic, comí molt ecològic, pebre roig vermell dolç ecològic i nyora. La llentia la deixo vint minuts en l’olla i el cigró una hora i quart.
    • Patata o bé amb ou (en forma de truita) o bé amb verdures (en forma de lasanya).
    • Mote o pasta de blat de moro.
    • Pastís salat de blat negre amb verdures de temporada, etc.
    • I, sigui el que sigui que coma, sempre ho acompanyo, tots els dies de la meva vida, d’un alvocat al punt just de maduració.
    • I tot ho cuino únicament amb oli d’oliva verge extra ecològic.

• A la tarda-nit, una mica de fruita dolça (plàtan, dàtils, etc.) o neutra (poma, etc.) i algun lacti (preferiblement sense lactosa). És bo que aquesta última ingesta no sigui molt tard (recomanable abans de les 8 de la tarda).

Com a suplementació, recomano, com a mínim, Vitamina C. A mi també m’ajuda la suplementació de Vitamines B i D, magnesi i seleni.

Encara que és molt àmplia la gamma de processos que es poden seguir per a desintoxicar l’organisme, no vull entrar detalladament, perquè jo no soc una experta que pugui pautar-los-hi a ningú.

3. Somni

Les persones amb SSC patim sovint d’insomni, com ja vaig indicar a dalt. De l’observació infereixo que les principals causes dels meus insomnis han estat i són:

• Olors fortes pròximes, sobretot a la casa o en llocs tancats (això explica que intenti que ningú entre ja a la meva casa si no ha respectat el Protocol SQM, i que jo eviti entrar en edificis tancats).
• Ingerir alguna cosa més enllà de les 8 de la tarda.
• Estar en contacte amb algun aparell elèctric com a ordenador, telèfon o televisió més enllà de mitja tarda.
• Mantenir interacció intensa amb alguna persona, en termes de converses molt intenses i profundes; o discussions.
• Haver vist durant el dia imatges impactants que hagin estat una puntada en l’estómac i que, quan una s’intenta dormir, tornen sense parar.
• La lluna plena, l’influx de la qual difícilment puc evitar, i em toca aguantar amb l’insomni.
• Les tempestes electromagnètiques solars. Als països de l’antiga Unió Soviètica aquesta informació fa dècades que es té; a Occident se’ls presta menys atenció. Similar al que s’ha dit envers la lluna, els insomnis derivats d’aquestes tempestes són difícilment esquivables per a mi.

Llest el que antecedeix perquè si se sap la causa, és més fàcil no desesperar-se. Així i tot, l’insomni desespera. Per a intentar dormir recomano concentrar-se en la respiració, en com l’aire entra i surt per les fosses nasals. A mi és el que més m’ajuda, encara que l’insomni continua sent un dels meus pitjors enemics.

En resum, aconsello:

• Evitar els tòxics, inclòs l’estrès.
• Menjar i dormir bé.
• Fer exercici físic (encara que en el cas de persones amb SSC ha de ser un exercici molt suau).
• I tractar de fer, cada dia de la teva vida, alguna cosa, per petit que sigui, que et faci feliç, que faci que el teu cor vibri (en el meu cas és mirar l’horitzó, després de la posta de sol, i meravellar-me amb els balls de colors).