{"id":15309,"date":"1994-10-23T11:53:02","date_gmt":"1994-10-23T10:53:02","guid":{"rendered":"https:\/\/mongonzalez.es\/?p=15309"},"modified":"2025-03-01T10:26:58","modified_gmt":"2025-03-01T09:26:58","slug":"mars-de-lislam","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/mars-de-lislam\/","title":{"rendered":"Mars de l\u2019Islam"},"content":{"rendered":"<div id=\"ez-toc-container\" class=\"ez-toc-v2_0_81 ez-toc-grey ez-toc-container-direction\">\n<div class=\"ez-toc-title-container\">\n<p class=\"ez-toc-title\" style=\"cursor:inherit\">Llistat dels mars<\/p>\n<span class=\"ez-toc-title-toggle\"><a href=\"#\" class=\"ez-toc-pull-right ez-toc-btn ez-toc-btn-xs ez-toc-btn-default ez-toc-toggle\" aria-label=\"Toggle Table of Content\"><span class=\"ez-toc-js-icon-con\"><span class=\"\"><span class=\"eztoc-hide\" style=\"display:none;\">Toggle<\/span><span class=\"ez-toc-icon-toggle-span\"><svg style=\"fill: #999;color:#999\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" class=\"list-377408\" width=\"20px\" height=\"20px\" viewBox=\"0 0 24 24\" fill=\"none\"><path d=\"M6 6H4v2h2V6zm14 0H8v2h12V6zM4 11h2v2H4v-2zm16 0H8v2h12v-2zM4 16h2v2H4v-2zm16 0H8v2h12v-2z\" fill=\"currentColor\"><\/path><\/svg><svg style=\"fill: #999;color:#999\" class=\"arrow-unsorted-368013\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" width=\"10px\" height=\"10px\" viewBox=\"0 0 24 24\" version=\"1.2\" baseProfile=\"tiny\"><path d=\"M18.2 9.3l-6.2-6.3-6.2 6.3c-.2.2-.3.4-.3.7s.1.5.3.7c.2.2.4.3.7.3h11c.3 0 .5-.1.7-.3.2-.2.3-.5.3-.7s-.1-.5-.3-.7zM5.8 14.7l6.2 6.3 6.2-6.3c.2-.2.3-.5.3-.7s-.1-.5-.3-.7c-.2-.2-.4-.3-.7-.3h-11c-.3 0-.5.1-.7.3-.2.2-.3.5-.3.7s.1.5.3.7z\"\/><\/svg><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/div>\n<nav><ul class='ez-toc-list ez-toc-list-level-1 ' ><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-1\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/mars-de-lislam\/#i_els_mars_de_pedra_ocre\" >I. Els mars de pedra ocre<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-2\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/mars-de-lislam\/#ii_els_mars_de_roca_vermella\" >II. Els mars de roca vermella<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-3\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/mars-de-lislam\/#iii_al_voltant_del_mar_daqaba\" >III. Al voltant del Mar d&#8217;Aqaba<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-4\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/mars-de-lislam\/#iv_petra\" >IV. Petra<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-5\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/mars-de-lislam\/#v_al_voltant_del_mar_mort\" >V. Al voltant del Mar Mort<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-6\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/mars-de-lislam\/#vi_el_mar_sagrat\" >VI. El mar sagrat<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-7\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/mars-de-lislam\/#vii_les_flors_del_mediterrani\" >VII. Les flors del Mediterrani<\/a><\/li><\/ul><\/nav><\/div>\n<p style=\"text-align: right;\">Per que les sorres vermelles s\u00e0piguen guardar els secrets<br \/>\nPer que l&#8217;amor d&#8217;un poble no es difumini en la nit<br \/>\nPer que les aig\u00fces roses envaeixin l&#8217;\u00e9sser<\/p>\n<p>Jo per aqu\u00ed camino&#8230; Seguint els passos del meu atzar\u00f3s dest\u00ed que em porta pel llarg i inextricable Carrer de l&#8217;Amargor&#8230; Intentant assolir-lo, caminar al seu costat, per\u00f2 \u00e9s impossible, \u00e9s massa velo\u00e7, em treu molts lustres. .. Per molt que acceleri el ritme de la meva vida, la meva ment ja ha escombrat amb la seva llum, eons abans, aquest terreny, i jo nom\u00e9s puc humil i mansament recollir a les meves mans la collita que el dest\u00ed i la meva ment van sembrar per a mi. .. Tampoc no va escapar aquest estiu a la ineluctable profecia&#8230; La meva ment havia sembrat durant moltes nits de vig\u00edlia i molts dies de son un itinerari perfecte, un recorregut complet: un cercle m\u00e0gic. Si es posa un comp\u00e0s sobre un mapa, es clava l&#8217;agulla al cor del desert del Sina\u00ed, es posa l&#8217;altre extrem al cim de la pir\u00e0mide de Keops i es tra\u00e7a un cercle&#8230; Aquest \u00e9s el cercle m\u00e0gic que la meva ment va tra\u00e7ar en altre temps i que el meu cos ara havia de materialitzar&#8230; Un somni que hauria de patir, sentir i viure en carn pr\u00f2pia.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Ja a l&#8217;avi\u00f3 la meva ment tatuava amb la ploma del dubte sobre la meva pell aquestes paraules: &#8220;\u00c9s estrany que estigui sola&#8230; M&#8217;agradaria viatjar amb alg\u00fa? No ho s\u00e9&#8230; S\u00e9 que m&#8217;acompanyen moltes coses: els bons desitjos de tants que m&#8217;estimen i he deixat darrere meu i el meu altre m\u00f3n. En tots dos trobo la for\u00e7a per mantenir-me alerta i desperta. la seva resist\u00e8ncia. He d&#8217;enfortir-lo perqu\u00e8 em serveixi de vehicle.&#8221;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"i_els_mars_de_pedra_ocre\"><\/span><strong>I. Els mars de pedra ocre<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>Tot va comen\u00e7ar quan l&#8217;avi\u00f3 baixava lentament sobre el <strong>Caire<\/strong>. Era de nit i la ciutat era una bella i bigarrada amalgama de llums i colors. Tot eren puntets a la nit. Puntets i m\u00e9s enll\u00e0, el no-res, una infinita i negr\u00edssima foscor.<\/p>\n<p>A l&#8217;aeroport vaig sentir ren\u00e9ixer al meu interior una immensa alegria&#8230; Si hi ha alguna llengua en aquest planeta el simple meravellament del qual em faci vibrar&#8230; \u00e9s l&#8217;\u00e0rab&#8230;<\/p>\n<p>No obstant, el meu \u00e8xtasi va durar poc. Nom\u00e9s sortir per les portes de l&#8217;edifici em vaig veure embolicada per una muni\u00f3 d&#8217;\u00e9ssers humans que discorrien com a petites gotes d&#8217;una violenta tromba d&#8217;aigua. Em vaig sentir \u00ednfima&#8230; i perduda. Hi havia gent que en buscava una altra i als seus ulls es llegia l&#8217;angoixa de la recerca, altres intentaven vendre&#8217;t els serveis dels seus taxis a preus exorbitants, cridant per atraure l&#8217;atenci\u00f3, lluitant per ser els primers a caure sobre les tendres preses, sobre els incauts turistes. Vaig tancar els ulls i vaig avan\u00e7ar. Vaig aconseguir travessar la marabunta sense haver atret l&#8217;atenci\u00f3 de cap captor d&#8217;incauts. Vaig respirar. Aleshores se&#8217;m va acostar un senyor i em va dir: &#8220;Taxi?&#8221;. &#8220;Bikam?&#8221;. &#8220;Jamsin&#8221;. &#8220;La. Talatin al shai&#8221;. &#8220;Mashi&#8221; o el que \u00e9s el mateix: &#8220;Taxi? Per quant? Cinquanta. Trenta o res. Val&#8221;. I all\u00e0 que ens en vam anar&#8230; Al pobre cotxe li devien fer tant de mal els anys que no va poder evitar emetre un lastimero queixat quan ens hi vam pujar&#8230; Li van cruixir les entranyes.<\/p>\n<p>Em va fer falta una mitja hora escassa per percebre amb total nitidesa l&#8217;ess\u00e8ncia d&#8217;Al-Kahira (El Caire). Ess\u00e8ncia que es pot resumir en pols, arbres, policia i claxonazos&#8230; Tot edifici, tot vehicle i tot arreu estan recoberts d&#8217;aquella sorrenca pols del desert que els confereix el seu indescriptible toc&#8230; La ciutat, encara que sembli mentida, \u00e9s plena d&#8217;arbres enormes i preciosos a les illes del Nil ia molts carrers i carrerons&#8230; Policia n&#8217;hi ha per tot arreu o b\u00e9 la de blanc de tr\u00e0nsit o la de marr\u00f3 i verd dels controls o la de blau que s&#8217;encarrega de la cust\u00f2dia d&#8217;edificis i ambaixades&#8230; I les claxonades se senten milers en tot instant i de tot vehicle, ja que el fan servir per pal\u00b7liar els efectes d&#8217;aquella mandra que els engarrota els dits i els impedeix tocar els comandaments dels intermitents. A Caire el cl\u00e0xon fa de pilot, d&#8217;intermitent, de llum de fre&#8230; Com a d\u00e9u, \u00e9s a tot arreu.<\/p>\n<p>La primera meravella que vaig veure al Caire l&#8217;endem\u00e0 va ser El Museu, poca cura, amb les peces mal exposades&#8230; per\u00f2 genial, inefablement bonic, amb aquests tresors entre les seves parets que b\u00e9 es podria creure una en una altra \u00e8poca i en un altre lloc . Navegar per les seves sales era com solcar sobre la Barca de la Vida els Regnes del M\u00e9s enll\u00e0. Era un viatge al cor de la bellesa a trav\u00e9s de la m\u00e0gica i rica simbologia&#8230;<\/p>\n<p>A les seves sales estava plasmada tota la hist\u00f2ria de l&#8217;Antic Egipte dividida segons la periodificaci\u00f3 que cap al 300 a.e.c. fes l&#8217;historiador egipci Manet\u00f3n en qu\u00e8 s&#8217;agrupen les trenta-una dinasties en quatre per\u00edodes (protodin\u00e0stic, Imperi Antic, Mitj\u00e0 i Nou).<\/p>\n<p>Encara que jo personalment m&#8217;atreveixo a dubtar de la veracitat d&#8217;aquesta periodificaci\u00f3, Manat\u00f3n afirma que abans de l&#8217;inici de les dinasties hi va haver un regnat dels d\u00e9us que va durar 13.900 anys, seguit d&#8217;un per\u00edode d&#8217;11.000 anys regit pels semid\u00e9us, no para de aclaparar-me el fet que els historiadors moderns en altre temps tan aferrats al cientifisme comprovador puguin acceptar i perpetuar una epopeia eg\u00edpcia com a base de la hist\u00f2ria i prenguin la classificaci\u00f3 que Manat\u00f3 fa de les dinasties com a base per a les seves teories i relats hist\u00f2rics. I com que ho fan, per qu\u00e8 no es plantegen qui eren els d\u00e9us i semid\u00e9us que van regir abans i intenten explicar-nos qu\u00e8 en va ser?<\/p>\n<p>Del per\u00edode protodin\u00e0stic, que abasta les dues primeres dinasties i es remunta en el temps a fa gaireb\u00e9 sismil anys, destacava l&#8217;orgull i la defer\u00e8ncia amb qu\u00e8 diverses est\u00e0tues presentaven Menes, el tamb\u00e9 anomenat Narmer, unificador de l&#8217;Alt i el Baix Egipte. Del seu cos que segons les regles escult\u00f2riques aplicables als faraons havia de tenir formes perfectes emanava una harmonia completa. Amb quina dignitat cenyia la corona dels dos regnes el primer fara\u00f3 de la hist\u00f2ria del Gran Egipte!<\/p>\n<p>Si en algun moment de la hist\u00f2ria d&#8217;Egipte es pogu\u00e9s pensar que els qui el regien no eren homes, sin\u00f3 que posse\u00efen coneixements superiors \u00e9s durant les albors de l&#8217;Imperi Antic. Des de Thoser, primer rei de la tercera dinastia fins a Mikerinos, cinqu\u00e8 rei de la quarta dinastia, al curt lapse de dos-cents anys, s&#8217;havien erigit monuments tan perfectament orientats i pensats que serien irrepetibles durant tota la resta de la hist\u00f2ria de la humanitat. La grandiositat i perfecci\u00f3 de les pir\u00e0mides que es van aixecar en aquella \u00e8poca, des de la primera pir\u00e0mide encara amb forma esglaonada del fara\u00f3 Thoser i que es troba a Sakkara, fins a les tres joies de Gizeh, la Gran Pir\u00e0mide de Keops, la pir\u00e0mide del seu fill Kefr\u00e9n i la del seu n\u00e9t Mikerinos, no van poder mai tornar a ser emulades.<\/p>\n<p>De l&#8217;Imperi Antic, que engloba fins a l&#8217;onzena dinastia, es conserven al Museu les quatre tr\u00edades de Mikerinos en qu\u00e8 apareix en un baix relleu en diorita el fara\u00f3 Mikerinos i, amb ell, a la dreta, Athor, la deessa de la bellesa , l&#8217;amor i l&#8217;alegria, representada per una serena i somrient dona del cap de la qual surten dues banyes que mansament abracen un disc solar. El tercer en disc\u00f2rdia de la tr\u00edada apareix a l&#8217;esquerra de Mikerinos i personifica a cada escultura una regi\u00f3 diferent de les diverses de l&#8217;Imperi. \u00c9s incre\u00efble pensar que aquesta bella pedra verda, de duresa comparable al granit, podia ser esculpida amb aquest mestratge i precisi\u00f3 en moments tan remots de la hist\u00f2ria, i que nom\u00e9s en aquestes antigues dinasties es coneixia el secret del seu tallat, art que misteriosament tamb\u00e9 cauria aviat a la incerta Nebulosa de l&#8217;Oblit.<\/p>\n<p>Una altra est\u00e0tua de diorita verda que embadalix i captiva el que la contempla \u00e9s l&#8217;est\u00e0tua de Kefr\u00e9n, fara\u00f3 el nom del qual significa \u201cD\u00e9u de l&#8217;Amanecer\u201d. En aquesta escultura Kefr\u00e9n encarna Osiris; sobre el seu hier\u00e0tic rostre, ser\u00e8 i impassible es posa el falc\u00f3 d&#8217;Horus; el seu cos reposa sobre un tron \u200b\u200bel respatller del qual s\u00f3n les ales d&#8217;Isis i el pedestal del qual \u00e9s la deessa lleona Sehmet.<\/p>\n<p>No ha passat un segon i ja s&#8217;escapa la ment darrere de la fantasia cap al regne de l&#8217;eternitat per intentar rememorar els infusibles lla\u00e7os que uneixen els d\u00e9us de la cosmogonia eg\u00edpcia. La ment desdibuixa a l&#8217;espai escenes en qu\u00e8 Osiris, D\u00e9u de l&#8217;Eternitat i Sobir\u00e0 dels D\u00e9us i els Homes, es casa amb Isis, la Deessa Suprema i Mare Divina, naixent de les dues forces del B\u00e9 Horus, el falc\u00f3, el D\u00e9u del Sol, i Anubis, el xacal, el Jutge Darrer. Per\u00f2 l&#8217;equilibri del B\u00e9 mai no \u00e9s etern i sempre existeix el Mal que contraataca. D&#8217;aqu\u00ed que Seth, germ\u00e0 d&#8217;Osiris, mat\u00e9s aquest, despedac\u00e9s el seu cos i dispers\u00e9s els trossos per tot Egipte. Isis va rebuscar entre les aig\u00fces del Nil i els enormes deserts tractant de recompondre el cos d&#8217;Osiris i va ser amb enorme amor i paci\u00e8ncia que va aconseguir insuflar de nou la vida al cos del seu benamat marit. Des d&#8217;aquell moment Osiris va ser per als \u00e9ssers humans exemple i esperan\u00e7a de la immortalitat. Encara que el Mal existeixi, sempre \u00e9s possible v\u00e8ncer-lo i la mort nom\u00e9s existeix per a aquells \u00e9ssers que l&#8217;accepten i que no lluiten amb les invencibles armes de l&#8217;amor i la paci\u00e8ncia per superar-la.<\/p>\n<p>Si entretanques els ulls, alhora que gires sobre els talons, observes davant teu tres meravelles m\u00e9s, representacions aquesta vegada del poble pla. A banda, l&#8217;est\u00e0tua de fusta de sic\u00f2mor de l&#8217;alcalde del poble (Shij Albalad), tota una obra d&#8217;assemblatge primitiu, amb pedres precioses per ulls que es claven en una i et persegueixen per tota la sala. Al mig, els mateixos ulls escrutinadors de l&#8217;escrigui assegut. A l&#8217;altra banda, una obra en escaiola d&#8217;un matrimoni en qu\u00e8 ell, Rajotek, apareix amb la pell adobada pel sol lluint la primera representaci\u00f3 en la hist\u00f2ria d&#8217;un bigoti, mentre que ella, Nefret, mostra una pell alba, immaculada, conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la seva vida casolana. Quin injust que sempre haguem estat les dones relegades a un recinte tan petit com \u00e9s una llar, quan el m\u00f3n \u00e9s tan gran i tan bonic, hi ha tantes coses per veure i descobrir i tants petits granets que encara podem com a dones aportar-li a aquest malparat planeta! Si alg\u00fa ens hagu\u00e9s escoltat abans!<\/p>\n<p>Si de l&#8217;Imperi Intermedi a penes hi ha vestigis d&#8217;una grandesa, l&#8217;Imperi Nou irromp novament amb for\u00e7a i magnific\u00e8ncia. Aquest Imperi Nou suposa un par\u00e8ntesi d&#8217;esplendor, de la dinastia divuitena la vintena, despr\u00e9s del qual s&#8217;inicia la inexorable decad\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Parlant de dones, va ser a la divuitena dinastia en qu\u00e8 va regnar Hatshepsut, governant amb els poders d&#8217;un fara\u00f3. Per\u00f2 aquesta gran dona, les magn\u00edfiques escultures de la qual es mostren a El Museu, va haver d&#8217;adoptar els atributs masculins i fins i tot utilitzar sempre el pronom mascul\u00ed &#8220;f&#8221; perqu\u00e8 se la prengu\u00e9s seriosament. A la seva mort, era tal l&#8217;odi acumulat cap a ella pel seu nebot i fillastre Tutmosis III, potser per la baixesa que suposava que la seva predecessora hagu\u00e9s estat alg\u00fa del &#8220;sexe infame&#8221; que la va esborrar de totes les inscripcions, cosa que segons les creences eg\u00edpcies equivalia a tancar-li a les portes de l&#8217;eternitat. Fins i tot les poques que van regnar no van passar a la posteritat! Quin futur!<\/p>\n<p>Amb la sala seg\u00fcent arriba un altre cap\u00edtol a\u00efllat de la hist\u00f2ria eg\u00edpcia. \u00c9s la sala dedicada a Amenofis IV. Que qui era? A veure, una altra pista, tamb\u00e9 se&#8217;l coneixia pel nom d&#8217;Akenat\u00f3n. S\u00ed, exacte, va ser aquell fara\u00f3 meravell\u00f3s que va reformar la religi\u00f3 d&#8217;Egipte, adoptant el culte a At\u00f3 com a D\u00e9u \u00fanic i que Mika Waltari present\u00e9s al seu delici\u00f3s llibre &#8220;Sinu\u00e9 l&#8217;egipcio&#8221;. Un home que trenca amb les estructures socials vigents, en qu\u00e8 la casta sacerdotal com a intermedi\u00e0ria entre els d\u00e9us i els homes tenia un paper preponderant i diu que no hi ha intermediaris. Nom\u00e9s ell i el seu exemple condueixen D\u00e9u. L&#8217;exemple d&#8217;una vida en qu\u00e8 la Veritat \u00e9s la consigna, essent el s\u00edmbol la ploma de la veritat. Veritat que en l&#8217;art es plasma en un realisme acurat, on fins i tot els defectes f\u00edsics d&#8217;un fara\u00f3 poden ser plasmats perqu\u00e8 es corresponguin amb la realitat. En les seves representacions existeix una certa aura que uneix Akenat\u00f3n amb la seva estimada Nefertiti, emanant de la uni\u00f3 de tots dos l&#8217;Anj o Clau de la Vida. Una interpretaci\u00f3 seria, potser, que l&#8217;\u00fanic D\u00e9u veritable, el que confereix la Vida Eterna, nom\u00e9s el podem assolir, encarnar, a trav\u00e9s d&#8217;un Amor \u00fanic i veritable.<\/p>\n<p>Si el Museu t\u00e9 dues plantes, imagina qu\u00e8 gran ha de ser el tresor d&#8217;un petit fara\u00f3 que amb prou feines va regnar dues d\u00e8cades per ocupar gaireb\u00e9 tota la planta de dalt. Es tracta del tresor trobat a la tomba de Tutankamon. L&#8217;aparent contradicci\u00f3 entre la seva insignific\u00e0ncia com a fara\u00f3 i la grandesa de les meravelles trobades s&#8217;explica, com passa sempre amb aquestes coses, per una atzarosa juganera del dest\u00ed. Resulta que Rams\u00e8s II, el gran fara\u00f3 de la dinastia dinovena que va aconseguir sotmetre els hitites, el van enterrar tamb\u00e9 a la Vall dels Reis, amb tanta fortuna que van situar la seva exultant tomba sobre una altra m\u00e9s antiga d&#8217;un petit i insignificant fara\u00f3, a saber, Tutankamon.<\/p>\n<p>D&#8217;entre totes les Tombes d&#8217;aquesta Vall la hist\u00f2ria i el temps van anar donant mostres de la seva implacabilitat i el furt va anar deixant fidedigna const\u00e0ncia de com est\u00e0 de arrelat en l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 des de l&#8217;inici dels temps. Per aix\u00f2 quan va arribar aquest segle ia totes les tombes havien estat saquejades i presentaven un aspecte la mar de net. Quan el 1922 l&#8217;arque\u00f2leg brit\u00e0nic Howard Carter netejava un dels laterals d&#8217;aquella gran tomba de Rams\u00e8s II, va descobrir &#8220;per casualitat&#8221; un esgla\u00f3. El que es trobava sota aquell esgla\u00f3 va servir per deixar bocabadat el m\u00f3n sencer.<\/p>\n<p>La tomba semblava un trencaclosques. Primerament, hi havia quatre capelles de fusta recobertes d&#8217;or, introdu\u00efdes una dins l&#8217;altra. Dins la menor hi havia quatre sarc\u00f2fags, el menor dels quals contenia el cos embalsamat del fara\u00f3. I amb ell, els quatre gots canops amb forma al seu torn de minisarc\u00f2fags amb diferents inscripcions, en qu\u00e8 es conservaven el fetge, els pulmons, l&#8217;est\u00f3mac i els intestins del difunt.<\/p>\n<p>Envoltant la capella encara es pot percebre en un daguerreotip de l&#8217;\u00e8poca com s&#8217;amuntegaven centenars d&#8217;objectes; des de carros de combat, a robes, passant per llits, cadires, gerres i altres utensilis de cuina, especiers, llavors, que plantades avui dia encara germinen, 365 estatuetes per servir una cada dia al rei, icones de les de\u00eftats, entre elles un preci\u00f3s Anubis i, milers de joies. En resum, tot all\u00f2 que els seus coetanis van considerar necessari perqu\u00e8 el fara\u00f3 mort aconsegu\u00eds travessar el Mar dels Judicis fins a la riba de la Vida Eterna. Si tanta meravella junta era per a un petit rei, resulta dif\u00edcilment concebible tot all\u00f2 que es prepararia per a un gran fara\u00f3. On ha anat a parar el treball de tants artesans que amorosament van modelar amb les mans aquestes meravelles? Suor perdut en va. On han anat a parar aquests tresors? Trist enigma del passat.<\/p>\n<p>A prop de la sortida encara quedava una sala. Calia pagar a part l&#8217;entrada, per\u00f2 com que em van dir que mereixia la pena, vaig entrar. Male\u00efda l&#8217;hora que ho vaig fer! En aquella sala hi havia els cad\u00e0vers momificats d&#8217;onze faraons i dues reines. Les expressions de les seves cares s\u00f3n com les timeres ganyotes de dolor amb qu\u00e8 maleeixen el m\u00f3n per la profanaci\u00f3 que han estat objecte. Que baix ha caigut l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 quan, en lloc de venerar els seus gloriosos avantpassats, mostra les restes m\u00e9s sagrades com si fos un mercat de segona m\u00e0!<\/p>\n<p>Gr\u00e0cies al cel aquest darrer regust amarg es va esvair r\u00e0pidament en arribar a la porta de sortida, tornar a prendre una \u00faltima inhalaci\u00f3 del m\u00e0gic ambient i tornar a acariciar amb un r\u00e0pid aleteig ocular les joies m\u00e9s preuades. Sortir del Museu al migdia sota l&#8217;abrasador sol nord-afric\u00e0 va ser com un viatge de tornada en el temps a la velocitat de la llum. Tots aquells faraons que havia recreat amb la meva ment i amb l&#8217;opul\u00e8ncia dels quals havia deixat acariciar els meus sentits es tornaven de sobte fantasmes transl\u00facids que s&#8217;elevaven velo\u00e7os per sobre del meu cap per tornar a la foscor i protecci\u00f3 d&#8217;aquelles sales. M&#8217;abandonaven amb una picada d&#8217;ullet de complicitat amb qu\u00e8 volien dir-me que no em preocup\u00e9s, que tornarien a mi en la foscor de les meves nits, habitarien els meus somnis, i em mostrarien, ara que ja ens coneix\u00edem, en secret i amb molt de compte, la veritable dimensi\u00f3 dels seus misteris.<\/p>\n<p>Aquella mateixa tarda em vaig veure davant d&#8217;un misteri encara m\u00e9s gran que el de les escultures que havia vist aquell mat\u00ed. Un misteri que en les meves nits va desvetllant amb la seva habitual dol\u00e7or el bo d&#8217;Anubis. Em refereixo, \u00e9s clar, a les pir\u00e0mides de Gizeh.<\/p>\n<p>Per arribar-hi des del Museu, que est\u00e0 en ple centre a la vora del Nil, una ha de travessar el Nil cap al ponent i avan\u00e7ar cap al sud-est, solcant la jungla de ciment que \u00e9s el Caire, deixant darrere seu barris sencers de cases multiformes, totes elles amb la pols antiga com a denominador com\u00fa, creuant-se amb milers de cotxes carregats de gom a gom d&#8217;\u00e9ssers humans&#8230; fins a arribar a un punt on la ciutat acaba de forma abrupta ia mig metre comen\u00e7a majestu\u00f3s el desert.<\/p>\n<p>Un desert que t\u00e9 com a guardi\u00e0 un \u00e9sser molt especial: el Pare del Por (Abu Alhul), el nom que els \u00e0rabs han donat a l&#8217;esfinx de Gizeh. Aquesta esfinx sembla sortida d&#8217;un conte de fades, plantada al bell mig d&#8217;un immens mar de sorra daurada, c\u00f2modament recolzada sobre el seu gegant\u00ed cos de lle\u00f3. \u00c9s portadora d&#8217;una m\u00e0scara que reprodueix el cap del rei Kefr\u00e9n, despr\u00e9s d&#8217;on s&#8217;amaguen, si un es fixa b\u00e9 i deixa que la intu\u00efci\u00f3 escodrinyi, dos ulls avizors que radiografien dia i nit l&#8217;infinit a la recerca de perills que puguin aguaitar els tresors que aquest bon custodi guarda, \u00e9s a dir, les Pir\u00e0mides. Aquestes s&#8217;estenen despr\u00e9s de l&#8217;estela de l&#8217;esfinx, en l\u00ednia diagonal i de m\u00e9s gran a m\u00e9s petita. Primer Keops, despr\u00e9s Kefr\u00e9n i despr\u00e9s Mikerinos. Sembla com si els faraons haguessin pensat que del desert no podia venir cap mal i haguessin erigit desert endins les seves pir\u00e0mides, sabent que qualsevol amena\u00e7a que vingu\u00e9s del riu seria s\u00e0viament desviada per Abu Alhul.<\/p>\n<p>Encara que hi ha diverses pir\u00e0mides a Egipte i en altres punts del m\u00f3n, cap pot emular la magnific\u00e8ncia de la Gran Pir\u00e0mide de Keops. Estant als seus peus una se sent \u00ednfima, chiquitina, chiquit\u00edn, com un granet de sorra al costat d&#8217;un gran sol; doncs veritablement Keops llueix com un sol. No nom\u00e9s per la impressionant al\u00e7ada que arriba, sin\u00f3 per la seva enorme mida.<\/p>\n<p>Diu la llegenda, llegenda que, encara que reprodu\u00efda en els llibres d&#8217;hist\u00f2ria com a fidedigna, \u00e9s poc de fiar, es va construir aixecant successives plataformes de sorra i rodant per elles sobre troncs els blocs monol\u00edtics de tones de pes. No es van aturar a pensar que com que la Pir\u00e0mide \u00e9s al costat de la desembocadura del Nil, per construir el vessant nord hauria calgut construir part de la plataforma al mig del mar! Resulta tamb\u00e9 aclaparador imaginar com van transportar aquests blocs de pedra, tallats amb tal precisi\u00f3 que encaixen a la perfecci\u00f3 l&#8217;un sobre l&#8217;altre, des de les pedreres situades a milers de quil\u00f2metres Nil amunt. Certament \u00e9s dur creure que aix\u00f2 va ser erigit per \u00e9ssers que encara vivien a l&#8217;edat de bronze.<\/p>\n<p>Aventurar-se a l&#8217;interior de la pir\u00e0mide \u00e9s una experi\u00e8ncia dura. La pujada s&#8217;inicia per un passad\u00eds d&#8217;un metre esc\u00e0s d&#8217;al\u00e7ada i amb una inclinaci\u00f3 enorme, gaireb\u00e9 sense llum, ni ventilaci\u00f3 i pel qual s&#8217;ha d&#8217;avan\u00e7ar a tota llet (doncs segons el guia \u00e9s millor). Encara que el passad\u00eds no crec que tingui m\u00e9s de cinquanta metres, juro que es converteixen en els cinquanta metres m\u00e9s angoixants de la vida d&#8217;una. El passad\u00eds desemboca a la gran galeria, igual d&#8217;inclinada i de fosca, per\u00f2 el sostre del qual \u00e9s infinitament alt (o no arriben, o es passen). Al final de la galeria, que fa cinquanta metres m\u00e9s, es troba la cambra del rei, i en ella&#8230; Xantatach\u00e1n!!! Res. Un sarc\u00f2fag de pedra buit i el no-res. Va ser una d&#8217;aquestes pir\u00e0mides que els clept\u00f2mans del passat es van encarregar de visitar.<\/p>\n<p>Tornant de Gizeh, vaig creuar de nou el Nil. Que bonics \u00e9s! M\u00e9s que riu sembla un mar en miniatura. Enmig de la llera hi ha dues illes com a petits bastions que volguessin aturar el fluir de les aig\u00fces perqu\u00e8 els i les cairotas poguessin, asseient-se a la vora, regalar-se la vista amb tan bonic espectacle. Encara que el fet de ser dos pogu\u00e9s llunyanament recordar les illes parisenques sobre el Sena, aqu\u00ed l&#8217;Escultora del M\u00f3n va decidir llen\u00e7ar la casa per la finestra, esplaiar-se a gust i oblidar els conceptes preestablerts. Va crear un riu tan gran que des d&#8217;una riba no es pot albirar l&#8217;altra i dues illes tan enormes que passejant-hi podries creure&#8217;t a terra de la m\u00e9s ferma.<\/p>\n<p>Caminant, caminant, ara ja per terra ferma de la bona, els meus peus em van portar a &#8220;Jan el Jalili&#8221;, el nucli urb\u00e0 de l&#8217;\u00e8poca isl\u00e0mica i que avui \u00e9s un barri popular. Primer vaig passejar pels carrerons condicionats per a les compres de turistes i em vaig asseure en un d&#8217;aquells encantadors caf\u00e8s a l&#8217;aire lliure. Com descriure la gent! Les mirades penetrants dels homes; les acusacions mudes de les dones vetllades cap a aquelles que s&#8217;atreveixen a anar descobertes&#8230; i, pitjor encara, que gosen tenyir-se de ros; els nens venedors ambulants de tot el que \u00e9s vendible (mocadors de paper, sures de l&#8217;Alcor\u00e0&#8230;); la dona que recull per les taules els cacauets que altres deixen; un \u00e0via amb la seva harm\u00f2nica i una caixa malmesa venent llumins; la shisha, aquesta cantarina pipa d&#8217;aigua, que nom\u00e9s l&#8217;home pot fumar i, en certa manera, amb cada glopada, el refor\u00e7a en el rol prepotent. Tot plegat amanit amb la m\u00e0gia de l&#8217;encens que passen balancejant cremadors ambulants, del gessam\u00ed que passen venent en olorosos collarets, dels m\u00e0necs que vessen totes les paradetes i d&#8217;aquella dol\u00e7a aroma d&#8217;herbabona fresca (naana) que tiren al te.<\/p>\n<p>Vaig decidir anar a buscar la part de les antigues muralles que sabia que encara estaven drets. Encara es conservaven dues enormes portes d&#8217;entrada a la ciutat amb les torrasses de pedra unides per un tros de mur. Tot i aix\u00f2, el que em va impressionar van ser no tant les muralles, sin\u00f3 la zona que vaig haver de travessar per arribar-hi. Fora ja de la part arranjada del barri, els carrers semblaven veritables filigranes d&#8217;equilibri d&#8217;oposats; al costat de fa\u00e7anes precioses de mansions medievals amb gelosies de fusta minuciosament treballades hi havia barraques ru\u00efnoses i, amb elles, antigues mesquites o escoles alcor\u00e0niques amb els seus orgullosos i bells minarets. I quanta pobresa vaig veure!&#8230; Nens descal\u00e7os, mutilats, \u00e9ssers que estaven a la vora de la mis\u00e8ria&#8230; Per\u00f2 quants somriures meravellosos em van enviar! quanta alegria i quantes ganes de viure!&#8230; En llocs aix\u00ed s&#8217;adona que la felicitat neix de dins, de molt endins, i que per molt plena de pen\u00faries que estigui la seva vida o per molt brutes que puguin estar els seus carrers encara conserven l&#8217;habilitat de fer fluir pels seus \u00e9ssers aquesta felicitat fins que pren el motlle d&#8217;un somriure&#8230;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"ii_els_mars_de_roca_vermella\"><\/span><strong>II. Els mars de roca vermella<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>Ara imagina que el pols s&#8217;adorm i que el comp\u00e0s gira. Una va sent transportada (en el meu cas amb autob\u00fas p\u00fablic) per sobre de les aig\u00fces que formen l&#8217;immens estuari del Nil, m\u00e9s enll\u00e0 del canal de Suez cap al cor del <strong>desert del Sina\u00ed<\/strong>. Perqu\u00e8 et facis una idea de com \u00e9s aquest desert, pensa en un rectangle bicolor la meitat nord-occidental del qual s\u00f3n dunes de terra groga i l&#8217;altra meitat del qual s\u00f3n enormes muntanyes de terra vermella. Crec que el m\u00e9s impressionant d&#8217;aquest desert s\u00f3n els contrastos. D&#8217;anar per una carretera on a un costat s&#8217;est\u00e9n una massa blau-verdosa d&#8217;aigua pac\u00edfica i reverberant ia l&#8217;altra una massa ocre de sorra solit\u00e0ria es passa de sobte entre les faldes d&#8217;alt\u00edssimes muntanyes de calc\u00e0ria vermella que sorgeixen violentament de la res i s&#8217;esforcen per assolir el cel. I es produeix un d&#8217;aquells moments en qu\u00e8 la bellesa de l&#8217;entorn emmudeix la ment i allibera els seus lligams al cor.<\/p>\n<p>Al segle sis\u00e8 uns monjos ortodoxos grecs van decidir construir als peus de l&#8217;hist\u00f2ric Mont\u00e9 Sina\u00ed un monestir que van anomenar Santa Katerina. Amb els segles els mojes van anar pacientment excavant a la roca els tres mil vuit-cents esglaons que porten al cim. Encara avui, la trentena escassa de monjos que segueixen habitant aquest monestir fortificat representa l&#8217;\u00fanic senyal de vida humana a molts quil\u00f2metres a la rodona.<\/p>\n<p>Vaig deixar el meu pesat motxill al monestir i vaig comen\u00e7ar l&#8217;ascensi\u00f3. Hi ha dues opcions: o b\u00e9 es puja per les escales, la qual cosa \u00e9s m\u00e9s directa, per\u00f2 alhora m\u00e9s esgotador, o b\u00e9 es pren un caminet que voreja la muntanya i puja en ziga-zaga pel seu vessant oriental, la qual cosa \u00e9s m\u00e9s llarga, per\u00f2 m\u00e9s accessible. Qu\u00e8 vaig fer? \u00c9s clar, el segon. M&#8217;havien dit que l&#8217;escalada durava unes quatre hores i com volia veure la posta de sol des del cim, vaig decidir, malgrat l&#8217;ardent sol del migdia, comen\u00e7ar l&#8217;escalada despr\u00e9s de dinar.<\/p>\n<p>Aqu\u00ed em veus, pujant, sufocada pel dens aire que omplia la vall i per l&#8217;abrasador sol que jugava a reflectir-se a les roques. Jo era un punt diminut i solitari enmig de la majestuositat de les muntanyes circumdants; un puntet m\u00f2bil enmig d&#8217;aquest mar est\u00e0tic de pedra vermella. A mesura que anava deixant darrere meu racons del cam\u00ed i anava pujant, notava com l&#8217;aire era cada cop m\u00e9s lleuger, m\u00e9s fresc. La meva \u00e0nima s&#8217;anava sentint cada cop m\u00e9s plena d&#8217;un sentiment de llibertat inefable. Una alegria sense nom s&#8217;havia apoderat del meu cor accelerat. Cada batec semblava voler animar-me que no defall\u00eds i repicava contra la meva templa un estrident: &#8220;Ja gaireb\u00e9, ja gaireb\u00e9, ja gaireb\u00e9&#8221;. O b\u00e9 ja gaireb\u00e9 arribava o ja gaireb\u00e9 la palmava, de manera que el repiqueteig portava tota la ra\u00f3 del m\u00f3n.<\/p>\n<p>El cam\u00ed arribava a un punt on travessava una estreta gola, passava al vessant nord de la muntanya i enlla\u00e7ava amb les escales. Ja nom\u00e9s quedaven set-centes per pujar! No obstant aix\u00f2, del dit al fet hi ha un bon tros i, encara que sembla una min\u00facia, aix\u00ed dit, em va costar d\u00e9u i ajuda pujar els gaireb\u00e9 mil graons. Vaig creure que no arribava, per\u00f2 per fi vaig arribar. Uf!!! Vaig arribar i de com era de bonic el paisatge que m&#8217;envoltava, crec que no vaig trigar ni una mil\u00b7l\u00e8sima de segon a oblidar tots els meus mals. Mir\u00e9s on mir\u00e9s una, la vista es perdia per sobre de cadenes infinites de muntanyes que a la llum vespertina prenien lentament un tint carmes\u00ed.<\/p>\n<p>Vaig arribar encara a temps per descansar abans de veure pondre&#8217;s el sol&#8230; A dalt \u00e9rem quatre gats, amb la qual cosa ens vam presentar i ens vam asseure en cercle. Jo portava un mel\u00f3 (cal ser optimista per pujar amb un mel\u00f3 a una muntanya de dos mil vuit-cents metres), uns alemanys pa, formatge salat i cogombres, i un franc\u00e8s galetes, aix\u00ed que entre tots compartim i va sortir un sopar perfecte.<\/p>\n<p>Veure la posta de sol va ser una cosa molt bonica. El sepulcral silenci regnant subministrava a l&#8217;\u00e0nima la pau suficient per poder posar tota la seva energia a acomiadar el sol que ens deixava. Un sol que amb els seus \u00faltims raigs anava acariciant tendrament els cims de les muntanyes i quina vareta m\u00e0gica les anava convertint en blaus, per passar despr\u00e9s lentament a un violeta fosc que a poc a poc anava tornant borrosos els contorns fins a difuminar-los al negre de la nit .<\/p>\n<p>Dormir ja va ser una altra cosa. Un bedu\u00ed que tenia una petita botigueta de te prop del cim em va deixar unes mantes. Vaig conv\u00e8ncer els meus companys de sopar perqu\u00e8 em fessin de protectors laterals i all\u00e0 ens vam fer fora, sobre les dures roques. Amb un franc\u00e8s de banda i dos alemanys a l&#8217;altre, ben protegida per la flor i nata de la Uni\u00f3 Europea, vaig mirar al cel. Ja que no creia que pogu\u00e9s dormir del fred que feia, com de fet va passar, vaig decidir recrear-me la vista. El cel era tan clar que es podien veure fins a les entranyes de l&#8217;univers. Per primera vegada a la meva vida vaig poder observar amb tota nitidesa la Via L\u00e0ctia&#8230; com un preci\u00f3s n\u00favol. A estones els donava a les estrelles el xaloc i semblava que s&#8217;haguessin tornat boges, aleshores comen\u00e7aven a caure i no em donava temps a demanar desitjos a la velocitat amb qu\u00e8 els meus ulls les captaven.<\/p>\n<p>Cap a les quatre del mat\u00ed va comen\u00e7ar a arribar gent. Es veien les llumetes de les llanternes ziga-zagues en el negre aire de la nit, alhora que se sentien tota mena d&#8217;idiomes&#8230; fins i tot hi havia un grup de coreans que va estar cantant, resant i fent penit\u00e8ncia col\u00b7lectiva un bon rat\u00e0s. Amb aquest \u201cangelical despertar\u201d em vaig disposar a veure sortir el sol. Quin no seria el meu espant quan vaig mirar al voltant i vaig veure la marabunta humana que em circumdava. Semblava com si les gates de la nit anterior haguessin parit. En aquestes condicions, havent de barallar-se per un trosset de roca sobre el qual recolzar les assentadores, per molt bonic que fos el clarejar, no va tenir la m\u00e0gia del capvespre anterior. Era graci\u00f3s, centenars de dits recolzats sobre el disparador de les c\u00e0meres per captar un instant que passa cada dia, per\u00f2 que generalment ignorem.<\/p>\n<p>Aquesta vegada vaig baixar per l&#8217;escur\u00e7at. &#8220;Curt&#8221;, per\u00f2 intens. Despr\u00e9s vaig passar mig dia que em tremolaven les cames de tanta escala. Despr\u00e9s de visitar el monestir per dins, vaig agafar juntament amb altres guiris un taxi compartit fins al golf d&#8217;Aqaba. Em vaig asseure davant i vaig venir tot el cam\u00ed parlat amb Sayed, el conductor, un noi bedu\u00ed de bells trets, la pell, molt torrada per l&#8217;incliment sol del desert, tenia la brillantor del d\u00e0til madur. An\u00e0vem solcant la vall que deixen les altes muntanyes del Sina\u00ed, amb les seves fascinants formes i mides: pedres granats precedides per un mar de sorra; enormes blocs de pedres ocre calc\u00e0ria erosionada pel vent. Avancem un tram envoltats de palmeres salvatges amb cinc i sis bra\u00e7os moltes&#8230; fins que, de sobte, sorties d&#8217;un revolt i es veia el mar.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"iii_al_voltant_del_mar_daqaba\"><\/span><strong>III. Al voltant del Mar d&#8217;Aqaba<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>El <strong>Golf d&#8217;Aqaba<\/strong> amb les aig\u00fces cristal\u00b7lines t\u00e9 una m\u00e0gia especial. Imagina&#8217;t dues alt\u00edssimes serralades en forma d&#8217;ull obert. Tant la parpella superior com l&#8217;inferior s\u00f3n enormes muntanyes vermelles. A dalt meitat amb bandera saudita i meitat amb jordana, a baix tota ella eg\u00edpcia. Entre ells hi ha un preci\u00f3s toll de ll\u00e0grimes. Un toll el color del qual canvia al llarg del dia: d&#8217;un blau grisenc al clarejar, passa a un blau verd\u00f3s al migdia ia un blau rosaci al vespre.<\/p>\n<p>\u00c9s precisament al crepuscle quan els esperits que donen el seu tint a les muntanyes baixen a banyar-se al mar i l&#8217;envaeixen de tal manera que sembla que una es troba davant d&#8217;un immens Mar Roig; i precisament \u00e9s cap a aquest mar cap al qual flueixen les tranquil\u00b7les aig\u00fces aqabenes per la cua de l&#8217;ull.<\/p>\n<p>La lleganya d&#8217;aquest Mar d&#8217;Aqaba \u00e9s Eilat, els tres quil\u00f2metres de costa que haurien de pert\u00e0nyer a Palestina i que estan a les mans israelianes des de la Guerra dels Sis Dies.<\/p>\n<p>\u00c9s curi\u00f3s, en principi, la idea amb qu\u00e8 vaig sortir d&#8217;Espanya era anar directament del Caire a Nueiba i agafar el ferri. Tot i aix\u00f2, durant el que portava de cam\u00ed havia anat coneixent molts viatgers solitaris com jo que explicaven les seves experi\u00e8ncies i aventures i tots coincidien en la inigualable bellesa de les platges del mar vermell i dels tresors que amagaven les entranyes d&#8217;aquell mar. Per aix\u00f2 decid\u00eds alentir el meu viatge i intentar corroborar amb la meva experi\u00e8ncia aquests relats.<\/p>\n<p>Pel cam\u00ed cap a Nueiba, quan ja havia pres m\u00e9s confian\u00e7a amb Sayed, li vaig comentar la meva idea i li vaig esmentar els noms de les platges que m&#8217;havien recomanat. Em va mirar furtivament mentre prosseguia la seva conducci\u00f3 r\u00e0pida i em va dir que aquestes platges que m&#8217;havien dit eren per a turistes i em va proposar ensenyar-me un altre lloc. Com que no tenia res a perdre, vaig acceptar.<\/p>\n<p>El taxi va arribar a Nueiba, la ciutat portenya eg\u00edpcia des d&#8217;on surten els ferris cap al port jord\u00e0 d&#8217;Aqaba. L&#8217;apel\u00b7latiu de ciutat li queda gran, ja que no \u00e9s m\u00e9s que un conjunt de barets i casutxes en altre temps emblanquinades de blanc, per\u00f2 que amb el temps s&#8217;han anat amarant del greix de l&#8217;entorn. Despr\u00e9s de deixar els tres francesos que ens acompanyaven vaig seguir, ara ja de nou en solitari, el meu periple.<\/p>\n<p>Sayed em va portar a Naguema, un min\u00fascul enclavament amb algunes xocites de canya i fulles de palmera i amb una platja paradis\u00edaca. Unes noies israelianes que tenien llogada una de les xocetes em van prestar unes ulleres de bussejar ia l&#8217;aigua potes! A pocs metres de la riba ja es veien formacions de coralls. No els havia observat mai de tan a prop. A la transl\u00facida atmosfera submarina els coralls semblaven arbres de ficci\u00f3. Estaven embolicats per una suau capa blava que conferia als colors un toc especial d&#8217;irrealitat. Alguns, d&#8217;un vermell fort, semblaven ocupar un lloc privilegiat, mentre que aquells roses o blanquinosos feien la impressi\u00f3 de ser m\u00e9s febles, m\u00e9s susceptibles de ser ferits. I tots plegats formaven un extens bosc carregat d&#8217;un equilibri mut.<\/p>\n<p>Aquella tarda, quan els meus membres s&#8217;havien recarregat amb la for\u00e7a revitalitzadora del mar, vaig decidir continuar el meu cam\u00ed. A Naguema corrien rumors que ja era possible passar d&#8217;Eilat a Aqaba, que el nou lloc fronterer ja havia estat inaugurat. Encara que vaig intentar comprovar la veracitat d&#8217;aquests comentaris, ning\u00fa no els va poder desmentir, ni afirmar-los, aix\u00ed \u00e9s que vaig decidir corroborar-ho per mi mateixa.<\/p>\n<p>Vaig sortir a la carretera a buscar algun mitj\u00e0 de locomoci\u00f3 i per casualitats de la vida va apar\u00e8ixer Sayed amb el cotxe novament carregat de turistes. Em va dir que els portava a Taba. Li vaig preguntar si m&#8217;importava portar-me a mi tamb\u00e9 i vaig tornar a muntar a l&#8217;entranyable i desballestat taxi.<\/p>\n<p>La carretera passa pel costat del mar, el va vorejant. Una aigua blava, cristal\u00b7lina, net\u00edssima, transparent i muntanyes enormes a banda i banda. Cada vegada que la carretera fa un rac\u00f3 entre muntanyes i tornem a enfilar el mar em sembla com si ens an\u00e9ssim a perdre entre les seves onades.<\/p>\n<p>Arribem a Taba. Parlant de Taba i perqu\u00e8 et situ\u00efs, \u00bfTe&#8217;n recordes que abans et vaig dir no sense certa ironia que el golf d&#8217;Aqaba acaba en una lleganya israeliana que \u00e9s la ciutat d&#8217;Eilat? Doncs b\u00e9, els seus dos bastions custodis s\u00f3n Taba a Egipte i Aqaba a Jord\u00e0nia. En deu quil\u00f2metres escassos de costa hi ha tres ciutats pertanyents a tres pa\u00efsos diferents entre els quals la conviv\u00e8ncia no ha estat excessivament senzilla al llarg dels anys.<\/p>\n<p>A Taba, que no t\u00e9 m\u00e9s que dues dotzenes de cases, un parell d&#8217;hotels i tres m\u00e9s en construcci\u00f3, Sayed em va portar directament a la frontera. Vaig preguntar als policies egipcis si ja es podia passar d&#8217;Israel a Jord\u00e0nia, per\u00f2 no em van saber dir, aix\u00ed que els vaig demanar que em deixessin passar fins al lloc israeli\u00e0 sense segellar-me el passaport i que de seguida tornava. Em van mirar una mica confosos, per\u00f2 els vaig suplicar amb un to tan ferm que em van deixar passar.<\/p>\n<p>A uns cinquanta metres hi havia el lloc fronterer israeli\u00e0. Calia canviar de registre: no m\u00e9s \u00e0rab, ara angl\u00e8s. El soldat de torn ja m&#8217;agafaria el passaport de les mans per segellar-lo, quan li vaig dir que no. &#8220;He vingut nom\u00e9s a preguntar-li una cosa&#8221;. Va aixecar el cap i em va mirar perplex. &#8220;Si entro per aqu\u00ed a Israel, puc despr\u00e9s passar a Jord\u00e0nia?&#8221;. &#8220;No&#8221;. &#8220;I no puc encara que sigui fer a peu els tres quil\u00f2metres que em separen d&#8217;Aqaba i entrar-hi&#8221;. Aquesta vegada l&#8217;homenet semblava for\u00e7a irritat. &#8220;Que no&#8221;. &#8220;B\u00e9, no s&#8217;enfadi. Gr\u00e0cies. Ad\u00e9u&#8221;. I me&#8217;n vaig anar per on havia vingut, davant la mirada al\u00b7lucinada del col\u00b7lega. No seria fins uns dies m\u00e9s tard, quan jo ja em trobava a Amman, que van obrir el fam\u00f3s pas fronterer Aqaba-Eilat. Vaig arribar cinc dies massa aviat.<\/p>\n<p>Estava capvespre. Em trobava a Taba. Per poder arribar a Jord\u00e0nia no em quedava m\u00e9s remei que desfer el cam\u00ed recorregut i tornar a Nueiba per agafar el ferri. Per\u00f2 nom\u00e9s en sortia un al dia i ho feia a mitja tarda. Ja no arribava a temps d&#8217;agafar-lo. Qu\u00e8 fer? Vaig anar fins on m&#8217;havia deixat Sayed i per a la meva alegria encara hi era. Li vaig explicar la meva situaci\u00f3 i em va oferir passar la nit al costat d&#8217;un palmerar, al costat de la platja, on segons sembla solien quedar-se ell i uns amics sempre que els tocava fer nit a les rodalies de Taba. Com m\u00e9s val dolent conegut que bo per con\u00e8ixer&#8230;<\/p>\n<p>Cam\u00ed del palmerar el vaig conv\u00e8ncer perqu\u00e8 par\u00e9s al costat d&#8217;un lloc que m&#8217;havia cridat molt l&#8217;atenci\u00f3 quan hav\u00edem passat l&#8217;altra vegada. Es tractava d&#8217;una preciosa illa al mig del mar, tota emmurallada, amb llacs naturals dins de les muralles, i al cim de la qual s&#8217;erigia la majestuosa fortalesa de Salah al Din (Salad\u00ed), aixecada al segle XI com a basti\u00f3 contra els croats. Amb aquella llum blau-rosada del capvespre semblava el castell del pr\u00edncep d&#8217;un conte de fades.<\/p>\n<p><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6044 aligncenter\" src=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/mares-del-islam-300x154.png\" alt=\"\" width=\"554\" height=\"284\" \/><\/p>\n<p>Sayed em va deixar a la platja al costat del palmerar. Em va dir que posaria benzina, a comprar una mica de menjar i que de seguida tornava. &#8220;No et moguis d&#8217;aqu\u00ed&#8221;. I all\u00e0 que se&#8217;n va anar. Em vaig asseure a la sorra, al costat del mar i em vaig posar a observar com els esperits del capvespre jugaven a pintar les aig\u00fces. Passava el temps, anava enfosquint, i Sayed no tornava. Aleshores em vaig adonar que havia oblidat la motxilla al cotxe. Com que no tenia ni idea d&#8217;on era, el m\u00e9s assenyat era esperar. I aix\u00ed ho vaig fer. Vaig intentar relaxar-me i expulsar de la meva ment tots aquests pensaments de por i de preocupaci\u00f3 que lluitaven per conquerir el meu castell interior. Vaig demanar ajuda al mar i em vaig calmar.<\/p>\n<p>De sobte vaig veure que a la llunyania al costat de la riba alg\u00fa es movia en direcci\u00f3 meva. M&#8217;hauria encantat que en aquell moment haguessin baixat els \u00e0ngels del cel i m&#8217;haguessin tret d&#8217;aqu\u00ed, o que s&#8217;hagu\u00e9s obert la terra i m&#8217;hagu\u00e9s empassat. La figura humana s&#8217;acostava. Lentament. Molt lentament. De mica en mica anava podent distingir els seus trets. Es tractava d&#8217;un home de mitjana edat i per la seva aparen\u00e7a diria que bedu\u00ed. Crec que el pobre estava encara m\u00e9s sorpr\u00e8s que jo de veure enmig del no-res una turista extraviada.<\/p>\n<p>Es va acostar molt amablement i va dibuixar a la cara un somriure per desfer el gel d&#8217;un primer matx. M\u00e9s que veure el seu somriure, la vaig intuir, perqu\u00e8 cada cop estava m\u00e9s fosc. &#8220;Ahl\u00edn&#8221;. &#8220;Ahlan&#8221;. La seva hola i la meva hola. Es va presentar: era bedu\u00ed i pescador, i era a la riba pescant amb uns amics. Jo li vaig explicar qui era i li vaig dir que estava esperant el taxista que havia anat a posar benzina. &#8220;Arab o bedui?&#8221;. Vaig respondre que bedu\u00ed. &#8220;Aleshores tornar\u00e0&#8221;. De totes maneres em va dir que si volia, podia anar-hi a seure amb ells doncs tenien te i menjar. Li vaig agrair i vaig quedar que, si no venia Sayed, m&#8217;hi aproparia. Quan se n&#8217;anava em va dir, com qui no vol la cosa, que el taxista no havia pres la direcci\u00f3 de la benzinera, sin\u00f3 l&#8217;oposada. \u00a1Sospit\u00f3s! A la estoneta vaig decidir acostar-me i vaig beure un delici\u00f3s te al costat de la seva foguera.<\/p>\n<p>Quan Sayed va arribar bona estona, vaig trigar a tornar. Fala! Ara que esper\u00e9s ell! Em va preguntar on havia estat i li vaig dir que amb uns pescadors. &#8220;I tu?&#8221;. &#8220;Vaig anar a posar gasolina ia menjar&#8221;. Silenci. Millor estar calladeta i no rebuscar, aix\u00ed que em vaig asseure a la manta que havia est\u00e8s al costat del mar i vam sopar. En acabar de sopar ens vam fer fora i vam estar parlant molta estona. Em va dir que temia les dones i que per aix\u00f2 preferia dormir al cotxe. &#8220;No et preocupis, jo dormo <em>tajta annuyum<\/em>&#8221; (que vol dir: sota les estrelles).<\/p>\n<p>Despr\u00e9s no s\u00e9 com vam fer manetes i va ser una sensaci\u00f3 dolc\u00edssima, per\u00f2 molt estranya. Per qu\u00e8 ho feia? &#8220;Viuries tu al desert?&#8221; -em preguntava la meva consci\u00e8ncia. &#8220;No&#8221;. &#8220;Llavors no juguis&#8221;- em reprenia. Per\u00f2 de vegades \u00e9s dif\u00edcil no deixar-se emportar. Al cap ia la fi, les nostres mans l&#8217;\u00fanica cosa que feien era conversar amb les seves car\u00edcies.<\/p>\n<p>A poc a poc el somni va anar venint. Arrullada pel so de les onades del mar, per la suau brisa, per la resplendor de les estrelles fugaces que els meus cansats ulls aconseguien percebre quan despr\u00e9s d&#8217;un esfor\u00e7 suprem aconseguia entreobrir-los, per les car\u00edcies d&#8217;un home del desert&#8230; Arrullada per la nit, em vaig adormir.<\/p>\n<p>Va clarejar per la meva veu interior abans que sort\u00eds el sol per darrere de les muntanyes saudites&#8230; I em vaig asseure a la riba en postura iogui a esperar el Sol&#8230; Just abans que sort\u00eds, Sayed va venir per darrere i em va tapar els ulls&#8230; Es va asseure al meu costat. Esmorzem uns m\u00e0necs i en marxa! Vaig haver de posar-me una kufia (un vel) durant diversos quil\u00f2metres, ja que hi havia llocs de policia i no estava perm\u00e8s que els estrangers dormissin a la platja. Amb vel ia la velocitat del cotxe, feia l&#8217;enganxat.<\/p>\n<p>Un cop a Nueiba vaig buscar infructuosament la petita caseta on venien els bitllets. Cada indicaci\u00f3 que em donaven em portava a un lloc diferent. Al final la vaig trobar gr\u00e0cies a un escoc\u00e8s, per\u00f2 acabaven de tancar. Em vaig asseure a esperar en un d&#8217;aquells barrets malparats a l&#8217;ombra d&#8217;un sostre de palmera que em protegia del sol. Despr\u00e9s que em sablegessin amb el bitllet, a sobre en d\u00f2lars, vaig travessar de nou tot el poblet fins arribar al recinte portuari. Tots els pobres \u00e0rabs feien cues inhumanes i els guiris, com a ministres, pass\u00e0vem sense fer cua. Vaig saber que el ferri sortiria amb retard. Si alguna cosa en necessita una al m\u00f3n \u00e0rab, \u00e9s paci\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Em vaig dedicar a indagar quin era el dest\u00ed final dels pobres \u00e0rabs que anaven vestits amb parracs i eren tractats amb total menyspreu pels gu\u00e0rdies. Es tractava d&#8217;egipcis humils que anaven a l&#8217;Ar\u00e0bia Saudita com a m\u00e0 d&#8217;obra barata. A la meva pregunta de per qu\u00e8 no agafaven un ferri directe a l&#8217;Ar\u00e0bia, sin\u00f3 que passaven per Jord\u00e0nia, em van respondre que el ferri a l&#8217;Ar\u00e0bia trigava cinquanta hores. Pobre gent!<\/p>\n<p>Ja al ferri vaig fer tot el trajecte a dalt a coberta, cosa que est\u00e0 prohibida per a les dones i per aix\u00f2 era l&#8217;\u00fanica entre una multitud d&#8217;homes. Anava recolzada contra la barana de ponent i observant el recorregut del sol fins a amagar-se darrere les muntanyes eg\u00edpcies. Blaus a la llum del crepuscle. Venia amb mi Jordi, un arque\u00f2leg submar\u00ed giron\u00ed encantador que acabava de con\u00e8ixer. Al mateix temps que em feia de protector invisible davant les mirades curioses i reprovat\u00f2ries dels egipcis, em desvetllava els secrets que havia descobert en les seves moltes aventures submarines per aquest bell mar. Pel que sembla hi ha molts taurons! Encara sort que no ho vaig saber abans, sin\u00f3 no em banyo.<\/p>\n<p>Durant el trajecte vam con\u00e8ixer Muhamed, un dels mariners de rang del vaixell, que ens va convidar a quedar-nos a casa seva si an\u00e0vem a Amman. Gr\u00e0cies a ell vam veure l&#8217;amarratge des d&#8217;un lloc privilegiat, incloses les maniobres del pr\u00e0ctic.<\/p>\n<p>Ja al port paguem el visat. Curiosament varia de pa\u00eds a pa\u00eds, mentre que els alemanys paguen un m\u00ednim simb\u00f2lic, els anglesos han de pagar molt\u00edssim. Els espanyols al mig, ni un extrem, ni l&#8217;altre. Despr\u00e9s a la porta del port hi havia una fila llargu\u00edssima d&#8217;oncles als que anaven ficant en camions, com caps de bestiar; els mateixos que manaven Ar\u00e0bia Saudita.<\/p>\n<p>Com ja havia enfosquit vam decidir fer nit a Aqaba, en un petit hotelet del centre. Vam decidir anar a passejar, fins que, vagabundejant a la nit, els nostres passos ens van portar a la platja. Hi havia un munt de gent asseguda, fam\u00edlies senceres, grups de joves. En passar pel costat d&#8217;uns nois ens van saludar i ens vam asseure amb ells. Eren la majoria estudiants del nord de Jord\u00e0nia. Em va semblar una gent meravellosa, molt sensible i interessada pel m\u00f3n, amb molta dignitat humana. Tot i que compartien llengua amb els egipcis, tot i aix\u00ed, es diferenciaven. Mentre que molts egipcis dels que vaig con\u00e8ixer eren incapa\u00e7os de parlar correctament l&#8217;\u00e0rab cl\u00e0ssic, els jordans eren perfectament capa\u00e7os de fer-ho. Simple i planament era un plaer conversar amb ells.<\/p>\n<p>A la una del mat\u00ed va venir la policia a dir-nos amb molt bones maneres que estava prohibit estar a partir d&#8217;aquella hora a la platja i vam marxar. Quan ja est\u00e0vem a mig cam\u00ed, ens va arribar de nou la policia i ens va demanar disculpes&#8230; Que pod\u00edem anar on voldr\u00edem i ells ens acompanyarien perqu\u00e8 ning\u00fa ens molest\u00e9s. Agra\u00efm la seva dilig\u00e8ncia. Vam haver d&#8217;insistir que de veritat est\u00e0vem cansats i vol\u00edem anar a dormir, perqu\u00e8 es quedessin tranquils i els fossin els remordiments de consci\u00e8ncia. Jo vaig agafar un somni dol\u00e7 bressolat per la idea de quina bella era Jord\u00e0nia! La llengua m\u00e9s bonica&#8230; Els homes m\u00e9s macos&#8230; i la gent m\u00e9s culta. I aix\u00f2 que em quedaven encara per descobrir tots els meravellosos enclavaments secrets d&#8217;aquest nou pa\u00eds.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"iv_petra\"><\/span><strong>IV. Petra<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>L&#8217;endem\u00e0 al mat\u00ed partim per a <strong>Petra<\/strong>. Tot un busset per a cinc persones: Jordi, tres francesos i jo. El paisatge era m\u00e9s apagat que el del Sina\u00ed. A banda i banda hi havia muntanyes d&#8217;un color blanc-i-vermell i ocre, poc escarpades, m\u00e9s pedregoses i amb algun matoll escampat. Les cases dels poblets pels quals pass\u00e0vem s&#8217;assemblaven for\u00e7a a les de Tun\u00edsia, quadrades, b\u00e9 de pedra o de ciment i generalment pintades de blanc.<\/p>\n<p>Arribem a Wadi Musa i busquem directament un hotel. Regatejant vaig aconseguir que ens fessin un superpreu; els quatre nois en una habitaci\u00f3 i jo en una altra soleta. Vam deixar els motxills i ens van baixar amb un minib\u00fas de l&#8217;hotel fins a l&#8217;entrada de les ru\u00efnes de la ciutat de Petra.<\/p>\n<p>Comencem a caminar. Al principi hi havia un descampat enorme ple de cavalls i rucs&#8230; Semblava que vingueren milers de turistes (cosa que per sort no va ser aix\u00ed\u2026 o potser s\u00ed; per\u00f2 all\u00f2 \u00e9s tan gran que no es t\u00e9 mai sensaci\u00f3 d&#8217;amuntegament).<\/p>\n<p>Passat el descampat, s&#8217;entrava per la boca del congost. Jo amb cada pas al\u00b7lucinava m\u00e9s&#8230; sempre havia volgut anar a Petra, per\u00f2 mai no me l&#8217;havia imaginat tan bonica com era en realitat&#8230; Aquest congost grandi\u00f3s, imponent, cada vegada m\u00e9s estret que s&#8217;anava tancant sobre una, amb les figueres creixent de forma m\u00e0gica entre les roques, roques amb una versatilitat colorista incre\u00efble, amb tons que anaven des del negre al blanc, passant per grisos, blaus, verds, roses, vermells i grocs.<\/p>\n<p>Sobretot al lateral esquerre del cam\u00ed apareixien, cada cert temps, petits temples quadrats excavats a la pedra, generalment amb dues columnetes i una llinda simple unint-les. Segons vaig esbrinar a posteriori eren les cases que els nabateus constru\u00efen per als seus d\u00e9us. A cada petit temple habitava un d\u00e9u.<\/p>\n<p>El bell congost desembocava al Khazneh, el temple dels quatre colors: rosa clar al clarejar, ocre al migdia, taronja a la tarda i rosa forta al vespre&#8230; S\u00f3n fascinants els canvis de colors de les pedres! Sembla com si l&#8217;aire es disfress\u00e9s de calidoscopi i jugu\u00e9s a combinar miralls i objectes per extasiar els sentits de qui contempla. Aquest temple havia estat enterament esculpit, cisellat a la roca, columnes, capitells, llindes, arquitraus, frisos, acr\u00f2teres, timpans, tot, absolutament tot, excavat a la roca, sense una sola afegida. El m\u00e9s sorprenent de tot era pensar que els nabateus, aquesta gran civilitzaci\u00f3 sem\u00edtica que diversos segles abans de Crist habitava aquesta terra, poguessin posseir la t\u00e8cnica per esculpir aquestes meravelles a les roques. I quins sostres! La roca hi ha fet mosaics naturals d&#8217;una impressionant riquesa de colors&#8230;<\/p>\n<p>A partir del Khazneh comen\u00e7a la ciutat. El congost s&#8217;eixamplava de mica en mica fins a convertir-se en un ample carrer, on els ulls ja no donaven abast, doncs a dreta i esquerra s&#8217;erigien preciosos temples, tombes fascinants, cases, etc. Tot excavat als vessants d&#8217;aquestes muntanyes. Em vaig passar l&#8217;estona recollint pedretes de colors del terra, semblava presa d&#8217;un sortilegi.<\/p>\n<p>El carrer desembocava a l&#8217;amfiteatre rom\u00e0 del segon segle de la nostra era quan Traj\u00e0 va sotmetre el poble nabateu. Darrere de l&#8217;amfiteatre venien una altra s\u00e8rie de ru\u00efnes de temples i mercats romans. Sincerament he de recon\u00e8ixer que no em van impressionar. Com explicar que dels temples romans amb prou feines es conservi m\u00e9s que algun mur a\u00efllat i que els temples nabateus, molt anteriors, es conservin a la perfecci\u00f3? I sent aix\u00ed com evitar que l&#8217;esplendor dels monuments nabateus em cegui de manera que sigui incapa\u00e7 de poder apreciar equ\u00e0nimement qualsevol altra mostra d&#8217;art?<\/p>\n<p>Encara quedava el m\u00e9s dur. Una ascensi\u00f3 muntanya amunt per uns senders molt escarpats durant diversos quil\u00f2metres. Deien que al final del sender, all\u00e0 dalt, hi havia el Monestir, la m\u00e9s grandiosa de totes les construccions nabatees. Si era aix\u00ed calia seguir. Al final, arribem: &#8220;Ualhamdulilah&#8221; (en cristi\u00e0: gr\u00e0cies a d\u00e9u). El Monestir era meravell\u00f3s. De dimensions impressionants, tenia la particularitat que es podia pujar a la cornisa escalant pel lateral de la roca. Quina sensaci\u00f3 de plenitud i llibertat! Quina joia poder descansar sobre tan ingent obra! Des de dalt es veien all\u00e0 baix, de lluny, petits com caixetes vermelles, tots els temples de Petra.<\/p>\n<p>En baixar vam voler veure les ru\u00efnes que ens quedaven&#8230; i ens vam perdre&#8230; vam estar caminant prop de deu quil\u00f2metres fins a arribar a una enorme botiga berber on ens van oferir a beure te&#8230; Quin bou! La pobra senyora era v\u00eddua i tenia sis fills. S\u00f3n curioses les dones berbers; a moltes els falten diverses dents i d&#8217;altres s\u00f3n d&#8217;or mass\u00eds; a m\u00e9s, porten la cara completament tatuada amb signes que en teoria tenen la finalitat d&#8217;embellir. Dic en teoria, perqu\u00e8 a la pr\u00e0ctica xoca.<\/p>\n<p>Vam intentar preguntar si an\u00e0vem b\u00e9 i ens van dir que feia molt que hav\u00edem d&#8217;haver agafat una desviaci\u00f3 a l&#8217;esquerra. Al final despr\u00e9s de molt suplicar, vaig aconseguir conv\u00e8ncer el fill gran perqu\u00e8 ens acompany\u00e9s fins a trobar el cam\u00ed de tornada, doncs, encara que m&#8217;ho va explicar tres vegades, no ho vaig acabar d&#8217;entendre&#8230; Sort que va venir, si no, ens veig per aquests cam\u00ed fins al Dia del Judici. El susdit fill gran tenia en realitat disset anys i es casaria l&#8217;any seg\u00fcent. \u00c9s al\u00b7lucinant la tremendament jove que es casa la gent aqu\u00ed. Jo ja els comen\u00e7o a semblar vella&#8230; i quan dic que a Espanya la gent es casa amb vint-i-vuit o trenta anys, fan cara d&#8217;espant.<\/p>\n<p>De tornada al Bon Sender, passem pel costat del Triclinium rom\u00e0. Despr\u00e9s va tornar a comen\u00e7ar l&#8217;ascensi\u00f3. En un dels replans hi havia la famosa Font del Lle\u00f3 que no era ni m\u00e9s (ni menys) que un enorme lle\u00f3 esculpit a la roca, com sortint-ne, al qual li entrava l&#8217;aigua per una canonada de la cua i li sortia per la boca&#8230; al seu dia. Ara estava seca.<\/p>\n<p>Culminant l&#8217;ascensi\u00f3 s&#8217;arribava a una enorme plataforma, la Roca del Sacrifici, sobre la qual els sacerdots nabateus oferien animals en sacrifici als d\u00e9us. Avui ja no hi ha sang, per\u00f2 s\u00ed una panor\u00e0mica espl\u00e8ndida de totes les muntanyes que envolten Petra. Des d&#8217;aqu\u00ed comen\u00e7ava un enorme descens amb milers d&#8217;escales i molt costerut Sort que baix\u00e0vem!<\/p>\n<p>Aquella nit el meu cos estava tan baldat i la meva \u00e0nima tan plena que em vaig submergir en un dels somnis m\u00e9s dol\u00e7os de la meva exist\u00e8ncia.<\/p>\n<p>De vegades penso que quan un \u00e9sser hum\u00e0 desitja alguna cosa amb molta vehem\u00e8ncia i ocupa la seva ment i els seus sentits repetides vegades amb aquest desig, va teixint a poc a poc una tela invisible entre ell o ella i l&#8217;objecte del seu desig. Potser a aix\u00f2 jug\u00e0vem la Petra i jo.<\/p>\n<p>L&#8217;endem\u00e0 al mat\u00ed vaig voler reprendre el meu cam\u00ed direcci\u00f3 a Amman. An\u00e0vem el Jordi i jo en un taxi&#8230; [Ara que ho penso, no et pensis que tenia una fortuna i per aix\u00f2 podia permetre&#8217;m el luxe d&#8217;anar sempre amb taxi, \u00e9s que \u00e9s la forma m\u00e9s barata de viatjar per aquestes latituds ; \u00e9s nom\u00e9s una mica m\u00e9s car que l&#8217;autob\u00fas i molt m\u00e9s c\u00f2mode]&#8230; Al que anava, mentre ens portaven a Maan, per agafar un bus a Aman, el taxista, un noi de la meva edat, em va preguntar qu\u00e8 \u00e9s el que havia vist a Petra. &#8220;Petra&#8221;. &#8220;Nom\u00e9s?&#8221;. &#8220;Doncs s\u00ed&#8230; qu\u00e8 m\u00e9s cal valdre la pena?&#8221;. I va deixar anar un reguitzell de noms. &#8220;Ah, doncs no, no me&#8217;n sona cap&#8221;. Continuem parlant d&#8217;altres coses. Em va proposar que em qued\u00e9s, m&#8217;ensenyava el reguitzell de llocs i dormia a casa seva amb la fam\u00edlia.<\/p>\n<p>Vaig despertar el dormilet de Jordi per a qui l&#8217;\u00e0rab havia de sonar a m\u00fasica celestial, perqu\u00e8 sempre sobava, i li vaig preguntar que ell que feia. &#8220;Jo he d&#8217;estar dins d&#8217;un parell de dies a S\u00edria. No em puc quedar&#8221;. Encara que est\u00e0 b\u00e9 tenir companys de viatge, que fan a una m\u00e9s am\u00e8 el transitar, com tot a la vida, tamb\u00e9 s\u00f3n passatgers. Tot i que qualsevol comiat \u00e9s trist, ja que el cor s&#8217;encarinya r\u00e0pid amb la gent que \u00e9s especialment entranyable, tamb\u00e9 s\u00f3n necess\u00e0ries. Aix\u00ed podem alimentar a les nostres \u00e0nimes el somni d&#8217;un retrobament. Ad\u00e9u giron\u00ed. Fins a la propera!<\/p>\n<p>All\u00e0 anava jo novament sola davant el perill solcant les carreteres de l&#8217;Orient Mitj\u00e0. Said em va portar a Shobak, que juntament amb Kerak van ser els dos principals forts cristians durant l&#8217;\u00e8poca de les croades. Tot i que menys tur\u00edstic que Kerak, la fortalesa de Shobak \u00e9s de gran bellesa. Dels cinc pisos que tenia el 1115 quan els francesos la van construir, nom\u00e9s en queden dos, ja que un terratr\u00e8mol va destruir els restants al segle XIII. Tot i aix\u00ed, estava plena de sorpreses. Hi ha des de sales de premsar vi fins a esgl\u00e9sies i t\u00fanels de cinquanta metres que baixaven per l&#8217;interior de la muntanya.<\/p>\n<p>D&#8217;aqu\u00ed em va portar a l&#8217;Abdalia, una zona plena d&#8217;arbres, que no s\u00e9 gaire b\u00e9 qu\u00e8 eren, si alzines o roures, per\u00f2 el que si estic segura \u00e9s que feien glans. Encara que sembli una ximpleria, sorpr\u00e8n i alegra la vista trobar un bosc enmig d&#8217;aquestes \u00e0rides muntanyes. Ja de tornada a Petra passem per Baida, la Blanca. El mateix tipus de cases i temples que hi havia a Petra excavats a la roca, per\u00f2 aquesta vegada la roca era blanca, d&#8217;un blanc intens, de vegades amb vetes verdoses i ocres. Tamb\u00e9 impressionant i bell\u00edssim.<\/p>\n<p>Vam anar a casa seva. La seva dona, Ibitisam o tradu\u00eft Sonrisa, de vint anys, ja tenia dues nenes. A mi, em va resultar xocant el fet que una nena pogu\u00e9s ser la mare d&#8217;altres. Vam seure a dinar i em van donar un sabor\u00f3s arr\u00f2s amb esp\u00e8cies&#8230; I vam estar parlant fins molt entrada la nit&#8230;<\/p>\n<p>Lentament les seves paraules van anar convertint-se en una can\u00e7\u00f3 de bressol de fons fins a confondre&#8217;s amb la remor del vent del desert&#8230; Aquest vendaval de sorra m&#8217;havia atrapat entre els seus mal\u00b7leables bra\u00e7os i m&#8217;arrencava d&#8217;aqu\u00ed. Em treien per la for\u00e7a d&#8217;un lloc massa bonic perqu\u00e8 l&#8217;hagu\u00e9s abandonat motu propi&#8230;<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"v_al_voltant_del_mar_mort\"><\/span><strong>V. Al voltant del Mar Mort<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>Deixa caure les teves parpelles suaument i relaxa la teva ment. Activa el teu subconscient. Rememora aquells temps passats en qu\u00e8 la humanitat \u00e9rem unes poques tribus. Recorda al costat de quina mar jug\u00e0vem&#8230; Estava molt salat i banyar-s&#8217;hi era tot un plaer ja que flotaves que donava gust&#8230;<\/p>\n<p>Ara, seguint el meu periple, he tornat a acariciar les seves aig\u00fces. Aquest &#8220;<strong>Baxar Almait<\/strong>&#8221; o Mar Mort \u00e9s diferent de quants mars hagi pogut veure abans a la meva vida. L&#8217;enorme salinitat de les seves aig\u00fces fa impossible qualsevol vestigi de vida animal o vegetal a les entranyes.<\/p>\n<p>\u00c9s tan dens que quan llences des d&#8217;algun petit penya-segat una pedra amb tota la for\u00e7a del teu \u00e9sser perqu\u00e8 arribi el m\u00e9s lluny possible&#8230; Passa una cosa estranya. Quan la pedra entra en contacte amb l&#8217;aigua es perd tota noci\u00f3 del que \u00e9s real. L&#8217;aigua no comen\u00e7a immediatament a vibrar i llan\u00e7ar cap al cel cercles conc\u00e8ntrics, sin\u00f3 que es pren el seu temps. Primer engoleix la pedra, suposo que la sospes\u00e9s, l&#8217;acariciar\u00e0, encarregar\u00e0 als seus experts que la mesurin i analitzin la seva composici\u00f3 qu\u00edmica, per decidir pausadament. Decidir quina ser\u00e0 la reacci\u00f3 que cal prendre.<\/p>\n<p>Mentrestant, una espera asseguda a la vora del precipici, embolicada amb un mantell d&#8217;ansietat, quan ballar\u00e0 l&#8217;aigua&#8230; Fins que a la estoneta i molt lentament l&#8217;aigua comen\u00e7a a elevar-se al voltant d&#8217;aquell punt on es va empassar la pedra&#8230; I despr\u00e9s de la cresta ve la caiguda, seguida d&#8217;una nova elevaci\u00f3. A poc a poc la superf\u00edcie especular es va convertint en petits turons endurits que romanen, que es mantenen indelebles, art\u00edfexs d&#8217;un complicat equilibri, durant eterns instants. Superf\u00edcie convertida en petris plegaments que semblen no voler marxar.<\/p>\n<p>Molt a prop del Mar Mort, terra endins, brollen de les roques enromes trombes d&#8217;aigua calenta que cauen en forma d&#8217;immenses cascades fins a tocar el terra. Posar-se sota aquestes columnes cristal\u00b7lines suposa suportar sobre unes pesades allaus. Esfor\u00e7 que la s\u00e0via Mare Natura s&#8217;encarrega de recompensar regalant-te saunes naturals incrustades a la roca i on pots descansar i regenerar els tolits membres. D&#8217;aquest lloc paradis\u00edac anomenat Hamamat Main flueixen caudaloses masses d&#8217;aigua bullent en direcci\u00f3 al Mar Sense Vida que a uns deu quil\u00f2metres els espera. \u00c0vides amants a la recerca de les salades aig\u00fces.<\/p>\n<p>I en arribar al costat del mar, la natura els ha preparat petites piscines excavades a la roca, on poden reposar i prendre el seu darrer al\u00e8 abans de desembocar al gran toll de sal. Tant aquestes aig\u00fces, per la seva elevada temperatura, com el Mar Mort, per la seva elevada salinitat, podrien semblar missatgers de la mort i, tanmateix, \u00e9s una sensaci\u00f3 de suau plenitud la que vessa de l&#8217;\u00e0nima d&#8217;una quan et deixes bressolar en la seva mort mantell.<\/p>\n<p>El lloc que et descric, on els dos corrents s&#8217;uneixen, el vaig trobar gr\u00e0cies a un noi. Al pobre li havia assaltat un migdia a Aman, pregant-li que m&#8217;acost\u00e9s a la frontera d&#8217;Israel. Em va portar, per\u00f2 quan vam arribar ja l&#8217;havien tancat.<\/p>\n<p>Aquell mateix dia al mat\u00ed havia estat fent cua pacientment al costat del Ministeri d&#8217;Exteriors jord\u00e0 en un chamizo que han erigit als seus jardins, que fa de &#8220;representaci\u00f3 palestina&#8221; i on se suposa que una ha de treure el visat per visitar els Territoris Ocupats. Crec que l&#8217;angoixant ambient que es respira en aquesta cua \u00e9s una temptativa subliminal per descoratjar-te i conv\u00e8ncer-te de no anar-hi. No obstant, la meva il\u00b7lusi\u00f3 per veure la Palestina hist\u00f2rica era tan gran que cap obstacle no seria suficient per dissuadir-me.<\/p>\n<p>Mentre feia cua havia sentit rumors que el pas fronterer el xapaven a les dotze, a la una, a les tres, a les cinc, a les vuit. Com sempre per aquestes llars, pel que fa a hores, ning\u00fa no sap mai res amb exactitud. F\u00f2bia subconscient en passar del temps.<\/p>\n<p>Quan despr\u00e9s d&#8217;emp\u00e8nyer-me entre les masses vaig aconseguir, ja cap al migdia, el meu trosset de paper, vaig baixar corrents al centre, a l&#8217;estaci\u00f3 d&#8217;autobusos. Ja no quedava res i vaig assaltar un jove taxista. Amb les esmolades armes d&#8217;una dona va ser bufar i fer ampolles conv\u00e8ncer-lo que em port\u00e9s. Eren nom\u00e9s una horeta i mitja de cam\u00ed. Arribem a les tres. En acostar-me al lloc fronterer els dos policies em van mirar estranyats com pensant \u201cQu\u00e8 fa aquesta aqu\u00ed?\u201d. Havien tancat a la una. Impossible conv\u00e8ncer-los.<\/p>\n<p>I ara qu\u00e8 fer? Hotels no n&#8217;hi havia ni un de sol a tota la zona. El m\u00e9s proper era a Amman&#8230; o&#8230; &#8220;al Mar Mort&#8230; Seria un pecat que t&#8217;an\u00e9ssis d&#8217;aqu\u00ed, sense banyar-te a les aig\u00fces d&#8217;aquest bell mar&#8221;. &#8220;Qu\u00e8 far\u00e0s, Muna? Has d&#8217;esperar fins dem\u00e0. Avui ja no pots passar&#8221;. &#8220;Est\u00e0 molt lluny d&#8217;aqu\u00ed el Mar Mort?&#8221;. &#8220;No, molt a prop&#8221;. &#8220;Podries acostar-me i jo ja em quedo per aqu\u00ed?&#8221;.<\/p>\n<p>An\u00e0vem travessant vergers de collites a la vora del riu Jord\u00e0&#8230; Fins que al lluny s&#8217;enlairava davant dels nostres ulls un espesso n\u00favol d&#8217;aire condensat. &#8220;All\u00e0 hi ha el mar&#8221;. A la miqueta ens va aturar la panxa. O pag\u00e0vem la quantitat que deien o no pod\u00edem seguir&#8230; Si el ferm hagu\u00e9s estat b\u00e9, tira que va, et podries consolar pensant &#8220;res, com els peatges de la meva terra&#8221;, per\u00f2 el cam\u00ed era de cabres; el pobre cotxe no parava de fer saltets cap a l&#8217;infinit de tants sots que hi havia al ferm. Vaig voler pagar i no em va deixar. Ho va fer ell.<\/p>\n<p>Comencem a vorejar el mar per una estreta carretera, entre les muntanyes i el petit precipici que cauria al mar. Majestuoses aig\u00fces embolicades en un n\u00favol de cot\u00f3. Irreal. Bell. &#8220;On anem?&#8221;. &#8220;Vull ensenyar-te el meu lloc favorit&#8221;. I all\u00e0 em va portar. Casualitats de la vida jo havia passat el dia anterior en aquelles cascades d&#8217;aigua calenta de qu\u00e8 et parlava abans, sense tenir ni la m\u00e9s remota idea que el dest\u00ed m&#8217;ensenyaria l&#8217;endem\u00e0 precisament aquell punt del Mar Mort al qual desembocarien aquelles aig\u00fces.<\/p>\n<p>Vam estar deixant-nos fer massatges per les dues aig\u00fces: tan aviat ned\u00e0vem al mar de sal, com sort\u00edem per seure en aquestes piscines de roques i foc a dessalinitzar-nos i relaxar-nos.<\/p>\n<p>Quan el sol anava cam\u00ed de les muntanyes palestines, all\u00e0, de l&#8217;altra banda d&#8217;aquest mar, vam decidir enfilar-nos fins a un petit penya-segat a acomiadar-lo. Va ser all\u00e0 on, mentre ell llen\u00e7ava les pedres al mar, jo em meravellava amb el majestu\u00f3s estatisme amb qu\u00e8 l&#8217;aigua li responia.<\/p>\n<p>Va aixecar el bra\u00e7 per en\u00e8sima vegada, la pedra gemegava a la seva engarrotada m\u00e0, es va balancejar cap enrere i la va llan\u00e7ar. Es va quedar pensatiu unes d\u00e8cimes de segon i va dir: &#8220;Qu\u00e8 far\u00e0s ara?&#8221;. Bona pregunta.\u00a0 &#8220;Em quedar\u00e9 per aqu\u00ed a dormir&#8221;. &#8220;Est\u00e0 prohibit; s&#8217;han d&#8217;abandonar les platges abans que es pongui el sol. Nom\u00e9s podries quedar-te a aquell hotel que passem fa uns quil\u00f2metres&#8221;. Tot i que la meva experi\u00e8ncia amb hotels no \u00e9s gaire gran, en passar en vaig tenir prou de comptar les cinc estrelletes, per inferir que amb el que em quedava de pressupost dif\u00edcilment m&#8217;ho podria permetre. &#8220;L&#8217;hotel no&#8221;. Silenci. Es va posar a la gatzoneta i la seva mirada es va perdre a l&#8217;horitz\u00f3. Jo vaig fer el mateix i em vaig deixar portar per la bellesa del sol ponent. Entre percepci\u00f3 i percepci\u00f3 la meva cavilante ment va demanar ajuda i despr\u00e9s va callar. Vaig veure un dels capvespres m\u00e9s bells de la meva vida.<\/p>\n<p>Es va aixecar, va tornar a elevar el bra\u00e7 i, mentre llan\u00e7ava la pedra, van fluir els seus pensaments cap a mi en forma de paraules. &#8220;Si vols tornem a Aman, et quedes a casa meva, i dem\u00e0 et torno a acostar a la frontera&#8221;. El vaig mirar i vaig somriure.<\/p>\n<p>Vaig entrar a casa seva. No sabien qui era, ni d&#8217;on venia, per\u00f2 no semblava una cosa important. El m\u00e9s important \u00e9s que havia entrat un hoste a casa seva i s&#8217;havia d&#8217;afanyar. Em vaig asseure al pati sobre uns coixins. Al voltant meu, en cercle, la fam\u00edlia: pares, germans, cunyats i molts, molts nens.<\/p>\n<p>A l&#8217;instant van posar davant meu una tauleta baixa plena d&#8217;aquelles delicioses menges \u00e0rabs. Aquest \u00e9s el parad\u00eds de les vegetarianes. Un humus acabat de fer, aquesta pasta de cigrons amb una textura interm\u00e8dia entre crema i pat\u00e9, que es recobreix d&#8217;oli d&#8217;oliva i es menja convertint ma\u00f1osamente amb les mans un tros de pa en cullera i submergint-lo. La mutabbal i el ful, similar a l&#8217;anterior, per\u00f2 d&#8217;alberg\u00ednies i faves respectivament. El falafel, petites boletes fetes de cigrons i julivert, empanades i sofregides; a mig cam\u00ed entre croquetes i mandonguilles, per\u00f2 amb un gust molt particular. Exquisits carbassons i alberg\u00ednies farcits d&#8217;arr\u00f2s. Platets amb olives i amb tot tipus d&#8217;esp\u00e8cies que es mengen untant primer el pa en oli i despr\u00e9s al platet corresponent. Pesat per a aquestes tardanes hores del dia, per\u00f2 delici\u00f3s.<\/p>\n<p>La fam\u00edlia era encantadora. S\u00f3n tots palestins que porten vivint aqu\u00ed des de la Guerra del seixanta-set. El seu pare tenia l&#8217;aspecte d&#8217;un gran patriarca, pare de sis fills i set filles, era tot un jadsh. Jadsh \u00e9s el m\u00e0xim t\u00edtol socioreligi\u00f3s que pot rebre un musulm\u00e0 i que obt\u00e9 despr\u00e9s de la seva peregrinaci\u00f3 a la Meca. El pare d&#8217;Ibrahim ja havia pelegrinat dues vegades a la Meca, cosa que l&#8217;equiparava amb un sant devot. La mare, que segurament no tenia m\u00e9s de cinquanta-cinc anys, aparentava uns setanta o setanta-cinc. \u00c9s el trist sin\u00f3 de la dona musulmana d&#8217;aquesta generaci\u00f3, tenir com m\u00e9s fills millor i treballar en gran manera, per la qual cosa els seus cossos acaben sent preses de la deformaci\u00f3.<\/p>\n<p>Nom\u00e9s quan jo havia acabat de menjar, es van atrevir a provar les restes. Encara sort que no vaig seguir la dita castellana de &#8220;a casa del pobre rebentar i que no sobri&#8221;, sin\u00f3 pobrets. Jo els havia insistit perqu\u00e8 mengessin amb mi i com que nom\u00e9s la mare va picar alguna cosa, vaig pensar que la resta ja hauria sopat. No coneixia el costum \u00e0rab per on nom\u00e9s l&#8217;hoste i les persones de m\u00e9s rang de la llar tenen dret a menjar primer. La resta ha d&#8217;esperar les restes, si \u00e9s que en queden.<\/p>\n<p>Vaig dormir a l&#8217;habitaci\u00f3 de les noies. \u00c9s pr\u00e0ctic el sistema. Els mateixos matalassos que usen per seure-hi durant el dia, s\u00f3n els seus matalassos nocturns. Nom\u00e9s necessiten treure de darrere de la porta les mantes i estendre-les sobre els matalassos i en un plis plas has fet quinze llits.<\/p>\n<p>Al mat\u00ed quan sortir\u00edem, va venir fins a mi la seva neboda petita i em va ficar a les mans una butxaca. La combinaci\u00f3 de colors era una mica cridanera, amb roses, grocs i daurats, per\u00f2 la cara de felicitat i l&#8217;afecte amb qu\u00e8 m&#8217;ho donava em van estovar el cor. La vaig aixecar als bra\u00e7os i li vaig donar un potent gust.<\/p>\n<p>Aquesta vegada el pas fronterer no era un erial com el dia anterior, sin\u00f3 que estava ple de files immenses de cotxes.\u00a0 Vam aparcar el seu i vam anar caminant. &#8220;Encara que encara queden dos quil\u00f2metres fins a la frontera arribem abans si anem caminant&#8221;. I darrere seu que me&#8217;n vaig anar, amb el meu bonic motxill a l&#8217;espatlla. Avancem tota la fila de moribunds cotxes, que per la pinta que tenien es podria haver pensat que feien cua a la porta d&#8217;un desballestament. Ibrahim va parlar amb el policia que estava retenint la cua i em va fer un gest perqu\u00e8 el segu\u00eds. Als tres-cents metres de marxa en solitari, el primer cotxe que va passar ens va aturar i gentilment ens va acostar fins a la frontera.<\/p>\n<p>La frontera era una estaci\u00f3 d&#8217;autobusos on compraves el teu bitllet, et segellaven el passaport, pujaves a un autob\u00fas i esperaves. Em vaig acomiadar d&#8217;Ibrahim i em vaig disposar a esperar. Just quan el bus anava a arrencar, el vaig veure tornar corrents. &#8220;Qu\u00e8 passava? \u00bfM&#8217;havia oblidat alguna cosa?&#8221;. Vaig demanar al conductor que m&#8217;obr\u00eds un segon i vaig baixar. &#8220;Aix\u00f2 \u00e9s per a tu; se m&#8217;havia oblidat donar-t&#8217;ho&#8221;. I, igual que al mat\u00ed, em va plantificar un ganxo de p\u00e8l rosa i daurat entre les mans. Si et dic la veritat, mai no vaig creure que la gent aqu\u00ed fos tan dol\u00e7a. &#8220;Alf shokran&#8221; (mil gr\u00e0cies) i vaig tornar a pujar al bus.<\/p>\n<p>Est era el pas fronterer del fam\u00f3s Pont del Rei Hussein per als jordans i d&#8217;Allen-by per als israelians. La meva teatrera ment sempre s&#8217;ho havia imaginat com un pont de pel\u00b7l\u00edcula, gran, ample, amb policies a banda i banda i sota el qual flu\u00efen majestuoses les aig\u00fces del llegendari riu Jord\u00e0. Per\u00f2 no. Una pujava al bus, aquest avan\u00e7ava per caminades, entre ells un raqu\u00edtic pontet sobre un rierol diminut, que a la estoneta aterrava en una altra estaci\u00f3 d&#8217;autobusos i ja estava una a Israel, b\u00e9, no, en puritat una arribava a una altra estaci\u00f3 d&#8217;autobusos a la Palestina ocupada per Israel, no a Israel.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"vi_el_mar_sagrat\"><\/span><strong>VI. El mar sagrat<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>Recordes quants \u00e9ssers de llum, tant \u00e0rabs com jueus, van habitar aquestes terres semites a la nit dels temps? Quan encara el m\u00f3n vivia a les cavernes, en aquestes terres semites (i em refereixo a aquestes terres semites en sentit ampli\u2026 des del Mediterrani a l&#8217;\u00cdndic) resplendia espl\u00e8ndida la llum. De vegades jugo a recordar com viv\u00edem. La vida era m\u00e9s relaxada que ara, m\u00e9s harmoniosa, per\u00f2 continuava tenint moments durs. Encara que Ibrahim, el nostre gran patriarca Abraham, era sens dubte un \u00e9sser de llum, recordo que vaig plorar molt quan va fer fora la seva dona Agar i el fill de tots dos Ismael al desert. Vaig t\u00e9mer que no anessin a sobreviure. Encara sort que van sortir d&#8217;aquesta i Agar puc convertir-se en l&#8217;\u00e0via del poble \u00e0rab.<\/p>\n<p>Un altre record que pessigolleja la meva ment \u00e9s d&#8217;aquells temps posteriors en qu\u00e8 form\u00e0vem part dels essenis. Vaig con\u00e8ixer un home meravell\u00f3s on n&#8217;hi hagi que es deia Aisa, el nostre venerat Jes\u00fas, que de seguida va destacar per la immensa puresa de la seva aura. Un altre \u00e9sser de llum.<\/p>\n<p>Se&#8217;m feia estrany ser aqu\u00ed de nou, despr\u00e9s de tants segles de visitar aquestes regions nom\u00e9s amb els meus records. Ha canviat tant! Des del cel ja no es veuen botigues de bedu\u00efns per tot arreu, sin\u00f3 trossos de teles de colors. Unes blanques i blaves, altres blanques, negres, vermelles i verdes. Les primeres semblen ser les banderes israelianes, les segones les palestines.<\/p>\n<p>Efectivament, va ser sortir del pas fronterer-estaci\u00f3 d&#8217;autobusos israelians i comen\u00e7ar un rosari de llocs de control policial, amb les seves multicolors ins\u00edgnies, tots enmig de carreteres des\u00e8rtiques vorejades pel no-res. Primer un lloc israeli\u00e0, al qual seguia un de palest\u00ed. A la miqueta travessem un petit poble ple de gom a gom de banderes palestines i de palmeres. Aix\u00f2 ja comen\u00e7ava a mosquejar-me i vaig preguntar: &#8220;On som?&#8221;. &#8220;A Arija&#8221;. &#8220;Arija, Arija&#8230; mmmm&#8230; \u00a1Ah! \u00e9s clar, Jeric\u00f3. Estem passant per la capital del territori recentment declarat sota jurisprud\u00e8ncia palestina&#8221;. Vaig comunicar el meu descobriment als turistes que viatjaven amb mi, ja que tenien a les seves cares la mateixa expressi\u00f3 de distracci\u00f3 i al\u00b7lucine que la menda feia uns instants i es van posar molt contents. Al rat\u00ed, un altre lloc palest\u00ed i darrere seu un altre israeli\u00e0. Ara ja ni preguntava, directament explicava a la penya que entr\u00e0vem de nou a Israel. &#8220;Ad\u00e9u, Jeric\u00f3, trosset de la meva terra palestina!&#8221;&#8230;<\/p>\n<p>En un obrir i tancar els ulls est\u00e0vem a <strong>Quds<\/strong>, la Ciutat Sagrada<strong>, Jerusalem<\/strong>. \u00c9s una ciutat sobre la qual mai no m&#8217;havia posat a fantasiejar i que potser per aix\u00f2 em va impressionar tant\u00edssim. Intentarem reconstruir la meva viv\u00e8ncia. Agafa&#8217;m de la m\u00e0 i deixa&#8217;t portar. Acabes de deixar Jeric\u00f3 i avances amb el teu cotxe a trompades entre una marabunta humana per carrerons pels quals amb prou feines passa un carro&#8230; plens d&#8217;\u00e0rabs venent, comprant, asseguts a les voreres, parlant a la porta dels locals&#8230; les dones amb els seus vestits llargs i els homes amb les seves gel\u00b7labes&#8230; tots tapats fins a les dents en ple estiu&#8230; &#8220;On s\u00f3c?&#8221;. &#8220;A Quds, a Jerusalem&#8221;, et responen. La teva ment cavila si no \u00e9s potser aquesta la mateixa ciutat que els israelians reivindiquen com a capital. &#8220;Jueus? Per\u00f2 si \u00e9s la ciutat m\u00e9s \u00e0rab que he vist a la meva vida. No pot ser. He d&#8217;estar somiant&#8221;. &#8220;No est\u00e0s somiant. Espera que encara no has vist el millor&#8221;.<\/p>\n<p>De sobte s&#8217;estenen davant teu uns jardins verds carregats de flors i palmeres i m\u00e9s enll\u00e0 unes muralles blanques. Ja podeu mirar a dreta o esquerra que les muralles toquen l&#8217;infinit. Emanen una inefable harmonia. Les seves pedres competeixen en riquesa pict\u00f2rica amb els n\u00favols del cel. Semblen formar part d&#8217;un complicat equilibri de rectangles perfectes&#8230; Suspeses de l&#8217;aire per fils fins, semblen tenir cadascuna un lloc preestablert en aquest concert de simetries. I ja pots caminar al costat de les seves faldilles que no trobar\u00e0s ni un sol peda\u00e7, ni un sol arrufat. Set\u00ed de brillantor constant, nom\u00e9s interromput per la majestuosa incisi\u00f3 de set portes. Les set entrades a la ciutat sagrada.<\/p>\n<p>La m\u00e9s esplendorosa de totes, si \u00e9s que entre coses igualment belles es pogu\u00e9s triar una vencedora, \u00e9s el Bab Alamut o Porta de Damasc. &#8220;Que quan passes per sota d&#8217;ella trepitjada entre \u00e9ssers humans i entres a la ciutat amb els seus estrets carrers plens de botigues i posats a banda i banda, amb les seves casetes baixes totes emblanquinades&#8230; a qu\u00e8 fa la sensaci\u00f3 d&#8217;haver entrat a un pa\u00eds de joguina? . En aquesta Ciutat dels Esglaons no hi ha cotxes ni modernitats que valguin.<\/p>\n<p>Viure aqu\u00ed pot ser un parad\u00eds o un infern, dep\u00e8n per a qui. T&#8217;explico. Dins d&#8217;aquestes muralles medievals passa que conviuen molts cultes i races diferents. Per comen\u00e7ar, la ciutat est\u00e0 dividida, semblant a com ho va estar Berl\u00edn, la capital d&#8217;Alemanya, durant el per\u00edode entre la Segona Guerra Mundial i la caiguda del comunisme, en dues parts, ja que Quds ho est\u00e0 per\u00f2 en quatre parts: una cristiana, una musulmana, una arm\u00e8nia i una altra jueva. Per continuar, passejant pels seus carrers notes on fa olor de diners i de pobresa&#8230; Sovint exploten cases a la zona musulmana com per art de m\u00e0gia i l&#8217;endem\u00e0 hi ha un jueu a la porta volent comprar la casa. \u00a1Deleznable forma de recomprar la ciutat! No et sembla?<\/p>\n<p>M&#8217;agradaria poder ser m\u00e9s equ\u00e0nime i poder dir meravelles dels jueus, per\u00f2&#8230; malauradament vaig passar tres dies picant aquesta ciutat i parlant amb la seva gent&#8230; i per a molts \u00e0rabs s&#8217;ha tornat lentament un infern.<\/p>\n<p>I pensar que s\u00f3n dos pobles tan semblants, els idiomes dels quals provenen d&#8217;una mare comuna i que no obstant senten un odi mutu tan gran que se&#8217;t fica al cos amb cada glopada d&#8217;aire! \u00c9s trist que tots dos pobles tinguin dins seu la mateixa predisposici\u00f3 a l&#8217;odi.<\/p>\n<p>Ni resar al costat del mateix mur, els ha acostat. Si quan resem, tirem al cel fletxes que surten dels nostres cors i apunten a les de\u00eftats, que te\u00f2ricament s\u00f3n amor, haurien de les esteles que deixen les fletxes ser vibrants esteles d&#8217;amor. I, no obstant, encara que ells resen al costat del mateix mur al mateix D\u00e9u (doncs el Yaveh jueu \u00e9s el mateix D\u00e9u que l&#8217;Alah musulm\u00e0 i que el D\u00e9u cristi\u00e0), les seves fletxes semblen pesades pedres que s&#8217;eviten, que lluiten per no creuar-se, que&#8230; Per qu\u00e8 ho fan? Perqu\u00e8 en aquesta bella Terra, la de la Palestina hist\u00f2rica, s&#8217;ha recargolat la Hist\u00f2ria, la Hist\u00f2ria amb maj\u00fascules, per privar-la de la seva just\u00edcia\u2026 Tant de bo si es restableix primer la just\u00edcia hist\u00f2rica, el mateix D\u00e9u de totes aquestes religions germanes aconsegueixi, per fi , unir-los, i no ser una causa m\u00e9s de disc\u00f2rdia entre ells.<\/p>\n<p>Els uns, els jueus, sostenen que el mur davant del qual resen, o com b\u00e9 sembla, davant del qual es lamenten (doncs es queden drets al costat d&#8217;ell, es balancegen cap enrere i cap endavant, alhora que el van colpejant amb el seu cap en senyal de penit\u00e8ncia) \u00e9s la darrera resta de la que segons els jueus va ser el temple del Rei Salom\u00f3.<\/p>\n<p>Atenci\u00f3 a la dada: el susdit Salom\u00f3 va viure al segle nov\u00e8 abans de Crist, i, d&#8217;una banda, des d&#8217;aleshores aquesta pobra ciutat ha estat arrasada completament en dues ocasions -pel siri\u00e0 Tiglatfalasar i pel rom\u00e0 Tito- i assetjada i ferida de mort una altra infinitat de vegades. Com creure que aquest tros de mur \u00e9s el primigeni! Per qu\u00e8 defensar-ho fins a la mort? Valen m\u00e9s un conjunt de pedres que les vides d&#8217;\u00e9ssers humans?&#8230; Per\u00f2\u2026 i, d&#8217;altra banda, res (en termes d&#8217;excavacions arqueol\u00f2giques) ni ning\u00fa no ha pogut demostrar, amb proves irrefutables a la m\u00e0, que va viure realment Salom\u00f3\u2026 Jo personalment dono m\u00e9s credibilitat a la tesi que Salom\u00f3 va viure (i l&#8217;Antic Testament va transc\u00f3rrer) a Asir, actual Ar\u00e0bia Saudita.<\/p>\n<p>Els altres, els musulmans, controlen la Mesquita de la Roca, amb la seva preciosa c\u00fapula daurada, circumdada de jardins, amb una extensi\u00f3 que ve a ser la meitat del Jerusalem antic, i emmurallada. Un d&#8217;aquests murs es recolza contra el Mur de les Lamentacions, per\u00f2 sembla que els seus laments s&#8217;esquiven per no unir-se mai. Els musulmans afirmen que aquesta bella mesquita constru\u00efda per Abu al-Malik l&#8217;any 691 s&#8217;erigeix \u200b\u200bsobre la pedra des de la qual Mahoma es va elevar al cel. Per aix\u00f2 despr\u00e9s de Meca i Medina, aquest sigui el tercer Lloc Sant de l&#8217;Islam.<\/p>\n<p>Per\u00f2, atenci\u00f3 a la dada; Mahoma va morir a l&#8217;actual Ar\u00e0bia Saudita el 632&#8230; molt lluny de Quds. I com explicar que vingu\u00e9s fins aqu\u00ed per pujar fins al cel? Una mica de volta no? A inventiva no s\u00e9 qui s&#8217;emporta el palmell si els jueus o els musulmans\u2026<\/p>\n<p>Per\u00f2 espera que encara no t&#8217;he explicat el millor. A la part cristiana de la ciutat, tota ella en el mateix estil de belles casetes baixetes, d&#8217;un o dos pisos, pintades de blanc, hi ha l&#8217;esgl\u00e9sia del Sant Sepulcre. \u00c9s un altre testimoni fefaent del que la imaginaci\u00f3 humana pot llaurar, no nom\u00e9s per la barreja de cultes que hi ha, reivindicant cadasc\u00fa la seva superioritat, des d&#8217;ortodoxos grecs, a armenis, a ortodoxos sirians, a cat\u00f2lics, a pares franciscans, cada amb els seus h\u00e0bits i sotanes diferents, marcant el seu especial toc de distinci\u00f3&#8230; sin\u00f3 per la seva singular arquitectura.<\/p>\n<p>En entrar a la dreta hi ha unes escales que porten al primer pis que, segons expliquen, est\u00e0 constru\u00eft sobre la Muntanya del Calvari. Fins i tot podeu ficar la m\u00e0 per un forat i tocar una veta de la roca origin\u00e0ria.<\/p>\n<p>Si baixem de nou, tornem a l&#8217;entrada i girem a l&#8217;esquerra, arribem a una gran sala circular, al mig de la qual hi ha un sepulcre. L&#8217;empla\u00e7ament d&#8217;aquest sepulcre, segons expliquen, coincideix amb el lloc on van enterrar Jes\u00fas. Si es recorda el que posa a la B\u00edblia, el van baixar de la creu muntanya avall i el van ficar en una cova-sepulcre que hi havia a les faldes del tur\u00f3 seg\u00fcent. Conclusi\u00f3: han aixecat l&#8217;Esgl\u00e9sia sobre les dues muntanyes, polint les muntanyes quan aquestes feien nosa i deixant-les quan era interessant per al fidedigne record de la posteritat.<\/p>\n<p>Altres q\u00fcestions que al meu parer sorprenen: Com saber quines muntanyes eren i on eren? Per qu\u00e8 carregar-los i edificar al seu lloc un temple tan artificial, on cada culte ven les seves creences com les veritables i \u00faniques? \u00bfNo va ser potser Jes\u00fas qui, segons diuen, va expulsar els mercaders del temple dient que a casa del seu pare no es comerciava?<\/p>\n<p>No dubto que Salom\u00f3, Mahoma o Jes\u00fas fossin \u00e9ssers de llum, \u00e9ssers meravellosos, ungits per la llum divina de D\u00e9u, per\u00f2 el meu cor esclata quan veig que els homes s\u00f3n incapa\u00e7os de considerar-se fills d&#8217;un mateix D\u00e9u i lluiten a mort per defensar la parcel\u00b7la de la realitat. Com si la seva visi\u00f3 del m\u00f3n fos l&#8217;\u00fanica veritable&#8230; Quan al fons nom\u00e9s la humanitat sencera pot percebre la totalitat de la divinitat&#8230; El teu trosset de divinitat, m\u00e9s el meu, m\u00e9s el de l&#8217;altre, m\u00e9s el del de m\u00e9s all\u00e0, sigui cristi\u00e0, jueu, musulm\u00e0, ateu o agn\u00f2stica (com jo); nom\u00e9s la suma de tots aquests trossets ens pot mostrar la veritable fa\u00e7 de D\u00e9u.<\/p>\n<p>Relaxa els teus membres&#8230; respira profundament&#8230; veu imaginant un fum blau que entra per la planta dels teus peus i que amb cada glopada d&#8217;aire va pujant a poc a poc pel teu cos, netejant-lo i eliminant tota tensi\u00f3 que hi pogu\u00e9s haver &#8230; Quan hagis netejat tot el teu cos, intenta conservar aquesta sensaci\u00f3 d&#8217;estar embolicat en una bombolla blava&#8230;<\/p>\n<p>Ara concentra&#8217;t&#8230; La concentraci\u00f3 \u00e9s l&#8217;\u00fanic instrument que tenim a la nostra disposici\u00f3 per relaxar la ment&#8230; Ancora el vaixell dels teus pensaments al teu cor&#8230; Escolta i sent el batec del teu cor fins a fondre&#8217;t amb ell&#8230; Mantingues la teva ment ancorada, no la deixis anar a la deriva; si an\u00e9s a naufragar, treu-la de nou a flotaci\u00f3&#8230;<\/p>\n<p>Quan hem alliberat el nostre \u00e9sser de les tensions del nostre cos i de les divagacions de la nostra ment i que tots dos descansen, podem intentar que la nostra \u00e0nima surti del cos a la recerca de l&#8217;Infinit&#8230; Meditem, doncs&#8230;<\/p>\n<p>Vas arribar a unir-te a D\u00e9u en la teva meditaci\u00f3? I que et va xiuxiuejar tendrament a l&#8217;orella que \u00e9s possible unir-se amb ell siguis on siguis sobre la fa\u00e7 d&#8217;aquesta terra. D\u00e9u, all\u00f2 Sagrat, all\u00f2 Div\u00ed, la Mare Terra o Pachamama, all\u00f2 Inefable, no nom\u00e9s estan en aquesta Esgl\u00e9sia o al costat d&#8217;aquest Mur, estan abans de res i sobretot al costat de l&#8217;\u00e0nima de cada \u00e9sser hum\u00e0 i \u00e9s all\u00e0 on hem d&#8217;aprendre a cercar la seva pres\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Vine, d\u00f3na&#8217;m de nou la m\u00e0, volem. Ara que ens estem enlairant sobre les teulades de Quds pots veure amb claredat les seves belles construccions monocrom\u00e0tiques&#8230; El blanc \u00e9s el rei d&#8217;aquesta ciutat. T&#8217;adones com \u00e9s un cercle gaireb\u00e9 perfecte el que formen les muralles d&#8217;aquesta ciutat? All\u00e0 al nord hi ha la porta per on entrem, el Bab Alamut. Girant en el sentit de les agulles del rellotge, als peus de les muralles orientals es troben les faldilles de la Muntanya de les Oliveres&#8230;<\/p>\n<p>Encara que costa for\u00e7a pujar a aquesta muntanya, ja gaireb\u00e9 arribem. A qu\u00e8 \u00e9s preciosa la vista des d&#8217;aqu\u00ed amb l&#8217;exultant c\u00fapula daurada de la Mesquita de la Roca en primer pla i darrere la resta de la ciutat&#8230; una infinitat de punts blancs? Has vist quantes oliveres? Diuen que juntament amb aquest va passar Jes\u00fas les \u00faltimes hores abans de ser ajusticiat.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 ja est\u00e0 millor, des d&#8217;aqu\u00ed a dalt la vista \u00e9s molt m\u00e9s txachi. Veus aquesta enorme carretera que passa vorejant la muralla per la seva banda occidental i va tota recta fins a perdre&#8217;s a l&#8217;horitz\u00f3? \u00c9s l&#8217;anomenada L\u00ednia Verda, aquella l\u00ednia que, igual que el Mur de Berl\u00edn a qu\u00e8 em referia abans, separava els bons dels dolents. A la dreta, el sector palest\u00ed; a l&#8217;esquerra, l&#8217;israeli\u00e0. Des que el 1980 Israel va declarar Jerusalem com la capital del seu Estat i es va annexionar Quds, Jerusalem Est (annexi\u00f3 que va contravenir i segueix contravenint la legalitat internacional), aquesta separaci\u00f3 f\u00edsica ja no \u00e9s tal.<\/p>\n<p>No obstant, continuen semblant dos mons a part. Encara que ara tots els r\u00e8tols estiguin escrits en hebreu, fins i tot a la part musulmana, tot Jerusalem Est, tots aquests carrerons que travessem en arribar a la ciutat i que envolten el recinte emmurallat s\u00f3n inconfusiblement \u00e0rabs. Jerusalem Oest, la part israeliana, tot i ser alhora un mar de contrastos, sobretot al capvespre, mant\u00e9 sempre l&#8217;inconfusible toc de la sobrietat jueva.<\/p>\n<p>Amb els primers raigs de negror de la nit Jerusalem Est mor; els seus carrers es converteixen en mars de negror, mentre que Jerusalem Oest comen\u00e7a a reviure. Al centre s&#8217;il\u00b7luminen tots els carrers comercials. Al costat del centre, al Russian Compound, el barri de marxa de la ciutat, es reuneixen masses enormes de joves. Igual que en qualsevol altra zona de gresca d&#8217;Occident, nom\u00e9s que amb una vestimenta tan estrafol\u00e0ria que et creuries en carnaval.<\/p>\n<p>En una altra zona de la ciutat, tamb\u00e9 molt a prop del centre, hi ha el Mea Sharim, el barri ortodox jueu. \u00c9s tot un espectacle transitar pels seus carrers al capvespre. Estan plenes d&#8217;homes tots vestits de negre, amb els seus barrets negres en forma de palangana i aquests dos tirabuixons de p\u00e8l que els pengen cobrint les dues orelles&#8230; I les seves dones, tapades completament&#8230; Han de portar mitges en ple estiu&#8230; Impressiona. .. Semblen fantasmes a la nit.<\/p>\n<p>Que dif\u00edcil \u00e9s reconciliar dos mons aparentment irreconciliables, sobretot quan hi ha tants interessos creats a Occident perqu\u00e8 aquests dos mons mai no es reconcili\u00efn\u2026 i que f\u00e0cil seria reconciliar-los amb amor al cor i amb legalitat internacional i just\u00edcia hist\u00f2rica a la ment!<\/p>\n<p>A Cisjord\u00e0nia en diuen en \u00e0rab Daffa algarbia: la Ribera Occidental. Aquesta terra que queda a la ribera occidental del riu Jord\u00e0 s&#8217;est\u00e9n formant un elevat altipl\u00e0 fins a arribar a uns quaranta quil\u00f2metres del mar en qu\u00e8 suaument comen\u00e7a a baixar. Quds\/Jerusalem sembla una gota penetrant aquest altipl\u00e0.<\/p>\n<p>Un mat\u00ed vaig decidir visitar Betlem, en \u00e0rab, Baitallahem, nom que significa la Casa del Pa, una petita i bonica ciutat palestina situada al cim i el vessant d&#8217;una muntanya molt pocs quil\u00f2metres al sud de Quds\/Jerusalem i part ja de la Cisjord\u00e0nia Ocupada. Entranyable ciutada amb les seves cases emblanquinades i la seva gran esgl\u00e9sia destacant per sobre de totes les teulades. En tornar a Quds\/Jerusalem, control policial a la carretera. Ineluctable inspecci\u00f3 de tot vehicle i tota persona.<\/p>\n<p>Aquella tarda vaig marxar direcci\u00f3 al nord, tornada a Cisjord\u00e0nia. Nom\u00e9s sortir de Jerusalem comen\u00e7a l&#8217;ascensi\u00f3. A cada rac\u00f3 del cam\u00ed la vista \u00e9s m\u00e9s espectacular&#8230; Als peus una pedra preciosa que es va difuminant en els colors de la tarda fins a convertir-se en un punt diminut a l&#8217;infinit. La carretera anava serpentejant per l&#8217;altipl\u00e0 cisjord\u00e0 fins arribar a Ramallah, una altra bell\u00edssima ciutat palestina tota emblanquinada de blanc.<\/p>\n<p>Em pregunto per qu\u00e8 es dir\u00e0 Ramallah, o qu\u00e8 \u00e9s el mateix: D\u00e9u es va inclinar. Potser \u00e9s perqu\u00e8 est\u00e0 situada a la vora de l&#8217;altipl\u00e0 i davant seu es postra la terra, es doblega i s&#8217;inclina cap al mar. En tardes clares, si des dels seus turons mires cap a ponent, es veuen entre les boires retalls de mar.<\/p>\n<p>Ramallah \u00e9s el centre pol\u00edtic i universitari palest\u00ed, alhora que hi tenen la seva resid\u00e8ncia moltes fam\u00edlies ben establertes palestines, aix\u00ed com molts que viuen a l&#8217;estranger i les fan servir nom\u00e9s com a resid\u00e8ncia d&#8217;estiu. En aquesta petita ciutat perduda de Cisjord\u00e0nia vaig veure les mansions m\u00e9s luxoses que hagi vist a la meva vida i vaig con\u00e8ixer una parella de palestins, a la casa dels quals em vaig quedar, que s\u00f3n dels \u00e9ssers m\u00e9s deliciosos que em va regalar aquesta terra. Amb quina tendresa em tractava ella! Semblavem que ens hem convertit en q\u00fcesti\u00f3 d&#8217;hores en germanes d&#8217;\u00e0nima.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"vii_les_flors_del_mediterrani\"><\/span><strong>VII. Les flors del Mediterrani<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>Si fem un salt al buit des dels turons de Ramallah amb una perxa de goma direcci\u00f3 al mar caiem a la vora del Mar en un mar de contrastos. Em refereixo a Tel Aviv i Yafo, posades l&#8217;una al costat de l&#8217;altra a la vora del Mar Mediterrani. <strong>Tel Aviv<\/strong>, \u00fanica capital d&#8217;Israel reconeguda fins avui per gaireb\u00e9 la totalitat de la comunitat internacional, una ciutat moderna, amb els edificis de diverses plantes, els centres comercials, els bons restaurants, marxa paral\u00b7lela a una llarga platja. Iafo, antiga ciutat portu\u00e0ria palestina, amb les seves casetes baixes emblanquinades de blanc, situada sobre un tur\u00f3 per sobre del port, sembla un ganxo de plata que es fica al mar.<\/p>\n<p>La zona de <strong>Yafo<\/strong> que mira Israel s&#8217;ha convertit en un barri bohemi molt cotitzat on la cr\u00e8me dels artistes jueus s&#8217;ha refugiat per buscar la inspiraci\u00f3. La vista \u00e9s tan bonica que segur que la troben. Per\u00f2&#8230; quantes fam\u00edlies palestines ha conegut que van ser expulsades d&#8217;aqu\u00ed i relegades a camps de refugiats i per a les quals aquesta panor\u00e0mica romandr\u00e0 per sempre aquest ganxo rovellat amb qu\u00e8 es punxaran cada vegada que s&#8217;atreveixin a obrir el bagul dels records !<\/p>\n<p>Per arribar a <strong>Gaza<\/strong> jo vaig haver de tornar a Jerusalem i d&#8217;aqu\u00ed me&#8217;n vaig anar al cotxe oficial de l&#8217;ambaixada espanyola, amb banderetes i tot i amb els cotxes de policia obrint-nos el pas. El c\u00f2nsol era amic meu i aprofitant que havia de visitar Arafat, em va portar. Per\u00f2 ja que som a Yafo a la vora del mar, per no fer-te fer una volta, imagina que ens asseiem sobre una onada i que les aig\u00fces ens porten mar avall fins dipositar-nos acuradament sobre la immaculada sorra de les precioses platges de Gaza.<\/p>\n<p>Saps que he vist m\u00f3n, per\u00f2 crec que mai no havia vist platges tan boniques. Entre que a causa de les seves tradicions (ia Gaza estan extremadament aferrats a les seves) no es banyen i que a causa de la Intifada feia anys que no podien trepitjar la platja, la seva sorra \u00e9s pur or. Creixen fins i tot flors enmig de la sorra!<\/p>\n<p>La Franja de Gaza, Kitaa Gazza, \u00e9s un min\u00fascul territori d&#8217;uns quaranta quil\u00f2metres de llargada per dotze d&#8217;amplada i igual de verd i florit que el Baix Segura alacantina. Les seves tres ciutats, totes tres a la vora del mar s\u00f3n de nord a sud: Gaza capital, Jan Yunis i Rafah que fa frontera amb el Sina\u00ed egipci (a poc a poc el cercle es va tancant), encara que la Franja en si est\u00e0 dividida en cinc governacions (Gaza del Nord, Gaza, Deir el-Balah, Jan Yunis i Rafah).<\/p>\n<p>\u00c9s curi\u00f3s que, en principi, sigui un dels llocs de m\u00e9s densitat de poblaci\u00f3 del planeta (prop de dos mil habitants per quil\u00f2metre quadrat) i, tanmateix, quan vas pels seus camins els ulls nom\u00e9s perceben regadius, hortes i hivernacles. &#8220;I els \u00e9ssers humans? On s\u00f3n?&#8221;. Amuntegats a camps de refugiats. Al nord de Gaza capital n&#8217;hi ha dues: Shati, Costero, a la vora del mar i Yabalia, Monta\u00f1oso, a l&#8217;interior; a Jan Yunis un altre enorme, immens; i Rafah va ser des del principi, des que va ser creat el 1949 per atendre els 41.000 refugiats de la primera guerra araboisraeliana, un camp de refugiats.<\/p>\n<p>A Jan Yunis vaig estar vivint un temps a casa d&#8217;Ismail Elfaqawi, un estimat amic a qui vaig con\u00e8ixer el 1992 mentre jo estudiava el cinqu\u00e8 curs d&#8217;Econ\u00f2miques i ell feia una M\u00e0ster en literatura anglesa, tot aix\u00f2 a Edimburg, Esc\u00f2cia I aquell any que Ismail va faltar de casa, la seva aguerrida esposa, Um Wisam, va tenir cura dels vuit descendents d&#8217;aquesta meravellosa fam\u00edlia: Hanan, la gran, que era gaireb\u00e9 de la meva edat; Wisam; Afaf; Meisoon; Mahmoud; Sharaf; Muhammed; i el petit Rajaa.<\/p>\n<p>\u00c9s dur veure com gaireb\u00e9 totes les fam\u00edlies amb vuit, deu i dotze fills viuen a petites cases amb dues habitacions, sal\u00f3 i cuina. El luxe occidental duna habitaci\u00f3 per a cada fill o filla \u00e9s impensable aqu\u00ed. La Intifada va construir un mur gegant de ciment i silencis al voltant de Gaza. Set anys d&#8217;a\u00efllament han servit per for\u00e7ar els \u00e9ssers que l&#8217;habiten a buscar els claus, per ardents que siguin, per agafar-se per poder sobreviure. I quin refugi sol quedar a l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 quan la vida ofega sin\u00f3 D\u00e9u! El m\u00e9s trist \u00e9s que aquests pobres \u00e9ssers que en la seva recerca desesperada apel\u00b7laven a D\u00e9u han estat manipulats pels entramats religiosos. Ha tornat la llei isl\u00e0mica a Gaza i amb ella el fanatisme a la seva faceta m\u00e9s virulenta. Mentre que fa vuit anys les dones podien anar vestides com volguessin, avui aix\u00f2 ha tornat a ser un infern. Tot i anar amb vel i faldilla fins als turmells, nom\u00e9s per portar la camisa que m&#8217;arribava fins al colze, em van lapidar verbalment de manera que em van deixar perplexa.<\/p>\n<p>Per\u00f2 aix\u00f2 no em va impedir ser molt feli\u00e7 el temps que vaig passar amb la gran fam\u00edlia Elfaqawi. Fins i tot an\u00e0vem amb Hanan a la platja i li vaig estar ensenyant a fer ioga\u2026 Quina sensaci\u00f3 tan intensa de completa felicitat quan unies el benestar del cos a trav\u00e9s del ioga amb el benestar de l&#8217;\u00e0nima a trav\u00e9s d&#8217;una bella amistat i uns paisatges plens de bellesa!<\/p>\n<p>Jo, malgrat tot i malgrat que Occident ha invertit milers de milions a tallar d&#8217;arrel els moviments \u00e0rabs democr\u00e0tics i ha alimentat tant l&#8217;extremisme islamista com a r\u00e8gims, tant mon\u00e0rquics com republicans, corruptes i molt poc democr\u00e0tics, jo, a puritat, segueixo dient-li al m\u00f3n que el poble \u00e0rab t\u00e9 llum a la seva \u00e0nima&#8230;<\/p>\n<p>He conegut tants \u00e9ssers meravellosos, capa\u00e7os de donar tant, de compartir sense demanar res a canvi fins al seu darrer roseg\u00f3 de pa, d&#8217;obrir-te les portes de casa seva i els porticons de la seva \u00e0nima amb una sinceritat plena, disposats a bolcar-se per una desconeguda , ia donar-ho tot per tu quan ja ets la seva amiga, amistat que a m\u00e9s avan\u00e7a r\u00e0pid i amb fonaments ferms&#8230; Aix\u00ed mateix, i en contra de l&#8217;opini\u00f3 generalitzada, he conegut molts \u00e9ssers instru\u00efts, dotats d&#8217;una infinita lucidesa mental i capa\u00e7os d&#8217;exposar-te els mals de la seva societat i les seves causes amb tota objectivitat&#8230; He sentit la meva \u00e0nima vibrar d&#8217;una felicitat sense l\u00edmits&#8230; I, encara que els vaig voler deixar els meus somriures, els meus pensaments carregats d&#8217;amor i un afecte enorme, crec que em he portat amb mi molt m\u00e9s del que els vaig donar.<\/p>\n<p>Com et vaig dir, el cercle es va tancant. Despr\u00e9s de conv\u00e8ncer amb precs i ll\u00e0grimes els gu\u00e0rdies de la frontera de Raffah, que en no portar visat no volien deixar-me passar a Egipte, vaig anar vorejant el mar, amb els seus fant\u00e0stics palmerars, fins a creuar amb ferri el canal de Suez i arribar a Alkahira. La profecia es va complir.<\/p>\n<p>&#8230;<\/p>\n<p>L&#8217;avi\u00f3 s&#8217;enlairava lentament sobre el Caire. El sol del migdia il\u00b7luminava radiant el cel. Primer nom\u00e9s es veia el ciment de la ciutat. A poc a poc s&#8217;anava percebent el verd verger de l&#8217;estuari del Nil, eixamplament final d&#8217;aquella fina franja de verdor que acompanya el riu en tot el recorregut. Tot eren taques de colors; les taques blaves del mar, les verdes dels horts i m\u00e9s enll\u00e0, el no-res, una infinita i ocr\u00edssima res.<\/p>\n<p>\u2026<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Relat d&#8217;un viatge que vaig fer a l&#8217;Orient Mitj\u00e0 (Egipte, Jord\u00e0nia, Palestina i Israel) el 1994.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":18099,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[144],"tags":[],"class_list":["post-15309","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moncontes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15309","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15309"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15309\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18099"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15309"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15309"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15309"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}