Dels 9 817 jueus<\/strong> que hi havia en la terra de la Palestina<\/strong> hist\u00f2rica en el cens otom\u00e0 de 1881<\/strong> van passar, mitjan\u00e7ant immigraci\u00f3 massiva, a 554 000 en 1948, any de la creaci\u00f3 d’Israel. Aix\u00ed i tot, la poblaci\u00f3 palestina continuava sent majorit\u00e0ria i no va acceptar aquesta invasi\u00f3 moderna, aix\u00ed que van seguir sis guerres regionals; dos al\u00e7aments populars palestins (intifades); i sis guerres d’Israel sobre Gaza (sent la sisena la que va comen\u00e7ar el 8 d’octubre de 2023 i que s’abordar\u00e0 en un altre document d’aquesta web). El saldo de morts entre 1900 i setembre de 2023<\/strong> ha estat de, almenys, 79 338 \u00e0rabs-palestins<\/strong> i 12 159 jueus-israelians<\/strong>.<\/p>\n

\n
\n
Etapes d'aquesta breu cronologia de la hist\u00f2ria<\/p>\n Toggle<\/span>
1. Tres q\u00fcestions controvertides del passat lluny\u00e0<\/a>
1.1. L’Israel hist\u00f2ric se situa a Asir<\/a><\/li>
1.2. Emigraci\u00f3 dels jueus cap a la Palestina, i… expulsi\u00f3 i di\u00e0spora?<\/a><\/li><\/ul><\/li>
2. Des del naixement del sionisme fins a la creaci\u00f3 de l’Estat d’Israel<\/a>
2.1. Naixement i expansi\u00f3 en el segle XIX del sionisme i els seus aliyot cap a la Palestina hist\u00f2rica<\/a><\/li>
2.2. Ocupaci\u00f3 del territori la Palestina hist\u00f2rica per Regne Unit i Mandat brit\u00e0nic des de 1922<\/a><\/li>
2.3. Resoluci\u00f3 AGNU 181<\/a><\/li>
2.4. Declaraci\u00f3 unilateral d’Israel<\/a><\/li><\/ul><\/li>
3. Les sis guerres \u00e0rab-israelians<\/a><\/li>
4.La primera intifada palestina i l’esperan\u00e7a de la pau amb els Acords d’Oslo de 1993 i de Taba de 1995<\/a><\/li>
5. La radicalitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica israeliana, la segona intifada i l’ombra de la pau<\/a><\/li>
6. Preparant l’objectiu final per a Gaza i el final del somni d’un Estat palest\u00ed<\/a><\/li>
7. Breu s\u00edntesi hist\u00f2rica en termes de territori, poblaci\u00f3 i ideologia<\/a>
7.1. Territori<\/a><\/li>
7.2. Poblaci\u00f3<\/a><\/li>
7.3. Ideologia: Sionisme<\/a><\/li><\/ul><\/li><\/ul><\/nav><\/div>\n
<\/span>1. Tres q\u00fcestions controvertides del passat lluny\u00e0<\/strong><\/span><\/h1>\n
Hi ha tres q\u00fcestions controvertides del passat lluny\u00e0: (1)<\/strong> ubicaci\u00f3 de l’Israel hist\u00f2ric (Palestina o Asir<\/strong>); (2) expulsi\u00f3 dels jueus de la Palestina hist\u00f2rica (realitat o mite); i (3) puresa i superioritat de la ra\u00e7a jueva (mite<\/strong> o realitat). Aquesta primera part de la cronologia inclour\u00e0 l’exposici\u00f3 de les dues teories principals en qu\u00e8 es basen aquestes tres controv\u00e8rsies.<\/p>\n
<\/span>1.1. L’Israel hist\u00f2ric se situa a Asir<\/strong><\/span><\/h2>\n
(1.A)<\/strong> El relat tradicional jueu sost\u00e9 que la B\u00edblia Hebrea<\/strong> o Tanaj [acr\u00f2nim dels 39 llibres que cont\u00e9, els 5 de la Llei (Torah), els 22 dels Profetes (Nevim) i els 13 dels Escrits (Ketuvim)], tamb\u00e9 coneguda en els mons cristians com \u00abL’Antic Testament\u00bb, va transc\u00f3rrer<\/strong> en el territori de la Palestina hist\u00f2rica<\/a>,<\/strong> on se situarien els Regnes d’Israel i de la Judea. Per a accedir al relat tradicional jueu, es poden consultar innombrables fonts: suggereixo consultar el llibre \u00abJudaism\u00bb d’Oliver Leaman o la p\u00e0gina sobre l’antic Israel en Wikipedia.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, no hi ha evid\u00e8ncies ni arqueol\u00f2giques ni topon\u00edmiques que la B\u00edblia Hebrea transcorregu\u00e9s en el territori de la Palestina hist\u00f2rica. Cap inscripci\u00f3 trobada en Palestina pels arque\u00f2legs es refereix ni al Jerusalem b\u00edblic ni a cap altre lloc de la B\u00edblia Hebrea o Tanaj. Aix\u00ed mateix, encara que en el Tanaj es recull que el poble triat va ser a Egipte, cap de les inscripcions de l’Antic Egipte recull aquest fet, la qual cosa sempre ha resultat molt estrany per a la historiografia, donada la coneguda meticulositat de la historiografia eg\u00edpcia.<\/p>\n
(1.B)<\/strong> Enfront d’aquest relat tradicional, es troben les recerques de l’historiador liban\u00e8s Kamal Salibi<\/strong> que sostenen que la hist\u00f2ria del Regne d’Israel recollida en la B\u00edblia Hebrea va transc\u00f3rrer, des de segle XI fins a VI abans de l’era comuna (a.e.c.), en el que actualment \u00e9s la regi\u00f3 d’Asir<\/strong> <\/a>i sud de la regi\u00f3 de Hijaz, en l’actual Ar\u00e0bia Saudita sud-occidental.<\/p>\n
Salibi sost\u00e9 aix\u00f2 en el seu llibre \u00abThe Bible Came from Ar\u00e0bia\u00bb<\/a> <\/strong>(\u201cLa B\u00edblia va venir d’Ar\u00e0bia\u201d) -llibre disponible en \u00e0rab, alemany i angl\u00e8s-, sobre la base d’una minuciosa an\u00e0lisi de la topon\u00edmia (els noms dels llocs) d’aquesta zona.<\/p>\n
El nucli de l’explicaci\u00f3 etimol\u00f2gic-hist\u00f2rica de Salibi es basa en el fet que la B\u00edblia Hebrea<\/strong>, que ja havia d’existir en la seva actual forma escrita probablement abans del segle V a.e.c., ha estat consistentment mal tradu\u00efda<\/strong>. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 l’hebreu antic, tamb\u00e9 anomenat hebreu b\u00edblic, va deixar de ser una llengua viva d’\u00fas com\u00fa cap al segle VI o V a.e.c.; els jueus van passar a parlar les lleng\u00fces de la zona (de fet, l’hebreu modern ho va crear Eliezer Ben-Yehuda, revolucionari de la R\u00fassia tsarista que va emigrar en 1881 al territori de la Palestina hist\u00f2rica).<\/p>\n
Com la B\u00edblia Hebrea nom\u00e9s estava escrita (com passa amb totes les lleng\u00fces sem\u00edticas 1<\/a><\/sup> inclosos l’\u00e0rab i l’arameu) amb les seves consonants, no amb les seves vocals; i la B\u00edblia Hebrea no va ser vocalitzada pels estudiosos jueus fins a la baixa Edat mitjana [es calcula que aix\u00f2 va oc\u00f3rrer entre el segle VI i el X de l’era comuna (e.c.)], els estudiosos que van vocalitzar i van interpretar aquesta B\u00edblia no parlaven ja hebreu com a llengua viva des de feia segles i van realitzar aquesta vocalitzaci\u00f3 des de la seva tradici\u00f3, per\u00f2 potser sense suficients coneixements ling\u00fc\u00edstics reals. D’aqu\u00ed el m\u00e8rit de la recerca de Salibi, a saber: intentar rellegir la B\u00edblia Hebrea, posant l’accent principalment en els milers de top\u00f2nims que cont\u00e9, sobre la base de la fonologia i la morfologia d’una de les altres dues lleng\u00fces sem\u00edticas que s\u00ed han sobreviscut de manera ininterrompuda des de l’antiguitat com a lleng\u00fces vives com \u00e9s la llengua \u00e0rab.<\/p>\n
Tots els noms de lloc esmentats en la B\u00edblia Hebrea han perviscut fins als nostres dies concentrats en aquesta regi\u00f3<\/strong> de l’Ar\u00e0bia Saudita, com demostra Salibi en el seu llibre a trav\u00e9s de detallades explicacions etimol\u00f2giques i geogr\u00e0fiques recolzades en cat\u00e0legs de top\u00f2nims i mapes de l’Ar\u00e0bia Saudita publicats entre 1978 i 1981. Aix\u00ed, documenta la perviv\u00e8ncia, entre molts altres llocs, de: Jord\u00e1n<\/strong> (p\u00e0g. 83 del cap\u00edtol 7); la Judea<\/strong> (p\u00e1gs. 40 i 97); Jerusalem<\/strong> (p\u00e1gs. 110, 117 i 119-122 del cap\u00edtol 9); Hebron<\/strong> (p\u00e0g. 111); Si\u00f3n<\/strong> (p\u00e0g. 115); Jezrael<\/strong> (p\u00e0g. 128); o Samaria<\/strong> (p\u00e0g. 128).<\/p>\n
A tall d’exemple, el mapa que es reprodueix a continuaci\u00f3 es correspon amb el mapa contingut en el cap\u00edtol 15 del llibre, concretament en la seva p\u00e0gina 167, i en el qual es mostren el que van ser els territoris que s’esmenten en la B\u00edblia Hebrea en la part en qu\u00e8 es parla d’Abraham (G\u00e8nesi 15.18) i de Mois\u00e8s (N\u00fameros 34:1-12), l’anomenada \u201cTerra Promesa<\/strong>\u201d.<\/p>\n
$\"\"$ <\/p>\n
Quant a Egipte, Mois\u00e8s mai va estar al Sina\u00ed egipci<\/strong>, sin\u00f3 que la Muntanya Horeb b\u00edblic (Deuteronomi 1:1) es pot identificar, per la topon\u00edmia supervivent en la zona, amb l’actual Jabal Hadi en la zona costanera d’Asir (p\u00e0g. 35 i nota 8 en p\u00e0g. 204).<\/p>\n
Finalment, encara que seria molt important que es duguessin a terme expedicions arqueol\u00f2giques<\/strong> a Asir per a confirmar el que antecedeix, la perviv\u00e8ncia a Asir d’aquesta topon\u00edmia, unit a la no exist\u00e8ncia en els registres hist\u00f2rics antics d’aquesta topon\u00edmia en el territori de la Palestina hist\u00f2rica, avalen la conclusi\u00f3 de Salibi que la B\u00edblia Hebrea va transc\u00f3rrer a Asir, conclusi\u00f3 que jo comparteixo, i que enlla\u00e7a amb el punt seg\u00fcent d’aquesta cronologia.<\/p>\n
<\/span>1.2. Emigraci\u00f3 dels jueus cap a la Palestina, i… expulsi\u00f3 i di\u00e0spora?<\/strong><\/span><\/h2>\n
Des de segle VIII a.e.c comen\u00e7a l’emigraci\u00f3 jueva des de la zona d’Asir a la zona de la Palestina hist\u00f2rica despr\u00e9s de la guerra civil entre Israel i la Judea, refor\u00e7ada per la invasi\u00f3 de l’assiri Sargon II en 721 a.e.c. i del babiloni Nabucodonosor en el 586 a.e.c. L’historiador grec Her\u00f2dot ja descriu Palestina en \u201cLes Hist\u00f2ries\u201d en el segle V a.e.c.<\/p>\n
Les conquestes d’Alejandro Magno en el 330 a.e.c. havien posat fi a l’imperi persa en la zona de la Palestina hist\u00f2rica i a la mort d’Alejandro els seus territoris van ser repartits entre els seus generals, passant a estar Palestina sota control dels sel\u00e8ucides.<\/p>\n
Els jueus de Palestina van iniciar una revolta contra els sel\u00e8ucides cap al 167 a.e.c. i van aconseguir la independ\u00e8ncia cap a 142 a.e.c., establint el regne dels hasmoneos.<\/p>\n
Amb l’arribada dels romans a la zona en el 63 a.e.c., es va establir en Palestina el regne de la Judea tributari de Roma sota Herodes el Gran (37-4 a.e.c.).<\/p>\n
(2.A)<\/strong> Roma va destruir el temple de Jerusalem que havia aixecat Herodes i va for\u00e7ar l’expulsi\u00f3 dels jueus de la Palestina hist\u00f2rica, primer de Jerusalem i la Judea l’any 70 e.c., seguida d’altres deportacions fins a 135 e.c<\/strong>., any a partir del qual i, despr\u00e9s de la rebel\u00b7li\u00f3 de Bar Kojba (coneguda tamb\u00e9 com a tercera guerra judeo-romana o tercera rebel\u00b7li\u00f3 jueva), semblaria que els jueus havien estat expulsats de la terra<\/strong>, una terra a la qual, precisament aquest any 135 e.c., l’emperador rom\u00e0 Adriano va donar el nom de Palestina. A partir de llavors, els jueus es van anar establint pel m\u00f3n, primer, fonamentalment, pel m\u00f3n \u00e0rab, el Nord d’\u00c0frica i Europa, donant origen a la di\u00e0spora jueva, \u00e9s a dir, a la dispersi\u00f3 del poble jueu i els seus descendents.<\/p>\n
(2.B)<\/strong> Enfront d’aquest relat hist\u00f2ric, hi ha historiadors com l’israeli\u00e0 Shlomo Sand<\/strong> que sostenen en el seu llibre \u201cThe Invention of the Jewish People<\/a>\u201d (\u201cLa Invenci\u00f3 del Poble Jueu\u201d) que \u201cla di\u00e0spora jueva \u00e9s en ess\u00e8ncia una invenci\u00f3 moderna<\/strong>\u201d; i explica que els jueus van apar\u00e8ixer per la ribera mediterr\u00e0nia i pel continent europeu a trav\u00e9s de la conversi\u00f3 a la fe jueva de les poblacions locals, advocant perqu\u00e8 el judaisme era, en aquesta \u00e8poca, una religi\u00f3 convertidora (\u201cconverting religion\u201d). Sost\u00e9 que les conversions es van dur a terme, primer, pels hasmoneos sota la influ\u00e8ncia de l’hel\u00b7lenisme i van continuar fins que el cristianisme es va convertir en la religi\u00f3 dominant en el segle IV e.c.<\/p>\n
(3.A)<\/strong> La teoria de l’expulsi\u00f3 i la di\u00e0spora sol venir acompanyada d’un tercer element: la puresa de la ra\u00e7a jueva i la seva superioritat<\/strong> enfront de la resta de races per ser l’\u00fanica ra\u00e7a triada per Yaveh (D\u00e9u).<\/p>\n
(3.B)<\/strong> Sand sost\u00e9 que el m\u00e9s probable \u00e9s que els ancestres de la majoria dels jueus contemporanis provinguin probablement de fora de la Terra d’Israel; que mai va existir una \u201cra\u00e7a-naci\u00f3\u201d jueva amb un origen com\u00fa; i que, similar a com la majoria dels primers cristians i els primers musulmans van ser conversos des d’altres credos, els jueus tamb\u00e9 descendeixen de conversos.<\/p>\n
En conclusi\u00f3, es don\u00e9s o no l’expulsi\u00f3 total dels jueus del territori de la Palestina hist\u00f2rica en el segle II; es gener\u00e9s o no aquesta di\u00e0spora des de Palestina; i siguin o no els jueus una \u201cra\u00e7a-naci\u00f3\u201d, la qual cosa s\u00ed que \u00e9s important tenir clar \u00e9s que fets esdevinguts fa milers d’anys no poden ser usats per a justificar actes en el segle XX o XXI i que, en el segle XXI, cap ra\u00e7a \u00e9s superior a una altra<\/strong>, totes s\u00f3n iguals.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la divisi\u00f3 de l’imperi rom\u00e0, el territori de la Palestina hist\u00f2rica<\/strong>, va estar des del segle II al segle XVIII<\/strong>, primer, sota la dominaci\u00f3 de l’imperi rom\u00e0 d’Orient; despr\u00e9s sota control successivament de: \u00e0rabs (636-1099), que van portar amb ells l’Islam; croats cristians (1099-1187); ayub\u00edes (1187-1250); mamelucos (1250-1516); i imperi otom\u00e0 (1516-1916).<\/p>\n
Per part seva, els jueus s\u00ed que van ser objecte d’ulteriors expulsions d’Europa. Aix\u00ed, el que s\u00ed que \u00e9s cert \u00e9s que els jueus: (1) van ser expulsats de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica entre 1492 i 1498 2<\/a><\/sup>, creant la branca jueva sefardita<\/strong> que va emigrar en el segle XV des de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica cap a Fran\u00e7a, Regne Unit, el Nord d’\u00c0frica, Orient Mitj\u00e0 i els Balcans; i que (2) a Europa central estava la branca jueva ashkenaz\u00ed<\/strong> que tamb\u00e9 va sofrir expulsions. At\u00e8s que aquestes subseg\u00fcents expulsions s\u00f3n m\u00e9s pr\u00f2ximes en el temps ja hi ha sobre elles fonts fidedignes d’informaci\u00f3, per\u00f2 no estan ja directament vinculades amb la Palestina hist\u00f2rica.<\/p>\n
<\/span>2. Des del naixement del sionisme fins a la creaci\u00f3 de l’Estat d’Israel<\/strong><\/span><\/h1>\n<\/span>2.1. Naixement i expansi\u00f3 en el segle XIX del sionisme i els seus aliyot cap a la Palestina hist\u00f2rica<\/span><\/h2>\n
En el segle XIX es van iniciar dos processos<\/strong>:<\/p>\n
1.<\/strong> Enunciaci\u00f3 del sionisme pol\u00edtic<\/strong> <\/a>per diversos rabins en el segle XIX i culminat per Teodor Herzel<\/a> qui va publicar en 1896 el seu llibre \u201cL’Estat Jueu\u201d i va organitzar i va presidir en 1897 a Basilea (Su\u00efssa) el Primer Congr\u00e9s Sionista que va crear l’Organitzaci\u00f3 Sionista (US). El \u201cPrograma de Basilea\u201d recollia que: \u201cEl sionisme t\u00e9 per objecte establir per al poble jueu una llar segura p\u00fablica i jur\u00eddicament en Palestina\u201d i considerava per a aix\u00f2 quatre \u201cmitjans pr\u00e0ctics:<\/p>\n
\n
La promoci\u00f3 d’assentaments jueus d’agricultors, artesans, comerciants en Palestina.<\/li>\n
La federaci\u00f3 de tots els jueus en grups locals o generals, d’acord amb les lleis dels diferents pa\u00efsos.<\/li>\n
L’enfortiment del sentiment i la consci\u00e8ncia jueva.<\/li>\n
Mesures preparat\u00f2ries per a assoliment de subsidis governamentals necessaris per a realitzaci\u00f3 d’objectius sionistes.\u201d<\/li>\n<\/ol>\n
A aquest Congr\u00e9s es van oposar dos de les tres branques del judaisme asquenazita, la reformista i l’ortodoxa. Successius Congressos Sionistes van anar creant l’entramat de suport per a finan\u00e7ar la compra de terres en Palestina. Aquest sionisme es contraposava a la idea prevalent fins a aquesta data que era la del asimilacionisme, \u00e9s a dir, que els jueus del m\u00f3n havien de integrar i aconseguir viure en pau als pa\u00efsos d’acolliment.<\/p>\n
2.<\/strong> En paral\u00b7lel, es van iniciar en 1881 les migracions de jueus cap al territori de la Palestina hist\u00f2rica<\/strong>, conegudes com ali\u00e1 o el seu plural aliyot: La poblaci\u00f3 jueva en la Palestina hist\u00f2rica va anar creixent al ritme que s’indica en la seg\u00fcent taula:\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n
ANY<\/strong><\/td>\n JUEUS<\/strong><\/td>\n % JUEUS<\/strong><\/p>\n
S\/ TOTAL<\/strong><\/td>\n
\u00c0RABS PALESTINS<\/strong><\/td>\n % PALESTINS S\/ TOTAL<\/strong><\/td>\n TOTAL<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
(1) 1881<\/strong><\/td>\n 9 817<\/td>\n 2,3%<\/td>\n 413 729<\/td>\n 97,12%<\/td>\n 425 966<\/td>\n<\/tr>\n
(2) 1922<\/strong><\/td>\n 83 694<\/td>\n 11%<\/td>\n 657 560<\/td>\n 86,84%<\/td>\n 757 182<\/td>\n<\/tr>\n
(3) 1945<\/strong><\/td>\n 554 000<\/td>\n 31,4%<\/td>\n 1 179 000<\/td>\n 66,8%<\/td>\n 1 765 000<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia amb dades dels tres censos^{3<\/a><\/sup>.<\/p>\n}
Encara que el cens otom\u00e0 de 1881 dividia la Palestina hist\u00f2rica en tres regions, a Europa la zona continuava sent coneguda com a Palestina. Aix\u00ed, a tall d’exemple, Regne Unit va crear en 1865 el \u201c Palestine Exploration Fund<\/a>\u201d.<\/p>\n
Un dels lemes fundacionals que va elaborar el sionisme va ser el de \u201cuna terra sense poble per a un poble sense terra\u201d, contradit de manera categ\u00f2rica en 1891 pel jueu Ahad Ha\u2019am 4<\/a><\/sup>.<\/p>\n
<\/span>2.2. Ocupaci\u00f3 del territori la Palestina hist\u00f2rica per Regne Unit i Mandat brit\u00e0nic des de 1922<\/strong><\/span><\/h2>\n
Durant la Primera Guerra Mundial (IGM, 1914-1918), concretament al maig de 1916, Fran\u00e7a i Regne Unit<\/strong> (RU) havien concl\u00f2s l’Acord Secret de Sykes-Picot pel qual tots dos pa\u00efsos es repartien Orient Mitj\u00e0 i, en aplicaci\u00f3 del qual, RU va ocupar la regi\u00f3 de Palestina a partir de principis de 1917.<\/p>\n
En paral\u00b7lel, els brit\u00e0nics havien arribat en 1915 a acords secrets amb Husayn ibn Ali, jerife de la Meca, i amb Ibn Saud (Acord de Darin) perqu\u00e8 llancessin una revolta \u00e0rab<\/strong> contra l’imperi otom\u00e0, que va comen\u00e7ar el 5 de juny de 1916 i que va acabar servint als interessos brit\u00e0nics.<\/p>\n
Una tercera via d’acci\u00f3 de RU va ser negociar amb els sionistes<\/strong>. El llavors ministre d’Exteriors brit\u00e0nic Balfour va signar el 2 de novembre de 1917 una breu carta dirigida al bar\u00f3 Lionel Walter Rothschild, l\u00edder de la comunitat jueva sionista del RU, per a la seva transmissi\u00f3 a la Federaci\u00f3 Sionista de Gran Bretanya i Irlanda, text que va portar diversos mesos de negociacions entre brit\u00e0nics i sionistes, i que \u00e9s coneguda com la Declaraci\u00f3 Balfour<\/strong><\/a>. Aquest breu text, que va ser publicat en la premsa brit\u00e0nica aquell 9 de novembre, cont\u00e9 tres par\u00e0grafs: (1) un inicial de salutaci\u00f3; (2) un central en qu\u00e8 RU afavoreix la creaci\u00f3 d’una \u201cllar nacional jueva\u201d en el territori de la Palestina hist\u00f2rica; i (3) un tercer de comiat.<\/p>\n
Els sionistes, al seu torn, van negociar amb part dels \u00e0rabs (Acord Faisal-Weizmann de 1919) que reconeixerien un Estat jueu en Palestina.<\/p>\n
La Societat de Nacions (SDN) [l’organitzaci\u00f3 internacional predecessora de l’Organitzaci\u00f3 de Nacions Unides (ONU) que va existir entre els anys 1919 i 1946], va recon\u00e8ixer formalment el Mandat brit\u00e0nic de Palestina<\/strong><\/a> el 24 de juliol de 1922<\/strong>. Gr\u00e0cies al mandat brit\u00e0nic, la comunitat jueva de Palestina -el Yichouv- es va convertir en un quasi-Estat. Tal com preveia l’article 4 del Mandat, RU va recon\u00e8ixer en 1922 a l’Organitzaci\u00f3 Sionista com el seu interlocutor oficial en totes les q\u00fcestions econ\u00f2miques, socials i de tota \u00edndole que poguessin afectar l’establiment de la llar nacional jueva, paper que en 1929 va assumir l’Ag\u00e8ncia Jueva.<\/p>\n
El 23 d’octubre de 1922, els brit\u00e0nics van publicar un Cens de Palestina<\/strong><\/a>. Dels 757 182 habitants d’aquesta regi\u00f3 multi\u00e8tnica, segons la seva Taula I, la gran majoria eren musulmans (590 890, el 78,03% del total), seguits per jueus (83 694, l’11%), cristians (73 024, el 9,64%) i altres minories (9 574, el 1,33%, dels quals 7 028 eren drusos i la resta eren samaritans, bahais, metawilehs -ch\u00edies-, hind\u00fas i shijs). La Taula XXI del Cens mostra l’\u00e0rab<\/strong> com a llengua materna<\/strong> de 657 560 persones (un 86,84%<\/strong>), hebreu de 80 396, angl\u00e8s de 3 098, armeni de 2 970, indi de 2 061, yidish de 1 946, alemany de 1 871, grec de 1 315, rus de 877 o espanyol de 357.<\/p>\n
La poblaci\u00f3 majorit\u00e0riament \u00e0rab de la Palestina hist\u00f2rica, que durant setanta anys -des de 1850 fins a 1920- havia acollit sense viol\u00e8ncia als jueus, es va oposar des de principis dels anys 20 a aquesta creixent immigraci\u00f3<\/strong> que implicava l’ocupaci\u00f3 de les seves terres pels jueus i el seu sotmetiment a ells (perqu\u00e8 els brit\u00e0nics van concedir als jueus les principals licitacions de les obres p\u00fabliques del Mandat comen\u00e7ant per l’electrificaci\u00f3), la qual cosa va provocar successives revoltes de la poblaci\u00f3 \u00e0rab local cada vegada m\u00e9s violentes, que van provocar entre 1922 i 1936 198 morts jueus i 193 morts \u00e0rabs 5<\/a><\/sup> (sent la m\u00e9s violenta la Massacre d’Hebron de 1929 en qu\u00e8 van morir 67 jueus). Aix\u00ed i tot, en aquests anys la Ayan (la intel\u00b7lectualitat d’\u00e0rabs notables) va exercir la mediaci\u00f3 en incomptables ocasions, #salvar moltes vides.<\/p>\n
Despr\u00e9s de cada revolta, els brit\u00e0nics duien a terme comissions de recerca i elaboraven llibres blancs. En el Llibre blanc de 1922<\/strong>, el llavors ministre de Col\u00f2nies, Winston Churchill<\/strong> 6<\/a><\/sup>, va explicitar que les disposicions del Mandat no<\/span> significaven<\/strong>, com estimaven els representants sionistes, que \u201cPalestina sencera<\/span><\/strong> hauria de ser convertida en una llar nacional jueva, sin\u00f3 que una llar com aquest havia de ser fundat en Palestina\u201d.<\/p>\n
RU va obrir la porta a la legalitzaci\u00f3 de les onades migrat\u00f2ries jueves<\/strong> a aquest territori i el creixement de la poblaci\u00f3 jueva en el territori de la Palestina hist\u00f2rica va ser, a partir d’aqu\u00ed i a trav\u00e9s de successives onades migrat\u00f2ries, exponencial i imparable. \u201cEntre 1917 i 1948, la part de jueus en la poblaci\u00f3 passa del 12% al 34%… De 1932 a 1939, van arribar 247.000 persones, 30.000 per any, quatre vegades m\u00e9s que despr\u00e9s del final de la IGM, \u2026i es van beneficiar de l’acord anomenat Haavara aconseguit per l’Organitzaci\u00f3 Sionista amb Berl\u00edn en 1933\u201d.<\/p>\n
Els l\u00edders palestins van presentar un Memor\u00e0ndum<\/strong> al novembre de 1935 sol\u00b7licitant \u201cla immediata suspensi\u00f3 de la immigraci\u00f3, la prohibici\u00f3 de la venda de terres als estrangers i un govern democr\u00e0tic amb un parlament de representaci\u00f3 proporcional\u201d. Davant la negativa jueva (per a evitar quedar en minoria) i la inacci\u00f3 brit\u00e0nica, a l’abril de 1936 es va iniciar una vaga general \u00e0rab<\/strong> <\/a>en Palestina que inclo\u00efa boicot als productes jueus. Es va crear l’Alt Comit\u00e8 \u00c0rab i es van organitzar manifestacions que van anar tornant-se cada vegada m\u00e9s violentes.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’aquests enfrontaments, la Comissi\u00f3 Peel<\/strong><\/a> va fer p\u00fablic el 7 de juliol de 1937<\/strong> el primer Pla de Partici\u00f3<\/strong> de Palestina. RU va obtenir un no a aquest Pla tant del partit jueu dominant en aquest moment (el partit Mapai sionista-socialista, partit que va controlar l’escena pol\u00edtica fins a 1968) com dels palestins.<\/p>\n
Les autoritats brit\u00e0niques van prohibir l’Alt Comit\u00e8 \u00c0rab al setembre de 1937 i, a partir d’aquesta tardor, es van reavivar les protestes palestines que van durar fins a 1939. RU va mobilitzar 50.000 soldats per a aixafar l’aixecament \u00e0rab amb l’ajuda de 20.000 policies jueus i de 15.000 membres de la Hagana (for\u00e7a defensiva del Yishuv), als quals es van afegir diversos milers de militants del Irgun (l’extrema dreta sionista). La revolta \u00e0rab de 1936-39 es va saldar amb 5000 morts palestins, 500 jueus i 262 brit\u00e0nics.<\/p>\n
En aquest context, RU va elaborar un nou Llibre blanc, el Llibre blanc de MacDonald<\/a><\/strong> de 17 de maig de 1939<\/strong>, que rebutjava la idea de dividir el Mandat en dos estats i advocava per una sola Palestina independent governada en com\u00fa per \u00e0rabs i jueus, amb els primers mantenint la seva majoria demogr\u00e0fica. En aplicaci\u00f3 d’aquest pla, RU va prohibir l’establiment de l’Estat jueu i va marcar el l\u00edmit de migracions jueves cap a Palestina en 75.000 en els seg\u00fcents 5 anys. El moviment sionista va rebutjar frontalment el Pla 7<\/a><\/sup> i els palestins tampoc el van acceptar.<\/p>\n
El moviment sionista reunit en la Confer\u00e8ncia de Biltmore a Nova York en 1942 va negar la validesa legal o moral d’aquest Pla i, anant m\u00e9s enll\u00e0 de la idea difusa de \u201cllar nacional\u201d, va advocar per la creaci\u00f3 d’un Estat jueu (Jewish Commonwealth) en Palestina. El sionisme va passar a ser controlat per la seva ala m\u00e9s radical.<\/p>\n
A partir de 1944<\/strong> es va intensificar la insurrecci\u00f3 sionista<\/a> contra els brit\u00e0nics, amb actes terroristes com la comesa pel grup paramilitar sionista Lehi que al novembre va assassinar al brit\u00e0nic Walter Guinness. Intentat dominar la situaci\u00f3, els brit\u00e0nics van dur a terme el 29 de juny de 1946 l’Operaci\u00f3 Agatha que va incloure l’arrest a bona part de la c\u00fapula jueva del Yishuv, va ser l’anomenat \u201cdissabte negre\u201d. En reacci\u00f3, el Irgun va dur a terme l’atemptat<\/strong> del 22 de juliol de 1946<\/strong> contra l’Hotel Rei David<\/a><\/strong> a Jerusalem que va causar 91 morts, 28 d’ells brit\u00e0nics. L’opini\u00f3 p\u00fablica brit\u00e0nica, que en dos anys havia perdut 150 militars en Palestina, va pressionar, la qual cosa va accelerar la sortida de RU de Palestina.<\/p>\n
Durant la Segona Guerra Mundial (IIGM), l’Alemanya nazi i els seus aliats van matar de manera institucionalitzada (el que es coneix amb el terme Holocaust<\/strong> o, en hebreu, Shoa) entre 11 i 17 milions<\/a> de persones:<\/p>\n
\n
Entre cinc i sis milions van ser jueves i jueus, encara que la xifra concreta \u00e9s dif\u00edcil de saber amb total exactitud, aquesta \u00e9s l’estimaci\u00f3 m\u00e9s acceptada a nivell internacional.<\/li>\n
Uns 220 000 gitanes i gitanos a Europa, de l’aproximadament mili\u00f3 de gitanos que vivien a Europa en aquest moment.<\/li>\n
La resta de persones assassinades pertanyien a diferents col\u00b7lectius: milions de polonesos comunistes; altres sectors de l’esquerra pol\u00edtica; presoners de guerra sovi\u00e8tics; homosexuals; i discapacitats f\u00edsics i mentals.<\/li>\n<\/ul>\n
L’Holocaust va tenir un gran impacte en la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva d’Occident<\/strong>, i va influir de manera decisiva en l’acceptaci\u00f3 internacional de la causa sionista i l’acceptaci\u00f3 de la colonitzaci\u00f3 pels jueus de la Palestina hist\u00f2rica, malgrat que va ser l’Alemanya nazi qui va perpetrar l’Holocaust i no la poblaci\u00f3 \u00e0rab palestina de Palestina.<\/p>\n
<\/span>2.3. Resoluci\u00f3 AGNU 181<\/strong><\/span><\/h2>\nL’Assemblea General de Nacions Unides (AGNU) va aprovar el 29 de novembre de 1947 la resoluci\u00f3 181 (II)<\/strong><\/a> amb 33 vots a favor; 13 en contra; i 10 abstencions. Aquesta resoluci\u00f3 anomenada \u201cFutur Govern de Palestina\u201d contenia un Pla de Partici\u00f3 de Palestina<\/strong> amb Uni\u00f3 Econ\u00f2mica en dos estats sobirans i independents<\/strong>: un Estat \u00e0rab i un\u00a0 Estat jueu; i la ciutat de Jerusalem que quedaria sota administraci\u00f3 de Nacions Unides. Malgrat que la poblaci\u00f3 \u00e0rab era en aquest moment m\u00e9s del doble que la mongeta, el pla assignava el 52% del territori al poble israeli\u00e0, mentre que el poble palest\u00ed assumia el 46% restant, afegint a m\u00e9s la dificultat de no gaudir de continu\u00eftat en el seu territori. Aix\u00f2 va portar als palestins a rebutjar el Pla.<\/p>\n
La resoluci\u00f3 anava acompanyada de l’Annex A<\/strong>\u00a0que inclo\u00efa el mapa de partici\u00f3 de Palestina que es reprodueix a continuaci\u00f3 tant en la seva versi\u00f3 original com en una versi\u00f3 moderna a color d’aquesta mateixa partici\u00f3; i d’un Annex B<\/strong> amb el mapa de les fronteres de Jerusalem, que tamb\u00e9 es reprodueix a continuaci\u00f3.<\/p>\n
$\"\"$ \u00a0 \u00a0\u00a0 $\"\"$ \u00a0 \u00a0<\/span> $\"\"$ <\/p>\n
Dotze dies abans de l’aprovaci\u00f3 de la Resoluci\u00f3 181, que la seva principal negociadora mongeta amb els brit\u00e0nics havia estat Golda Meir, aquesta havia arribat a un acord amb el rei Abdallah de Jord\u00e0nia per a repartir Palestina, perqu\u00e8 tots dos estaven en contra d’un Estat palest\u00ed a les fronteres que marcava la Resoluci\u00f3 181.<\/p>\n
<\/span>2.4. Declaraci\u00f3 unilateral d’Israel<\/strong><\/span><\/h2>\nDespr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 de la Resoluci\u00f3 181 II de la AGNU, al gener de 1948 Golda Meir va viatjar als EUA<\/strong> a recaptar fons<\/strong> ja que la c\u00fapula sionista entenia que la guerra era inevitable. Meir va recaptar als EUA donacions per a comparar armament per al Hagan\u00e1 per valor de 50 milions d\u00f2lars, armament que va ser determinant per a refor\u00e7ar l’estrat\u00e8gia militar sionista recollida en el Pla Dalet<\/a> de 10 de mar\u00e7 de 1948; i la primera operaci\u00f3 del qual va ser Nachshon a l’abril de 1948 destinada a aixecar el bloqueig de Jerusalem que estaven duent a terme les tropes liderades per Abd Al-Qadir Al Husseini, nebot del muft\u00ed de Jerusalem. El 2 d’abril, el Hagan\u00e1 va prendre el llogaret palest\u00ed d’Al-Qastal (va ser el primer llogaret \u00e0rab presa i demolida pels sionistes), i els pa\u00efsos \u00e0rabs van negar el suport militar a Al Husseini per a recuperar-la. En aquestes setmanes, es va dur a terme tamb\u00e9 la massacre de Deir Yassin,<\/strong><\/a> durant la qual paramilitars sionistes de Irg\u00fan i Lehi van matar a 120 civils palestins (seria la primera massacre de moltes).<\/p>\n
Finalment, la Declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia<\/strong> de l’Estat d’Israel<\/strong> va tenir lloc el 14 de maig de 1948. No obstant aix\u00f2, experts en dret internacional 8<\/a><\/sup> sostenen que Israel es va constituir sense legitimitat sobre el territori. Malgrat la qual cosa, i en gran manera com a reacci\u00f3 a l’Holocaust nazi, Israel va acabar sent adm\u00e8s en NNUU en 1949.<\/p>\n
<\/span>3. Les sis guerres \u00e0rab-israelians<\/strong><\/span><\/h1>\nLa primera guerra \u00e0rab-israeliana<\/strong> (1948-1949<\/strong>) 9<\/a><\/sup> es va iniciar l’endem\u00e0 de la Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia per cinc estats \u00e0rabs inconformes amb aquesta declaraci\u00f3 unilateral (Egipte, L\u00edban, l’Iraq, Jord\u00e0nia i S\u00edria) i va suposar l’expulsi\u00f3 de 750 000 Palestins per tropes israelianes,<\/strong> l’anomenada Nakba<\/strong><\/span> o cat\u00e0strofe; la destrucci\u00f3 sistem\u00e0tica de 531 pobles palestins i d’11 ciutats palestines que van ser buidades dels seus habitants; centenars de milers d’hect\u00e0rees de terra confiscades; i l’annexi\u00f3 per part d’Israel del 26% de la terra que la Resoluci\u00f3 181 (II) assignava als \u00e0rabs palestins, arribant a ocupar el 77% del territori del Mandat. Cisjord\u00e0nia va quedar sota control de Jord\u00e0nia i Gaza d’Egipte. Va haver-hi 13 000 morts civils palestins; entre 10 000 i 15 000 morts en combat \u00e0rabs i 6 373 israelians (4 000 soldats i 2 373 civils).<\/p>\n
Enfront de la visi\u00f3 tradicional israeliana que els palestins havien fugit arengats pels ex\u00e8rcits \u00e0rabs, els nous historiadors israelians<\/strong> 10<\/a><\/sup>, despr\u00e9s d’estudiar el material desclassificat parcialment en els 80 (encara que Morris va sol\u00b7licitar una desclassificaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia que va ser denegada pel Tribunal Suprem israeli\u00e0 en 1986), sostenen que la poblaci\u00f3 palestina va ser expulsada<\/strong> dels seus poblats i aquests arrasats i esborrats del mapa per les tropes israelianes.<\/p>\n
El 17 de setembre de 1948, el suec Folke Bernadotte, primer mediador de la hist\u00f2ria de la #ONU va ser assassinat a Jerusalem per Yeshua Cohen, un terrorista sionista israeli\u00e0 que pertanyia a Lehi, en un magnicidi planificat per quatre homes, un d’ells Yitzak Yezernitsky, que seria el futur primer ministre d’Israel, Yitzhak Shamir, just el dia despr\u00e9s que Bernadotte acab\u00e9s de redactar la seva proposta de divisi\u00f3 en dos Estats amb un estatus especial per a Jerusalem; i lliur\u00e9s un informe sobre la destrucci\u00f3 de llogarets.<\/p>\n
La AGNU va aprovar l’11 de desembre de 1948 la resoluci\u00f3 194 (III)<\/strong> que recull el dret dels refugiats<\/strong> palestins a tornar<\/strong> a les seves llars i al fet que se’ls indemnitzi per les p\u00e8rdues sofertes.<\/p>\n
En 1949, NNUU va fer un primer intent de confer\u00e8ncia de pau: la Confer\u00e8ncia de Lausane, que no va prosperar.<\/p>\n
La Lliga \u00c0rab va establir el 22 de setembre el \u201cGovern de Tota Palestina\u201d que nom\u00e9s va ser efectiu a Gaza, sota control d’Egipte; mentre que Jord\u00e0nia s’annexionava Cisjord\u00e0nia en la Confer\u00e8ncia de Jeric\u00f3 l’1 de desembre.<\/p>\n
Despr\u00e9s de l’atac d’Israel a tropes eg\u00edpcies estacionades a Gaza, el president egipci Nasser va decretar el tancament de l’estret de Tir\u00e1n per a vaixells i avions procedents d’o dirigits a Israel. Per part seva, Israel amb el suport de Regne Unit i Fran\u00e7a va llan\u00e7ar un atac conjunt a Egipte en el que es va dir la Guerra de Suez de 1956<\/strong>, per la qual Israel va ocupar la pen\u00ednsula del Sina\u00ed. Va ser una guerra d’elecci\u00f3 11<\/a><\/sup> dissenyada per a aconseguir objectius nacionals. Va haver-hi entre 1 650 i 3 000 morts en combat \u00e0rabs, 172 israelians, 16 brit\u00e0nics i 10 francesos.<\/p>\n
L’acostament franc-israeli\u00e0 va portar tamb\u00e9 aconsegueixo el desenvolupament de l’energia nuclear israeliana, que es va materialitzar en 1958 en la creaci\u00f3 de la central nuclear de Dimona. Des de llavors, el programa nuclear israeli\u00e0 s’ha mantingut al marge de la legalitat internacional com han criticat tant organismes internacionals com experts israelians.<\/p>\n
En aquest context, els palestins van comen\u00e7ar a s’organitzar en diferents associacions per a resistir. La m\u00e9s important va ser la OLP<\/strong> (Organitzaci\u00f3 per a l’Alliberament de Palestina), fundada al maig de 1964<\/strong> a Jerusalem amb el suport de la Lliga \u00c0rab i a inst\u00e0ncies del president egipci Nasser, com a organitzaci\u00f3 palestina unificada.<\/p>\n
En 1967<\/strong> Egipte va mobilitzar soldats al Sina\u00ed el que va tornar a posar en perill la sortida dels vaixells israelians al Mar Roig. El 5 de juny de 1967, davant la negativa eg\u00edpcia de desbloquejar el golf de Aqaba, Israel va bombardejar l’aviaci\u00f3 eg\u00edpcia situada en la pen\u00ednsula del Sina\u00ed, donant principi d’aquesta forma a la Guerra dels Sis Dies<\/strong>. En els 6 dies que va durar la guerra, Israel va conquistar la Franja de Gaza, Cisjord\u00e0nia, Jerusalem Oriental, la pen\u00ednsula del Sina\u00ed i els Alts del Gol\u00e1n (S\u00edria). La guerra va ocasionar una segona onada d’entre 300.000 i 400.000 refugiats palestins<\/strong>, la Naksa<\/strong><\/span>, dels quals gaireb\u00e9 un ter\u00e7 es van convertir en refugiats per segona vegada. La majoria es va exiliar a L\u00edban, Jord\u00e0nia, S\u00edria i els estats del golf P\u00e8rsic. Va haver-hi entre 11 510 i 18 214 morts en combat \u00e0rabs i 777 israelians.<\/p>\n
Els pa\u00efsos \u00e0rabs reunits a Khartum (Sudan) al setembre de 1967 van acordar una Resoluci\u00f3 l’article de la qual 3 contenia la doctrina dels 3 nos: no negociar, no recon\u00e8ixer i no fer la pau amb Israel.<\/p>\n
El Consell de Seguretat de Nacions Unides (CSNU<\/strong>) va aprovar per unanimitat el 22 de novembre de 1967 la resoluci\u00f3 242<\/strong>, que consagra el principi de \u201cpau per territori\u201d, \u00e9s a dir, que Israel aconseguir\u00e0 la pau quan retorni el territori que va ocupar militarment per la for\u00e7a durant la Guerra dels Sis Dies.<\/p>\n
Entre 1967 i 1973<\/strong> es va dur a terme la denominada \u201cguerra de desgast<\/strong>\u201d. Israel va mantenir l’ocupaci\u00f3 militar de tots els territoris conquistats durant 1967, sotmetent a la poblaci\u00f3 palestina a la llei marcial i incentivant els assentaments de jueus en els territoris ocupats, en una clara violaci\u00f3 de la Quarta Convenci\u00f3 de Ginebra, que en el seu article 49 prohibeix el trasllat de poblaci\u00f3 civil de la pot\u00e8ncia ocupant al territori ocupat. Quant a Jerusalem Oriental, Israel es va annexionar aquesta part de la ciutat a la conclusi\u00f3 de la guerra de 1967 i va comen\u00e7ar la demolici\u00f3 de barris palestins i la construcci\u00f3 de barris jueus el seu lloc.<\/p>\n
Al setembre de 1970 va tenir lloc a Jord\u00e0nia el \u201cSetembre Negre\u201d que va ser una guerra de baixa intensitat entre la OLP i el r\u00e8gim d’Hussein de Jord\u00e0nia, que es considera el comen\u00e7ament de l’expulsi\u00f3 de la OLP de Jord\u00e0nia.<\/p>\n
En paral\u00b7lel, durant aquests anys, la OLP va intensificar els atemptats contra els interessos israelians dins i fora d’Israel, com van ser: el segrest palest\u00ed de l’avi\u00f3 Sabena (8\/05\/1972); massacre de l’Ex\u00e8rcit Roig japon\u00e8s, liderat per la republicana japonesa propalestina Fusako Shigenobu, en l’aeroport de Lod, amb 26 morts israelians (30\/05\/1972); i massacre de Munic, amb 11 morts israelians, onze atletes que participaven en els Jocs Ol\u00edmpics de Munic, Alemanya (5 i 6\/09\/1972).<\/p>\n
La llavors Primera Ministra Golda Meir es va negar a negociar l’alliberament dels presos palestins a canvi dels atletes israelians, que lamentablement van acabar morint, i va ordenar als serveis d’intel\u00b7lig\u00e8ncia israelianes donar aconsegueixi tots els capitostos palestins amb l’operatiu \u201cC\u00f2lera de D\u00e9u\u201d.<\/p>\n
Entre 1970 i 1973, la pol\u00edtica exterior de Golda Meir va permetre l’emigraci\u00f3 russa i sovi\u00e8tica de jueus des de l’antiga Uni\u00f3 de Rep\u00fabliques Socialistes Sovi\u00e8tiques (URSS) cap a Israel a trav\u00e9s d’\u00c0ustria, calculada en unes 200.000 persones. El 28\/09\/1973 set d’aquests emigrants jueus van ser presos com a ostatges a \u00c0ustria per \u00e0rabs de S\u00edria que demanaven el tancament del Centre de Tr\u00e0nsit de Jueus; i un salconduit a un pa\u00eds \u00e0rab. La llavors primera ministra israeliana Golda Meir va intentar conv\u00e8ncer a Viena al llavors canceller austr\u00edac, Bruno Kreisky<\/strong>, tamb\u00e9 jueu, que no ced\u00eds al \u201cxantatge terrorista\u201d, per\u00f2 Kreisky va aconseguir estar per sobre de les pressions d’Israel i salvar amb aquesta decisi\u00f3 set vides humanes, a difer\u00e8ncia del que havia passat a Munic l’any anterior.<\/p>\n
La Guerra de Yom Kipur<\/strong>, Guerra del Ramad\u00e0 o Guerra d’Octubre va ser un conflicte armat entre Israel i els pa\u00efsos \u00e0rabs d’Egipte i S\u00edria, els qui van llan\u00e7ar el seu atac per a recuperar els territoris que Israel ocupava des de la Guerra de 1967 el 6 d’octubre de 1973<\/strong>, dia de la festivitat jueva del Yom Kipur. L’ex\u00e8rcit egipci va creuar el canal de Suez superant r\u00e0pidament les defenses israelianes. Al mateix temps, les forces sirianes van avan\u00e7ar en els Alts del Gol\u00e1n. Una vegada recuperada la pen\u00ednsula del Sina\u00ed, el president d’Egipte Sadat va decidir parar el front egipci, la qual cosa va permetre a Israel concentrar totes les seves forces en el front nord, va envair S\u00edria i va amena\u00e7ar la capital, Damasc; al mateix temps, Israel va avan\u00e7ar en la contraofensiva del Sina\u00ed, fent retrocedir als egipcis m\u00e9s enll\u00e0 de les seves fronteres i creuant el Canal de Suez. Va haver-hi entre 8 000 i 18 500 morts en combat \u00e0rabs i entre 2 521 i 2 800 israelians.<\/p>\n
Els pa\u00efsos \u00e0rabs, davant aquesta realitat, van decidir iniciar una guerra econ\u00f2mica i van embargar el petroli dels pa\u00efsos que ajudaven a Israel, al mateix temps que redu\u00efen les vendes amb el prop\u00f2sit d’aconseguir un augment dels preus. El seu efecte, que va passar a la hist\u00f2ria com la crisi del petroli de 1973<\/strong>, va ser una desestabilitzaci\u00f3 de l’economia internacional, que va pressionar als EUA i l’URSS a aconseguir un acord a trav\u00e9s de la ONU que es va concretar en la resoluci\u00f3 del CSNU 338<\/strong> de 22 d’octubre de 1973 que va permetre que s’arrib\u00e9s a un alto-el-foc aquest 25 de novembre, i recomana l’inici de les negociacions en vista de \u201cinstaurar una pau justa i duradora a l’Orient Mitj\u00e0\u201d. Egipte va comen\u00e7ar a s’allunyar de les tesis sovi\u00e8tiques i s’acostar als EUA, mentre que S\u00edria va mantenir les seves posicions vinculades a l’URSS.<\/p>\n
El 21 de desembre de 1973 va tenir lloc la Confer\u00e8ncia de Ginebra organitzada per NNUU per a articular la pau, per\u00f2 tampoc va prosperar.<\/p>\n
L’11 de novembre de 1974, Yaser Arafat va intervenir, com a l\u00edder de la OLP, davant la AGNU a Nova York en un discurs en qu\u00e8 explicava l’origen hist\u00f2ric del conflicte i tendia la m\u00e0 a la negociaci\u00f3 d’una pau justa.<\/p>\n
La gran sensaci\u00f3 de vulnerabilitat que va causar l’ofensiva egipci-siriana va emp\u00e8nyer a Israel<\/strong> a comen\u00e7ar a negociar unilateralment amb Egipte<\/strong> una pau i el 17 de setembre de 1978<\/strong>, el president egipci Sadat i el primer ministre israeli\u00e0 Begin van signar els Acords de Pau<\/strong>\u00a0de Camp David, en pres\u00e8ncia del president dels EUA, Jimmy Carter. Aquest acord va suposar el primer tractat de pau d’Israel amb un pa\u00eds \u00e0rab i l’aplicaci\u00f3 per primera vegada en la hist\u00f2ria d’Israel de la doctrina de pau per territoris establerta en la resoluci\u00f3 242 del CSNU. Israel va haver de retornar el territori conquistat en 1967, la qual cosa va incloure el desmantellament de diversos assentaments establerts al nord de la pen\u00ednsula del Sina\u00ed. Egipte va ser percebut com a tra\u00efdor a la causa \u00e0rab; el seu President Sadat assassinat en 1981; i el pa\u00eds susp\u00e8s de la Lliga \u00c0rab fins a la seva readmissi\u00f3 en 1989.<\/p>\n
Despr\u00e9s del Setembre Negre de 1970, milers de guerrillers palestins van ser expulsats de Jord\u00e0nia, i la OLP va decidir establir les seves bases al L\u00edban. En 1978 la ONU va desplegar una for\u00e7a d’interposici\u00f3 (UNIFIL) en la zona, per\u00f2 les tensions van continuar.<\/p>\n
Al juny de 1982<\/strong> Israel va envair L\u00edban<\/strong>, en la \u201coperaci\u00f3 Paz per a Galilea\u201d, secundat pels cristians-maronites. Amb mediaci\u00f3 estatunidenca, es va produir l’evacuaci\u00f3 de combatents palestins, establint-se la c\u00fapula de la OLP a Tun\u00edsia. L’assassinat del president cristi\u00e0-maronita Gemayel per un agent siri\u00e0 va provocar l’entrada de les Falanges Libaneses amb suport israeli\u00e0 en els campaments de refugiats palestins de Sabra i Chatila, provocant la \u201cMassacre de Shabra i Shatila<\/strong>\u201d que va causar uns 6 000 morts palestins i que es pot emmarcar en la llarga guerra civil libanesa (1975-1990).<\/p>\n
Israel va bombardejar la seu de la OLP a Tun\u00edsia a l’octubre de 1985 el que va ser durament criticat per la ONU (resoluci\u00f3 CSNU 573).<\/p>\n
<\/span>4.La primera intifada palestina i l’esperan\u00e7a de la pau amb els Acords d’Oslo de 1993 i de Taba de 1995<\/strong><\/span><\/h1>\nAl desembre de 1987<\/strong> es va iniciar el que va anomenar Primera Intifada<\/strong><\/a>, moviment popular palest\u00ed en la Franja de Gaza, Cisjord\u00e0nia i Jerusalem Oriental en contra de les forces israelianes d’ocupaci\u00f3 amb l’objectiu de posar fi a l’ocupaci\u00f3, encara que el detonant directe va ser l’assassinat de quatre treballadors de Yabalia (Gaza) quan el seu vehicle va ser envestit per un cami\u00f3 militar israeli\u00e0. En aquestes dates el clergue Ahmed Yassin va crear Hamas, moviment islamista sunnita afiliat als Germans Musulmans, que Israel va encoratjar en els seus inicis per a esperonar la rivalitat amb la OLP liderada per Yaser Arafat.<\/p>\n
La Primera Intifada es va estendre fins a 1993 i es calcula que va produir 1 374 morts palestins i 93 israelians.<\/p>\n
El 15 de novembre de 1988<\/strong> va ser proclamada a Alger la Declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia de Palestina<\/strong>, que havia estat pr\u00e8viament aprovada pel Consell Nacional Palest\u00ed (CNP), l’\u00f2rgan legislatiu de la OLP. Va encoratjar el reconeixement de Palestina per diversos Estats de Nacions Unides.<\/p>\n
Entre el 30 d’octubre i l’1 de novembre de 1991<\/strong> va tenir lloc la Confer\u00e8ncia de pau de Madrid<\/strong><\/a> que va reunir delegacions d’Israel, S\u00edria, L\u00edban, Egipte i una jord\u00e0-palestina, afavorides pels EUA i l’URSS; i que van ser seguides de deu rondes negociadores a Washington. Les rondes de converses no van arribar a bon port: (1) en el seu primer tram, quan el negociador principal israeli\u00e0 era Shamir, \u201cperqu\u00e8 el seu comprom\u00eds ideol\u00f2gic amb el Gran Israel deixava poc marge per al comprom\u00eds\u201d; i (2) en el seu segon tram, quan va haver-hi canvi en l’equip estatunidenc despr\u00e9s de les eleccions, perqu\u00e8 Clinton va passar a secundar novament de manera unilateral les tesis israelianes i va deixar de poder exercir com a mediador honest 12<\/a><\/sup>.<\/p>\n
En paral\u00b7lel, van tenir lloc converses de pau secretes<\/strong> directes entre Israel i la OLP, afavorides per Noruega, que van conduir als Acords d’Oslo, a un primer entre Israel i la OLP de 13\/09\/1993, signat a Washington; i un segon, rubricat en Taba el 24\/09\/1995 i\u00a0 signat a Washington el 28\/09\/1995. Aquests acords establien l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) que s’encarregaria de gestionar diverses pol\u00edtiques p\u00fabliques a Gaza i Cisjord\u00e0nia que es dividia en \u00e0rees A, B i C; Israel retenia la pol\u00edtica exterior, defensa i fronteres; i es donaven cinc anys per a negociar un acord permanent<\/strong> que abordaria ja q\u00fcestions com l’estatus de Jerusalem, els refugiats palestins o els assentaments israelians.<\/p>\n
Aix\u00ed i tot, i segons va assegurar el llavors MAE Peres durant el Consell de ministres de 13 d’agost de 1995, l’acord de Taba permetia \u201cretenir en mans israelianes el 73% de la terra palestina de Cisjord\u00e0nia; el 97% de la seva seguretat; i el 80% dels seus recursos h\u00eddrics\u201d 13<\/a><\/sup>.<\/p>\n
El 26 d’octubre de 1994<\/strong> Israel<\/strong> i Jord\u00e0nia<\/strong> van signar un Acord de Pau<\/strong>\u00a0que va normalitzar les seves relacions i va posar fi a les disputes territorials.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, quan la pau semblava comen\u00e7ar a penetrar -i els seus art\u00edfexs obtenien el Premi Nobel de la Pau de 1994-, va tenir lloc, primer, al febrer de 1994, la massacre d’Hebron en qu\u00e8 un israeli\u00e0-estatunidenc va matar a 29 palestins, i arrel de la qual es van iniciar els atemptats su\u00efcides palestins; i, el 4 de novembre de 1995<\/strong>, l’assassinat<\/strong> del llavors primer ministre laborista israeli\u00e0, Issac Rabin<\/strong>, per un extremista\/ terrorista sionista religi\u00f3s israeli\u00e0 14<\/a><\/sup>.<\/p>\n
<\/span>5. La radicalitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica israeliana, la segona intifada i l’ombra de la pau<\/strong><\/span><\/h1>\n
En 1996<\/strong>, a Israel, el partit Likud (dreta sionista) va arribar al poder a Israel amb Benjam\u00ed Netanyahu<\/strong>, qui va tornar a impulsar la creaci\u00f3 i l’ampliaci\u00f3 d’assentaments jueus en territori palest\u00ed.<\/p>\n
En paral\u00b7lel, aquest 1996, van tenir lloc les primeres eleccions<\/strong> presidencials i parlament\u00e0ries palestines<\/strong>: les primeres les va guanyar Arafat amb un 88% del vot i les segones el seu partit Fatah va obtenir 55 dels 88 escons.<\/p>\n
En 1999 va tornar a guanyar el laborisme a Israel amb Ehud Barak i es van reprendre les negociacions de pau: les de Camp David afavorides pels EUA al juliol de 2000 i les de gener de 2001 entre Israel i la #ANP en Taba (Egipte) per a abordar les q\u00fcestions pendents, encara que no es va arribar a un acord davant la proximitat d’eleccions parlament\u00e0ries a Israel.<\/p>\n
El 29 de setembre de 2000<\/strong>, el llavors candidat del Likud, Ariel Sharon, va visitar, en un gest reptador, la mesquita d’Al-Aqsa de Jerusalem, tercer lloc sagrat de l’Islam, la qual cosa, unit a l’enorme frustraci\u00f3 per la falta d’avan\u00e7os tangibles per a la causa palestina, va deslligar la Segona Intifada<\/strong><\/a>. Es va estendre fins a 2005 i es calcula que va produir 3 368 morts palestins i 1 008 israelians.<\/p>\n
La resoluci\u00f3 1397 del CSNU de 12 de mar\u00e7 de 2002 secunda que Palestina com a Estat visqui al costat d’Israel \u00abamb fronteres reconegudes i segures\u00bb; exigeix el cessament de la viol\u00e8ncia i la volta a les negociacions de pau.<\/p>\n
La Iniciativa \u00c0rab de Paz aprovada per en el Cim de Lliga \u00c0rab de Beirut del 27 de mar\u00e7 de 2002 ofereix establir les bases per a la pau.<\/p>\n
Els EUA, la UE, R\u00fassia i la ONU van crear a l’abril de 2002<\/strong> a Madrid l’anomenat Quartet de Madrid<\/strong>, amb oficines a Jerusalem Oriental, per a intentar abordar l’espiral de viol\u00e8ncia i canalitzar el proc\u00e9s de pau. El Quartet va presentar el 30 d’abril de 2003 un Full de ruta per a la Pau en tres fases que inclo\u00efa crear un Estat palest\u00ed sobir\u00e0 i independent per a 2005; i que va ser avalada per Israel, la ANP i els EUA, i tamb\u00e9 pel CSNU a trav\u00e9s de la Resoluci\u00f3 1515 de 19\/11\/2003.<\/p>\n
<\/span>6. Preparant l’objectiu final per a Gaza i el final del somni d’un Estat palest\u00ed<\/strong><\/span><\/h1>\n
Sharon va assumir el c\u00e0rrec de primer ministre israeli\u00e0 al mar\u00e7 de 2001<\/strong> i, durant el seu mandat, d’una banda, va iniciar la construcci\u00f3 del mur<\/strong> que separa Israel de Cisjord\u00e0nia i que ha estat declarat contrari al dret internacional i il\u00b7legal per la Cort Internacional de Just\u00edcia (CIJ)<\/strong> 15<\/a><\/sup> el 9\/07\/2004 i, per un altre, va dur a terme a l’agost de 2005<\/strong> la retirada unilateral de Gaza<\/strong> i el desmantellament de 21 assentaments israelians a Gaza, encara que Israel ha continuat controlant 6 dels 7 passos fronterers de Gaza (sent el restant, Rafah, controlat te\u00f2ricament per Egipte, encara que en la pr\u00e0ctica Israel exerceix el control \u00faltim), aix\u00ed com el seu espai aeri, mar\u00edtim i els seus serveis p\u00fablics (aigua, electricitat, telecomunicacions, etc).<\/p>\n
Al gener de 2006<\/strong> va haver-hi, per segona vegada, eleccions en Palestina<\/strong>: Mahmud Abas de Fatah va guanyar les presidencials amb el 62% dels vots; i Canvi i Reforma (Hamas<\/strong>) les legislatives amb 72 dels 132 escons. Ismail Haniya de Hamas va ser nomenat primer ministre palest\u00ed al mar\u00e7 de 2006. La reacci\u00f3 d’Israel va ser tallar les transfer\u00e8ncies financeres a la ANP i pressionar al Quartet perqu\u00e8, al seu torn, pression\u00e9s a Abas, qui va acabar dissolent el govern palest\u00ed de Haniya al maig de 2007. Aix\u00ed i tot, si es llegeixen les declaracions de Haniya no demana \u201cla destrucci\u00f3 d’Israel\u201d, sin\u00f3 que Israel reconegui un Estat palest\u00ed i els drets de la seva gent i considera que, mentre continu\u00ef l’ocupaci\u00f3 israeliana, la resist\u00e8ncia palestina \u00e9s leg\u00edtima. Des de 2006 no ha tornat a haver-hi eleccions parlament\u00e0ries en Palestina; la ANP ha gestionat Cisjord\u00e0nia i Ham\u00e0s Gaza, despr\u00e9s de la qual cosa tant Israel com Egipte van decretar el bloqueig de Gaza. Tots els intents ulteriors de reunificar als pol\u00edtics palestins (2017 Caire o 2022 Alger) no han arribat a bon port.<\/p>\n
Una vegada buidada Gaza de colons jueus i una vegada dividida la classe pol\u00edtica palestina, Israel va comen\u00e7ar a centrar les seves operacions a Gaza<\/strong>.<\/p>\n
Durant l’operaci\u00f3 Plom Fos, Israel inicia bombardejos sobre posicions de Hamas a Gaza, seguida d’ofensiva per terra, mar i aire entre 27 de desembre de 2008<\/strong> i 18 de gener de 2009 que es va saldar amb 1 300 morts palestins i 11 israelians.<\/p>\n
Entre el 14 i el 21 de novembre de 201<\/strong>2 Israel llan\u00e7a l’operaci\u00f3 Pilar Defensiu contra Gaza i va matar a 162 palestins, entre ells el dirigent de Hamas, Ahmed Yabari.<\/p>\n
Del 8 de juliol al 26 d’agost de 2014<\/strong> Israel va llan\u00e7ar l’operaci\u00f3 Penya-segat Poder\u00f3s sobre territori gazat\u00ed en qu\u00e8 van morir entorn de 2 200 palestins i 73 israelians.<\/p>\n
La Gran Marxa del Retorn a Gaza, que advocava pel dret dels refugiats palestins al retorn, va enfrontar als gazat\u00edes amb Israel entre 2018<\/strong> i 2019 i va deixar uns 312 palestins morts.<\/p>\n
Entre el 6 i el 21 de maig de 2021<\/strong> es produeix un nou conflicte despr\u00e9s del llan\u00e7ament de coets des de Gaza en resposta als desnonaments de fam\u00edlies palestines de Sheikh Jarrah a Jerusalem Oriental i els subseg\u00fcents atacs israelians que se salden amb 253 morts palestins i 13 israelians. Agregant les dades que antecedeixen, entre 2008 i 2021, va haver-hi 4 200 morts civils palestins a Gaza.<\/p>\n
A partir del 7 d’octubre de 2023<\/strong> est\u00e0 en curs la sisena guerra a Gaza<\/strong> des de la retirada unilateral israeliana de la Franja en 2005. Aquest conflicte s’aborda en un document espec\u00edfic d’aquesta web.<\/p>\n
En paral\u00b7lel, Israel duu a terme regularment<\/strong>, sobretot a Cisjord\u00e0nia i Jerusalem Oriental:<\/p>\n
\n
Restriccions de moviments<\/strong> i confinaments domiciliaris for\u00e7osos;<\/li>\n
Demolicions<\/strong> de cases (5 598 entre 2006 i setembre de 2023);<\/li>\n
Detencions<\/strong> administratives arbitr\u00e0ries (al setembre de 2023 ascendien a 1 310);<\/li>\n
Detencions per motius de seguretat (4 764 al setembre de 2023), dades tots ells quantificats per la ong de drets humans (ddhh) israeli\u00e0 Btselem<\/a>.<\/li>\n
Tamb\u00e9 quantifica els morts palestins en mans d’Israel v\u00edctimes d’assassinats extrajudicials<\/strong>. Aix\u00ed, aquesta mateixa ong ha quantificat en 10 672<\/strong> la poblaci\u00f3 palestina assassinada per israelianes, tant per autoritats oficials israelianes com per colones, entre l’any 2000 i setembre de 2023 (enfront de 1 330 israelians assassinats per palestins).<\/li>\n<\/ol>\n
Aix\u00ed mateix, la conculcaci\u00f3 per part d’Israel dels drets humans de la poblaci\u00f3 palestina es recull en successius informes de NNUU 16<\/a><\/sup>.<\/p>\n
Per part seva, la comunitat internacional<\/strong> ha seguit, al mateix temps que permetia que continu\u00e9s la impunitat d’Israe<\/strong>l, avalant proposades de pau que no han quallat.<\/p>\n
Confer\u00e8ncia d’Annapolis al novembre de 2007 afavorida pels EUA va fixar finals de 2008 com a data l\u00edmit per a un acord definitiu sobre totes les q\u00fcestions pendents de l’estatut permanent.<\/p>\n
El president dels EUA Obama va intentar rellan\u00e7ar les converses de pau #reunir al mar\u00e7 de 2014, per separat, amb el primer ministre Netanyahu i amb el president Abas, per\u00f2 no va haver-hi avan\u00e7os.<\/p>\n
La resoluci\u00f3 del CSNU 2334 de 23 de desembre de 2016 d\u00f3na suport a la soluci\u00f3 de dos Estats i assenyala que \u201cl’establiment d’assentaments per part d’Israel en el territori palest\u00ed ocupat des de 1967, inclosa Jerusalem Oriental, no t\u00e9 validesa legal\u201d.<\/p>\n
El president dels EUA Trump va donar suport a la signatura en 2020 d’acords de pau entre Israel i diferents pa\u00efsos \u00e0rabs, coneguts com els Acords d’Abraham, com va ser amb Uni\u00f3 dels Emirats \u00c0rabs (EAU) el 13 d’agost; amb Bahrain el 15 de setembre; amb Sudan el 23 d’octubre; i amb el Marroc el 10 de desembre.<\/p>\n
Al setembre de 2022 la Comissi\u00f3 Independent de Recerca en els Territoris Ocupats va emetre un informe en qu\u00e8 descriu detalladament la situaci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3. El 30 de desembre de 2022 la AGNU va aprovar la resoluci\u00f3 A\/77\/247 el punt de la qual 18 demana opini\u00f3 a la CIJ<\/strong> sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques de l’ocupaci\u00f3, \u00e9s a dir, sobre la il\u00b7legalitat de l’ocupaci\u00f3 israeliana<\/strong> i l’obligatorietat de #retirar. Est\u00e0 previst que la CIJ doni la seva opini\u00f3 en la segona meitat de 2024<\/strong>.<\/p>\n
<\/span>7. Breu s\u00edntesi hist\u00f2rica en termes de territori, poblaci\u00f3 i ideologia<\/strong><\/span><\/h1>\n
En l’exposat en aquesta \u201cBreu Cronologia\u201d s’observa una s\u00e8rie de fils conductors que permeten resumir l’esdevingut en la terra de la Palestina hist\u00f2rica des de l’arribada del sionisme pol\u00edtic en 1900 en termes de:<\/p>\n
<\/span>7.1. Territori<\/strong><\/span><\/h2>\n
Dels aproximadament 26.300 Km\u00b2 que tenia la Palestina hist\u00f2rica, el pla de partici\u00f3 de 1947 atorgava el 46% als \u00e0rabs i el 52% als jueus. No obstant aix\u00f2, Israel ha anat incrementant el territori en el seu poder per diferents vies:<\/p>\n
\n
Compra<\/strong> de terrenys: intensa des de 1881 i fins a 1948. Aix\u00ed i tot, en 1948 nom\u00e9s el 6% del territori de la Palestina hist\u00f2rica estava en mans jueves.<\/li>\n
Destrucci\u00f3<\/strong> de 500 pobles palestins durant la Nakba de 1946-49, apropiaci\u00f3 d’aquests territoris i esborrat de la identitat palestina d’aquests llocs.<\/li>\n
Annexi\u00f3<\/strong> de territori per les successives guerres<\/strong>, annexionant-se un 26% de la terra palestina en 1948; i exercint com a pot\u00e8ncia ocupant en la totalitat del territori palest\u00ed des de 1967, ocupaci\u00f3 que \u00e9s il\u00b7legal.<\/li>\n
Annexi\u00f3<\/strong> de territori per assentaments sionistes<\/strong> en terres ocupades palestines, constru\u00efts des de 1967. Aquests assentaments i les infraestructures que els donen servei suposen un control directe per part d’Israel i dels colons israelians del 40% de Cisjord\u00e0nia i del 63% del Area C cisjordana, segons den\u00fancia la ong de ddhh israeliana Btselem. Israel va augmentar el nombre de colons a Cisjord\u00e0nia, excloent Jerusalem, de 800 en 1973 a 111 600 en 1993; a 234 000 en 2004; i a 468 300 en 2022; i el nombre de colons, a Jerusalem Oriental, ha passat de 124 000 en 1992 a 236 200 en 2021. Malgrat aquesta cont\u00ednua expansi\u00f3, els assentaments s\u00f3n il\u00b7legals segons art. 49 de la IV Convenci\u00f3 de Ginebra de 1949 i la Resoluci\u00f3 del CSNU 2234 de 2016, com ve monitorant i denunciant tamb\u00e9 la UE.<\/li>\n<\/ol>\n
La cont\u00ednua ocupaci\u00f3 de territori palest\u00ed per Israel fa que la terra a la disposici\u00f3 del futur Estat palest\u00ed sigui cada vegada menor.<\/p>\n
$\"\"$ <\/p>\n
Font: https:\/\/www.newtral.es\/territorio-israel-palestina\/20231010\/<\/a><\/p>\n
<\/span>7.2. Poblaci\u00f3<\/strong><\/span><\/h2>\n
En termes de poblaci\u00f3 caldria destacar:<\/p>\n
\n
Increment exponencial de la poblaci\u00f3 jueva<\/strong> que ha passat de 9 817 en 1881 a 6 982 000 en 2021. Aquest fort increment poblacional jueu s’ha degut a dues raons: (a)<\/strong> d’una banda, a les onades migrat\u00f2ries<\/strong> que va encoratjar el sionisme pol\u00edtic i que el Regne Unit va esperonar des de la seva ocupaci\u00f3 de Palestina en 1917; i, (b)<\/strong> d’altra banda, a les elevades taxes de natalitat de les dones jueves ultraortodoxas (hared\u00edes<\/strong>) que ronda el 4%, i que fa que la poblaci\u00f3 hared\u00ed d’Israel fora de 750 000 en 2009, d’1 280 000 en 2022 i s’estimi en amb dos milions en 2033.<\/li>\n
La poblaci\u00f3 \u00e0rab palestina<\/strong>, que en el Cens brit\u00e0nic de Palestina de 1922 era de 657 560 persones, un 86,84% del total, ascendeix en l’actualitat a 7 478 450, que viuen en Palestina i a Israel.<\/li>\n
De cara a qualsevol acord de pau definitiu \u00e9s fonamental tenir present a la poblaci\u00f3 palestina expulsada abans (250 000) i durant (750 000) 1948, i en 1967 (350 000) i els seus descendents, poblaci\u00f3 que UNRWA (Ag\u00e8ncia de Nacions Unides per als Refugiats Palestins a Orient Pr\u00f2xim) calcula en 5,9 milions de persones refugiades<\/strong>.<\/li>\n
El conflicte ha tingut un molt elevat cost en vides humanes<\/strong>, sobretot per a la poblaci\u00f3 palestina. Segons els meus c\u00e0lculs 17<\/a><\/sup> han mort<\/strong><\/span> 79 338 \u00e0rabs-palestins i 12 159 jueus-israelians entre l’inici del conflicte a principis del segle XX i setembre de 2023, en total 91 497 \u00e9ssers humans<\/strong><\/span>.<\/li>\n<\/ol>\n
<\/span>7.3. Ideologia: Sionisme<\/strong><\/span><\/h2>\n
La ideologia que ha guiat tant la creaci\u00f3 com el desenvolupament d’Israel ha estat el sionisme<\/strong>. El sionisme ha buscat des del principi, com ja avisava Churchill en el seu Llibre blanc de 1922, la creaci\u00f3 de l’Estat jueu en tot el territori de la Palestina hist\u00f2rica, \u00e9s a dir, el Gran Israel<\/strong> (Greater Israel), la qual cosa jo anomeno el \u201cobjectiu final del sionisme\u201d.<\/p>\n
Per a articular aquest objectiu, incompatible amb un Estat palest\u00ed, el sionisme, tant laic com religi\u00f3s, ha recorregut a la viol\u00e8ncia<\/strong> per a fer fracassar<\/strong> les successives estrat\u00e8gies<\/strong> pol\u00edtiques en relaci\u00f3 amb l’estatalitat<\/strong> compartida:<\/p>\n
\n
Estrat\u00e8gia d‘estat binacional<\/strong> que va propugnar Regne Unit en 1939 amb el Pla MacDonald, a la qual el sionisme laic es va oposar des del principi i que va portar al sionisme a rec\u00f3rrer al terrorisme per a expulsar als brit\u00e0nics d’aqu\u00ed (magnicidi de Guiness en 1944 i atemptat de l’Hotel Rei David en 1946).<\/li>\n
Estrat\u00e8gia de la ONU per a la internacionalitzaci\u00f3 de Jerusalem<\/strong> va provocar un nou magnicidi per part dels sionistes laics, el del primer mediador en la hist\u00f2ria de NNUU, el suec Bernadotte, en 1948, l’endem\u00e0 de presentar el seu Pla que inclo\u00efa un estatus especial per a Jerusalem.<\/li>\n
Estrat\u00e8gia de dos Estats (Acords d’Oslo de 1993 i de Taba de 1995) va ser frenada per un nou magnicidi sionista, aquesta vegada religi\u00f3s, en 1995, el del primer ministre israeli\u00e0, Isaac Rabin, que els havia signat.<\/li>\n<\/ol>\n
Aix\u00ed mateix, el sionisme ha aconseguit articular una pol\u00edtica d’impunitat<\/strong> envers Israel, qui en el binomi ocupant-ocupat ostenta la posici\u00f3 de for\u00e7a tant pol\u00edtica, com a econ\u00f2mica, militar i informativa, i que s’ha recolzat en elements com:<\/p>\n
\n
Incompliment<\/strong> sistem\u00e0tic de la legislaci\u00f3 internacional<\/strong> emanada de Nacions Unides que commina a Israel a posar fi a l’ocupaci\u00f3, desmantellar el mur, frenar els assentaments o respectar els drets humans de la poblaci\u00f3 palestina per al que ha comptat amb la sobreprotecci\u00f3 pol\u00edtic-militar incondicional dels EUA i el seu suport econ\u00f2mic (77.000 milions de d\u00f2lars entre 1948 i 1992, i entre 3 i 4 mil anuals des de llavors, \u00e9s a dir, uns 180 mil milions de d\u00f2lars).<\/li>\n
Un aprofitament<\/strong> interessat del tremend efecte que l’Holocaust<\/strong> va tenir en la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva d’Occident per a paralitzar una part important d’actors internacionals, incl\u00f2s en el si de la UE.<\/li>\n
La confusi\u00f3 intencionada de les cr\u00edtiques<\/strong> a la ra\u00e7a jueva (conegut com a antisemitisme<\/strong> i equivalent a una mena de racisme que est\u00e0 penat en la majoria de les legislacions nacionals) amb<\/strong> les cr\u00edtiques al sionisme (conegut com antisionisme<\/strong>\u00a0i equivalent a una cr\u00edtica a una ideologia pol\u00edtica i per tant perm\u00e8s en la majoria de les legislacions nacionals). I sobre aquesta base aconseguir desprestigiar, arraconar i, finalment, fer callar<\/strong> qualsevol cr\u00edtica. Criticar la conculcaci\u00f3 per part d’Israel dels drets humans o la seva falta de voluntat de contribuir a crear un Estat palest\u00ed sobir\u00e0 i viable no \u00e9s anitsemitismo, \u00e9s antisionismo, i \u00e9s leg\u00edtim. Hi ha molts jueus que s\u00f3n cr\u00edtics amb el sionisme, jueus que \u00f2bviament no s\u00f3n antisemites.<\/li>\n
Un h\u00e0bil maneig del concepte terrorista<\/strong> per a penjar-l’hi a la poblaci\u00f3 ocupada i els seus dirigents, fent oblidar intencionadament que la causa palestina \u00e9s una causa de descolonitzaci\u00f3 pendent segons la \u201cQuarta Comissi\u00f3: Comissi\u00f3 de Pol\u00edtica Especial i de Descolonitzaci\u00f3\u201d que segueix la q\u00fcesti\u00f3 palestina; i que la resoluci\u00f3 de la AGNU 37\/43 de 3 de desembre de 1982 al punt 2 reafirma \u201cla legitimitat de la lluita dels pobles per la independ\u00e8ncia i\u2026 l’alliberament\u2026 de l’ocupaci\u00f3\u2026 per tots els mitjans al seu abast, inclosa la lluita armada\u201d.<\/li>\n
Un encara m\u00e9s h\u00e0bil maneig dels lobis<\/strong> o grups de pressi\u00f3 sionistes en el m\u00f3n, com el poderos\u00edssim AIPAC estatunidenc; i, a trav\u00e9s d’aquests lobis, una h\u00e0bil estrat\u00e8gia de posicionament en les c\u00fapules de poder<\/strong> tant a nivell nacional com internacional, tant pol\u00edtiques, com a econ\u00f2miques, financeres i medi\u00e0tiques. En concret, i a tall d’exemple, als EUA, malgrat que els jueus s\u00f3n nom\u00e9s el 2% de la poblaci\u00f3<\/strong>, l’administraci\u00f3 del president Biden t\u0435nia jueus en molts dels seus llocs clau com el secretari d’Estat (Blinken), la secret\u00e0ria del Tresor (Yellen), el secretari d’Interior (Mayorkas), el fiscal general (Garland), la directora d’Intel\u00b7lig\u00e8ncia Nacional (Haines), el cap de Gabinet de la Casa Blanca (Klain) o el director Adjunt de l’Ag\u00e8ncia Central d’Intel\u00b7lig\u00e8ncia (Cohen).<\/li>\n<\/ol>\n
Per part seva, l’administraci\u00f3 de Trump tamb\u00e9 compta amb nombrosos jueus en les seves files<\/a><\/strong>, tant en les seves secretaries, com a la Casa Blanca o el Consell Nacional de Seguretat, la NASA i les seves Ambaixades pel m\u00f3n. A m\u00e9s, el gendre de Trump, *Jared *Kushner, continua exercint les seves influ\u00e8ncies prosionistes i dirigint q\u00fcestions de summa import\u00e0ncia com el \u201cPla de Trump sobre la Pau a Gaza\u201d de 29\/09\/2025.<\/p>\nNotes a peu de p\u00e0gina<\/b>
El concepte sem\u00edtico <\/b>era, a l’origen, un concepte ling\u00fc\u00edstic<\/a><\/b> referit a unes lleng\u00fces que tenien un origen com\u00fa (hebreu, \u00e0rab, arameu, etc). En el segle XIX aquest concepte va passar a tenir una accepci\u00f3 racial<\/a><\/b> i a ser identificat amb la ra\u00e7a jueva. Per aquest motiu el terme antisemita s’apliqui avui dia al fet d’estar en contra dels jueus, encara que, sense embuts, seria estar en contra de qualsevol semita, inclosos els \u00e0rabs.[↩<\/a>]<\/span><\/li>
Els jueus van ser expulsats de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica (zona que en hebreu es deia \u201cSefarad\u201d) en, consecutivament, 1492 de Castella i Arag\u00f3, 1496 de Portugal i 1498 de Navarra.\u00a0 Aquests jueus expulsats de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica van rebre posteriorment el nom de sefardites; continuen parlant lad\u00ed (una variant del castell\u00e0 antic); i en 2015 les Corts Generals espanyoles van aprovar una llei per la qual es reconeixia com a espanyols als descendents directes dels jueus sefardites expulsats entre 1492 i 1498. Els jueus que no van ser expulsats, van ser for\u00e7ats a convertir al cristianisme.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, no van ser els jueus els \u00fanics, tamb\u00e9 els musulmans van ser expulsats de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica cristiana. Aix\u00ed, en 1502 es va ordenar l’expulsi\u00f3 de Castella de tots els musulmans adults i en 1527 es va for\u00e7ar la conversi\u00f3 de tots els musulmans d’Arag\u00f3 (moment des del qual l’Islam deixa d’existir oficialment en la nounada Espanya), per\u00f2, com no era suficient per a erradicar l’Islam, en 1609 el llavors rei d’Espanya i Portugal, Felip III, va expulsar a 300.000 moriscos (musulmans batejats per for\u00e7a al catolicisme, per\u00f2 que continuaven practicant l’Islam). Encara no hi ha hagut cap llei ni a Espanya ni a Portugal que reconegui com a espanyols i\/o portuguesos als descendents directes dels musulmans i\/o dels moriscos expulsats entre 1502 i 1609. Pot ser degut aix\u00f2 a una menor capacitat de pressi\u00f3 del lobi muslm\u00e1n enfront del lobi jueu, entenent per lobi (de l’angl\u00e8s lobby) \u201cgrup o organitzaci\u00f3 dedicats a influir en els pol\u00edtics o els poders p\u00fablics en favor de determinats interessos\u201d? Pot ser\u2026[↩<\/a>]<\/span><\/li>
Fonts<\/strong>:<\/p>\n(1)<\/strong> El cens otom\u00e0 de 1881-1882<\/strong> recollia, en els tres districtes que en aquest moment configuraven la Palestina hist\u00f2rica (Akka, Belka i Kudus), una poblaci\u00f3 total de 425 966 habitants, dels quals \u00e0rabs palestins serien 413 729 (371 969 musulmans i 41 760 cristians) i 9 817 jueus segons la informaci\u00f3 disponible en el llibre de Kemal Kerpat \u201cOttoman population 1830-1914 demographic and social caracteristics<\/a>\u201d, University of Wisconsin Press, 1985 . He elaborat una taula amb les correspond\u00e8ncies entre aquests tres districtes otomans i els actuals Palestina i Israel: Maps que complementin el cens otom\u00e1 1881<\/a>. Aix\u00ed mateix, he extret del llibre de Kerpat totes les dades relatives a la poblaci\u00f3 en la Palestina hist\u00f2rica en 1881 distribu\u00efda per religions i el pots descarregar aqu\u00ed: Cens general otom\u00e1 1881<\/a>.<\/p>\n
(2) Per al cens brit\u00e0nic de 1922<\/strong>, veure:\u00a0 https:\/\/ia804709.us.archive.org\/3\/items\/palestinecensus1922\/palestine%20Census%20(1922).pdf<\/a>. En concret en Taules fonamentals, la I i la XXI (p\u00e1gs. 8 i 59) del propi Cens les pots consultar aqu\u00ed, encara que aquest original nom\u00e9s est\u00e0 disponible en angl\u00e8s: 1922 Palestine British Census pags 1-8 & 59<\/a>.<\/p>\n
(3) Les \u201cestad\u00edstiques dels pobles\u201d brit\u00e0niques de 1945<\/strong> [descargables en: https:\/\/users.cecs.anu.edu.au\/~bdm\/yabber\/census\/VillageStatistics1945orig.pdf]<\/a> recullen, en la seva primera p\u00e0gina, les dades de poblaci\u00f3 (per a facilitar la seva lectura pots punxar aquest arxiu simplificat que nom\u00e9s est\u00e0 disponible en angl\u00e8s:1945 Village Statistics original-1-3<\/a>; i en en aquestes estad\u00edstiques els brit\u00e0nics tamb\u00e9 constaten que en 1945 la poblaci\u00f3 jueva nom\u00e9s era propiet\u00e0ria del 6% de la terra palestina.<\/p>\n
En qualsevol cas, com els par\u00e0metres no s\u00f3n exactament els mateixos en els tres documents la comparaci\u00f3 ha de #fer amb cautela, per exemple en: (1) es parla de jueus, musulmans, cristians, llatins, protestants, etc, \u00e9s a dir, religions; en (2) es parla de les diferents religions en la Taula I i de les lleng\u00fces, sent la majorit\u00e0ria l’\u00e0rab, en la Taula XXI; i en (3) de jueus i \u00e0rabs, \u00e9s a dir, barreja religi\u00f3 amb ra\u00e7a.[↩<\/a>]<\/span><\/li>
El jueu Arthur Ginsberg, que el seu pseud\u00f2nim era Ahad Ha\u2019am, va escriure en 1891, despr\u00e9s de la seva primera visita a la Palestina hist\u00f2rica: \u201cTenim el costum de creure\u2026 que all\u00ed la terra \u00e9s ara completament des\u00e8rtica, \u00e0rida i incultivada\u2026 per\u00f2 la veritat \u00e9s molt altra. En tot el pa\u00eds \u00e9s dif\u00edcil trobar camps cultivables que no estiguin ja conreats.\u201d https:\/\/www.jewishvirtuallibrary.org\/ahad-ha-rsquo-am<\/a>[↩<\/a>]<\/span><\/li>
Resulta molt complicat obtenir dades agregades fidedignes de les morts \u00e0rabs i jueus durant el Mandat brit\u00e0nic. Veure la p\u00e0gina 26 del llibre de Dominique Vidal,\u00a0\u00ab\u00a0Antisionisme=Antis\u00e9mitisme? R\u00e9ponse \u00e0 Emmanuel Macron\u00a0\u00bb, Libertalia, 2018 i la p\u00e0gina de Wikipedia que contenen llistats parcials<\/a>.[↩<\/a>]<\/span><\/li>
https:\/\/www.un.org\/unispal\/document\/auto-insert-196917\/<\/a> Dins d’aquest enlla\u00e7 cal anar al document n\u00ba5 i concretament al seu annex (enclosure in n\u00ba5), al seu segon par\u00e0graf, sisena frase.[↩<\/a>]<\/span><\/li>
En la web del Museu de l’Holocaust d’Israel s’afirma que, despr\u00e9s del Llibre blanc de 1939, \u201cels sionistes es van veure confrontats amb una situaci\u00f3 que exigia noves decisions\u2026 els sionistes van haver de recon\u00e8ixer que l’alternativa cap a un estat en Palestina -l’opci\u00f3 activa, fins i tot violenta- els havia estat imposada\u2026 Ara, despr\u00e9s de maig de 1939, la \u201copci\u00f3 revolucion\u00e0ria\u201d esmentada per Chaim Arlosoroff en 1932 estava a m\u00e0\u2026Durant el 21a Congr\u00e9s Sionista (Ginebra, agost 1939)\u2026David Ben-Gurion<\/strong>, President de l’Ag\u00e8ncia Jueva va proclamar: \u201cEl \u201cLlibre blanc\u201d ha creat un buit en el Mandat. Per a nosaltres, el \u201cLlibre blanc\u201d no existeix sota cap forma, sota cap condici\u00f3 i sota cap interpretaci\u00f3\u2026 i dep\u00e8n de nosaltres omplir aquest buit, nosaltres sols\u2026 Nosaltres sols haurem d’actuar com si f\u00f3ssim l’Estat en Palestina<\/strong>; i haurem d’actuar aix\u00ed fins que ho siguem i de manera que arribem a ser l’Estat en Palestina\u201d. https:\/\/www.yadvashem.org\/articles\/academic\/holocaust-factor-birth.html<\/a>[↩<\/a>]<\/span><\/li>
Veure el llibre \u00abEl proceso de paz en Palestina\u00bb (\u201cEl proc\u00e9s de pau en Palestina\u201d) del catedr\u00e0tic de dret internacional p\u00fablic de la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid (UAM), Alfonso Iglesias Velasco (edicions UAM, 2000, p\u00e0g. 36-37). Per a una an\u00e0lisi m\u00e9s detallada d’aquesta q\u00fcesti\u00f3 veure un altre document d’aquesta secci\u00f3 de la web titulat: \u201cProposta de Soluci\u00f3 al Conflicte entre Israel i Palestina\u201d.[↩<\/a>]<\/span><\/li>
Aquestes dues p\u00e0gines web, a les que pots accedir a trav\u00e9s dels hipervincles, recullen, respectivament, totes les guerres \u00e0rab-israelianes<\/a> i israelopalestines<\/a> des de 1948 fins a l’actualitat.[↩<\/a>]<\/span><\/li>
Entre aquests historiadors i les seves obres, es pot destacar: Ilan Papp\u00e9<\/strong> amb \u201cThe Ethnic Celansing of Palestine<\/a>\u201d, Oxford Oneworld, 2006\u00a0 i\u00a0 Benny Morris<\/strong> amb \u201cThe Birth of Palestinian Refugee Problem Revisited<\/a>\u201d, Cambbridge University Press, 2004. En la seg\u00fcent p\u00e0gina es recull un mapa interactiu amb els poblats i llogarets dels quals va ser expulsada la poblaci\u00f3 palestina durant la Nakba: https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/list_of_towns_and_villages_depopulated_during_the_1947%E2%80%931949_Palestine_war<\/a>. Tamb\u00e9 es poden visitar webs com: https:\/\/www.zochrot.org\/articles\/view\/56528\/en?ireturn<\/a>; https:\/\/www.palestineremembered.com\/index.html<\/a>[↩<\/a>]<\/span><\/li>
Ein breira:<\/strong> Principi jueu de \u201cno exist\u00e8ncia d’alternativa\u201d. Aquest principi, que era la base del relat sionista sobre la participaci\u00f3 d’Israel en les successives guerres, es va trencar en 1982 quan el primer ministre israeli\u00e0 Menachem Begin va donar una xerrada en l’Acad\u00e8mia Militar sobre guerres d’elecci\u00f3 i guerres de no elecci\u00f3 i va argumentar que tant la Guerra del Sina\u00ed de 1956 com la Guerra a L\u00edban en 1982 havien estat guerres d’elecci\u00f3 dissenyades per a aconseguir objectius nacionals. https:\/\/www.gov.il\/en\/pages\/55-address-by-pm-begin-at-the-national-defense-college-8-august-1982<\/a>[↩<\/a>]<\/span><\/li>
Sobre l’an\u00e0lisi que fa l’historiador israeli\u00e0 Avi Shla\u00efm<\/strong> sobre Shamir i sobre com i per qu\u00e8 els EUA va deixar de ser un mediador honest vegeu el cap\u00edtol 7 del seu llibre \u201cWar and Peace\u201d de 1995. Es pot llegir el llibre en angl\u00e8s en: https:\/\/archive.org\/details\/warpeaceinmiddle0000shla\/mode\/1up<\/a>. Per a m\u00e9s informaci\u00f3 sobre els Acords d’Oslo, veure: https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Acords_d%27Oslo<\/a> . Per a una an\u00e0lisi m\u00e9s detallada tant d’aquesta confer\u00e8ncia de pau com de tot l’entramat d’acords que van seguir a la mateixa veure un altre document d’aquesta secci\u00f3 de la web titulat: \u201cProposta de Soluci\u00f3 al Conflicte entre Israel i Palestina\u201d.[↩<\/a>]<\/span><\/li>
Quan no existia internet, la informaci\u00f3 calia verificar-la en diferents anuaris internacionals. Un d’ells i potser el m\u00e9s fam\u00f3s era el \u201cKeesing\u2019s R\u00e8cord of World Events\u201d o anomenat tamb\u00e9 simplement \u201cKeesing\u201d. Doncs b\u00e9, en el seu volum 41, n\u00famero 7\/8, de 25\/09\/1995, p\u00e0g. 40704, es troba l’afirmaci\u00f3 que s’acaba de replicar. S’adjunta a continuaci\u00f3 aquest document i cal anar a la tercera p\u00e0gina d’aquest pdf i veure el ressaltat en groc:1995 P\u00e1ginas del Keesing’s Recorld of World Events<\/a>.[↩<\/a>]<\/span><\/li>
\u201cReligious Zionism and the Rabin Assassination.\u201d Tradition: A Journal of Orthodox Jewish Thought, vol. 48, no. 4, 2015, p\u00e0g. 12\u201317. JSTOR, http:\/\/www.jstor.org\/stable\/44821371<\/a>. Aqu\u00ed s’explica que Rabin va ser assassinat perqu\u00e8 el seu assass\u00ed, Yigal Amir, ho considerava un rodef<\/strong>, un perseguidor que posava en perill vides jueves, d’acord amb la \u201cdin rodef\u201d jueva o \u201cllei del perseguidor\u201d jueva que va enunciar Maim\u00f3nides i que obliga a salvar a qualsevol persona perseguida del seu perseguidor, encara que impliqui matar a aquest. Mateix principi que Israel aplica als seus assassinats selectius dins i fora de les fronteres d’Israel, assassinats que s\u00f3n il\u00b7legals d’acord amb el dret internacional.[↩<\/a>]<\/span><\/li>
L’opini\u00f3 consultiva de la CIJ<\/strong>, nom\u00e9s disponible en angl\u00e8s i en franc\u00e8s, es pot trobar en la web de la CIJ: https:\/\/www.icj-cij.org\/case\/131<\/a>, punxant en la columna de la dreta en \u201cAdvisory opini\u00f3\u201d, l’essencial es troba en par\u00e0graf 163; i en castell\u00e0 es pot accedir a trav\u00e9s de la resoluci\u00f3 \u00c9S-10\/273 que va emetre la AGNU el 13\/07\/2004: https:\/\/undocs.org\/es\/a\/es-10\/273<\/a>, par. 163 (p\u00e1gs. 59-61).[↩<\/a>]<\/span><\/li>
Hi ha infinitat de documents de NNUU i, concretament del seu Alt Comissionat per als Drets Humans, ACNUDH (OHCHR en les seves sigles angleses) que aborden aquesta q\u00fcesti\u00f3; com a \u201cbot\u00f3 de mostra\u201d es poden consultar: https:\/\/www.ohchr.org\/en\/special-procedures\/sr-palestine<\/a>; https:\/\/undocs.org\/en\/a\/73\/447<\/a>; https:\/\/undocs.org\/es\/a\/77\/356<\/a>. La q\u00fcesti\u00f3 de la conculcaci\u00f3 per part d’Israel dels drets humans de la poblaci\u00f3 palestina s’analitzar\u00e0 m\u00e9s en profunditat en un altre document d’aquesta secci\u00f3 de la web titulat: \u201cProposta de Soluci\u00f3 al Conflicte entre Israel i Palestina\u201d.[↩<\/a>]<\/span><\/li>
No hi ha cap estad\u00edstica que jo conegui que reculli el nombre total d’\u00e0rabs-palestins i jueus-israelians que han mort en el conflicte israelopalest\u00ed. Amb la suma aritm\u00e8tica de les xifres ofertes en aquesta \u201cBreu Cronologia\u201d (trobant la mitjana aritm\u00e8tica all\u00e0 on s’oferia una forqueta), s’obt\u00e9 que, com a m\u00ednim, 68 666 \u00e0rabs-palestins i 10 829 jueus-israelians han perdut la vida per aquest conflicte des de 1900 fins a 1999. Totes aquestes xifres han estat extretes de les corresponents p\u00e0gines d’internet i\/o llibres les refer\u00e8ncies dels quals es troben totes com a notes a peu de p\u00e0gina en el pdf que acompanya a aquesta entrada de la web en castell\u00e0. Per part seva, si se sumen aquestes r\u00fabriques als quals facilita la ong B\u2019tselem, entre 2000 i setembre de 2023, la suma de totes dues r\u00fabriques donaria la xifra total de morts entre 1900 i setembre de 2023 de 79 338 \u00e0rabs-palestins i 12 159 jueus-israelians.[↩<\/a>]<\/span><\/li><\/ol>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aqu\u00ed et presento un resum de la hist\u00f2ria de Palestina des del principi, posant l’accent principalment en l’esdevingut a conseq\u00fc\u00e8ncia de la migraci\u00f3 massiva de jueus a aquesta terra a partir de finals del segle XIX.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":18062,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[148,326,150],"tags":[],"class_list":["post-17450","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-monanalisis-ca","category-palestina-ca","category-relacions-internacionals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17450","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17450"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17450\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18062"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17450"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17450"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17450"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}