{"id":18721,"date":"2024-07-24T21:39:18","date_gmt":"2024-07-24T19:39:18","guid":{"rendered":"https:\/\/mongonzalez.es\/?p=18721"},"modified":"2024-09-02T14:42:42","modified_gmt":"2024-09-02T12:42:42","slug":"proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/","title":{"rendered":"Proposta de soluci\u00f3 al conflicte entre Israel i Palestina"},"content":{"rendered":"<p>Abans d&#8217;entrar en la proposta concreta considero aconsellable donar en el <strong>punt A,<\/strong> a mode d&#8217;i<strong>ntroducci\u00f3, sis breus explicacions,<\/strong> en primer lloc, sobre qu\u00e8 \u00e9s el dret internacional p\u00fablic (DIP) i qui \u00e9s la Cort Internacional de Just\u00edcia (CIJ); qu\u00e8 \u00e9s el dret de guerra, que \u00e9s una de les branques del DIP, aprofundint en una dels seus tres subramas, el dret internacional humanitari (DIH); i qu\u00e8 \u00e9s el dret internacional dels drets humans (DIDH) i els seus mecanismes principals, entre ells el Consell de Drets Humans (CDH).<\/p>\n<p>En segon i tercer lloc, una breu explicaci\u00f3, des de la perspectiva del DIP, sobre els documents que van donar lloc a aquest conflicte; i, a continuaci\u00f3, les resolucions de NNUU que busquen establir les bases per a la resoluci\u00f3 d&#8217;aquest.<\/p>\n<p>En quart lloc, presento l&#8217;entramat d&#8217;acords signats entre Israel i Palestina, fonamentalment entre 1993 i 1995, data des de la qual est\u00e0 pendent la negociaci\u00f3 i signatura d&#8217;un estatut permanent que permeti la creaci\u00f3 de l&#8217;Estat palest\u00ed, buscant analitzar les principals fallades d&#8217;aquests documents.<\/p>\n<p>A continuaci\u00f3, descric la vulneraci\u00f3 per Israel dels drets humans del poble palest\u00ed.<\/p>\n<p>Finalment, descric la posici\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea (UE) en el conflicte, perqu\u00e8 desitjo que estigui cridada a exercir un paper important en la resoluci\u00f3 d&#8217;aquest.<\/p>\n<p>Ja entrant en mat\u00e8ria, en el <strong>punt B<\/strong> d&#8217;aquest document, avan\u00e7o una <strong>proposta de soluci\u00f3<\/strong>. En qualsevol cas, queda entre interrogants si aquesta o qualsevol altra proposta permetr\u00e0 donar una soluci\u00f3 definitiva a la centen\u00e0ria q\u00fcesti\u00f3 palestina. Tant de bo (<em>ojal\u00e1<\/em>, paraula castellana derivada de l&#8217;\u00e0rab inshaallah: \u201cSi Al\u00b7l\u00e0 vol\u201d) que, entre totes i tots, aquesta vegada s\u00ed que ho aconseguim\u2026 Ajuda a pujar una Palestina lliure i sobirana en peus d&#8217;igualtat amb un Israel plenament democr\u00e0tic!<\/p>\n<p>La totalitat de les fonts d\u2019informaci\u00f3 consultades es recull en un pdf (\u00fanicament disponible en castell\u00e0) que trobar\u00e0s en la versi\u00f3 en castell\u00e0 (<em>castellano<\/em>) d\u2019aquesta entrada d\u2019aquesta web.<\/p>\n<div id=\"ez-toc-container\" class=\"ez-toc-v2_0_81 ez-toc-grey ez-toc-container-direction\">\n<div class=\"ez-toc-title-container\">\n<p class=\"ez-toc-title\" style=\"cursor:inherit\">INTRODUCCI\u00d3 I PROPOSTA<\/p>\n<span class=\"ez-toc-title-toggle\"><a href=\"#\" class=\"ez-toc-pull-right ez-toc-btn ez-toc-btn-xs ez-toc-btn-default ez-toc-toggle\" aria-label=\"Toggle Table of Content\"><span class=\"ez-toc-js-icon-con\"><span class=\"\"><span class=\"eztoc-hide\" style=\"display:none;\">Toggle<\/span><span class=\"ez-toc-icon-toggle-span\"><svg style=\"fill: #999;color:#999\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" class=\"list-377408\" width=\"20px\" height=\"20px\" viewBox=\"0 0 24 24\" fill=\"none\"><path d=\"M6 6H4v2h2V6zm14 0H8v2h12V6zM4 11h2v2H4v-2zm16 0H8v2h12v-2zM4 16h2v2H4v-2zm16 0H8v2h12v-2z\" fill=\"currentColor\"><\/path><\/svg><svg style=\"fill: #999;color:#999\" class=\"arrow-unsorted-368013\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" width=\"10px\" height=\"10px\" viewBox=\"0 0 24 24\" version=\"1.2\" baseProfile=\"tiny\"><path d=\"M18.2 9.3l-6.2-6.3-6.2 6.3c-.2.2-.3.4-.3.7s.1.5.3.7c.2.2.4.3.7.3h11c.3 0 .5-.1.7-.3.2-.2.3-.5.3-.7s-.1-.5-.3-.7zM5.8 14.7l6.2 6.3 6.2-6.3c.2-.2.3-.5.3-.7s-.1-.5-.3-.7c-.2-.2-.4-.3-.7-.3h-11c-.3 0-.5.1-.7.3-.2.2-.3.5-.3.7s.1.5.3.7z\"\/><\/svg><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/div>\n<nav><ul class='ez-toc-list ez-toc-list-level-1 ' ><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-1\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#a_introduccio\" >A. INTRODUCCI\u00d3<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-2\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#1_breus_nocions_de_dret_internacional\" >1. Breus nocions de Dret Internacional<\/a><ul class='ez-toc-list-level-2' ><li class='ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-3\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#11_dret_internacional_public\" >1.1 Dret Internacional P\u00fablic<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-4\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#12_dret_de_la_guerra\" >1.2 Dret de la guerra<\/a><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-5\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#121_dret_per_a_la_guerra_o_ius_ad_bellum\" >1.2.1 Dret per a la guerra o Ius ad bellum<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-6\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#122_dret_internacional_humanitari_o_ius_in_bello\" >1.2.2 Dret internacional humanitari o Ius in bello<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-7\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#123_ius_post_bellum\" >1.2.3 Ius post bellum<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-8\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#13_dret_internacional_dels_drets_humans\" >1.3. Dret internacional dels drets humans<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-9\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#2_fonaments_historic-juridics_de_la_controversia\" >2. Fonaments hist\u00f2ric-jur\u00eddics de la controv\u00e8rsia<\/a><ul class='ez-toc-list-level-2' ><li class='ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-10\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#21_la_declaracio_balfour\" >2.1 La Declaraci\u00f3 Balfour<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-11\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#22_el_mandat_sobre_palestina\" >2.2 El Mandat sobre Palestina<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-12\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#23_la_resolucio_181_ii\" >2.3 La resoluci\u00f3 181 (II)<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-13\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#24_la_desigual_aplicacio_de_la_resolucio_181_ii\" >2.4 La desigual aplicaci\u00f3 de la resoluci\u00f3 181 (II)<\/a><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-14\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#241_israel_va_ser_admes_ja_en_1949_com_a_estat_membre_de_nnuu\" >2.4.1 Israel va ser adm\u00e8s ja en 1949 com a Estat membre de NNUU<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-15\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#242_palestina_encara_no_ha_estat_admesa_com_a_estat_membre_de_nnuu\" >2.4.2 Palestina encara no ha estat admesa com a Estat membre de NNUU<\/a><\/li><\/ul><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-16\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#3_principals_resolucions_de_nnuu\" >3. Principals resolucions de NNUU<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-17\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#4_el_marc_convencional_entre_israel_i_palestina\" >4. El marc convencional entre Israel i Palestina<\/a><ul class='ez-toc-list-level-2' ><li class='ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-18\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#41_el_reconeixement_mutu_entre_israel_i_lolp\" >4.1\u00a0 El reconeixement mutu entre Israel i l&#8217;OLP<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-19\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#42_la_declaracio_de_principis_sobre_un_govern_autonom_provisional\" >4.2\u00a0 La Declaraci\u00f3 de Principis sobre un Govern Aut\u00f2nom Provisional<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-20\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#43_lacord_de_seguretat_sobre_fronteres_i_sobre_assentaments_a_gaza\" >4.3\u00a0 L&#8217;Acord de Seguretat sobre fronteres i sobre assentaments a Gaza<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-21\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#44_el_protocol_de_paris_sobre_relacions_economiques\" >4.4\u00a0 El Protocol de Par\u00eds sobre Relacions Econ\u00f2miques<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-22\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#45_lacord_del_caire_sobre_la_franja_de_gaza_i_la_zona_de_jerico\" >4.5\u00a0 L&#8217;Acord del Caire sobre la Franja de Gaza i la Zona de Jeric\u00f3<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-23\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#46_lacord_sobre_transferencia_preliminar_de_poders_i_responsabilitats\" >4.6\u00a0 L&#8217;Acord sobre Transfer\u00e8ncia Preliminar de Poders i Responsabilitats<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-24\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#47_protocol_sobre_transferencia_de_poders_i_responsabilitats_addicionals\" >4.7\u00a0 Protocol sobre Transfer\u00e8ncia de Poders i Responsabilitats Addicionals<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-25\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#48_acord_interi_o_provisional_sobre_la_franja_de_gaza_i_cisjordania\" >4.8\u00a0 Acord Inter\u00ed o Provisional sobre la Franja de Gaza i Cisjord\u00e0nia<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-26\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#49_protocol_sobre_la_retirada_dhebron\" >4.9\u00a0 Protocol sobre la Retirada d&#8217;Hebron<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-27\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#410_memorandum_de_wye_river\" >4.10\u00a0 Memor\u00e0ndum de Wye River<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-28\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#411_memorandum_de_sharm_el-sheikh\" >4.11\u00a0 Memor\u00e0ndum de Sharm el-Sheikh<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-29\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#412_protocol_de_pas_segur_entre_cisjordania_i_la_franja_de_gaza\" >4.12\u00a0 Protocol de pas segur entre Cisjord\u00e0nia i la Franja de Gaza<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-30\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#413_declaracio_trilateral_de_camp_david\" >4.13\u00a0 Declaraci\u00f3 trilateral de Camp David<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-31\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#414_declaracio_conjunta_de_taba\" >4.14\u00a0 Declaraci\u00f3 Conjunta de Taba<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-32\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#415_acords_sobre_els_passos_fronterers_de_gaza\" >4.15\u00a0 Acords sobre els passos fronterers de Gaza<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-33\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#416_enteniment_conjunt_sobre_les_negociacions_dannapolis\" >4.16\u00a0 Enteniment conjunt sobre les negociacions d&#8217;Annapolis<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-34\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#417_comunicat_conjunt_de_aqaba\" >4.17\u00a0 Comunicat conjunt de Aqaba<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-35\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#418_segueix_pendent_la_conclusio_de_lestatut_permanent\" >4.18\u00a0 Segueix pendent la conclusi\u00f3 de l&#8217;estatut permanent<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-36\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#5_vulneracio_per_israel_dels_drets_humans_del_poble_palesti\" >5. Vulneraci\u00f3 per Israel dels drets humans del poble palest\u00ed<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-37\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#6_la_ue_i_la_questio_israelopalestina\" >6. La UE i la q\u00fcesti\u00f3 israelopalestina<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-38\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#b_proposta_de_solucio\" >B. PROPOSTA DE SOLUCI\u00d3<\/a><ul class='ez-toc-list-level-2' ><li class='ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-39\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#1_resumint_el_punt_i_les_posicions_de_partida\" >1. Resumint el punt i les posicions de partida<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-40\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#2_escenari_ideal_per_a_la_solucio_del_conflicte\" >2. Escenari ideal per a la soluci\u00f3 del conflicte<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-41\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#3_escenari_realista_per_a_la_solucio_del_conflicte\" >3. Escenari realista per a la soluci\u00f3 del conflicte<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-42\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/proposta-de-solucio-al-conflicte-entre-israel-i-palestina\/#4_iter_procedimental_per_a_larticulacio_de_la_solucio_de_dos_estats_conferencia_de_pau_que_permeti_aconseguir_un_acord_definitiu_de_pau\" >4. Iter procedimental per a l&#8217;articulaci\u00f3 de la soluci\u00f3 de dos Estats: confer\u00e8ncia de pau que permeti aconseguir un acord definitiu de pau<\/a><\/li><\/ul><\/li><\/ul><\/nav><\/div>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"a_introduccio\"><\/span><strong>A. INTRODUCCI\u00d3<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"1_breus_nocions_de_dret_internacional\"><\/span><strong>1. Breus nocions de Dret Internacional<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"11_dret_internacional_public\"><\/span><strong>1.1 Dret Internacional P\u00fablic<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El dret internacional p\u00fablic (DIP) \u00e9s el conjunt de normes que regula el comportament dels Estats i altres subjectes internacionals (organismes internacionals, comunitats bel\u00b7ligerants, moviments d&#8217;alliberament nacional i\/o individus). El DIP est\u00e0 integrat per o t\u00e9 com a fonts:<\/p>\n<ol>\n<li>Acords entre Estats, com ara tractats internacionals, amb diferents denominacions segons el cas, com a tractats, pactes, convenis, cartes, memor\u00e0ndum, declaracions conjuntes, intercanvis de notes, etc.;<\/li>\n<li>El costum internacional, que es compon al seu torn de la pr\u00e0ctica dels Estats, que aquests reconeixen com a obligat\u00f2ria;<\/li>\n<li>Els principis generals del dret.<\/li>\n<\/ol>\n<p>El principal organisme internacional \u00e9s l&#8217;<strong>Organitzaci\u00f3 de Nacions Unides (ONU)<\/strong>, tamb\u00e9 coneguda com a Nacions Unides (NNUU), nascuda el 24 d&#8217;octubre de 1945 (24\/10\/1945). \u00c9s successora de la Societat de Nacions (SdN) que va existir entre 1919 i 1946. Es regeix per la Carta de NNUU. Est\u00e0 formada per sis \u00f2rgans, tenint seu els cinc primers a Nova York (els Estats Units, els EUA) i el sis\u00e8, la CIJ, a la Haia (Pa\u00efsos Baixos), i s\u00f3n:<\/p>\n<p>1. L&#8217;<strong>Assemblea General de Nacions Unides<\/strong> (AGNU) \u00e9s el principal \u00f2rgan deliberant i reuneix 193 Estats membres, als quals se sumen Palestina i Santa Seu com a Estats no membres. \u00c9s l&#8217;\u00fanic dels sis \u00f2rgans en el qual tots els Estats membres estan en absolut peu d&#8217;igualtat en termes de drets i obligacions. Entre els seus poders es troben la supervisi\u00f3 del pressupost de les Nacions Unides; el nomenament dels membres no permanents al Consell de Seguretat; la recepci\u00f3 d&#8217;informes d&#8217;altres \u00f2rgans de l&#8217;ONU; i la realitzaci\u00f3 de recomanacions en forma de resolucions de l&#8217;Assemblea general de les Nacions Unides. Es reuneix en sessions plen\u00e0ries ordin\u00e0ries; en sessions plen\u00e0ries extraordin\u00e0ries; i en comissions. Les comissions principals s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li>Primera Comissi\u00f3: Desarmament i Seguretat Internacional (DISEC).<\/li>\n<li>Segona comissi\u00f3: Assumptes econ\u00f2mics i financers (ECOSOC).<\/li>\n<li>Tercera comissi\u00f3: Assumptes socials, humanitaris i culturals (SOCHUM).<\/li>\n<li>Quarta comissi\u00f3: Pol\u00edtica especial i de descolonitzaci\u00f3 (SPECPOL).<\/li>\n<li>Cinquena comissi\u00f3: Assumptes administratius i pressupostaris.<\/li>\n<li>Sisena comissi\u00f3: Jur\u00eddica.<\/li>\n<\/ul>\n<p>2. El <strong>Consell de Seguretat de Nacions Unides (CSNU)<\/strong> \u00e9s l&#8217;organisme encarregat de mantenir la pau i seguretat en el m\u00f3n. A difer\u00e8ncia d&#8217;altres institucions de l&#8217;ONU que \u00fanicament poden realitzar recomanacions als governs, el Consell de Seguretat pot prendre decisions vinculants (regides per l&#8217;art. 25 de la Carta de NNUU) i obligar els membres a complir-les. El Consell est\u00e0 conformat per quinze Estats, cinc membres permanents amb dret de veto (els EUA, RU, Fran\u00e7a, R\u00fassia i la Xina) i deu membres no permanents, que s\u00f3n triats per un mandat de 2 anys. La presid\u00e8ncia del Consell es trencada mensualment de manera alfab\u00e8tica.<\/p>\n<p>3. El Consell Econ\u00f2mic i Social (ECOSOC) assisteix a l&#8217;Assemblea General per a promoure la cooperaci\u00f3 i desenvolupament econ\u00f2mic, social i internacional. Compta amb un total de 54 membres que l&#8217;Assemblea General tria per per\u00edodes de tres anys. Celebra al juliol de cada any un per\u00edode de sessions substantiu de quatre setmanes de durada, un any a Nova York i un altre a Ginebra. \u00c9s l&#8217;encarregat de coordinar la labor dels quinze organismes especialitzats, de les deu comissions org\u00e0niques i de les cinc comissions regionals de l&#8217;ONU; i emet recomanacions de pol\u00edtica dirigides al sistema de les Nacions Unides i als Estats membres.<\/p>\n<p>4. La <strong>Secretaria General de Nacions Unides (SGNU)<\/strong> \u00e9s l&#8217;\u00f2rgan administratiu el titular del qual \u00e9s la m\u00e0xima representaci\u00f3 diplom\u00e0tica de les Nacions Unides. \u00c9s nomenat per la AGNU per recomanaci\u00f3 del CSNU. Entre les seves compet\u00e8ncies es troba la de convocar el CSNU, la AGNU, el ECOSOC i altres organismes de l&#8217;ONU. En 2021 es va reelegir al portugu\u00e8s Ant\u00f3nio Guterres com a secretari general de Nacions Unides per a un segon i \u00faltim per\u00edode de 5 anys: 2022-2026.<\/p>\n<p>5. El Consell d&#8217;Administraci\u00f3 Fiduci\u00e0ria de les Nacions Unides va ser establert en el Cap\u00edtol XIII de la Carta de les Nacions Unides, per a supervisar l&#8217;administraci\u00f3 dels territoris en fide\u00efcom\u00eds posats sota el r\u00e8gim d&#8217;administraci\u00f3 fiduci\u00e0ria i el seu desenvolupament progressiu cap al govern propi o la independ\u00e8ncia. Va ser el successor dels mandats de la Societat de Nacions. Va ser dissolt en 1994 pel CSNU una vegada que havia completat la seva funci\u00f3.<\/p>\n<p>6. La <strong>Cort Internacional de Just\u00edcia (CIJ)<\/strong> [tamb\u00e9 conegut com a Tribunal Internacional de Just\u00edcia (TIJ)] \u00e9s el principal \u00f2rgan judicial de NNUU. \u00c9s successora de la Cort Permanent de Just\u00edcia Internacional (CPJI) que va existir entre 1921 i 1946. Est\u00e0 formada per 15 magistrades i magistrats amb un mandat de 9 anys. Nom\u00e9s els Estats poden ser part en els casos que se sotmetin a la CIJ. La CIJ es regeix pel seu Estatut, l&#8217;article del qual 38 estableix que la CIJ haur\u00e0 d&#8217;aplicar en tots els seus procediments les tres fonts de dret a dalt citades, a la qual afegeix una quarta, la jurisprud\u00e8ncia, que no \u00e9s font de dret, per\u00f2 s\u00ed m\u00e8tode auxiliar. Existeixen dos tipus de procediments dins de la CIJ:<\/p>\n<p>(6.1)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 el <strong>contenci\u00f3s<\/strong> (per a disputes entre Estats) que conclou amb una <strong>sent\u00e8ncia<\/strong>. En el que concerneix les sent\u00e8ncies, una sent\u00e8ncia de la CIJ \u00e9s vinculant, final i sense possibilitat d&#8217;apel\u00b7laci\u00f3, ja que, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la signatura de la Carta de les ONU, cada Estat membre es compromet autom\u00e0ticament a obeir qualsevol sent\u00e8ncia de la CIJ en assumptes en el qual sigui part. No obstant aix\u00f2, en la pr\u00e0ctica: (1.1.) els poders de la CIJ s&#8217;han vist limitats per mancar de poder per a fer executar la sent\u00e8ncia dictada, recorrent-se habitualment, davant els incompliments, simplement a sancions o multes; (1.2.) la CIJ tamb\u00e9 manca de compet\u00e8ncia per a verificar l&#8217;efectiva execuci\u00f3 de les seves fallades per part dels Estats, sin\u00f3 que correspon a les parts en el litigi complir les seves obligacions internacionals donant-li efectivitat a la fallada conforme als termes disposat per la CIJ; (1.3.) i, en cas que un Estat incompleixi amb el que es disposa en una fallada de la CIJ, l&#8217;altra part en la controv\u00e8rsia tindr\u00e0 el dret de rec\u00f3rrer al Consell de Seguretat de Nacions Unides (CSNU), encara que aquesta via no s&#8217;ha aconseguit mai que coadjuvi a una execuci\u00f3 de sent\u00e8ncia perqu\u00e8 sempre la fallada va contra els interessos d&#8217;algun dels cinc pa\u00efsos membres del Consell de Seguretat que tenen poder del veto sobre qualsevol decisi\u00f3 presa.<\/p>\n<p>(6.2)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 el<strong> consultiu<\/strong> (per a aclariments jur\u00eddics a \u00f2rgans de l&#8217;ONU) que conclou amb un<strong> dictamen<\/strong>. Tret que s&#8217;hagi pactat que la fallada sigui vinculant, en principi els dict\u00e0mens de la CIJ s\u00f3n de car\u00e0cter consultiu i per tant no s\u00f3n vinculants per a les parts que els sol\u00b7liciten. No obstant aix\u00f2, unes certes normes o instruments poden avan\u00e7ar a les parts que l&#8217;opini\u00f3 resultant ser\u00e0 vinculant.<\/p>\n<p>Sud-\u00e0frica va iniciar un cas contra Israel per genocidi el 29\/12\/2023 per la guerra a Gaza, el cas 192 de la hist\u00f2ria de la CIJ, que emetr\u00e0 sent\u00e8ncia en uns anys. Si extrapolem els terminis d&#8217;un cas similar d&#8217;aplicaci\u00f3 de la Convenci\u00f3 de Genocidi iniciat per G\u00e0mbia contra Myanmar pels rohingya, la sent\u00e8ncia sobre Gaza podria estar veient la llum en 2029 o 2030.<\/p>\n<p>La CIJ no \u00e9s l&#8217;\u00fanic mitj\u00e0 de resoluci\u00f3 pac\u00edfica de les controv\u00e8rsies que hi ha a la disposici\u00f3 dels Estats, l&#8217;art. 33 de la Carta de l&#8217;ONU enumera uns altres, com s\u00f3n \u201cnegociaci\u00f3, recerca, mediaci\u00f3, conciliaci\u00f3, arbitratge, arranjament judicial, recurs a organismes o acords regionals o qualsevol altre mitj\u00e0 pac\u00edfic que tri\u00efn\u201d.<\/p>\n<p>Tampoc la CIJ \u00e9s l&#8217;\u00fanic tribunal internacional. Hi ha uns altres, entre els quals destaca la<strong> Cort Penal Internacional<\/strong> (CPI) [anomenada tamb\u00e9 Tribunal Penal Internacional (TPI)] que: \u00e9s un tribunal de just\u00edcia internacional permanent la missi\u00f3 de la qual \u00e9s jutjar a individus (no a Estats) acusats de cometre crims de genocidi, guerra, agressi\u00f3 i lesa humanitat; t\u00e9 personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia; no pertany al sistema de l&#8217;ONU, encara que es relaciona amb ella en els termes que marca el seu Estatut, l&#8217;Estatut de Roma, de 1998; i tamb\u00e9 t\u00e9 seu a la Haia.<\/p>\n<p>El 2\/01\/2015 Palestina va sol\u00b7licitar ser part de l&#8217;Estatut de Roma de la CPI; i l&#8217;Estatut de Roma va entrar en vigor per a Palestina el 1\/04\/2015. El 22\/05\/2018, Palestina va remetre a la Fiscalia de la CPI els crims comesos en els Territoris Ocupats des de 13\/06\/2014. La Fiscalia va iniciar una recerca, en el marc de la qual va sol\u00b7licitar a la Sala Prejudicial I opini\u00f3 sobre la \u201cjurisdicci\u00f3 territorial\u201d de la CPI i aquesta Sala, en la seva decisi\u00f3 de 5\/02\/2021, va concloure, per majoria, que s\u00ed, que la \u201cjurisdicci\u00f3 territorial\u201d de la CPI s&#8217;est\u00e9n a Cisjord\u00e0nia, incl\u00f2s Jerusalem Oriental, i a Gaza. El 3\/03\/2021 la Fiscalia va anunciar l&#8217;obertura de recerques. El 17\/11\/2023, cinc pa\u00efsos liderats per Sud-\u00e0frica van presentar una sol\u00b7licitud a la Fiscalia perqu\u00e8 ampli\u00e9s les seves recerques a l&#8217;esdevingut a Gaza des del 7\/10\/2023, similar al que van fer Xile i M\u00e8xic el 18\/01\/2024.<\/p>\n<p>El 20\/05\/2024, el fiscal general de la CPI, Karim Khan, va sol\u00b7licitar l&#8217;emissi\u00f3 d&#8217;ordres d&#8217;arrest contra el primer ministre israeli\u00e0, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant; aix\u00ed com contra tres l\u00edders d&#8217;Ham\u00e0s: Yahya Sinwar, Mohamed Diab Ibrahim Al-Masri i Ismail Haniyah.<\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;anterior, NNUU t\u00e9 adscrits a ella diversos <strong>fons, programes<\/strong> i altres entitats, entre els quals destaca per tem\u00e0tica vinculada al que aqu\u00ed s&#8217;aborda, <strong>UNRWA<\/strong> (Organisme d&#8217;Obres P\u00fabliques i Socors de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina). Aix\u00ed mateix, la poblaci\u00f3 palestina compta amb un comit\u00e8 espec\u00edfic, \u00fanic en l&#8217;univers onusiano, que \u00e9s el Comit\u00e8 per als Drets Inalienables del Poble Palest\u00ed.<\/p>\n<p>Finalment, dins de NNUU est\u00e0 el portal d&#8217;informaci\u00f3 de <strong>UNISPAL<\/strong> que aglutina tota la informaci\u00f3 relacionada amb el conflicte israelopalest\u00ed (<a href=\"https:\/\/www.un.org\/unispal\/es\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/www.un.org\/unispal\/es\/<\/a>).<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"12_dret_de_la_guerra\"><\/span><strong>1.2 Dret de la guerra<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El dret de la guerra es considera un aspecte del dret internacional p\u00fablic (DIP) que regula les condicions: <strong>(1)<\/strong> per a iniciar una guerra (<em>ius ad bellum<\/em>); <strong>(2)<\/strong> per a dur a terme els enfrontaments (<em>ius in bello<\/em>); i <strong>(3)<\/strong> per a posar fi a una guerra inclosa l&#8217;obligaci\u00f3 de reconstruir (<em>ius post bellum<\/em>).<\/p>\n<p>Les lleis de guerra modernes deriven de dues fonts principals:<\/p>\n<ol>\n<li>Tractats internacionals sobre les lleis de guerra.<\/li>\n<li>Costum internacional.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Alguns dels principis centrals que subjeuen en les lleis de la guerra s\u00f3n:<\/p>\n<ol>\n<li>Les guerres han de limitar-se a la consecuci\u00f3 dels objectius pol\u00edtics que van iniciar la guerra i no ha d&#8217;incloure la destrucci\u00f3 innecess\u00e0ria.<\/li>\n<li>Les guerres han de ser portats a la seva fi com m\u00e9s de pressa millor.<\/li>\n<li>Les persones i els b\u00e9ns que no contribueixen a l&#8217;esfor\u00e7 de guerra han de ser protegits contra la destrucci\u00f3 i pen\u00faries innecess\u00e0ries.<\/li>\n<\/ol>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"121_dret_per_a_la_guerra_o_ius_ad_bellum\"><\/span><strong>1.2.1 Dret per a la guerra o <em>Ius ad bellum<\/em><\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>El principal recurs legal del <em>ius ad bellum<\/em> (locuci\u00f3 llatina que significa just\u00edcia per a la guerra) deriva de la <strong>Carta de l&#8217;ONU<\/strong>, el qual declara en el seu:<\/p>\n<p>1. <strong>Art. 2.4<\/strong> que: &#8220;Els Membres de l&#8217;Organitzaci\u00f3, en les seves relacions internacionals, s&#8217;abstindran de rec\u00f3rrer a l&#8217;amena\u00e7a o a l&#8217;\u00fas de la for\u00e7a contra la integritat territorial o la independ\u00e8ncia pol\u00edtica de qualsevol Estat, o en qualsevol altra forma incompatible amb els Prop\u00f2sits de les Nacions Unides.&#8221;, \u00e9s a dir, que, sense embuts, els Estats no han de rec\u00f3rrer a la guerra.<\/p>\n<p>2. i en l&#8217;<strong>art. 51<\/strong> que &#8220;Cap disposici\u00f3 d&#8217;aquesta Carta menyscabar\u00e0 el dret immanent de leg\u00edtima defensa, individual o col\u00b7lectiva, en cas d&#8217;atac armat contra un Membre de les Nacions Unides (&#8230;)&#8221;. No obstant aix\u00f2, aquest article 51 no pot ser invocat per Israel en relaci\u00f3 amb els Territoris Ocupats Palestins, precisament per aquesta situaci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3 des de 1967, segons va confirmar la CIJ en el seu dictamen consultiu de 9 de juliol de 2004, quan va concloure que el mur constru\u00eft per Israel en territori ocupat palest\u00ed de Cisjord\u00e0nia era il\u00b7legal. I encara que Israel ha invocat el seu dret a la guerra contra Hamas sobre la base de l&#8217;art. 51 de manera reiterada durant totes les seves incursions a Gaza des de 2008, no sols la CIJ sin\u00f3 la majoria dels estudiosos en la mat\u00e8ria estan d&#8217;acord que Israel no t\u00e9 base legal per a invocar l&#8217;article 51 en els seus enfrontaments armats amb Hamas.<\/p>\n<p>En teoria moral (un dels pilars del dret natural) existeixen almenys tres enfocaments sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la guerra:<\/p>\n<ol>\n<li>El pacifisme, segons el qual tota guerra \u00e9s injustificada i, per conseg\u00fcent, immoral.<\/li>\n<li>L&#8217;enfocament del realisme pol\u00edtic o realpolitik, la premissa fonamental de la qual va quedar recollida pel militar i historiador alemany Carl von Clausewitz, quan va dir que la guerra no \u00e9s sin\u00f3 una altra manera de fer pol\u00edtica.<\/li>\n<li>I finalment, queda la tradici\u00f3 de la guerra justa, amb origen en l&#8217;Edat mitjana i que es caracteritza per defensar que algunes conteses b\u00e8l\u00b7liques tenen justificaci\u00f3 i s\u00f3n morals.<\/li>\n<\/ol>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"122_dret_internacional_humanitari_o_ius_in_bello\"><\/span><strong>1.2.2 Dret internacional humanitari o <em>Ius in bello<\/em><\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>El dret internacional humanitari (DIH) \u00e9s una branca del DIP que busca atenuar i limitar els efectes dels conflictes armats protegint les persones que no participen en les hostilitats o que han decidit deixar de participar en l&#8217;enfrontament; restringeixen i regulen els mitjans i m\u00e8todes de guerra a la disposici\u00f3 dels combatents; i regula la conducta en els conflictes armats (ius in bell: locuci\u00f3 llatina que significa just\u00edcia durant la guerra).<\/p>\n<p>El DIH es troba essencialment contingut en els<strong> Convencions de Ginebra (CG)<\/strong> de 12 d&#8217;agost de 1949, el conegut com a \u201c<strong>dret de Ginebra<\/strong>\u201d, del qual s\u00f3n part gaireb\u00e9 tots els Estats membres de l&#8217;ONU, i que est\u00e0 compost per quatre convenis o quatre convencions:<\/p>\n<ol>\n<li>La <strong>Primera Convenci\u00f3<\/strong> de Ginebra, que compr\u00e8n el Conveni de Ginebra per al millorament de la sort que corren els militars ferits en els ex\u00e8rcits en campanya de 1864, actualitzat en les seg\u00fcents convencions de 1906, 1929 i 1949.<\/li>\n<li>La <strong>Segona Convenci\u00f3<\/strong> de Ginebra, que compr\u00e8n el Conveni de Ginebra per al millorament de la sort dels militars ferits, malalts o n\u00e0ufrags en les forces armades en la mar de 1906, actualitzat en les seg\u00fcents convencions de 1929 i 1949.<\/li>\n<li>La <strong>Tercera Convenci\u00f3<\/strong> de Ginebra, que compr\u00e8n el Conveni de Ginebra per a millorar la sort dels ferits i malalts dels ex\u00e8rcits en campanya i el Conveni de Ginebra relatiu al tracte dels presoners de guerra, tots dos de 1929, actualitzats en la seg\u00fcent convenci\u00f3 de 1949.<\/li>\n<li>La <strong>Quarta Convenci\u00f3<\/strong> de Ginebra, que compr\u00e8n el Conveni de Ginebra relatiu a la Protecci\u00f3 de Persones Civils en Temps de Guerra de 1949.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Tant Israel com Palestina han ratificat les quatre convencions de Ginebra.<\/p>\n<p>Aquests Convenis es van completar amb altres dos tractats, dos Protocols addicionals (I i II) de 1977, relatius a la protecci\u00f3 de les v\u00edctimes dels conflictes armats; i un Protocol addicional (III) de 2005 relatiu a emblemes. Palestina es va adherir als tres Protocols i Israel nom\u00e9s a l&#8217;III.<\/p>\n<p>Al costat dels quatre CG, estarien les dues <strong>Convencions de la Haia<\/strong>, la de 1899 i la de 1907, conegut com \u201c<strong>el dret de la Haia<\/strong>\u201d, i el seu Reglament, que \u00e9s fonamentalment dret pr\u00e0ctic aplicable als soldats en combat i que: fixa les regles per a dur a terme operacions; estableix com han de desenvolupar-se les operacions, especificant, per exemple, qu\u00e8 es pot atacar i com hauria d&#8217;atacar-se; dona regles que limiten els efectes destructius dels combats de manera que no se superi el que \u00e9s realment necessari per a aconseguir l&#8217;objectiu o la missi\u00f3 militar.<\/p>\n<p>Les lleis de guerra modernes en relaci\u00f3 amb la conducta durant la guerra (ius in bello), com els Convenis de Ginebra de l&#8217;any 1949, estableixen, entre altres q\u00fcestions, que:<\/p>\n<ul>\n<li>la prohibici\u00f3 d&#8217;atacar a metges, ambul\u00e0ncies o vaixells hospital que mostren una Creu Roja, Mitja Lluna Roja, Magu\u00e9n David Adom o altres emblemes relacionats amb la Creu Roja Internacional.<\/li>\n<li>Tamb\u00e9 est\u00e0 prohibit disparar a persones o vehicles portant bandera blanca, ja que indica la intenci\u00f3 de rendir-se o el desig de comunicar-se.<\/li>\n<li>Els soldats que violin les disposicions espec\u00edfiques de les lleis de guerra perden la protecci\u00f3 i l&#8217;estat que ofereixen com a presoners de guerra, per\u00f2 nom\u00e9s despr\u00e9s d&#8217;enfrontar-se a un tribunal competent (Tercer Conveni de Ginebra Art. 5). En aquest moment es converteixen en combatents il\u00b7legals, per\u00f2 aix\u00ed i tot han de ser tractats amb humanitat i, en cas de judici, no se&#8217;ls privar\u00e0 dels drets a un judici just i imparcial, perqu\u00e8 encara estan coberts per Quart Conveni de Ginebra Art. 5.<\/li>\n<li>Despr\u00e9s d&#8217;acabat el conflicte, les persones que hagin com\u00e8s o ordenat l&#8217;incompliment de les lleis de guerra, especialment les atrocitats, poden ser considerats responsables personalment de crims de guerra a trav\u00e9s del proc\u00e9s de la llei. A m\u00e9s, les nacions que han signat els Convenis de Ginebra tenen l&#8217;obligaci\u00f3 de buscar, i despr\u00e9s jutjar i sancionar, qualsevol persona que hagi com\u00e8s o ordenat unes certes &#8220;infraccions greus&#8221; de les lleis de la guerra (veure CG III, art 129. i l&#8217;art. 130).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Els espies i els terroristes poden estar subjectes a la llei civil o als tribunals militars pels seus actes i en la pr\u00e0ctica han estat sotmesos a tortura i\/o execuci\u00f3. Les lleis de la guerra ni aprova ni condemna tals actes, que queden fora del seu abast. No obstant aix\u00f2, les nacions que han signat la Convenci\u00f3 de l&#8217;ONU contra la Tortura de 1984 s&#8217;han comprom\u00e8s a no utilitzar la tortura en cap persona, sigui com fos el motiu. Israel \u00e9s Estat part d&#8217;aquesta Convenci\u00f3. En qualsevol cas, en el punt 1.3 s&#8217;aprofundir\u00e0 en les 18 Convencions de Drets Humans, entramat del qual forma part aquesta.<\/p>\n<p>Aix\u00ed mateix, hi ha altres textos que protegeixen unes certes categories de persones o de b\u00e9ns:<\/p>\n<ul>\n<li>La Convenci\u00f3 de la Haia de 1954 per a la protecci\u00f3 dels b\u00e9ns culturals en cas de conflicte armat i els seus dos Protocols;<\/li>\n<li>El Protocol facultatiu de la Convenci\u00f3 sobre els Drets del Nen relatiu a la participaci\u00f3 de nens en els conflictes armats.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Finalment, hi hauria una s\u00e8rie de <strong>tractats<\/strong> i instruments multilaterals que, <strong>dins de l&#8217;\u00e0mbit del desarmament<\/strong>, l&#8217;objectiu del qual \u00e9s regular i restringir l&#8217;\u00fas de determinades armes, o eliminar-les per complet i en la gestaci\u00f3 del qual NNUU ha exercit un paper important. Entre ells estan:<\/p>\n<ul>\n<li>Tractat de 1968 de No Proliferaci\u00f3 (TNP) d&#8217;Armes Nuclears<\/li>\n<li>Convenci\u00f3 de 1975 sobre Armes Bacteriol\u00f2giques (biol\u00f2giques)<\/li>\n<li>Convenci\u00f3 de 1980 sobre Unes certes Armes Convencionals i els seus cinc Protocols:<\/li>\n<\/ul>\n<ol>\n<li>El Protocol I restringeix les armes no detectables de fragmentaci\u00f3<\/li>\n<li>El Protocol II restringeix les mines terrestres i les armes parany<\/li>\n<li>El Protocol III restringeix les armes incendi\u00e0ries<\/li>\n<li>El Protocol IV de 1995 restringeix les armes l\u00e0ser encegadores<\/li>\n<li>El Protocol V de 2003 estableix obligacions i millors pr\u00e0ctiques per a la neteja de les restes explosives de la guerra<\/li>\n<\/ol>\n<ul>\n<li>Convenci\u00f3 de 1993 sobre Armes Qu\u00edmiques<\/li>\n<li>Tractat de 1996 de Prohibici\u00f3 Completa dels Assajos Nuclears (TPCEN)<\/li>\n<li>Convenci\u00f3 de 1997 sobre la Prohibici\u00f3 de Mines Antipersones<\/li>\n<li>Convenci\u00f3 de 2008 sobre Municions de Ram<\/li>\n<li>Tractat de 2013 sobre el Comer\u00e7 d&#8217;Armes<\/li>\n<li>Tractat de 2017 sobre la Prohibici\u00f3 de les Armes Nuclears (TPAN)<\/li>\n<\/ul>\n<p>Israel, malgrat estar en possessi\u00f3 d&#8217;armes nuclears des dels anys 60, mai ha signat el TNP, ni el TPAN; i ha signat el TPCEN, per\u00f2 no ho ha ratificat. Tampoc ha signat els acords d&#8217;armes biol\u00f2giques, mines antipersones, ni municions de ram. D&#8217;altra banda, Israel s\u00ed ha signat, per\u00f2 no ratificat, la convenci\u00f3 d&#8217;armes qu\u00edmiques i el tractat de comer\u00e7 d&#8217;armes. Finalment, en relaci\u00f3 amb la Convenci\u00f3 d&#8217;Armes Convencionals, Israel ha ratificat la Convenci\u00f3, per\u00f2 no els Protocols. No obstant aix\u00f2, Israel ha de complir les normes dels Protocols I i II, que formen part del dret consuetudinari internacional i s\u00f3n, per tant, d&#8217;obligat compliment per a totes les parts en un conflicte armat. En resum, l&#8217;<strong>acompliment d&#8217;Israel<\/strong> en aquest \u00e0mbit \u00e9s <strong>molt pobre: nom\u00e9s ha ratificat 1<\/strong> (per\u00f2 no els cinc protocols d&#8217;aquest) <strong>dels 9 acords internacionals en mat\u00e8ria de desarmament<\/strong> i control d&#8217;armaments.<\/p>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"123_ius_post_bellum\"><\/span><strong>1.2.3 <em>Ius post bellum<\/em><\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p><em>Ius post bellum<\/em> (locuci\u00f3 llatina que significa just\u00edcia despr\u00e9s de la guerra) \u00e9s un concepte que tracta de la moralitat en la fase de terminaci\u00f3 de la guerra, inclosa la <strong>responsabilitat de reconstruir<\/strong>. La idea t\u00e9 cert rerefons hist\u00f2ric com a concepte en la teoria de la guerra justa. En els temps moderns, ha estat desenvolupat per diversos te\u00f2rics de la guerra justa i advocats internacionals.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"13_dret_internacional_dels_drets_humans\"><\/span><strong>1.3. Dret internacional dels drets humans<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El dret internacional dels drets humans (DIDH) \u00e9s una branca del DIP desenvolupada per a promoure i protegir els drets humans a nivell internacional, regional i nacional. Conforme a aix\u00f2, el DIDH estableix les obligacions que han de respectar els Estats. Aix\u00ed, quan un Estat passa a ser part en els tractats internacionals d&#8217;aquest tipus, s&#8217;adjudica obligacions i deures de respectar, protegir i realitzar els drets humans (ddhh). El deure de respectar-los fa refer\u00e8ncia a una obligaci\u00f3 negativa, de no intervenci\u00f3, significa que els Estats han d&#8217;abstenir-se d&#8217;interferir o limitar el gaudi dels ddhh. D&#8217;altra banda, l&#8217;obligaci\u00f3 de resguardar-los indica una obligaci\u00f3 positiva, la qual implica la intervenci\u00f3 de l&#8217;Estat a fi d&#8217;impedir les violacions dels ddhh contra individus i grups. Finalment, l&#8217;obligaci\u00f3 de realitzar-los obliga els Estats a adoptar mesures positives per a facilitar el gaudi dels ddhh b\u00e0sics.<\/p>\n<p>Com a branca del DIP es compon d&#8217;una s\u00e8rie d&#8217;instruments internacionals obligatoris, en particular diversos tractats sobre drets humans, i del costum internacional.<\/p>\n<p><strong>1.<\/strong> Es coneix com a <strong>Carta Internacional de Drets Humans<\/strong> al seg\u00fcent conjunt d&#8217;instruments sobre drets humans, proclamats per les Nacions Unides, en diversos moments:<\/p>\n<p><strong>1.1.\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El <strong>Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics (PIDCP)<\/strong>, adoptat per la AGNU mitjan\u00e7ant la Resoluci\u00f3 2200A (XXI) de 16 de desembre de 1966 i que va entrar en vigor el 23 de mar\u00e7 de 1976.<\/p>\n<p><strong>1.2.\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El <strong>Pacte Internacional de Drets Econ\u00f2mics, Socials i Culturals (PIDESC)<\/strong>, adoptat per la AGNU mitjan\u00e7ant la Resoluci\u00f3 2200A (XXI) de 16 de desembre de 1966 i entrada en vigor el 3 de gener de 1976.<\/p>\n<p><strong>1.3.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0 Els <strong>protocols facultatius<\/strong> corresponents (el Protocol Facultatiu del PIDCP de 1966; el Segon Protocol Facultatiu del PIDCP destinat a abolir la pena de mort de 1989; i el Protocol Facultatiu del PIDESC de 2008).<\/p>\n<p><strong>1.4.\u00a0\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La <strong>Declaraci\u00f3 Universal de Drets Humans (DUDH)<\/strong> adoptada per l&#8217;Assemblea General de les Nacions Unides en la seva Resoluci\u00f3 217 A (III) de 10 de desembre de 1948 a Par\u00eds. La DUDH t\u00e9 car\u00e0cter de dret internacional consuetudinari, perqu\u00e8 constitueix unes orientacions o l\u00ednies a seguir. Encara que \u00e9s citada sovint en les lleis fonamentals o constitucions de molts pa\u00efsos i en altres legislacions nacionals, no t\u00e9 el tractament d&#8217;acord internacional o tractat internacional.<\/p>\n<p>Els dos Pactes Internacionals (PIDCP i PIDESC) constitueixen acords vinculants que desenvolupen la DUDH; que plasmen en obligacions jur\u00eddiques els drets que figuren en ella; i que estableixen \u00f2rgans per a vigilar el compliment pels Estats parteixes. Aquests dos Pactes reben tamb\u00e9 el nom de Pactes de Nova York.<\/p>\n<p><strong>2.<\/strong> Una s\u00e8rie de <strong>tractats internacionals<\/strong> que nom\u00e9s obliguen als Estats que els han ratificat, com s\u00f3n:<\/p>\n<p><strong>2.1.\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La Convenci\u00f3 per a la Prevenci\u00f3 i la Sanci\u00f3 del Delicte de <strong>Genocidi<\/strong> (adoptada en 1948).<\/p>\n<p><strong>2.2.\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La Convenci\u00f3 Internacional sobre l&#8217;Eliminaci\u00f3 de totes les Formes de <strong>Discriminaci\u00f3 Racial<\/strong> (adoptada en 1965).<\/p>\n<p><strong>2.3.\u00a0\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La Convenci\u00f3 sobre l&#8217;eliminaci\u00f3 de totes les formes de discriminaci\u00f3 contra la <strong>dona<\/strong> (adoptada en 1979) i el seu Protocol de 1999.<\/p>\n<p><strong>2.4.\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La Convenci\u00f3 contra la <strong>tortura<\/strong> i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants (adoptada en 1984) i el seu Protocol de 2002.<\/p>\n<p><strong>2.5.\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La Convenci\u00f3 sobre els Drets del <strong>Nen<\/strong> (adoptada en 1989) i els seus 3 Protocols Facultatius: (a) involucraci\u00f3 de nens en conflicte armat de 2000; (b) venda, prostituci\u00f3 i pornografia de menors de 2000; i (c) procediments de comunicaci\u00f3 de 2011.<\/p>\n<p><strong>2.6.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0 La Convenci\u00f3 internacional sobre la protecci\u00f3 dels drets de tots els <strong>treballadors migratoris<\/strong> i dels seus familiars (adoptada en 1990).<\/p>\n<p><strong>2.7.\u00a0\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La Convenci\u00f3 sobre els Drets de les <strong>Persones amb Discapacitat<\/strong> (adoptada en 2006) i el seu Protocol de 2006.<\/p>\n<p><strong>2.8.\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La Convenci\u00f3 Internacional per a la protecci\u00f3 de totes les Persones contra les <strong>Desaparicions For\u00e7ades<\/strong> (adoptada en 2010).<\/p>\n<p>En total, entre tractats de ddhh i els seus respectius protocols <strong>hi ha 18 instruments<\/strong>. El nombre total d&#8217;instruments que un pa\u00eds ha ratificat diu molt del seu nivell de respecte de ddhh. Aix\u00ed, Espanya ha ratificat 17 dels 18 instruments, mentre que <strong>Israel nom\u00e9s ha ratificat 9<\/strong>. En concret, Israel \u00e9s Estat part de: PIDCP, PIDESC, Genocidi, Discriminaci\u00f3 Racial, Discriminaci\u00f3 contra la Dona, Tortura, Nen i 2 dels seus 3 Protocols (a i b), Discapacitat, per\u00f2 no \u00e9s Estat part de: els dos Protocols de PIDCP (sent especialment important el segon, tendent a abolir la pena de mort), ni el Protocol de PIDESC, ni del Protocol de Discriminaci\u00f3 contra la Dona, ni del Protocol c del Nen, ni les Convencions dels treballadors migratoris, ni la de protecci\u00f3 contra desaparicions for\u00e7ades. En relaci\u00f3 amb els <strong>membres permanents del CSNU<\/strong>, <strong>quatre d&#8217;ells tenen un acompliment pobre en termes de ratificaci\u00f3 d&#8217;aquests tractats<\/strong> (el Regne Unit (RU) nom\u00e9s ha ratificat 13, R\u00fassia 11, la Xina 8 i els EUA 5), i nom\u00e9s Fran\u00e7a ha ratificat 17.<\/p>\n<p>L&#8217;\u00f2rgan encarregat de supervisar el respecte dels ddhh en el m\u00f3n va ser, entre 1946 i 2006, la Comissi\u00f3 de Drets Humans, que va ser substitu\u00efda en 2006 pel <strong>Consell de Drets Humans (CDH)<\/strong>, organisme intergovernamental dins del sistema de NNUU, i compost per 47 Estats responsables de la promoci\u00f3 i protecci\u00f3 de tots els drets humans a tot el m\u00f3n. T\u00e9 la capacitat de debatre sobre les diverses q\u00fcestions tem\u00e0tiques relatives als drets humans i situacions que requereixen la seva atenci\u00f3 durant tot l&#8217;any. Es reuneix en l&#8217;oficina de l&#8217;ONU a Ginebra.<\/p>\n<p>El mecanisme principal del CDH \u00e9s l&#8217;<strong>Examen Peri\u00f2dic Universal (EPU)<\/strong> que estipula que cada Estat membre de NNUU se sotmeti cada quatre anys i mig a una an\u00e0lisi de la seva execut\u00f2ria en mat\u00e8ria de drets humans. El EPU ofereix peri\u00f2dicament a cada Estat l&#8217;oportunitat de:<\/p>\n<ul>\n<li>Presentar informes sobre les mesures que ha adoptat per a millorar la situaci\u00f3 de drets humans al pa\u00eds i superar els reptes que dificulten el gaudi d&#8217;aquests drets; i<\/li>\n<li>Rebre recomanacions -basades en les aportacions de nombrosos interessats i els informes previs- elaborades pels altres Estats membres, amb la intenci\u00f3 de continuar millorant.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Creat al mar\u00e7 de 2006 per l&#8217;Assemblea General de les Nacions Unides en virtut de la Resoluci\u00f3 60\/251, el EPU es va concebre per a impulsar, secundar i ampliar la promoci\u00f3 i protecci\u00f3 dels drets humans en tots els pa\u00efsos. Des que en 2008 es va realitzar el primer EPU, tots els Estats membres de les Nacions Unides s&#8217;han sotm\u00e8s tres vegades a l&#8217;avaluaci\u00f3. El quart cicle d&#8217;ex\u00e0mens va comen\u00e7ar al novembre de 2022, durant el 41er per\u00edode de sessions del Grup de Treball del EPU.<\/p>\n<p>En el seg\u00fcent vincle (<a href=\"https:\/\/www.ohchr.org\/en\/hr-bodies\/upr\/il-index\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/www.ohchr.org\/en\/hr-bodies\/upr\/il-index<\/a>) es pot accedir a tots els documents dels successius EPU d&#8217;Israel, el quart i \u00faltim fins ara, va anar al maig de 2023. \u00c9s especialment interessant llegir el breu document de quinze p\u00e0gines titulat \u201cRecopilaci\u00f3 d&#8217;informaci\u00f3 preparada per l&#8217;Oficina de l&#8217;Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans\u201d de 15 de febrer de 2023, on queda clarament reflectit la conculcaci\u00f3 continuada per part d&#8217;Israel dels drets humans del poble palest\u00ed, aix\u00ed com el biaix racista de les pol\u00edtiques israelianes. En aquesta p\u00e0gina web es pot trobar multitud de documents (informes, comunicats de premsa, declaracions, discursos, etc.), criticant durament l&#8217;actuaci\u00f3 d&#8217;Israel envers Palestina en termes de drets humans.<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"2_fonaments_historic-juridics_de_la_controversia\"><\/span><strong>2. Fonaments hist\u00f2ric-jur\u00eddics de la controv\u00e8rsia<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>L&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;<strong>Israel<\/strong> va trobar el seu fonament jur\u00eddic, en el moment de la <strong>seva instauraci\u00f3<\/strong>, <strong>en tres documents<\/strong> consecutius, sobre la <strong>legitimaci\u00f3 jur\u00eddica<\/strong> dels quals els catedr\u00e0tics de DIP, Mesa Garrido i Iglesias Velasco, <strong>discrepen amb vigor<\/strong>. L&#8217;an\u00e0lisi d&#8217;aquests tres documents est\u00e0 basat en dues obres de refer\u00e8ncia: <strong>(1)<\/strong> \u201c<em>Fundamentos hist\u00f3ricos y jur\u00eddicos del derecho a la autodeterminaci\u00f3n del pueblo palestino<\/em>\u201d publicat en la \u201cRevista de Estudios Internacionales\u201d, vol. 2, n\u00fam. 1, 1981, p\u00e0g. 5-43, i en concret aquest punt en les p\u00e0gines 18-19, del qual fos catedr\u00e0tic de DIP i Relacions Internacionals (RRII) de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Roberto Mesa Garrido, ja mort; i <strong>(2)<\/strong> \u201c<em>El proceso de paz en Palestina<\/em>\u201d publicat en Edicions Universitat Aut\u00f2noma de Madrid (UAM), 2000, i en concret aquest punt en les p\u00e0gines 17-37, de l&#8217;actual catedr\u00e0tic de DIP de la UAM, Alfonso Iglesias Velasco. La refer\u00e8ncia al jurista palest\u00ed Henry Cattan est\u00e0 extreta d&#8217;aquest \u00faltim llibre, en concret de la seva p\u00e0gina 36, qui al seu torn va consultar l&#8217;obra de Cattan: \u201c<em>Palestine and International Law. The Legal Aspects of the Arab-Israeli Conflict<\/em>\u201d, Longman, Londres, 1973, p.85.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"21_la_declaracio_balfour\"><\/span><strong>2.1 La Declaraci\u00f3 Balfour<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>La Declaraci\u00f3 Balfour (breu carta de 2\/11\/1917 del llavors ministre d&#8217;Exteriors brit\u00e0nic al bar\u00f3 Rotschield, per la qual es comprometia a establir en Palestina una llar nacional per al poble jueu) \u00e9s il\u00b7legal per tres motius:<\/p>\n<ol>\n<li>el Regne Unit es comprometia a disposar d&#8217;un territori sobre el qual, en el moment de l&#8217;emissi\u00f3 de la Declaraci\u00f3, novembre de 1917, no tenia vincle jur\u00eddic ni poder de disposici\u00f3 algun, ja que llavors aquest territori pertanyia a l&#8217;Imperi Otom\u00e0.<\/li>\n<li>El Govern brit\u00e0nic estava dirigint-se com a destinatari del seu comprom\u00eds, a un ciutad\u00e0 brit\u00e0nic que no representava a la comunitat jueva i que, per tant, no podia gaudir de cap legitimitat en dret internacional per a reclamar el compliment de tal promesa.<\/li>\n<li>S&#8217;estava ignorant la voluntat pol\u00edtica de la major part de la poblaci\u00f3 de Palestina, que en aquests moments era no jueva, perqu\u00e8 en la citada Declaraci\u00f3 es deia respectar \u201cels drets civils i religiosos de les comunitats no jueves existents en Palestina\u201d, per\u00f2 h\u00e0bilment s&#8217;ometia tota refer\u00e8ncia als drets pol\u00edtics, el m\u00e9s important dels quals \u00e9s el de la seva lliure determinaci\u00f3 com a poble que exerceix el t\u00edtol de sobirania sobre el territori palest\u00ed. De fet, aquesta poblaci\u00f3 mai va ser consultada sobre la seva voluntat de crear una naci\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Malgrat que autors com Feinberg donaven suport a la validesa d&#8217;aquesta Declaraci\u00f3 secundant-se en: (1) l&#8217;art. 80 de la Carta de NNUU que remet als pobles com recipiendarios de drets; i (2) la jurisprud\u00e8ncia de la CIJ sobre el valor jur\u00eddic dels actes unilaterals en 1933 en el cas sobre el \u201cestatut jur\u00eddic de Groenl\u00e0ndia Oriental\u201d; els catedr\u00e0tics espanyols esmentats a dalt estimen que \u201c<strong>el valor jur\u00eddic d&#8217;aquesta Declaraci\u00f3 \u00e9s nul<\/strong>\u201d, perqu\u00e8 en virtut d&#8217;aix\u00f2 el Regne Unit pret\u00e9n disposar d&#8217;un territori sobre el qual mancava de qualsevol t\u00edtol jur\u00eddic sobir\u00e0, ja que nom\u00e9s el poble palest\u00ed all\u00ed resident tenia el dret a disposar del seu dest\u00ed.<\/p>\n<p>De fet, aquesta Declaraci\u00f3 va ser matisada pel propi govern brit\u00e0nic mitjan\u00e7ant Declaraci\u00f3 de Churchill a l&#8217;Organitzaci\u00f3 Sionista de 3 de juny de 1922.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"22_el_mandat_sobre_palestina\"><\/span><strong>2.2 El Mandat sobre Palestina<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El Mandat sobre Palestina de 24 de juliol de 1922 tampoc atorgava al Regne Unit cap t\u00edtol de sobirania territorial, perqu\u00e8 la seva funci\u00f3 com a mandatari se circumscrivia a desenvolupar la tutela temporal d&#8217;aquest poble (arts. 22.1 i 2 del Pacte de la SdN).<\/p>\n<p>L&#8217;art. 22.4 del Pacte de la SdN recollia que \u201cunes certes comunitats, que van pert\u00e0nyer en un altre temps a l&#8217;Imperi otom\u00e0, han aconseguit un grau de desenvolupament tal que la seva exist\u00e8ncia com a nacions independents pot ser reconeguda provisionalment a condici\u00f3 que els consells i ajuda d&#8217;un Mandatari gui\u00efn la seva administraci\u00f3 fins al moment en qu\u00e8 siguin capa\u00e7os de dirigir-se per si mateixes\u201d. Aquesta cl\u00e0usula consagrava la sobirania territorial del poble palest\u00ed i reconeixia el seu dret a convertir-se en una naci\u00f3 independent.<\/p>\n<p>A la llum de l&#8217;anterior, els arts. 2, 4 i 6 del Mandat brit\u00e0nic que es pronunciaven sobre \u201cestabliment de la llar nacional jueva\u201d, atorgaven un dret de disposici\u00f3 que no li corresponia sobre un territori colonial obviant els drets pol\u00edtics de la majoria de la poblaci\u00f3 palestina, la qual cosa constitu\u00efa una evident vulneraci\u00f3 de la lletra i l&#8217;esperit de l&#8217;art. 22.4, per la qual cosa tant la Declaraci\u00f3 Balfour com el Mandat resulten incompatibles amb el Pacte de la SdN, per tant els seus compromisos i obligacions queden derogats i sense cap valor jur\u00eddic d&#8217;acord amb l&#8217;art. 20 del Pacte que estableix que: \u201c1. Els Membres de la Societat de Nacions reconeixen\u2026 que el present Pacte abroga totes les obligacions i acords inter s&#8217;incompatibles amb els seus termes\u2026\u201d.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"23_la_resolucio_181_ii\"><\/span><strong>2.3 La resoluci\u00f3 181 (II)<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>La validesa de la Resoluci\u00f3 AGNU 181 (II) de 29\/11\/1947 que establia el Pla de Partici\u00f3 de Palestina en dos Estats sobirans i independents \u00e9s q\u00fcestionada amb l&#8217;argument que la disposici\u00f3 per NNUU d&#8217;un territori no aut\u00f2nom sense tenir en compte la voluntat i els leg\u00edtims drets de la majoria dels seus habitants (que en aquest moment era la poblaci\u00f3 palestina) vulnera els arts. 73 i 80 de la Carta de NNUU i, per tant, aquesta resoluci\u00f3 infringeix el tractat constitutiu de les NNUU i el propi ordenament jur\u00eddic internacional, perqu\u00e8 el principi de lliure determinaci\u00f3 reconeix el dret de tots els pobles, incl\u00f2s el palest\u00ed, a veure respectada la seva unitat nacional i la integritat del seu territori.<\/p>\n<p>En resum, a la manca de qualsevol base legal en Dret Internacional per a la seva proclamaci\u00f3 com a Estat a dalt detallada, el jurista Henry Cattan afegeix altres dues il\u00b7legitimitats sobre les quals es va edificar Israel: la usurpaci\u00f3 del poder pol\u00edtic i l&#8217;apoderament del territori.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"24_la_desigual_aplicacio_de_la_resolucio_181_ii\"><\/span><strong>2.4 La desigual aplicaci\u00f3 de la resoluci\u00f3 181 (II)<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"241_israel_va_ser_admes_ja_en_1949_com_a_estat_membre_de_nnuu\"><\/span><strong>2.4.1 Israel va ser adm\u00e8s ja en 1949 com a Estat membre de NNUU<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>Malgrat la q\u00fcestionable legitimitat jur\u00eddica dels tres documents en qu\u00e8 Israel basa la seva exist\u00e8ncia, i que la seva Declaraci\u00f3 d&#8217;Independ\u00e8ncia va ser unilateral, la veritat \u00e9s que Israel va ser adm\u00e8s com a Estat membre de NNUU en 1949 mitjan\u00e7ant Resoluci\u00f3 AGNU 273 (III) AGNU de 11\/05\/1949, en el par\u00e0graf de la qual preambular 5 es recull com pr\u00e8viament Israel s&#8217;havia comprom\u00e8s amb el Comit\u00e8 Pol\u00edtic ad hoc a aplicar les Resolucions AGNU 181 (II) i AGNU 194 (III), la primera circumscrivia el territori d&#8217;Israel al que figurava en els seus mapes annexos, i implicava l&#8217;acceptaci\u00f3 que els llocs sagrats de Jerusalem estiguessin sota control de NNUU; i la segona inclo\u00efa el dret de retorn i\/o reparaci\u00f3 dels refugiats palestins de 1948, que Israel estimava \u201chavia de ser examinat i resolt en el marc de negociacions generals per a l&#8217;establiment de la pau en Palestina\u201d, q\u00fcesti\u00f3 la resoluci\u00f3 de la qual Israel encara no ha tingut a b\u00e9 abordar 75 anys despr\u00e9s. Israel no ha de demorar m\u00e9s el complir amb tots els compromisos que va adquirir des del mateix moment en qu\u00e8 va ingressar en NNUU.<\/p>\n<p>A 28\/05\/2024, dels 193 Estats membre de NNUU, <strong>164 reconeixen<\/strong> a Israel.<\/p>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"242_palestina_encara_no_ha_estat_admesa_com_a_estat_membre_de_nnuu\"><\/span>2.4.2 Palestina encara no ha estat admesa com a Estat membre de NNUU<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>En contraposici\u00f3, el proc\u00e9s de reconeixement de la part palestina est\u00e0 sent ardu i lent:<\/p>\n<p>1. L&#8217;Organitzaci\u00f3 per a l&#8217;Alliberament de Palestina (OLP), creada en 1964, va ser reconeguda com:<\/p>\n<ul>\n<li>Representant del poble palest\u00ed mitjan\u00e7ant Resoluci\u00f3 AGNU 3236 (XXIX) de 22\/11\/1974.<\/li>\n<li>Observadora en NNUU mitjan\u00e7ant Resoluci\u00f3 AGNU 3237 (XXIX) de 22\/11\/1974.<\/li>\n<li>I va ser autoritzada pel CSNU a participar com a observadora sense vot el 12\/1\/1976.<\/li>\n<\/ul>\n<p>2. Despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3, tamb\u00e9 unilateral, de l&#8217;Estat de Palestina a Alger en 1988 pel Consell Nacional de Palestina conformement a la Resoluci\u00f3 181 (II), la Resoluci\u00f3 AGNU 43\/177 de 15\/12\/1988, decideix que a partir d&#8217;aquest dia s&#8217;usi en NNUU la designaci\u00f3 \u201cPalestina\u201d en lloc d&#8217;OLP.<\/p>\n<p>3. El 23\/09\/2012, el president palest\u00ed va presentar al llavors SGNU una petici\u00f3 que Palestina fos considerada membre de ple dret de NNUU, el membre 194 (i es va dir aix\u00ed la campanya diplom\u00e0tica desenvolupada per a recaptar suports). La AGNU va adoptar la Resoluci\u00f3 67\/19 de 29\/11\/2012 reconeixent a Palestina com a estat observador no membre. Els EUA va vetar el 18\/04\/2024 una resoluci\u00f3 presentada per Alg\u00e8ria que proposava l&#8217;admissi\u00f3 de Palestina com a membre de ple dret de NNUU.<\/p>\n<p>4. El 10\/05\/2024 la AGNU va votar una resoluci\u00f3 que va ser aprovada per 143 pa\u00efsos, enfront de 9 que van votar en contra i 25 abstencions, que va permetre millorar l&#8217;estatus de Palestina en NNUU (votar no al final sin\u00f3 en l&#8217;ordre que li tocaria alfab\u00e8ticament, poder votar en confer\u00e8ncies internacionals, etc.). Aix\u00ed i tot, segueix sense implicar filiaci\u00f3 plena en NNUU.<\/p>\n<p>5. A 21\/06\/2024, dels 193 Estats membre de NNUU, <strong>145 reconeixen<\/strong> a Palestina.<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"3_principals_resolucions_de_nnuu\"><\/span><strong>3. Principals resolucions de NNUU<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>Les Nacions Unides han aprovat un elevat nombre de resolucions sobre el conflicte palest\u00ed-israeli\u00e0, d&#8217;entre les quals ens centrarem en un n\u00famero limitat que es considera especialment rellevant, la majoria d&#8217;elles ja contextualitzades hist\u00f2ricament en la \u201cBreu Cronologia\u201d, i que fixen:<\/p>\n<p><strong>(a) Principis<\/strong> pels quals ha de regir-se la soluci\u00f3 definitiva al conflicte:<\/p>\n<p><strong>1. Retirada d&#8217;Israel dels territoris ocupats<\/strong> (TTOO) en la guerra de 1967, incl\u00f2s Jerusalem. Recollit, entre altres, en Resoluci\u00f3 del CSNU 242 de 22\/11\/1967 (par\u00e0graf operatiu -par. op- 1.i); Resoluci\u00f3 CSNU 471 de 5\/06\/1980 (par. op. 6); o Resoluci\u00f3 CSNU 476 de 30\/06\/1980 (par. op. 1).<\/p>\n<p><strong>2. Terminaci\u00f3 de totes les situacions de bel\u00b7liger\u00e0ncia.<\/strong> Recollit, entre altres, en la Resoluci\u00f3 CSNU 242 (par. op.1. ii), la qual cosa unit al punt anterior s&#8217;ha conegut com a principi de \u201cpau per territoris\u201d.<\/p>\n<p><strong>3. No reconeixement de cap canvi a les l\u00ednies frontereres<\/strong> del 4 de juny de 1967 tret que sigui acordat per les parts. Recollit, entre altres, en Resoluci\u00f3 CSNU 2334 de 23\/12\/2016 (par. op. 3).<\/p>\n<p><strong>4. Negociaci\u00f3 entre les parts<\/strong> per a instaurar una pau justa. Recollit, entre altres, en Resoluci\u00f3 CSNU 338 de 22\/10\/1973 (par. op. 3).<\/p>\n<p><strong>(b)<\/strong> Els <strong>drets del poble palest\u00ed:<\/strong><\/p>\n<p><strong>5.<\/strong> <strong>Dret dels refugiats<\/strong> palestins, expulsats despr\u00e9s de la guerra de 1948, a tornar a les seves llars i\/o ser indemnitzats. Recollit, entre altres, en Resoluci\u00f3 AGNU 194 (III) de 11\/12\/1948 (par. op. 11); i, ampliat a 1967, a una soluci\u00f3 justa Resoluci\u00f3 CSNU 242 (par. op. 2.b).<\/p>\n<p><strong>6. Reconeixement dels drets<\/strong> del poble palest\u00ed com a condici\u00f3 indispensable per a una pau justa i duradora. Recollit, entre altres, en\u00a0 Resoluci\u00f3 AGNU 2628 (XXV) de 4\/11\/1970 (par. op. 3).<\/p>\n<p><strong>7. Reconeixement del dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3<\/strong> del poble palest\u00ed. Recollit, entre altres, en Resoluci\u00f3 AGNU 34\/44 de 23\/11\/1979 (par\u00e0graf preambular -par. pre.- 6; par. op. 3 i 14); i el seu <strong>recurs a la lluita armada<\/strong>: Resoluci\u00f3 AGNU 34\/44 (par. op. 2).<\/p>\n<p><strong>8.<\/strong> Suport a <strong>Palestina com a Estat<\/strong>. Recollit, entre altres, en Resoluci\u00f3 CSNU 1397 de 12\/03\/2002 (par. pre. 2); Resoluci\u00f3 CSNU 1515 de 19\/11\/2003 (par. pre.4); Resoluci\u00f3 CSNU 2720 de 22\/12\/2023 (par. op. 12).<\/p>\n<p><strong>(c) <\/strong>Les <strong>obligacions d&#8217;Israel:<\/strong><\/p>\n<p><strong>9.<\/strong> <strong>Posar fi als assentaments israelians en TTOO<\/strong> que es consideren il\u00b7legals. Recollit, entre altres, en Resoluci\u00f3 CSNU 471 (par. op. 5); Resoluci\u00f3 CSNU 2334 (par. pre.4 i 5; par. op. 1 i 2).<\/p>\n<p><strong>10. Detenir la construcci\u00f3 del mur<\/strong> i reparar tots els danys causats per la seva construcci\u00f3. Recollit en l&#8217;opini\u00f3 de la CIJ de 9\/7\/2004 recollida en Resoluci\u00f3 AGNU \u00c9S-10\/273 de 13\/7\/2004 (par. 163).<\/p>\n<p><strong>11.<\/strong> Respectar i complir les disposicions del Conveni de Ginebra relatiu a la <strong>protecci\u00f3 de persones civils<\/strong> en temps de guerra. Recollit, entre altres, en Resoluci\u00f3 CSNU 471 (par. op. 4).<\/p>\n<p><strong>12<\/strong>. <strong>Respectar els drets humans<\/strong> de la poblaci\u00f3 palestina. Recollit, entre altres, en Resoluci\u00f3 AGNU 77\/247 de 30\/12\/2022 (par. op. 2).<\/p>\n<p>A continuaci\u00f3, s&#8217;incorpora una taula en qu\u00e8 es presenten les resolucions citades a dalt per ordre cronol\u00f2gic i amb el text dels par\u00e0grafs suggerits, encara que es pot accedir a la resoluci\u00f3 completa punxant en l&#8217;enlla\u00e7 de la columna \u201cn\u00famero\u201d:<\/p>\n<table width=\"111%\">\n<tbody>\n<tr>\n<td width=\"13%\"><strong>DATA<\/strong><\/td>\n<td width=\"13%\"><strong>N\u00daMERO<\/strong><\/td>\n<td width=\"11%\"><strong>\u00d2RGAN<\/strong><\/td>\n<td width=\"62%\"><strong>TEM\u00c0TICA I\/O PARTS M\u00c9S RELLEVANTS<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">29\/11\/1947<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/undocs.org\/A\/RES\/181(II)\"><strong>181 (II)<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">AGNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Detalla el Pla de Partici\u00f3 en 2 Estats.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">11\/12\/1948<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/undocs.org\/A\/RES\/194(III)\"><strong>194 (III)<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">AGNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par\u00e0graf operatiu -par. op- 11: \u201cResol que ha de permetre&#8217;s als refugiats que desitgin tornar a les seves llars i viure en pau amb els seus ve\u00efns, que ho facin aix\u00ed al m\u00e9s aviat possible, i que hauran de pagar-se indemnitzacions a t\u00edtol de compensaci\u00f3 pels b\u00e9ns dels quals decideixin no tornar a les seves llars i per tot ben perdut o danyat quan, en virtut dels principis del dret internacional o per raons d&#8217;equitat, aquesta p\u00e8rdua o aquest mal hagi de ser reparat pels Governs o autoritats responsables;\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">22\/11\/1967<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/undocs.org\/S\/RES\/242%20(1967)\"><strong>242<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">CSNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par. op. 1.i: \u201cRetir de les forces armades israelianes dels<\/p>\n<p>territoris que van ocupar durant el recent conflicte;\u201d [guerra dels 6 Dies]<\/p>\n<p>Par. op. 1.ii: \u201cTerminaci\u00f3 de totes les situacions de bel\u00b7liger\u00e0ncia o al\u00b7legacions de la seva exist\u00e8ncia, i respecte i reconeixement a la sobirania, integritat territorial i independ\u00e8ncia pol\u00edtica de tots els Estats de la zona i del seu dret a viure en pau dins de fronteres segures i reconegudes i lliures d&#8217;amena\u00e7a o actes de for\u00e7a;\u201d<\/p>\n<p>Par. op. 2.b: \u201cAfirma a m\u00e9s la necessitat de: b) Aconseguir una soluci\u00f3 justa al problema dels refugiats;\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">4\/11\/1970<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/undocs.org\/A\/RES\/2628(XXV)\"><strong>2628 (XXV)<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">AGNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par. op. 3: \u201cReconeix que el respecte dels drets dels palestins \u00e9s un element indispensable per a l&#8217;establiment d&#8217;una pau justa i duradora a Orient Mitj\u00e0.\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">22\/10\/1973<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/undocs.org\/S\/RES\/338%20(1973)\"><strong>338<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">CSNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par. op. 3: \u201cDecideix que, immediatament i en forma simult\u00e0nia amb la cessaci\u00f3 del foc, s&#8217;inici\u00efn negociacions entre les parts interessades, amb els auspicis apropiats, encaminades a l&#8217;establiment d&#8217;una pau justa i duradora a l&#8217;Orient Mitj\u00e0.\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">23\/11\/1979<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/undocs.org\/A\/RES\/34\/44\"><strong>34\/44<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">AGNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par\u00e0graf preambular- par. pre.- 6: \u201cConsiderant que les activitats d&#8217;Israel, en particular la denegaci\u00f3 al poble palest\u00ed del seu dret a la lliure determinaci\u00f3 i a la independ\u00e8ncia, constitueixen una amena\u00e7a greu i creixent a la pau i seguretat internacionals,\u201d<\/p>\n<p>Par. op.2: \u201cReafirma la legitimitat de la lluita dels pobles per la independ\u00e8ncia, la integritat territorial, la unitat nacional i l&#8217;alliberament de l&#8217;ocupaci\u00f3 colonial i estrangera i de l&#8217;ocupaci\u00f3 forana per tots els mitjans al seu abast, inclosa la lluita armada.\u201d<\/p>\n<p>Par. op. 3: \u201dReafirma el dret inalienable\u2026 del poble palest\u00ed i de tots els pobles que es troben sota la dominaci\u00f3 colonial i estrangera a la lliure determinaci\u00f3, a la independ\u00e8ncia nacional, a la integritat territorial i a la unitat i sobirania nacionals sense inger\u00e8ncia estrangera;\u201d<\/p>\n<p>Par. op. 14: \u201cCondemna a m\u00e9s les activitats expansionistes d&#8217;Israel aix\u00ed com el continu bombardeig de les poblacions civils \u00e0rabs, especialment les palestines, i la destrucci\u00f3 dels seus llogarets i campaments, la qual cosa constitueix un greu obstacle per a la realitzaci\u00f3 de la lliure determinaci\u00f3 i la independ\u00e8ncia del poble palest\u00ed.\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">5\/06\/1980<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/undocs.org\/S\/RES\/471%20(1980)\"><strong>471<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">CSNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par. op. 4: \u201cExhorta una vegada m\u00e9s al Govern d&#8217;Israel al fet que respecti i de compliment a les disposicions del Conveni de Ginebra relatiu a la protecci\u00f3 de persones civils en temps de guerra, aix\u00ed com a les resolucions pertinents del Consell de Seguretat;<\/p>\n<p>Par. op. 5: \u201cExhorta una vegada m\u00e9s a tots els Estats al fet que no prestin a Israel cap assist\u00e8ncia que pugui usar-se espec\u00edficament en relaci\u00f3 amb els assentaments en els territoris ocupats;\u201d<\/p>\n<p>Par. op. 6: \u201cReafirma la necessitat imperiosa de posar fi a la prolongada ocupaci\u00f3 dels territoris \u00e0rabs ocupats per Israel des de 1967, fins i tot Jerusalem;\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">30\/06\/1980<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/undocs.org\/S\/RES\/476%20(1980)\"><strong>476<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">CSNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par. op. 1: \u201cReafirma la necessitat imperiosa de posar fi a la prolongada ocupaci\u00f3 dels territoris \u00e0rabs ocupats per Israel des de 1967, fins i tot Jerusalem;\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">12\/03\/2002<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/undocs.org\/S\/RES\/1397%20(2002)\"><strong>1397<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">CSNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par. pre. 2: \u201cDonant suport al concepte d&#8217;una regi\u00f3 en qu\u00e8 dos Estats, Israel i Palestina, visquin un al costat de l&#8217;altre dins de fronteres segures i reconegudes,\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">19\/11\/2003<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/undocs.org\/S\/RES\/1515%20(2003)\"><strong>1515<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">CSNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par. pre. 4: \u201cReafirmant la seva visi\u00f3 d&#8217;una regi\u00f3 en qu\u00e8 dos Estats, Israel i Palestina, visquin un al costat de l&#8217;altre dins de fronteres segures i reconegudes\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">13\/07\/2004<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/undocs.org\/A\/ES-10\/273\"><strong>ES-10\/273<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">AGNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Opini\u00f3 consultiva de la CIJ sobre el mur, par\u00e0graf 163 (p\u00e0g. 59): \u201cA. La construcci\u00f3 del mur que est\u00e0 elevant Israel, la Pot\u00e8ncia ocupant, en el territori palest\u00ed ocupat, inclosa Jerusalem oriental i els seus voltants, i el seu r\u00e8gim connex, s\u00f3n contraris al dret internacional; B. Israel t\u00e9 l&#8217;obligaci\u00f3 de posar fi a les seves violacions del dret internacional; t\u00e9 l&#8217;obligaci\u00f3 de detenir immediatament les obres de construcci\u00f3 del mur\u2026; C. Israel t\u00e9 l&#8217;obligaci\u00f3 de reparar tots els danys i perjudicis causats per la construcci\u00f3 del mur en el territori palest\u00ed ocupat\u2026\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">23\/12\/2016<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"http:\/\/undocs.org\/S\/RES\/2334(2016)\"><strong>2334<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">CSNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par. pre. 4: \u201cCondemnant totes les mesures que tenen per objecte alterar la composici\u00f3 demogr\u00e0fica, el car\u00e0cter i l&#8217;estatut del Territori Palest\u00ed ocupat des de 1967, inclosa Jerusalem Oriental, incloent, entre altres coses, la construcci\u00f3 i expansi\u00f3 dels assentaments, el trasllat de colons israelians, la confiscaci\u00f3 de terres, la demolici\u00f3 d&#8217;habitatges i el despla\u00e7ament de civils palestins, en violaci\u00f3 del dret internacional humanitari i les resolucions pertinents,\u201d<\/p>\n<p>Par. pre. 5: \u201cExpressant greu preocupaci\u00f3 pel fet que la continuaci\u00f3 de les activitats d&#8217;assentament israelians estan posant en perill la viabilitat de la soluci\u00f3 biestatal basada en les fronteres de 1967,\u201d<\/p>\n<p>Par. op. 1: \u201cReafirma que l&#8217;establiment d&#8217;assentaments per part d&#8217;Israel en el territori palest\u00ed ocupat des de 1967, inclosa Jerusalem Oriental, no t\u00e9 validesa legal i constitueix una flagrant violaci\u00f3 del dret internacional i un obstacle important per a l&#8217;assoliment de la soluci\u00f3 biestatal i d&#8217;una pau general, justa i duradora;\u201d<\/p>\n<p>Par. op. 2: \u201cReitera la seva exig\u00e8ncia que Israel posi fi immediatament i per complet a totes les activitats d&#8217;assentament en el territori palest\u00ed ocupat, inclosa Jerusalem Oriental, i que respecti plenament totes les seves obligacions jur\u00eddiques a aquest respecte;\u201d<\/p>\n<p>Par. op 3: \u201cSubratlla que no reconeixer\u00e0 cap canvi a les l\u00ednies del 4 de juny de 1967, fins i tot pel que fa a Jerusalem, que no siguin els acordats per les parts mitjan\u00e7ant negociacions;\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">20\/12\/2022<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"https:\/\/www.undocs.org\/A\/RES\/77\/247\"><strong>77\/247<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">AGNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par. op. 2: \u201cExigeix a Israel, la Pot\u00e8ncia ocupant, que posi fi en el Territori Palest\u00ed Ocupat a totes les mesures contr\u00e0ries al dret internacional, aix\u00ed com a les lleis, pol\u00edtiques i accions discriminat\u00f2ries, que resultin en la violaci\u00f3 dels drets humans del poble palest\u00ed, en particular les que causen morts i ferits entre la poblaci\u00f3 civil, la detenci\u00f3 i l&#8217;empresonament arbitraris de civils, el despla\u00e7ament for\u00e7\u00f3s de civils, inclosos els intents de trasllat for\u00e7\u00f3s de comunitats bedu\u00efnes, el trasllat de la seva pr\u00f2pia poblaci\u00f3 al Territori Palest\u00ed Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental, la destrucci\u00f3 i confiscaci\u00f3 de b\u00e9ns de civils, incloses les demolicions de llars, i les realitzades com a acte de c\u00e0stig col\u00b7lectiu en violaci\u00f3 del dret internacional humanitari, i tota obstrucci\u00f3 de l&#8217;assist\u00e8ncia humanit\u00e0ria, i que respecti plenament el dret dels drets humans i compleixi les obligacions jur\u00eddiques que li incumbeixen aquest respecte, en particular de conformitat amb les resolucions pertinents de les NNUU.\u201d<\/p>\n<p>Par. op. 18: \u201c18. Decideix, de conformitat amb l&#8217;article 96 de la Carta de les NNUU, sol\u00b7licitar a la CIJ, en virtut de l&#8217;Article 65 de l&#8217;Estatut de la Cort, que emeti una opini\u00f3 consultiva sobre les seg\u00fcents q\u00fcestions\u2026<\/p>\n<p>a) Quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques que es deriven que Israel continu\u00ef violant el dret del poble palest\u00ed a la lliure determinaci\u00f3, dels seus prolongats actes d&#8217;ocupaci\u00f3, assentament i annexi\u00f3 del territori palest\u00ed ocupat des de 1967, incloses les mesures destinades a alterar la composici\u00f3 demogr\u00e0fica, el car\u00e0cter i l&#8217;estatut de la Ciutat Santa de Jerusalem, i de l&#8217;aprovaci\u00f3 per Israel de legislaci\u00f3 i mesures discriminat\u00f2ries connexes?<\/p>\n<p>b) Com afecten les pol\u00edtiques i pr\u00e0ctiques d&#8217;Israel que s&#8217;esmenten en el par\u00e0graf 18 a) a l&#8217;estatut jur\u00eddic de l&#8217;ocupaci\u00f3 i quines conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques es deriven d&#8217;aquest estatut per a tots els Estats i per a les NNUU?\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"13%\">22\/12\/2023<\/td>\n<td width=\"13%\"><a href=\"http:\/\/undocs.org\/S\/RES\/2720(2023)\"><strong>2720<\/strong><\/a><\/td>\n<td width=\"11%\">CSNU<\/td>\n<td width=\"62%\">Par. op. 12.: \u201cReitera el seu indestructible comprom\u00eds amb l&#8217;aspiraci\u00f3 a la soluci\u00f3 biestatal que permeti que dos Estats democr\u00e0tics, Israel i Palestina, convisquin en pau dins de fronteres segures i reconegudes, de conformitat amb el dret internacional i les resolucions pertinents de les Nacions Unides,\u2026\u201d<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>La CIJ, sobre la base del punt operatiu 18 de la resoluci\u00f3 A\/77\/247, citat en la taula, sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques de l&#8217;ocupaci\u00f3, \u00e9s a dir, <strong>sobre la il\u00b7legalitat de l&#8217;ocupaci\u00f3 israeliana<\/strong> i l&#8217;obligatorietat de retirar-se va escoltar les parts entre el 19 i el 26 de febrer de 2024. <strong>La CIJ va emetre la seva opini\u00f3 consultiva el 19 de juliol de 2024<\/strong>. En un document de 83 p\u00e0gines en el qual detalla totes les il\u00b7legalitats comeses per Israel envers el territori i la poblaci\u00f3 palestina des de 1967, en la p\u00e0gina 80 d&#8217;aquesta opini\u00f3 (descarregable en: <a href=\"https:\/\/www.icj-cij.org\/sites\/default\/files\/case-related\/186\/186-20240719-adv-01-00-en.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/www.icj-cij.org\/sites\/default\/files\/case-related\/186\/186-20240719-adv-01-00-en.pdf<\/a>), en el punt 285, es recull l&#8217;opini\u00f3 consultiva de la CIJ que cont\u00e9 nou punts:<\/p>\n<ol>\n<li>Considera que t\u00e9 jurisdicci\u00f3 per a emetre l&#8217;opini\u00f3 consultiva sol\u00b7licitada;<\/li>\n<li>Decideix complir amb la petici\u00f3 d&#8217;emetre una opini\u00f3 consultiva;<\/li>\n<li>Opina que la <strong>pres\u00e8ncia continuada de l&#8217;Estat d&#8217;Israel en el Territori Palest\u00ed Ocupat (TPO) \u00e9s il\u00b7l\u00edcita<\/strong>;<\/li>\n<li>Opina que l&#8217;Estat d&#8217;Israel est\u00e0 en l&#8217;obligaci\u00f3 de posar fi a la seva pres\u00e8ncia il\u00b7l\u00edcita en el TPO el m\u00e9s r\u00e0pid possible;<\/li>\n<li>Opina que l&#8217;Estat d&#8217;Israel est\u00e0 en l&#8217;obligaci\u00f3 de posar fi de manera immediata a totes les noves activitats d&#8217;assentaments, i evacuar a tots els colons del TPO;<\/li>\n<li>Opina que l&#8217;Estat d&#8217;Israel t\u00e9 l&#8217;obligaci\u00f3 de reparar el mal causat a totes les persones f\u00edsiques o jur\u00eddiques afectades en el TPO;<\/li>\n<li>Opina que tots els Estats tenen l&#8217;obligaci\u00f3 de no recon\u00e8ixer com a l\u00edcita la situaci\u00f3 derivada de la pres\u00e8ncia il\u00b7l\u00edcita de l&#8217;Estat d&#8217;Israel en el Territori Palest\u00ed Ocupat i de no prestar ajuda o assist\u00e8ncia per a mantenir la situaci\u00f3 creada per la pres\u00e8ncia continuada de l&#8217;Estat d&#8217;Israel en el TPO;<\/li>\n<li>Opina que les organitzacions internacionals, incloses les Nacions Unides, tenen l&#8217;obligaci\u00f3 de no recon\u00e8ixer com a l\u00edcita la situaci\u00f3 derivada de la pres\u00e8ncia il\u00b7l\u00edcita de l&#8217;Estat d&#8217;Israel en el TPO;<\/li>\n<li>Opina que les Nacions Unides, i especialment l&#8217;Assemblea General, que ha sol\u00b7licitat aquest dictamen, i el Consell de Seguretat, haurien de considerar les modalitats precises i les noves mesures necess\u00e0ries per a posar fi al m\u00e9s aviat possible a la pres\u00e8ncia il\u00b7l\u00edcita de l&#8217;Estat d&#8217;Israel en el TPO.<\/li>\n<\/ol>\n<p>\u00c9s la primera vegada que la CIJ es pronuncia espec\u00edficament sobre la il\u00b7legalitat de l&#8217;ocupaci\u00f3 israeliana, i refor\u00e7a el ja contingut en resoluci\u00f3ns del CSNU com la 471 o la 2334. La clau est\u00e0 en qu\u00e8 fer diferent aquesta vegada per a aconseguir que Israel posi fi de veritat a la seva ocupaci\u00f3 il\u00b7legal del TPO.<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"4_el_marc_convencional_entre_israel_i_palestina\"><\/span><strong>4. El marc convencional entre Israel i Palestina<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>No va ser fins a la Confer\u00e8ncia de Madrid de 1991 que Israel i Palestina van comen\u00e7ar a negociar directament, tant per canals p\u00fablics que van continuar a Washington (els EUA), com per canals secrets que es van dur a terme a Oslo (Noruega). Fruit d&#8217;aquests contactes directes \u00e9s un entramat d&#8217;acords entre les parts, acords que, en la seva majoria, estan regits pel Dret Internacional, en concret pel Dret de Tractats, que hauria de vetllar pel compliment de les obligacions d&#8217;ells emanades.<\/p>\n<p>A continuaci\u00f3, s&#8217;enumeren els acords signats per Israel i Palestina, encara que s\u00f3n dues els fonamentals, la Declaraci\u00f3 de Principis de 1993 (el citat en aquesta enumeraci\u00f3 com en el punt 4.2, <em>Oslo I<\/em>) i l&#8217;Acord Inter\u00ed de 1995 (en el 4.8, <em>Oslo II<\/em>):<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"41_el_reconeixement_mutu_entre_israel_i_lolp\"><\/span><strong>4.1\u00a0 El reconeixement mutu entre Israel i l&#8217;OLP<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>9\/09\/1993<\/strong> es va produir un intercanvi de cartes de reconeixement mutu entre el llavors primer ministre israeli\u00e0, Yitzak Rabin, i el llavors l\u00edder de l&#8217;OLP, Yasir Arafat:<\/p>\n<ol>\n<li>Israel reconeix a l&#8217;OLP com a representant leg\u00edtim del poble palest\u00ed.<\/li>\n<li>Palestina va m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;un mer reconeixement i, a m\u00e9s, accepta les resolucions 242 i 338 del CSNU; ren\u00fancia al terrorisme i altres actes de viol\u00e8ncia; i declara sense efecte les cl\u00e0usules de la Carta Nacional Palestina que negaven el dret d&#8217;Israel a existir.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Pr\u00e8viament, el 19\/01\/1993, el parlament israeli\u00e0, la Knesset, havia abrogat una llei de 1986 que vedava als ciutadans israelians contactes amb l&#8217;OLP a qui considerava una organitzaci\u00f3 terrorista.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"42_la_declaracio_de_principis_sobre_un_govern_autonom_provisional\"><\/span><strong>4.2\u00a0 La Declaraci\u00f3 de Principis sobre un Govern Aut\u00f2nom Provisional<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>13\/09\/1993<\/strong> es va signar a Washington la Declaraci\u00f3 de Principis (d&#8217;ara endavant, DP) entre Israel i l&#8217;OLP que constava de 17 articles i quatre annexos: (I) modalitats i condicions de les eleccions; (II) retirada de forces israelianes de Gaza i Jeric\u00f3; (III) cooperaci\u00f3 en programes econ\u00f2mics i de desenvolupament; (IV) cooperaci\u00f3 en programes regionals. Es coneix tamb\u00e9 com <em>Oslo I<\/em>. Sense embuts, era un acord-marc que establia uns principis que havien de guiar les ulteriors etapes negociadores; i, sense embuts tamb\u00e9, una declaraci\u00f3 de principis \u00e9s un acord pol\u00edtic, no un acord internacional regit pel Dret de Tractats i que cre\u00ef obligacions jur\u00eddiques per a les parts.<\/p>\n<p>L&#8217;objectiu central recollit en el seu art. 1 era \u201cl&#8217;establiment d&#8217;una autoritat interina palestina d&#8217;autonomia, el consell triat pels palestins de Cisjord\u00e0nia i de la Franja de Gaza, per un per\u00edode transitori no superior a 5 anys i que condueixi a un arranjament permanent basat en les resolucions 242 i 338 del CSNU.\u201d<\/p>\n<p>Aquesta Declaraci\u00f3 tenia molt poques obligacions exigibles des de la seva entrada en vigor: comen\u00e7ar transfer\u00e8ncies preparat\u00f2ries de poders i responsabilitats d&#8217;Israel a Palestina (art. 6); establiment de Comit\u00e8 conjunt d&#8217;enlla\u00e7 (art. 10) i de Comit\u00e8 de cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica (art. 11); i obligaci\u00f3 de replegament de forces militars israelianes a Cisjord\u00e0nia i Gaza fora de les zones habitades (art. 13).<\/p>\n<p>Aquesta Declaraci\u00f3 era clarament favorable a Israel perqu\u00e8 enfront d&#8217;ambig\u00fces concessions de replegament de forces, els palestins posposaven q\u00fcestions clau com el provenir dels assentaments; el r\u00e8gim jur\u00eddic de Jerusalem; el retorn de refugiats; el dest\u00ed dels presos pol\u00edtics en presons israelianes; i les reclamacions privades de propietat.<\/p>\n<p>La seva principal fallada \u00e9s que no establia cap mecanisme per a induir a negociar a la part recalcitrant. Aix\u00ed, molts dels terminis de l&#8217;ambici\u00f3s calendari que preveia la DP no van ser complerts.<\/p>\n<p>Poc despr\u00e9s, les parts van iniciar negociacions sobre l&#8217;acord inter\u00ed que es van desenvolupar en tres fases principals (acords dels punts 4.5, 4.6 i 4.8).<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"43_lacord_de_seguretat_sobre_fronteres_i_sobre_assentaments_a_gaza\"><\/span><strong>4.3\u00a0 L&#8217;Acord de Seguretat sobre fronteres i sobre assentaments a Gaza<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>9\/04\/1994<\/strong> es va signar un acord de seguretat entre Israel i l&#8217;OLP pel qual les fronteres entre Jeric\u00f3 i Jord\u00e0nia i entre Gaza i Egipte, aix\u00ed com tres \u00e0rees d&#8217;assentaments israelians a Gaza romanien sota el control exclusiu d&#8217;Israel.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"44_el_protocol_de_paris_sobre_relacions_economiques\"><\/span><strong>4.4\u00a0 El Protocol de Par\u00eds sobre Relacions Econ\u00f2miques<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>29\/04\/1994<\/strong> es va signar en Paris entre Israel i l&#8217;OLP un Protocol sobre Relacions Econ\u00f2miques que constava d&#8217;11 articles; i abordava: creaci\u00f3 i regulaci\u00f3 d&#8217;un Comit\u00e8 Econ\u00f2mic Conjunt; pol\u00edtica i impostos a la importaci\u00f3; assumptes monetaris i financers; impostos directes; impostos indirectes sobre la producci\u00f3 local; treball; agricultura; ind\u00fastria; turisme; i assegurances. Aquest Protocol va ser incorporat en successius acords.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"45_lacord_del_caire_sobre_la_franja_de_gaza_i_la_zona_de_jerico\"><\/span><strong>4.5\u00a0 L&#8217;Acord del Caire sobre la Franja de Gaza i la Zona de Jeric\u00f3<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>4\/5\/1994<\/strong> es va signar al Caire entre Israel i l&#8217;OLP aquest acord per a articular l&#8217;Annex II de la DP, la retirada de les forces israelianes de la Franja de Gaza i de Jeric\u00f3 (a Cisjord\u00e0nia), i constava de 23 articles molt minuciosos i 4 extensos annexos: (I) retirada de l&#8217;ex\u00e8rcit israeli\u00e0 i disposicions sobre seguretat que inclo\u00efa una detallada estructura i composici\u00f3 de la policia palestina; (II) assumptes civils; (III) q\u00fcestions jur\u00eddiques tant en assumptes penals com civils; (IV) relacions econ\u00f2miques [aquest \u00faltim era una c\u00f2pia aut\u00e8ntica del Protocol de Par\u00eds de 29\/04\/1994].<\/p>\n<p>Aquest acord entrava en vigor en el dia de la seva signatura i aquest era el dia en qu\u00e8 comen\u00e7ava a comptar el per\u00edode provisional de 5 anys previst en l&#8217;art. 5.1. de la DP (art. 23.3).<\/p>\n<p>Les principals fallades d&#8217;aquest acord serien:<\/p>\n<p>&#8211; D&#8217;una banda, que consolida importants limitacions a la jurisdicci\u00f3 a l&#8217;Autoritat Palestina (AP) com:<\/p>\n<ul>\n<li>En excloure als ciutadans d&#8217;Israel de la jurisdicci\u00f3 de l&#8217;AP crea dos r\u00e8gims jur\u00eddics diferents en el mateix territori, un per als israelians subjectes sol a la legislaci\u00f3 d&#8217;Israel, i un altre aplicable als palestins, subordinats tant a l&#8217;AP com a les compet\u00e8ncies de l&#8217;ex\u00e8rcit israeli\u00e0 incloses els seus 1100 ordres militars.<\/li>\n<li>Israel i les seves Forces Armades tenen dret a lliure pas per les rutes palestines.<\/li>\n<li>Es permet a Israel cert control sobre les disposicions legals que adopta l&#8217;AP que a m\u00e9s han de complir els acords.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&#8211; Inclou cl\u00e0usules abusives, com el seu art. 22, pel qual l&#8217;AP assumeix tota la responsabilitat financera per accions o omissions ocorregudes amb anterioritat a la transfer\u00e8ncia d&#8217;atribucions, la qual cosa eximeix a Israel de pagar compensacions per, per exemple, recaptaci\u00f3 il\u00b7legal d&#8217;impostos, destrucci\u00f3 de propietats o expropiaci\u00f3 de recursos. Aquesta mateixa cl\u00e0usula es va replicar en l&#8217;Acord sobre Transfer\u00e8ncia Preliminar (art. 9) i en l&#8217;Acord Inter\u00ed (art. 20).<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"46_lacord_sobre_transferencia_preliminar_de_poders_i_responsabilitats\"><\/span><strong>4.6\u00a0 L&#8217;Acord sobre Transfer\u00e8ncia Preliminar de Poders i Responsabilitats<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El<strong> 29\/08\/1994<\/strong> es va signar en Erez entre Israel i l&#8217;OLP en desenvolupament de l&#8217;art. 6 de la DP i es va estructurar en 13 articles i 6 annexos, recollint cada annex un Protocol corresponent a cadascuna de les sis esferes que es transferien a l&#8217;Autoritat Palestina (AP) i que enumerava la normativa israeliana en la mat\u00e8ria que l&#8217;AP assumia, a saber: (I) educaci\u00f3 i cultura; (II) sanitat; (III) benestar social; (IV) turisme; (V) impostos directes; (VI) IVA sobre producci\u00f3 local.<\/p>\n<p>Les principals fallades d&#8217;aquest acord serien:<\/p>\n<p>&#8211; En tenir una regulaci\u00f3 asim\u00e8trica entre l&#8217;Acord del Caire i est, el Consell palest\u00ed que emerg\u00eds anava a tenir poders molt m\u00e9s amplis a Gaza i Jeric\u00f3 que en la resta de Cisjord\u00e0nia el que entra en flagrant contradicci\u00f3 amb la consideraci\u00f3 de Gaza i Cisjord\u00e0nia com una unitat territorial indivisible.<\/p>\n<p>&#8211; L&#8217;autonomia preliminar convinguda resultava massa limitada i insuficient perqu\u00e8 pogu\u00e9s desenvolupar-se de manera adequada:<\/p>\n<ul>\n<li>El territori sota la compet\u00e8ncia de l&#8217;AP era massa restringit;<\/li>\n<li>Les excepcions materials i personals a la seva jurisdicci\u00f3 excessivament \u00e0mplies perqu\u00e8 pogu\u00e9s prosperar, mantenint-se el contrast entre els indicis de sobirania aconseguida i la realitat quotidiana font d&#8217;impot\u00e8ncia per als funcionaris de l&#8217;AP i de frustraci\u00f3 per a la poblaci\u00f3 palestina.<\/li>\n<\/ul>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"47_protocol_sobre_transferencia_de_poders_i_responsabilitats_addicionals\"><\/span><strong>4.7\u00a0 Protocol sobre Transfer\u00e8ncia de Poders i Responsabilitats Addicionals<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>27\/08\/1995<\/strong> es va signar al Caire entre Israel i l&#8217;OLP un protocol addicional compost per 9 articles i 8 annexos, recollint cada annex disposicions espec\u00edfiques envers aquelles mat\u00e8ries addicionals que es transferien [i encara que els annexos anaven sense numerar aqu\u00ed s&#8217;anteposa un n\u00famero a l&#8217;efecte de clarificaci\u00f3], a saber: (I) treball; (II) comer\u00e7 i ind\u00fastria; (III) gas, gasoil i gasolina; (IV) segurs; (V) serveis postals; (VI) estad\u00edstiques i censos; (VII) govern local; i (VIII) agricultura.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"48_acord_interi_o_provisional_sobre_la_franja_de_gaza_i_cisjordania\"><\/span><strong>4.8\u00a0 Acord Inter\u00ed o Provisional sobre la Franja de Gaza i Cisjord\u00e0nia<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El<strong> 24\/09\/1995<\/strong> es va rubricar en Taba i el 28\/09\/1995 es va signar a Washington entre Israel i l&#8217;OLP un acord inter\u00ed o provisional compost per 31 articles; set extensos annexos que inclo\u00efen protocols sobre: (I) replegament i acords de seguretat; (II) eleccions; (III) assumptes civils; (IV) assumptes jur\u00eddics; (V) relacions econ\u00f2miques [tornava a incloure&#8217;s c\u00f2pia lleugerament modificada de l&#8217;Acord de Paris de 29704\/1994]; (VI) programa de cooperaci\u00f3 palest\u00ed-israeliana; (VII) alliberament de detinguts i presoners pol\u00edtics; i 8 mapes. Es coneix tamb\u00e9 com a Acord de Taba o<em> Oslo II.<\/em><\/p>\n<p>Aquest acord regulava en el seu art. 3 i el seu annex II les <strong>eleccions<\/strong> dels residents a Cisjord\u00e0nia, Franja de Gaza i Jerusalem per a l&#8217;Autoritat Provisional d&#8217;Autogovern palestina formada per dues inst\u00e0ncies: (1) un Consell Palest\u00ed amb 82 membres; i (2) un Cap de l&#8217;Autoritat Executiva del Consell o Rais. El per\u00edode transitori per al qual serien triats seria no superior a 5 anys comptats des de la signatura de l&#8217;acord Gaza-Jeric\u00f3, \u00e9s a dir, maig de 1999 (art. 3.4); i les negociacions sobre l&#8217;estatut permanent s&#8217;iniciarien com m\u00e9s aviat millor, per\u00f2 no m\u00e9s tard del 4\/05\/1996, i haurien de cobrir els assumptes pendents: Jerusalem, refugiats, assentaments, acords de seguretat, fronteres, relacions amb ve\u00efns (art. 31.5).<\/p>\n<p>Aix\u00ed mateix, l&#8217;acord preveia l&#8217;establiment a Cisjord\u00e0nia de 3 \u00e0rees territorials sotmeses cadascuna d&#8217;elles a un r\u00e8gim jurisdiccional diferent:<\/p>\n<ol>\n<li><strong>\u00c0rea A<\/strong>: comprenia 6 de les 7 principals ciutats cisjordanes (Jenin, Tulkarem, Nablus, Kalkilya, Ramallah, Betlem), per\u00f2 no Hebron, que serien col\u00b7locades sota el control civil de l&#8217;AP qui seria tamb\u00e9 responsable de l&#8217;ordre p\u00fablic i la seguretat general. Aquesta \u00e0rea suposava 200 Km\u00b2 (un 4% de Cisjord\u00e0nia) i afectaria 250.000 persones.<\/li>\n<li><strong>\u00c0rea B<\/strong>: comprenia la major part dels 460 pobles palestins de Cisjord\u00e0nia, on l&#8217;AP assumia les responsabilitats civils i l&#8217;ordre p\u00fablic, i Israel mantenia la seguretat general. Aquesta \u00e0rea suposava el 23% de Cisjord\u00e0nia i afectaria el 68% de la poblaci\u00f3 palestina.<\/li>\n<li><strong>\u00c0rea C<\/strong>: comprenia la major part de l&#8217;interior rural cisjord\u00e0, els llavors 144 assentaments israelians a Cisjord\u00e0nia i les instal\u00b7lacions militars israelianes, \u00e0rea sobre la qual Israel retenia les funcions d&#8217;ordre p\u00fablic i seguretat general fins al final de les negociacions sobre l&#8217;estatut permanent.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Aquest acord, segons recull el seu article 31.2., reempla\u00e7ava al: (1) Acord Gaza-Jeric\u00f3 (excepte el seu art. 20) -l&#8217;acord descrit en el punt 4.5-; (2) al de Transfer\u00e8ncies -punt 4.6-; i (3) al de Transfer\u00e8ncies Addicionals -punt 4.7-.<\/p>\n<p>Les principals fallades d&#8217;aquest acord serien:<\/p>\n<ul>\n<li>Tots els esmentats a dalt en relaci\u00f3 amb els acords que reempla\u00e7a.<\/li>\n<li>Amb l&#8217;establiment de diferents r\u00e8gims jur\u00eddics aplicables a diferents zones del territori, Israel aconseguia el seu objectiu no dissimulat de demorar en la mesura del possible el control de l&#8217;AP sobre tota Cisjord\u00e0nia, ja que Israel retenia el 73% de la terra palestina de Cisjord\u00e0nia; el 97% de la seva seguretat; i el 80% dels seus recursos h\u00eddrics.<\/li>\n<li>Encara que es va aconseguir articular un sistema perqu\u00e8 els palestins de Jerusalem participessin en els comicis (nom\u00e9s podrien participar residents de Jerusalem que comptessin amb direcci\u00f3 addicional v\u00e0lida a Cisjord\u00e0nia o Gaza i van haver de fer-ho en col\u00b7legis electorals situats fora de Jerusalem), aquestes limitacions van entorpir el dret a sufragi d&#8217;una part considerable de l&#8217;electorat.<\/li>\n<li>Malgrat que l&#8217;art. 31.7 assenyalava que les parts es comprometia a \u201cno iniciar ni prendre cap pas que poguessin alterar el r\u00e8gim de Cisjord\u00e0nia i Franja de Gaza pendent del resultat de les negociacions sobre l&#8217;estatut permanent\u201d, la veritat \u00e9s que els colons israelians han continuat amb la construcci\u00f3 de llocs avan\u00e7ats (outposts) i l&#8217;ampliaci\u00f3 d&#8217;assentaments a Cisjord\u00e0nia.<\/li>\n<li>Malgrat que l&#8217;art. 19 recollia que totes dues parts \u201cexerciria poders i responsabilitats de conformitat amb les normes i principis internacionalment acceptats de drets humans i subjecci\u00f3 a l&#8217;imperi de la llei\u201d, la veritat \u00e9s que hi ha hagut vulneracions constants dels ddhh.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Podeu descarregar aqu\u00ed l&#8217;Acord Inter\u00ed i els seus set annexos: <a href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Interim-Agreement-and-Annexes.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Interim Agreement and Annexes<\/a>.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"49_protocol_sobre_la_retirada_dhebron\"><\/span><strong>4.9\u00a0 Protocol sobre la Retirada d&#8217;Hebron<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>17\/01\/1997<\/strong> es va signar a Jerusalem entre Israel i l&#8217;OLP, en aplicaci\u00f3 de l&#8217;art. 7 de l&#8217;Annex I de l&#8217;Acord inter\u00ed, un Protocol sobre la retirada parcial d&#8217;Israel d&#8217;Hebron, una ciutat palestina que comptava amb 450 colons i 20.000 habitants palestins. L&#8217;AP assumia control d&#8217;una part de la ciutat (H1), mentre Israel retenia control de la Ciutat Vella i altres zones (H2).<\/p>\n<p>En aplicaci\u00f3 de l&#8217;art. 17 d&#8217;aquest Protocol es va signar un Acord addicional el 21\/01\/1997 per al desplegament d&#8217;una Pres\u00e8ncia Internacional Temporal a Hebron (PITH) que lideraria Noruega. Ja al maig de1994, despr\u00e9s de la massacre d&#8217;Hebron perpetrada per un colon israeli\u00e0 el 25\/02\/1994, s&#8217;havia desplegat una primera PITH; i el 9\/05\/1996 s&#8217;havia signat un segon conveni sobre una PITH que s&#8217;havia desplegat aquest octubre.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"410_memorandum_de_wye_river\"><\/span><strong>4.10\u00a0 Memor\u00e0ndum de Wye River<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>23\/10\/1998<\/strong> es va signar a Washington un acord entre Israel i OLP, afavorit pels EUA mitjan\u00e7ant el qual es detalla una s\u00e8rie de compromisos i un calendari. Israel transferia parts addicionals de Cisjord\u00e0nia (un 1% de C a a; un 12% de C a B; i un 14% de B a a) i es comprometia amb el tercer replegament. Palestina es comprometia a: preparar un pla de treball de lluita contra el terrorisme que inclo\u00efa Comit\u00e8 conjunt EUA-Palestina; controlar a la policia palestina i subministrar llistat a Israel; convocar als seus m\u00e0xims \u00f2rgans per a anul\u00b7lar els punts de la Carta Nacional Palestina incompatibles amb els acords de pau (aix\u00f2 es va produir a Gaza el 14\/12\/1998). Aix\u00ed mateix, es comprometien a reprendre converses sobre l&#8217;estatut permanent i no adoptar mesures unilaterals.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"411_memorandum_de_sharm_el-sheikh\"><\/span><strong>4.11\u00a0 Memor\u00e0ndum de Sharm el-Sheikh<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>4\/09\/1999<\/strong> es va signar en Sharm el-Sheikh un document en el qual es comprometien a reprendre les negociacions sobre l&#8217;estatut permanent i a aconseguir un acord en el termini d&#8217;un any des de la represa (art. 1.d); s&#8217;acordaven replegaments addicionals; alliberament de presoners; la creaci\u00f3 d&#8217;un passatge segur entre Cisjord\u00e0nia i Gaza; o la construcci\u00f3 d&#8217;un port a Gaza.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"412_protocol_de_pas_segur_entre_cisjordania_i_la_franja_de_gaza\"><\/span><strong>4.12\u00a0 Protocol de pas segur entre Cisjord\u00e0nia i la Franja de Gaza<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El<strong> 5\/10\/1999<\/strong> es va signar a Jerusalem un document en el qual es detallava les modalitats que articularien el pas segur tant de persones com de mercaderies entre els dos territoris palestins.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"413_declaracio_trilateral_de_camp_david\"><\/span><strong>4.13\u00a0 Declaraci\u00f3 trilateral de Camp David<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>25\/07\/2000<\/strong> es va signar en Camp David (els EUA) una declaraci\u00f3 d&#8217;Israel, l&#8217;AP i els EUA per la qual les parts es comprometien a concloure un acord sobre les q\u00fcestions pendents al m\u00e9s aviat possible (punt 2); evitant accions unilaterals (punt 3); i els EUA continuava sent un soci vital en la cerca de la pau (punt 5).<\/p>\n<p>Robert Malley, negociador estatunidenc va desmuntar en un article period\u00edstic els mites que culpaven als palestins del frac\u00e0s.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"414_declaracio_conjunta_de_taba\"><\/span><strong>4.14\u00a0 Declaraci\u00f3 Conjunta de Taba<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>27\/01\/2001<\/strong> es va signar en Taba una declaraci\u00f3 conjunta en qu\u00e8 es resumien els acords aconseguits durant els sis dies anteriors de negociacions i s&#8217;empla\u00e7aven a reprendre-les despr\u00e9s de les eleccions legislatives israelianes.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"415_acords_sobre_els_passos_fronterers_de_gaza\"><\/span><strong>4.15\u00a0 Acords sobre els passos fronterers de Gaza<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El<strong> 15\/11\/2005<\/strong> es van signar un Acord sobre Moviment i Acc\u00e9s i uns Principis acordats per al pas de Rafah que articulaven les din\u00e0miques en els passos fronterers de Gaza. Per a la seva articulaci\u00f3 la UE va aprovar la Missi\u00f3 EUBAM Rafah.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"416_enteniment_conjunt_sobre_les_negociacions_dannapolis\"><\/span><strong>4.16\u00a0 Enteniment conjunt sobre les negociacions d&#8217;Annapolis<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El <strong>27\/11\/2007<\/strong> es va signar a Annapolis (els EUA) un document d&#8217;enteniment conjunt en qu\u00e8 Israel i l&#8217;AP acordaven reprendre les negociacions sobre l&#8217;estatut final i es comprometien al fet que aconseguir un acord abans de finals de 2008.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"417_comunicat_conjunt_de_aqaba\"><\/span><strong>4.17\u00a0 Comunicat conjunt de Aqaba<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El<strong> 26\/02\/2023<\/strong> es va fer p\u00fablic un comunicat conjunt despr\u00e9s de la reuni\u00f3 de funcionaris israelians, palestins, jordans, egipcis i estatunidencs en Aqaba (Jord\u00e0nia) on es va acordar abstenir-se de prendre mesures unilaterals per uns mesos i dur a terme mesures de foment de la confian\u00e7a per al que es preveia una reuni\u00f3 en Sharm el-Sheikh (Egipte) al mar\u00e7.<\/p>\n<p>El primer ministre israeli\u00e0 es va afanyar a desmentir que s&#8217;an\u00e9s a abstenir d&#8217;iniciar nous projectes d&#8217;assentaments; i els colons israelians van dur a terme hores despr\u00e9s accions violentes al poble cisjord\u00e0 de Huwwara matant a un palest\u00ed i ferint a un centenar.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"418_segueix_pendent_la_conclusio_de_lestatut_permanent\"><\/span><strong>4.18\u00a0 Segueix pendent la conclusi\u00f3 de l&#8217;estatut permanent<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>Els acords enumerats a dalt eren, per naturalesa, interins i sol van permetre l&#8217;establiment d&#8217;una autonomia palestina restringida.<\/p>\n<p>Encara que les negociacions sobre l&#8217;estatut permanent van comen\u00e7ar en Taba (Egipte) al maig de 1996, com estava previst en l&#8217;art. 5.2 de la DP que deia que havien de comen\u00e7ar \u201ca tot tardar en comen\u00e7ar el tercer any del per\u00edode provisional\u201d, per\u00edode que va comen\u00e7ar a comptar el dia de la signatura de l&#8217;Acord Gaza-Jeric\u00f3, al maig de 1994, mai es van concloure \u201cen el per\u00edode de transici\u00f3 de cinc anys\u201d previst en l&#8217;art. 5.1 de la DP que era maig de 1999.<\/p>\n<p>Com recollia l&#8217;art. 5.3 de la DP -i confirmava l&#8217;art. 31.5 de l&#8217;Acord Inter\u00ed-: \u201cles negociacions versaran sobre les q\u00fcestions restants, incloses les seg\u00fcents: Jerusalem, els refugiats, els assentaments, q\u00fcestions de seguretat, fronteres, relacions de cooperaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos lim\u00edtrofs i altres q\u00fcestions d&#8217;inter\u00e8s com\u00fa.\u201d<\/p>\n<p>Si les parts arriben a un acord sobre les q\u00fcestions restants i es conclouen les negociacions sobre l&#8217;estatut permanent es podr\u00e0 establir un Estat palest\u00ed en una part del territori de la Palestina hist\u00f2rica i suposar\u00e0 el final del conflicte.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 ha impedit arribar al final del conflicte?<\/strong><\/p>\n<p>El principal motiu estimo que \u00e9s que, des del magnicidi del primer ministre israeli\u00e0 Rabin al novembre de 1995, no ha tornat a haver-hi en el poder a Israel pol\u00edtics que hagin volgut avan\u00e7ar cap a l&#8217;estatut permanent, potser per por de ser assassinats pels radicals sionistes com li va oc\u00f3rrer a Rabin; i els pol\u00edtics israelians que han estat en el poder han perseguit clarament l&#8217;objectiu sionista de \u201cEl Gran Israel\u201d, incompatible amb un avan\u00e7 decidit en les negociacions. Aqu\u00ed \u00e9s important retenir que la part israeliana \u00e9s la part forta de l&#8217;equaci\u00f3 negociadora i l&#8217;\u00fanica amb reconeixement internacional ple, per la qual cosa ha estat aquesta falta de voluntat pol\u00edtica d&#8217;Israel envers les negociacions el que ha impedit que aquestes avancessin.<\/p>\n<p>No s&#8217;han respectat cap de les dates ulteriors a maig de 1999 que s&#8217;han marcat en el calendari per a concloure les negociacions sobre l&#8217;estatut permanent, com a finals de 2005 que va marcar en 2002 el Full de ruta del Quartet, o 2008 que va marcar Annapolis.<\/p>\n<p>En els 25 anys transcorreguts s&#8217;observa un<strong> patr\u00f3 de comportament per part dels negociadors israelians<\/strong>:<\/p>\n<ol>\n<li>Acceptar l&#8217;inici de les negociacions (inicialment en 1996);<\/li>\n<li>Resistir-se de manera recalcitrant a efectuar cap concessi\u00f3 que permeti que les negociacions avancin;<\/li>\n<li>I, mentrestant, implementar pol\u00edtiques d&#8217;actuacions consumades que impedeixin \u201cde facto\u201d l&#8217;assoliment de cap fruit ressenyable de la negociaci\u00f3 i la seva conclusi\u00f3 reeixida.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Per part dels <strong>negociadors palestins<\/strong>, ni l&#8217;estrat\u00e8gia pacifista de Fatah entre 1991 i 1995 va aconseguir resultats, ni l&#8217;estrat\u00e8gia de Hamas despr\u00e9s de guanyar les eleccions democr\u00e0tiques de 2006 (perqu\u00e8 Israel va for\u00e7ar que deixessin el poder), ni la ulterior resist\u00e8ncia armada de Hamas i altres faccions els ha aconseguit despr\u00e9s. A aix\u00f2 cal sumar, en la part palestina, el fet que, at\u00e8s que la soluci\u00f3 de dos Estats, en la pr\u00e0ctica, nom\u00e9s ha portat a m\u00e9s viol\u00e8ncia i al fet que Israel constru\u00eds un mur i continu\u00e9s ampliant assentaments i permetent posats d&#8217;avan\u00e7ada, la part palestina (tant els seus dirigents com la seva opini\u00f3 p\u00fablica) no han tingut durant molts anys una visi\u00f3 de futur \u00fanica, unit\u00e0ria, cohesionada i compartida, la qual cosa afeblia encara m\u00e9s la seva posici\u00f3 negociadora. Enfront de l&#8217;Autoritat Nacional Palestina (ANP) que continuava advocant per la soluci\u00f3 de dos Estats, cada vegada m\u00e9s veus advocaven per un \u00fanic Estat veritablement democr\u00e0tic que albergu\u00e9s a tots dos col\u00b7lectius o per la soluci\u00f3 de la Gran Palestina. El <strong>23 de juliol de 2024<\/strong> catorze faccions palestines van signar la \u201c<strong>Declaraci\u00f3 de Pequ\u00edn<\/strong>\u201d, amb mediaci\u00f3 xinesa, per a posar fi a les seves divisions i refor\u00e7ar la unitat nacional palestina, la qual cosa pot significar un gir de tim\u00f3 important en la direcci\u00f3 correcta.<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"5_vulneracio_per_israel_dels_drets_humans_del_poble_palesti\"><\/span><strong>5. Vulneraci\u00f3 per Israel dels drets humans del poble palest\u00ed<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>El jurista estatunidenc John B. Quigley va descriure detalladament en 1989 en el seu article \u201c<em>David v. Goliath: Humanitarian and Human Rights Law in Light of the Palestinian Right of Self-Determination and Right to Recapturi territories taken by force<\/em>\u201d (Nova York University Journal of International Law and Politics, Vol. 21, n\u00fam. 3, pags 489-525) la comissi\u00f3 per Israel de greus i clares violacions del dret internacional dels drets humans i del dret humanitari b\u00e8l\u00b7lic, especialment pal\u00e8s durant la Primera Intifada:<\/p>\n<p><strong>1. \u00das de la for\u00e7a<\/strong> practicat per Israel amb \u201crepres\u00e0lies francament excessives com a utilitzaci\u00f3 d&#8217;armes de foc, llan\u00e7ament indiscriminat de gasos lacrim\u00f2gens, pallisses f\u00edsiques, arrestos sense acusaci\u00f3 formal (conegut com a detencions administratives), demolici\u00f3 de cases i expulsions\u2026\u201dresulta il\u00b7legal segons l&#8217;ordenament jur\u00eddic internacional\u201d, mentre la for\u00e7a utilitzada per Palestina pret\u00e9n fer efectiva l&#8217;autodeterminaci\u00f3 del seu poble i est\u00e0 emparada pel dret internacional. Algunes de les mesures del Govern i de l&#8217;ex\u00e8rcit israelians (trets contra manifestants, maltractaments f\u00edsics, tocs de queda, empresonaments en condicions denigrants, etc.) vulneren tamb\u00e9 el dret humanitari i el dret dels drets humans.<\/p>\n<p>2. El <strong>colpejo f\u00edsic<\/strong> dels palestins es troba taxativament prohibit per diferents instruments jur\u00eddics internacionals: article 31 i 32 IV Convenci\u00f3 de Ginebra (CG); art. 7 Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics (PIDCP); i art. 16 de Convenci\u00f3 contra la Tortura.<\/p>\n<p>3. Els <strong>gasos lacrim\u00f2gens<\/strong> l&#8217;\u00fas dels quals durant l&#8217;ocupaci\u00f3 est\u00e0 vedat pel Protocol de Ginebra de 1925 sobre prohibici\u00f3 de gasos asfixiants.<\/p>\n<p>4. L&#8217;<strong>arrest en massa de manifestants<\/strong>. Les manifestacions estan permeses per l&#8217;art. 21 del PIDCP, encara que restringit per l&#8217;Ordre Militar 101 de 27-08-1967 i l&#8217;Ordre Militar 718.<\/p>\n<p>5. Detinguts mantinguts a la pres\u00f3 sense acusaci\u00f3 o proc\u00e9s criminal (<strong>detenci\u00f3 administrativa<\/strong>), inclosos en les Ordres Militars 378 de 1970 (arts. 84A i 87) i 815 de 1980 que contrav\u00e9 l&#8217;art. 9.2. del PIDCP que assenyala que tota persona ha de ser informada en el moment de la seva detenci\u00f3 de les raons i notificada sense demora de l&#8217;acusaci\u00f3; i l&#8217;art. 9.4. del PIDCP que assenyala que \u201ctindr\u00e0 dret a rec\u00f3rrer davant un tribunal\u201d, normes que s&#8217;han convertit en dret internacional general de base consuetudin\u00e0ria i vinculants per a tots els Estats, siguin o no part del PIDCP, encara que Israel s\u00ed ha ratificat aquest Pacte.<\/p>\n<p>6. R\u00e8gim de <strong>detenci\u00f3<\/strong> de milers de palestins <strong>en condicions denigrants<\/strong> el que vulnera els arts. 81, 85, 89 i 135 de la IV CG.<\/p>\n<p>7. <strong>Deportacions<\/strong> en contravenci\u00f3 de l&#8217;art. 49 de la IV CG i condemnades per NNUU [resolucions CSNU 607 (1988), 608 (1988) i 799 (1992)].<\/p>\n<p>8. <strong>Demolici\u00f3 de cases<\/strong>, la qual cosa \u00e9s il\u00b7legal segons l&#8217;art. 53 de la IV CG.<\/p>\n<p>9. <strong>Tocs de queda<\/strong>, perm\u00e8s per dret internacional humanitari per a pacificar crisis urgents, per\u00f2 no autoritzada la seva prolongaci\u00f3 perqu\u00e8 seria c\u00e0stig col\u00b7lectiu proscrit per l&#8217;art. 33 de la IV CG.<\/p>\n<p>10. <strong>Interfer\u00e8ncia en llibertat de premsa<\/strong> mitjan\u00e7ant arrest o detenci\u00f3 administrativa de periodistes i tancament de peri\u00f2dics i interrupci\u00f3 habitual de comunicacions telef\u00f2niques vulnera art. 19 PIDCP.<\/p>\n<p>11. <strong>Impedir a ferits adequat tractament m\u00e8dic<\/strong> infringint els drets humans elementals recollits en l&#8217;art. 55 de la IV CG.<\/p>\n<p>12. Malgrat que Israel est\u00e0 obligat a <strong>mantenir la vida p\u00fablica<\/strong>, segons l&#8217;art. 64 de la IV CG, Israel ha decretat el tancament d&#8217;institucions pol\u00edtiques i socials.<\/p>\n<p>13. <strong>Apropiaci\u00f3<\/strong> per Israel <strong>de terres privades<\/strong> de Cisjord\u00e0nia, Jerusalem Oriental i Gaza, des del Pla Allon de 1967, la qual cosa est\u00e0 prohibit per l&#8217;art. 46 del Reglament de la Haia.<\/p>\n<p>14. La <strong>pol\u00edtica d&#8217;assentaments<\/strong> jueus a Cisjord\u00e0nia vulnera l&#8217;art. 49 de la IV CG i \u00e9s clarament contrari al DI.<\/p>\n<p>Quigley considera el propi sistema jur\u00eddic intern israeli\u00e0 com la consagraci\u00f3 d&#8217;un veritable sistema d&#8217;<strong>apartheid<\/strong>.<\/p>\n<p>El 5 d&#8217;abril de 2024, el Consell de Drets Humans <strong>(CDH)<\/strong> va aprovar la important <strong>resoluci\u00f3 55\/30<\/strong>, amb 9 punts substantius:<\/p>\n<ol>\n<li>Reafirma el dret inalienable, permanent i incondicional del poble palest\u00ed a la lliure determinaci\u00f3, inclosos el seu dret a viure en llibertat, just\u00edcia i dignitat i el seu dret a un Estat de Palestina independent;<\/li>\n<li>Reafirma tamb\u00e9 la necessitat d&#8217;aconseguir una soluci\u00f3 pac\u00edfica justa, completa i duradora del conflicte israelopalest\u00ed de conformitat amb el dret internacional i altres par\u00e0metres convinguts internacionalment, incloses totes les resolucions pertinents de les Nacions Unides;<\/li>\n<li>Exhorta a Israel, la Pot\u00e8ncia ocupant, al fet que posi fi immediatament a la seva ocupaci\u00f3 del Territori Palest\u00ed Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental, i al fet que arrebossat i esmeni tot impediment a la independ\u00e8ncia pol\u00edtica, la sobirania i la integritat territorial de Palestina, i reafirma el seu suport a la soluci\u00f3 de dos Estats, Palestina i Israel, que visquin en pau i seguretat un al costat de l&#8217;altre;<\/li>\n<li>Expressa gran preocupaci\u00f3 per tota mesura adoptada en contravenci\u00f3 de les resolucions del Consell de Seguretat i l&#8217;Assemblea General relacionades amb Jerusalem;<\/li>\n<li>Expressa gran preocupaci\u00f3 tamb\u00e9 per la fragmentaci\u00f3 i els canvis en la composici\u00f3 demogr\u00e0fica del Territori Palest\u00ed Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental, que s\u00f3n el resultat de la construcci\u00f3 i expansi\u00f3 cont\u00ednua d&#8217;assentaments, el trasllat for\u00e7\u00f3s de palestins i la construcci\u00f3 del mur per part d&#8217;Israel, destaca que aquesta fragmentaci\u00f3, que soscava la possibilitat que el poble palest\u00ed pugui fer efectiu el seu dret a la lliure determinaci\u00f3, \u00e9s incompatible amb els prop\u00f2sits i principis de la Carta de les Nacions Unides, i posa en relleu referent a aix\u00f2 la necessitat que es respectin i preservin la unitat, la contig\u00fcitat i la integritat territorials de tot el Territori Palest\u00ed Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental;<\/li>\n<li>Confirma que el dret del poble palest\u00ed a la sobirania permanent sobre les seves riqueses i recursos naturals ha d&#8217;exercir-se en benefici del desenvolupament nacional i del benestar del poble palest\u00ed i per a fer efectiu el seu dret a la lliure determinaci\u00f3;<\/li>\n<li>Exhorta a tots els Estats al fet que compleixin les seves obligacions de no reconeixement, no ajuda i no assist\u00e8ncia respecte a les violacions greus de les normes imperatives de dret internacional comeses per Israel, en particular la prohibici\u00f3 d&#8217;adquirir territori per la for\u00e7a, a fi d&#8217;assegurar l&#8217;exercici del dret a la lliure determinaci\u00f3, i els exhorta tamb\u00e9 al fet que continu\u00efn cooperant per a aconseguir, per mitjans l\u00edcits, que acabin aquestes greus violacions i es revoquin les pol\u00edtiques i pr\u00e0ctiques il\u00b7legals d&#8217;Israel;<\/li>\n<li>Insta a tots els Estats que adoptin les mesures necess\u00e0ries per a promoure l&#8217;efectivitat del dret a la lliure determinaci\u00f3 del poble palest\u00ed i prestin assist\u00e8ncia a les Nacions Unides en l&#8217;acompliment de les funcions que se li encomanen en la Carta respecte de l&#8217;observan\u00e7a d&#8217;aquest dret;<\/li>\n<li>Decideix continuar ocupant-se de la q\u00fcesti\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Aix\u00ed mateix, la <strong>resoluci\u00f3 55\/32 del CDH<\/strong> condemna la continuaci\u00f3 per Israel de les activitats d&#8217;assentament i exigeix que els posi fi.<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"6_la_ue_i_la_questio_israelopalestina\"><\/span><strong>6. La UE i la q\u00fcesti\u00f3 israelopalestina<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<p>Des del <strong>punt de vista econ\u00f2mic i comercial<\/strong>, la UE va signar en 1995 un Acord d&#8217;Associaci\u00f3 amb Israel, que va entrar en vigor en 2000; i un Acord d&#8217;Associaci\u00f3 Inter\u00ed de Comer\u00e7 i Cooperaci\u00f3 amb Palestina, signat concretament amb l&#8217;OLP, en 1997. En 2011 la UE i l&#8217;Autoritat palestina van signar un Acord addicional de liberalitzaci\u00f3 en mat\u00e8ria agr\u00edcola i pesquera. Aix\u00ed mateix, la UE i les seves EEMM s\u00f3n conjuntament el major donant de fons a Palestina.<\/p>\n<p>Des del <strong>punt de vista pol\u00edtic<\/strong>, la UE ha secundat i dona suport al compliment dels drets leg\u00edtims del poble palest\u00ed i el dret d&#8217;Israel a la seva exist\u00e8ncia i a la seva seguretat (Declaraci\u00f3 de Ven\u00e8cia de 1980), aix\u00ed com la necessitat d&#8217;impulsar negociacions de pau (Declaraci\u00f3 de Madrid de 1989) amb un comprom\u00eds expl\u00edcit envers la creaci\u00f3 de l&#8217;Estat palest\u00ed (Declaraci\u00f3 de Berl\u00edn de 1999) que portin a una soluci\u00f3 definitiva per a la qual ofereix uns par\u00e0metres [enunciades en la Declaraci\u00f3 de Sevilla de 2002 i ampliades en les Conclusions del Consell d&#8217;Afers exteriors (CAU) de 22\/07\/2014], com s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li>Un acord sobre les fronteres entre els dos pa\u00efsos, basat en les l\u00ednies del 4 de juny de 1967 amb intercanvis de terra equivalents que puguin ser acordats entre les parts. La UE reconeixer\u00e0 els canvis a les fronteres pr\u00e8vies a 1967, incl\u00f2s en relaci\u00f3 amb Jerusalem, nom\u00e9s quan hagin estat acordats entre les parts.<\/li>\n<li>Acords de seguretat que, per als palestins, respectin la seva sobirania i demostrin que l&#8217;ocupaci\u00f3 s&#8217;ha acabat i, per als israelians, protegeixin la seva seguretat, previnguin la reaparici\u00f3 de terrorisme i abordin de manera efica\u00e7 les amenaces de seguretat, incloent-hi les amenaces noves i vitals a la regi\u00f3.<\/li>\n<li>Una soluci\u00f3 per a la q\u00fcesti\u00f3 dels refugiats que sigui justa, acordada entre les parts i realista.<\/li>\n<li>Compliment de les aspiracions de totes dues parts envers Jerusalem. Ha de trobar-se una via a trav\u00e9s de negociacions per a resoldre l&#8217;estatus de Jerusalem com la futura capital de tots dos Estats.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Podeu descarregar aqu\u00ed un arxiu amb les principals conclusions de la UE que afecten la q\u00fcesti\u00f3 palestinoisraeliana: <a href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Main-EU-Conclusions-on-Israel-and-Palestine.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Main EU Conclusions on Israel and Palestine<\/a>.<\/p>\n<p>La UE va nomenar en 1996 un primer <strong>Representant Especial de la Uni\u00f3 Europea (REUE)<\/strong> per al Proc\u00e9s de Pau a Orient Mitj\u00e0 (PPOM), c\u00e0rrec que va ocupar fins a 2003 l&#8217;espanyol Moratinos; entre 2003 i 2012 el belga Otte; entre 2012 i 2013 l&#8217;alemany Reinicke; entre 2014 i 2015 les funcions van ser assumides per la Sotssecret\u00e0ria General del Servei Europeu d&#8217;Acci\u00f3 Exterior (SEAE), l&#8217;alemanya Schmidt; entre 2015 i 2018 l&#8217;itali\u00e0 Gentilini; entre 2018 i 2021 la neerlandesa Terstal; i des de 2021 el tamb\u00e9 neerland\u00e8s Koopmans. No debades Pa\u00efsos Baixos \u00e9s el major donant del Quartet (aportant un 36% del finan\u00e7ament del Quartet entre 2015 i 2022). Doncs b\u00e9, els i les successius\/as REUE per al PPOM han exercit una labor d&#8217;acompanyament al proc\u00e9s de pau.<\/p>\n<p>En 2021 la Comissi\u00f3 va presentar una Comunicaci\u00f3 sobre les <strong>relacions entre la UE i el Ve\u00efnatge Sud<\/strong> que contenia una Agenda per al Mediterrani i que va ser aprovada pels 27 estats membres (EEMM) mitjan\u00e7ant Conclusions del CAE de 19\/04\/2021, i en la p\u00e0gina del qual 15 s&#8217;afirma que: \u201cla UE i les seves EEMM i pa\u00efsos associats haurien de renovar els esfor\u00e7os per a aconseguir un acord en el proc\u00e9s de pau d&#8217;Orient Pr\u00f2xim. Referent a aix\u00f2, la UE tractar\u00e0 d&#8217;encoratjar i aprofitar el recent establiment de relacions diplom\u00e0tiques entre Israel i alguns pa\u00efsos \u00e0rabs, amb la intenci\u00f3 de millorar les perspectives d&#8217;aconseguir una soluci\u00f3 negociada de dos Estats que es basi en els par\u00e0metres internacionalment acordats, aix\u00ed com en la pau i la seguretat en l&#8217;\u00e0mbit regional\u201d, i que \u201cla UE i els seus socis meridionals comparteixen un inter\u00e8s com\u00fa a donar suport a un revitalitzat sistema multilateral basat en normes que giri entorn de l&#8217;ONU\u201d.<\/p>\n<p>Els 27 EEMM de la UE tenen <strong>diferents sensibilitats<\/strong> envers el PPOM i, al mateix temps que secunden de manera col\u00b7lectiva l&#8217;assenyalat a dalt, tamb\u00e9 es poden, en l\u00ednies generals, conformar dos grups diferenciats en funci\u00f3 de la seva sensibilitat m\u00e9s proisraeliana o m\u00e9s propalestina. Aix\u00ed, pa\u00efsos com Alemanya, Hongria, Pol\u00f2nia o Pa\u00efsos Baixos s\u00f3n m\u00e9s afins als postulats israelians; i altres com Irlanda, B\u00e8lgica, Su\u00e8cia, Malta o Espanya s\u00f3n m\u00e9s sensibles als postulats palestins.<\/p>\n<h1><span class=\"ez-toc-section\" id=\"b_proposta_de_solucio\"><\/span><strong>B. PROPOSTA DE SOLUCI\u00d3<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"1_resumint_el_punt_i_les_posicions_de_partida\"><\/span>1. Resumint el punt i les posicions de partida<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>El conflicte palest\u00ed-israeli\u00e0 va n\u00e9ixer a partir de 1881 en qu\u00e8 es van iniciar les onades migrat\u00f2ries jueves cap a la terra de la Palestina hist\u00f2rica; el Regne Unit va advocar per crear en aquesta terra de la Palestina hist\u00f2rica una \u201cllar nacional per al poble jueu\u201d; es va crear en 1948 l&#8217;Estat d&#8217;Israel; per\u00f2 segueix sense existir en 2024 un Estat que abraci a la poblaci\u00f3 palestina.<\/p>\n<p>L&#8217;objectiu final \u00e9s aconseguir a la regi\u00f3 un canvi de paradigma: deixar de rec\u00f3rrer a l&#8217;\u00fas de la for\u00e7a. Ni la via de l&#8217;acci\u00f3 militar d&#8217;una pot\u00e8ncia ocupant, Israel, ni la via de l&#8217;acci\u00f3 subversiva dels actors ocupats, les mil\u00edcies palestines, haurien de tenir cabuda ja en el segle XXI. Continuar aplicant aquest esquema (derivat del statu quo actual d&#8217;una pot\u00e8ncia ocupant i una poblaci\u00f3 ocupada) nom\u00e9s continuar\u00e0 generant cercles viciosos de frustraci\u00f3 i mort.<\/p>\n<p>Entre les <strong>posicions de partida<\/strong> hi ha dues <strong>antit\u00e8tiques<\/strong>:<\/p>\n<ul>\n<li>La creaci\u00f3 del <strong>Gran Israel<\/strong> en la totalitat de la Palestina hist\u00f2rica i l&#8217;expulsi\u00f3 d&#8217;aqu\u00ed de la poblaci\u00f3 palestina que encara no ha estat expulsada.<\/li>\n<li>La creaci\u00f3 de la <strong>Gran Palestina<\/strong> en la totalitat de la Palestina hist\u00f2rica i l&#8217;expulsi\u00f3 dels jueus i el seu retorn als seus pa\u00efsos d&#8217;origen.<\/li>\n<\/ul>\n<p>La primera (el Gran Israel) \u00e9s defensada d&#8217;una banda del sionisme i la segona (la Gran Palestina) d&#8217;una banda de la resist\u00e8ncia palestina. Encara que ambdues compten amb suports dins de les seves respectives poblacions, estimo que <strong>cap<\/strong> de les dues \u00e9s una <strong>opci\u00f3 viable<\/strong>, per diferents motius. Encara que el sionisme est\u00e0 prop d&#8217;aconseguir el seu objectiu del Gran Israel i membres del seu actual Govern advoquen per l&#8217;expulsi\u00f3 total de la poblaci\u00f3 palestina de Gaza, estimo que la comunitat internacional no ha d&#8217;avalar una opci\u00f3 que incompleix la legislaci\u00f3 internacional vigent i que suposa una enorme injust\u00edcia hist\u00f2rica. D&#8217;altra banda, el gran poder pol\u00edtic, militar, econ\u00f2mic i medi\u00e0tic d&#8217;Israel impossibiliten en la pr\u00e0ctica l&#8217;opci\u00f3 de la Gran Palestina. Continuar advocant per alguna d&#8217;aquestes dues opcions antit\u00e8tiques nom\u00e9s portar\u00e0 m\u00e9s odi i m\u00e9s mort.<\/p>\n<p>Eliminant, doncs, de l&#8217;equaci\u00f3 aquestes dues opcions antit\u00e8tiques, quedarien, al meu entendre, nom\u00e9s <strong>dues opcions viables:<\/strong><\/p>\n<p><strong>1.\u00a0 La soluci\u00f3 de dos Estats<\/strong>: la creaci\u00f3 de Palestina al costat d&#8217;Israel, amb fronteres clarament delimitades entre tots dos, i tots dos Estats amb sobirania plena. Per a articular la soluci\u00f3 de dos Estats caldria concloure les negociacions sobre l&#8217;estatut permanent arribant a acords definitius sobre fronteres; seguretat; Jerusalem i refugiats. Aix\u00f2 implicaria, en principi, la retirada d&#8217;Israel fins a les l\u00ednies del 4 de juny de 1967 -amb intercanvis de terra equivalents-, la qual cosa comportaria necess\u00e0riament el desmantellament de la majoria dels assentaments jueus a Cisjord\u00e0nia (il\u00b7legals segons el dret internacional p\u00fablic). A partir d&#8217;aqu\u00ed cada Estat seria responsable de vetllar per la seva poblaci\u00f3 dins de les seves fronteres, no com ara que l&#8217;ANP no pot protegir la poblaci\u00f3 palestina dels atacs dels colons israelians perqu\u00e8 no t\u00e9 la legitimitat\/ sobirania sobre el seu territori (Cisjord\u00e0nia). Aquesta \u00e9s l&#8217;opci\u00f3 que recullen totes les resolucions de NNUU i en la qual hauria desembocat l&#8217;entramat d&#8217;acords entre Israel i Palestina si s&#8217;hagu\u00e9s complert els acords. Segons les \u00faltimes enquestes d&#8217;octubre de 2023, un 71% dels palestins israelians, un 28% dels jueus israelians i un 24% dels palestins donaven suport a aquesta opci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>2. La soluci\u00f3 d&#8217;un \u00fanic Estat democr\u00e0tic per a tots dos pobles<\/strong> que alberg a tota la poblaci\u00f3 de la Palestina hist\u00f2rica, inclosos els jueus i els palestins (tamb\u00e9 els refugiats), sota un \u00fanic Estat veritablement democr\u00e0tic: Israel-Falastin o Filastin-Israil. Per a articular la soluci\u00f3 d&#8217;un \u00fanic estat unitari bastaria amb modificar una part substancial de la legislaci\u00f3 israeliana, espec\u00edficament aquella en la qual es posa l&#8217;accent en la judeidad, perqu\u00e8 passaria a ser un Estat que inclogu\u00e9s en peus d&#8217;igualtat a totes les races i totes les confessions. En cada \u00e0mbit serien els propis israelians i palestins (aqu\u00ed es compta amb l&#8217;avantatge que un 20% de la poblaci\u00f3 d&#8217;Israel s\u00f3n palestins) els que millor saben quina legislaci\u00f3 hauria de ser modificada. A tall d&#8217;exemple, la professora universit\u00e0ria israeliana Nurit Peled, qui reb\u00e9s el Premi S\u00e1jraov del Parlament Europeu en 2001, podria ser la que lider\u00e9s les converses en termes d&#8217;educaci\u00f3 inclusiva. En aquest cas, ni el tema de fronteres ni el de Jerusalem tindrien ja que abordar-se. Quant a la poblaci\u00f3 palestina refugiada tant despr\u00e9s de la Nakba de 1948 com despr\u00e9s de la Naqsa de 1967, segons el ge\u00f2graf palest\u00ed Salman Abu-Sitta \u201cles \u00e0rees de les quals prov\u00e9 la majoria de la poblaci\u00f3 refugiada palestina nom\u00e9s estan habitada per un 1,5% de la poblaci\u00f3 israeliana\u2026 i un 90% dels pobles continuen estant buits\u201d, la qual cosa facilitaria arribar a un acord. Segons enquestes de desembre de 2023, aquesta opci\u00f3 compta amb un 23% de suport entre els palestins i un 20% entre els jueus israelians. Per aquesta opci\u00f3 han advocat i advoquen, en la part palestina, personalitats com Edward Said, Mustafa Barghouti o Ali Abunimah; i, en la part israeliana, l&#8217;historiador Illan Papp\u00e9.<\/p>\n<p>Hi ha milions de jueus tant a Israel com pel m\u00f3n, aix\u00ed com milions de palestins i palestines tant en Palestina com pel m\u00f3n, que no comparteixen cap de les dues opcions antit\u00e8tiques, i estic conven\u00e7uda que una part significativa de totes dues poblacions podrien donar suport a alguna de les dues opcions viables.<\/p>\n<p>Personalment, prefereixo l&#8217;opci\u00f3 d&#8217;un \u00fanic Estat, per\u00f2 considero que \u00e9s encara m\u00e9s dif\u00edcil d&#8217;aplicar que la soluci\u00f3 de dos Estats, l&#8217;aplicaci\u00f3 dels quals requerir\u00e0 d&#8217;alt\u00edssimes cotes d&#8217;honestedat per part de la totalitat de la comunitat internacional, i d&#8217;un fort\u00edssim suport per part de les societats civils a nivell mundial.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"2_escenari_ideal_per_a_la_solucio_del_conflicte\"><\/span><strong>2. Escenari ideal per a la soluci\u00f3 del conflicte<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>L&#8217;ideal seria consultar a les poblacions quina opci\u00f3 prefereixen i despr\u00e9s articular-lo. Es podria pensar en un esquema seq\u00fcenciat tipus:<\/p>\n<ul>\n<li>Una confer\u00e8ncia internacional inicial que ajudi les parts a fixar els par\u00e0metres que inclourien cadascuna de les dues opcions viables i que es recollirien en un document inicial tipus Declaraci\u00f3 de Principis;<\/li>\n<li>Consultes nacionals entre tots dos col\u00b7lectius (israelians i palestins) a trav\u00e9s de refer\u00e8ndums;<\/li>\n<li>Seguides de reunions bipartides abrigallades per confer\u00e8ncia\/s de pau internacional\/\u00e9s per a donar forma definitiva a la soluci\u00f3 per la qual hagin optat les respectives poblacions en cas que tots dos refer\u00e8ndums hagin arribat a la mateixa soluci\u00f3 viable.<\/li>\n<\/ul>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"3_escenari_realista_per_a_la_solucio_del_conflicte\"><\/span><strong>3. Escenari realista per a la soluci\u00f3 del conflicte<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>No obstant aix\u00f2, aquest escenari ideal seria impossible d&#8217;articular en cas que tots dos refer\u00e8ndums optessin per opcions diferents, la qual cosa limita seriosament la seva viabilitat. Aix\u00ed mateix, la duresa dels enfrontaments en 2023-2024 fa molt dif\u00edcil imaginar el poder articular tant l&#8217;escenari ideal de refer\u00e8ndums com la soluci\u00f3 d&#8217;un \u00fanic Estat, en el curt termini. I no es pot continuar demorant m\u00e9s el donar una soluci\u00f3 a aquest conflicte. Ja s&#8217;ha demorat bastant.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2,<strong> s&#8217;advoca per comen\u00e7ar avan\u00e7ant amb fermesa cap a la soluci\u00f3 de dos Estats<\/strong> i, una vegada instaurada, en un moment ulterior, sempre es podrien dur a terme sengles refer\u00e8ndums per a la creaci\u00f3 d&#8217;una confederaci\u00f3 entre tots dos pa\u00efsos; o per a la instauraci\u00f3 d&#8217;un \u00fanic Estat democr\u00e0tic en qu\u00e8 convisquin tots dos pobles.<\/p>\n<p><strong>Palestina no pot continuar sent ostatge de les fallades dels Acords d&#8217;Oslo<\/strong>, amb una ANP vassalla d&#8217;Israel i sense capacitat real de protegir la seva poblaci\u00f3, i un Estat d&#8217;Israel i els seus colons que violen sistem\u00e0ticament els drets humans de la poblaci\u00f3 palestina.<\/p>\n<p>Ha d&#8217;instaurar-se al m\u00e9s aviat possible un Estat palest\u00ed lliure, sobir\u00e0, amb fronteres internacionalment reconegudes en la qual pugui viure amb dignitat tota la poblaci\u00f3 palestina tant la que va romandre com la que va ser expulsada i els seus descendents (si aix\u00ed ho decideixen lliurement), i que tingui contig\u00fcitat territorial.<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"4_iter_procedimental_per_a_larticulacio_de_la_solucio_de_dos_estats_conferencia_de_pau_que_permeti_aconseguir_un_acord_definitiu_de_pau\"><\/span><strong>4. Iter procedimental per a l&#8217;articulaci\u00f3 de la soluci\u00f3 de dos Estats: confer\u00e8ncia de pau que permeti aconseguir un acord definitiu de pau<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>Similar a com hi ha hagut m\u00faltiples confer\u00e8ncies de pau en el passat que han buscat resoldre el conflicte israelopalest\u00ed, les primeres, hist\u00f2ricament parlant, afavorides per Nacions Unides i les \u00faltimes, afavorides consecutivament pels EUA i R\u00fassia o \u00fanicament pels EUA, es proposa una confer\u00e8ncia internacional que acompanyi a israelianes i palestins en l&#8217;abordatge de totes les q\u00fcestions que han quedat pendents des de 1995 i que podria comptar amb els seg\u00fcents par\u00e0metres:<\/p>\n<p><strong>4.1.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ubicaci\u00f3:<\/strong> Similar a com va oc\u00f3rrer en 1991 es podria pensar en una altra confer\u00e8ncia a Madrid. Encara que el lloc no \u00e9s el m\u00e9s rellevant s\u00ed que \u00e9s rellevant que el pa\u00eds amfitri\u00f3 es comprometi a respectar la immunitat de les persones que acudeixin en els respectius equips negociadors.<\/p>\n<p><strong>4.2.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Equips negociadors<\/strong> d&#8217;Israel i Palestina: Han de ser equips negociadors que reflecteixin la major pluralitat possible en el sentit que puguin estar veritablement representant el sentir de capes \u00e0mplies de les respectives poblacions, sense que cap dels dos equips (i menys els auspiciadores internacionals) puguin exercir cap dret de veto sobre aquesta composici\u00f3.<\/p>\n<p><strong>4.3.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Auspiciadores internacionals<\/strong>: A difer\u00e8ncia del que va oc\u00f3rrer a Madrid, que nom\u00e9s va estar afavorida pels EUA i R\u00fassia, aquesta vegada la confer\u00e8ncia hauria d&#8217;estar afavorida per <strong>la totalitat del Quartet<\/strong>, \u00e9s a dir, pels EUA, R\u00fassia, NNUU i la UE, <strong>m\u00e9s la Lliga d&#8217;Estats \u00c0rabs<\/strong> (LEA), de manera que tant Israel com Palestina comptessin amb qui els abrigall\u00e9s. En relaci\u00f3 espec\u00edficament amb la la UE en la introducci\u00f3 a aquesta proposta es detalla la divisi\u00f3 existent en el seu si derivada de les diferents sensibilitats, unes m\u00e9s proisraelianes i altres m\u00e9s propalestines, la qual cosa pot ser un suport fonamental per a totes dues parts en el proc\u00e9s negociador. En relaci\u00f3 amb <strong>NNUU<\/strong>, qui va ser injustament exclosa de la Confer\u00e8ncia de Madrid en 1991, \u00e9s la diposit\u00e0ria d&#8217;un riqu\u00edssim patrimoni jur\u00eddic, inclosa la resoluci\u00f3 que va portar a la creaci\u00f3 d&#8217;Israel i la resoluci\u00f3 de 2022 que va sol\u00b7licitar a la CIJ que es pronunci\u00ef sobre la il\u00b7legalitat de l&#8217;ocupaci\u00f3 israeliana, opini\u00f3 consultiva que ha estat emesa el 19 de juliol de 2024 i que pot contribuir decisivament a establir les bases de resoluci\u00f3 del conflicte israelopalest\u00ed. \u00c9s, doncs, de just\u00edcia hist\u00f2rica que NNUU tamb\u00e9 participi en el modelat de la soluci\u00f3 final a aquest conflicte centenari. Aix\u00ed mateix, es podria incorporar a la <strong>Xina<\/strong>, que ha exercit un paper important en la reconciliaci\u00f3 intrapalestina en 2024.El paper dels auspiciadores internacionals ser\u00e0 fonamental per a aconseguir que:<\/p>\n<ul>\n<li>L&#8217;Acord Definitiu de Pau (ADP) es negoci\u00ef i acordi dins d&#8217;un termini preestablert, per a aix\u00f2 els termes de refer\u00e8ncia (TdR) d&#8217;aquesta confer\u00e8ncia han de recollir expl\u00edcitament un marc temporal per a abordar cadascun dels blocs que es compongui el ADP; aix\u00ed com uns mecanismes per a obligar a la\/ les parteix\/s recalcitrant\/s a avan\u00e7ar en les negociacions i concloure-les.<\/li>\n<li>Es compleixi el calendari d&#8217;articulaci\u00f3 que prevegi el ADP.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Estimo que seria convenient fixar el <strong>per\u00edode de negociaci\u00f3 en m\u00e0xim sis mesos<\/strong> i el <strong>per\u00edode d&#8217;articulaci\u00f3 en m\u00e0xim un any.<\/strong><\/p>\n<p><strong>4.4.\u00a0 Acord Definitiu de Pau (ADP)<\/strong>:<\/p>\n<p><strong>4.4.1.<\/strong>\u00a0 El futur ADP ha d&#8217;<strong>evitar costi el que costi caure en les mateixes fallades que l&#8217;Acord Inter\u00ed<\/strong> (fallades detallades en els punts 4.5, 4.6 i 4.8 de la introducci\u00f3 d&#8217;aquest document), \u00e9s a dir, Palestina no ha de n\u00e9ixer com Estat vassall d&#8217;Israel, sin\u00f3 que ha de ser un Estat lliure i lliure de decidir sobre el seu futur en tots els \u00e0mbits, incl\u00f2s el posseir la seva pr\u00f2pia defensa nacional.<\/p>\n<p><strong>4.4.2.\u00a0<\/strong> El futur ADP ha d&#8217;abordar totes les q\u00fcestions que porten pendents m\u00e9s de trenta anys, entre les quals \u00e9s prioritari abordar:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Demarcaci\u00f3 fronterera<\/strong> sobre la base que recullen les resolucions de NNUU (les l\u00ednies de l&#8217;armistici de 1967) amb intercanvis de territori acordat per les parts (encara que aix\u00f2 impliqui el desmantellament d&#8217;assentaments jueus il\u00b7legals a Cisjord\u00e0nia i a Jerusalem Oriental, similar a com Israel va desmantellar en el passat els assentaments que havia erigit al Sina\u00ed egipci i en el nord de Gaza) tendent a aconseguir contig\u00fcitat territorial per a tots dos (que pugui incloure solucions imaginatives). No \u00e9s de rebut que es continu\u00ef permetent que Israel continu\u00ef sent l&#8217;\u00fanic Estat de NNUU que no t\u00e9 demarcaci\u00f3 fronterera.<\/li>\n<li>Soluci\u00f3 final i definitiva a la q\u00fcesti\u00f3 dels <strong>refugiats<\/strong> mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d&#8217;una Comissi\u00f3 Internacional i un Fons Especial per al seu finan\u00e7ament.<\/li>\n<li>Capitalitat compartida de <strong>Jerusalem<\/strong>.<\/li>\n<li>Repartiment equitatiu dels <strong>recursos naturals<\/strong>, entre ells de manera especial l&#8217;<strong>aigua<\/strong>.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Totes les q\u00fcestions han estat \u00e0mpliament debatudes durant anys i hi ha molts esborranys de possibles acords (per exemple, els Acords de Ginebra: <a href=\"https:\/\/geneva-accord.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/the-geneva-accord_-full-text.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/geneva-accord.org\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/the-geneva-accord_-full-text.pdf<\/a>) en els quals inspirar-se.<\/p>\n<p><strong>4.4.3.\u00a0\u00a0<\/strong>\u00a0 El futur ADP ha d&#8217;establir un <strong>calendari d&#8217;articulaci\u00f3 clar, ferma, factible i realista<\/strong>.<\/p>\n<p><strong>4.4.4.\u00a0\u00a0<\/strong>\u00a0 El futur ADP ha d&#8217;esmenar la principal fallada de la DP de 1993 (veure el punt 4.2. de la introducci\u00f3 d&#8217;aquest document), \u00e9s a dir, ha de <strong>comptar amb mecanismes perqu\u00e8 la part recalcitrant compleixi<\/strong> amb els acords (i els acords ha de complir-se segons la m\u00e0xima llatina pacta sunt servanda).<\/p>\n<p><strong>4.4.5.\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0 El futur ADP ha d&#8217;<strong>incorporar totes aquelles eines<\/strong> existents que facilitin la seva articulaci\u00f3 (o crear noves si fos necessari), com podria ser rec\u00f3rrer a Missions Internacionals, sempre sota els auspicis de NNUU, i no de pa\u00efsos tercers com va oc\u00f3rrer en el passat.<\/p>\n<p>\u00c9s fonamental que la comunitat internacional es comprometi amb el proc\u00e9s perqu\u00e8 el ADP es pugui aplicar amb \u00e8xit i es pugui frenar un conflicte que ja s&#8217;ha cobrat, al llarg dels seus 140 anys d&#8217;exist\u00e8ncia, massa milers de <span style=\"color: #ff0000;\"><strong>morts<\/strong><\/span>: m\u00e9s de <span style=\"color: #ff0000;\"><strong>130<img decoding=\"async\" style=\"-webkit-box-shadow: none;\" src=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/dot.png\" width=\"5px\" height=\"0\" \/>000<\/strong><\/span>, d&#8217;ells 119<img decoding=\"async\" style=\"-webkit-box-shadow: none;\" src=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/dot.png\" width=\"5px\" height=\"0\" \/>330 \u00e0rabs, majorit\u00e0riament palestins i palestines, i 13<img decoding=\"async\" style=\"-webkit-box-shadow: none;\" src=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/dot.png\" width=\"5px\" height=\"0\" \/>625 israelians. Aquesta xifra s&#8217;obt\u00e9 de sumar els morts el c\u00e0lcul dels quals es recull en la nota al peu de p\u00e0gina n\u00fam. 138 del pdf \u201cBreu Cronologia de la Hist\u00f2ria de Palestina i Israel\u201d d&#8217;aquesta pestanya sobre \u201cPalestina\u201d d&#8217;aquesta web (o en la nota a peu de p\u00e0gina n\u00fam. 17 del text web d&#8217;aquesta entrada); i els estimats en la Guerra de Gaza fins a 3 de juliol de 2024 recollits en la nota a peu de p\u00e0gina n\u00fam. 13 del pdf d&#8217;un altre document d&#8217;aquesta mateixa pestanya anomenat \u201cPalestina, sobretot Gaza, des d&#8217;octubre de 2023\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aqu\u00ed presento, primer, una \u00e0mplia introducci\u00f3 amb sis punts que busquen explicar detalladament q\u00fcestions importants en relaci\u00f3 amb els antecedents del conflicte israelopalest\u00ed; per a, a continuaci\u00f3, proposar una soluci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":13740,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[148,326,150],"tags":[],"class_list":["post-18721","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-monanalisis-ca","category-palestina-ca","category-relacions-internacionals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18721","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18721"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18721\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13740"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18721"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18721"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18721"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}