LLISTAT DE LES ETAPES<\/p>\nToggle<\/span>

I. L’arribada a la Terra de la Llum<\/a><\/li>
II. Una primera Presa de Contacte<\/a><\/li>
III. El retrobament de les \u00c0nimes Anheloses<\/a><\/li>
IV. La fusi\u00f3 dels Focs Sagrats<\/a><\/li>
V. L’inici del Comiat pel Prohibit<\/a><\/li>
VI. El Fins aviat Ser\u00e8<\/a><\/li><\/ul><\/nav><\/div>\n
Per tu
\nPerqu\u00e8 en la vida dels \u00e9ssers humans el real i el fant\u00e0stic trobin una perfecta simbiosi<\/p>\n
<\/span>I. L’arribada a la Terra de la Llum<\/span><\/h1>\n
<\/p>\n
Saman\u00e1 va sortir del bany, va entrar a la seva habitaci\u00f3 i es va ficar en el llit. El pesat sopar li feia dif\u00edcil agafar el son. Va estar una bona estona donant voltes, acurrucadita sota el seu pesat edred\u00f3, fins que per fi el seu ser va abandonar el seu cos i es va dirigir al Regne dels Cels.<\/p>\n
…
\nVolava en un avi\u00f3 cap a ponent. Despr\u00e9s de si deixava la vella Europa, per a dirigir-se cap al Nou M\u00f3n. A mesura que l’avi\u00f3 avan\u00e7ava anava comen\u00e7ant el dia en els llocs pels quals passava. Feia l’efecte que l’avi\u00f3 anava estenent un mantell de llum sobre la mar i la terra. Amb una mica d’imaginaci\u00f3 fins es veia l’ombra que l’avi\u00f3 projectava com a avan\u00e7ada del dia.<\/p>\n
A baix, l’Atl\u00e0ntic mostrava les seves braves aig\u00fces, una infinita successi\u00f3 d’ones crespades, un oce\u00e0 de brins blancs. A vegades venien corrent a la trobada del dia grups de n\u00favols de variat caire. Algunes primes, transl\u00facides, gaireb\u00e9 invisibles; altres enormes, posades dempeus sobre el cel, mostrant en la magnific\u00e8ncia de la seva grassor rares escultures.<\/p>\n
Quan sobrevolava les Bermudes els n\u00favols van fer un esp\u00e8s front com\u00fa, impedint-la veure l’Arxip\u00e8lag Male\u00eft. \u00abEstaria b\u00e9 que ara ens empassessin les forces de la naturalesa i pass\u00e9ssim a la quarta dimensi\u00f3\u00bb va pensar Saman\u00e1, per\u00f2 tal vegada l’aspirador gegant del Triangle estava espatllat o simplement desendollat i no va funcionar.<\/p>\n
I al poquet, s’erigia davant els seus ulls, en la profunda llunyania, la seva terra de dest\u00ed: la bella illa de L’Espanyola. Illa que Col\u00f3n descriv\u00eds en el seu diari com el lloc m\u00e9s bell que mai contemplessin els seus fatigats ulls de navegant.
\nA poc a poc l’avi\u00f3 va anar descendint, llan\u00e7ant-se fins a submergir-se en la mar de verdor.
\n…
\nFa segles, potser mil\u00b7lennis o eons, vaig habitar aquesta terra. Llavors era una noia ta\u00edna, membre d’aquest poble d’indis pac\u00edfics que custodi\u00e0vem aquesta illa abans de la vinguda de l’home blanc. A aquesta illa la crid\u00e0vem Ayit\u00ed, la Terra Muntanyenca. El meu pare va ser un gran sacerdot, iniciat en els grans misteris del m\u00e9s enll\u00e0. Jo no vaig tenir germans i el meu pare em va instruir per a seguir els seus passos. En el meu Baptisme de Llum em van posar per nom Saman\u00e1. Durant tota la meva vida nom\u00e9s va haver-hi una trag\u00e8dia: al meu amor se’l van emportar les ones en una terrible tempestat.<\/p>\n
Ara torno a la meva illa sota l’aparen\u00e7a d’una noia europea, habitant del Vell Continent. He seguit els passos normals d’alg\u00fa de la meva edat: vaig cr\u00e9ixer, vaig estudiar, em vaig llicenciar en economia i treball per a un banc de desenvolupament. Per\u00f2, encara que tot aix\u00f2 sigui part de la meva vida exterior, en el meu m\u00f3n interior continuo sent Saman\u00e1. I encara que aparentment vinc per primera vegada en aquesta la meva vida per motius de treball, jo s\u00e9 que la fi del meu retorn \u00e9s un altre, perqu\u00e8 est\u00e0 escrit que haig de buscar, entre les restes d’aquell naufragi, en ser que m’ha d’estimar.<\/p>\n
…<\/p>\n
L’avi\u00f3 cada vegada estava m\u00e9s prop del s\u00f2l. Es percebien les cadenes muntanyenques, els rius, les palmeres… les sostrades de llanda dels ravals, els vehicles variats… Va aterrar. Saman\u00e1 va sortir de l’avi\u00f3, confosa entre aquesta marabunta de turistes que s’aprestaven a ocupar banalment els seus dies de rep\u00f2s. Va baixar les escalinates de l’avi\u00f3. Va trepitjar el s\u00f2l. Un calfred rabent va travessar el seu ser. Havia tornat.<\/p>\n
Mentre esperava que sort\u00eds la seva petita maleta per la cinta mec\u00e0nica, observava el fer de la gent. \u00abQuina varietat de tons de pell tenen tots!\u00bb. Estava tan entotsolada en les seves reflexions que no va percebre com un noi se li acostava. \u00abVol que l’ajudi amb les seves maletes, miss?\u00bb. Saman\u00e1 es va tornar sobresaltada, li va mirar i, despr\u00e9s d’aconseguir entendre on estava i el que volien d’ella, va emetre un gaireb\u00e9 inaudible \u00abNo, gr\u00e0cies\u00bb al mateix temps que intentava desdibuixar en els seus llavis un somriure. \u00abA veure si a partir d’ara intentes estar desperta\u00bb va ser la reprimenda que la seva ment li va deixar anar.<\/p>\n
Va sortir de l’aeroport. Havia vingut a analitzar un projecte d’inversi\u00f3 d’una empresa local que volia ampliar el seu negoci. En l’empresa li havien dit que anirien a recollir-la. Va escodrinyar el p\u00fablic que s’amuntegava al costat de la rampa de sortida, per\u00f2 no aconseguia identificar cap r\u00e8tol, fins que \u00abAh! Aqu\u00ed\u00bb… hi havia un senyor major de rostre fosc que sostenia a les seves mans un petit cartell en el qual estava escrit \u00abMarevol\u00bb. \u00ab\u00c9s vost\u00e8 de l’empresa Marevol?\u00bb. \u00abS\u00ed, senyora\u00bb. \u00abSoc Saman\u00e1 D\u00edaz\u00bb. \u00abPerqu\u00e8 jo ja gaireb\u00e9 m’anava senyora, creia que vost\u00e8 ja no venia\u00bb. L’homenet va agafar la maleta i va marxar direcci\u00f3 al p\u00e0rquing. Saman\u00e1 li va seguir. \u00abEsperi’s aqu\u00ed, senyora, perqu\u00e8 he oblidat on vaig deixar el carro i no el veig\u00bb. A Saman\u00e1 no li quedava un altre remei que esperar sota l’inclement sol del Carib al fet que el xofer trob\u00e9s el cotxe. Al ratito d’esperar, va rebuscar en la seva bossa un mocador i li ho va lligar al capdavant. \u00abAix\u00ed almenys evites una insolaci\u00f3\u00bb va pensar. De sobte va passar el xofer corrent amb una expressi\u00f3 d’infinita felicitat \u00e9s la seva cara: \u00abJa ho vaig veure, senyora, all\u00ed est\u00e0\u00bb.<\/p>\n
El cotxe, modern i confortable, va arrencar. La carretera anava vorejant la mar, el bell Carib, direcci\u00f3 a la ciutat. \u00abCom es diu vost\u00e8?\u00bb. \u00abManuel, senyora\u00bb. \u00ab\u00c9s vost\u00e8 de Santo Domingo?\u00bb. \u00abSi, senyora, soc capitale\u00f1o. Per\u00f2 els capitale\u00f1os som molt negres i molt lletjos\u00bb. A la dreta es veien totes aquests miserables casinyots de colors els tristos sostres dels quals de llanda ja havia contemplat des de l’avi\u00f3. En el fons li impressionava el xoc de veure de cop tanta pobresa. No obstant aix\u00f2, l’animada xerradissa del xofer li impedia enfonsar-se en alguna mar de meditabundas reflexions. \u00abA mi em van dir que vost\u00e8 era americana i que no l’anava a entendre. Per\u00f2 l’entenc. Vost\u00e8 no \u00e9s americana Veritat?\u00bb. \u00abNo, soc espanyola\u00bb. \u00abEspanyola Que ric! Miri vost\u00e8 aquest \u00e9s el pont de Juan Carlos, de quan va ser aqu\u00ed amb la seva dona… Com est\u00e0 aquesta gent aqu\u00ed?\u00bb. \u00abQui? Els reis? Suposo que b\u00e9\u00bb. \u00abS\u00f3n milionaris veritat?\u00bb. \u00abHome, s\u00f3n reis i tenen diners\u00bb. \u00abVost\u00e8s no tenen president ja?\u00bb. \u00abNo\u00bb. Aquesta vegada va ser Saman\u00e1 la que va atacar: \u00abEstan Vost\u00e8s contents amb Balaguer?\u00bb. \u00abBalaguer les dues primeres vegades b\u00e9, despr\u00e9s ja no\u00bb. \u00abEst\u00e0 cec no?\u00bb. \u00abEst\u00e0 tot\u00bb va replicar Manuel i va deixar anar una llarga riallada pel bajinis.<\/p>\n
Van travessar amb el cotxe pel pont sobre el riu Ozama, aquest mateix ric sobre el que el fill de Col\u00f3n amarrava el seu vaixell quan tornava dels seus llargs viatges per les Antilles, per a pujar les escalinates que li portaven a la seva majestuosa mansi\u00f3 de virrei de l’illa. Van vorejar la ciutat colonial i van continuar avan\u00e7ant pel Dic. Santo Domingo no t\u00e9 platja, per\u00f2 s\u00ed un llargu\u00edssim passeig constru\u00eft sobre les roques de manera que s’erigeix com a mirador natural sobre la mar, ple de palmeres, ametllers, posats de m\u00fasica i \u00e9ssers que cap al capvespre abarroten el seu espai per a ballar, passejar o simplement deixar-se portar cap a algun pa\u00eds de somni embolicats pel rugit de les ones en xocar contra les roques. Aquest passeig \u00e9s el Dic.<\/p>\n
Van passar al costat de dues enormes escultures separades l’una de l’altra uns cent metres, la primera en forma d’O, la segona en forma d’I. \u00abAquesta \u00e9s l’escultura femella, aquella la mascle\u00bb. \u00abAi, aquests del Carib! S\u00f3n murris fins per a posar-li nom a les escultures!\u00bb va pensar Saman\u00e1.<\/p>\n
Encara que l’exultant sol escalfava l’ambient i el seu violent reverberar sobre els objectes encenia en l’\u00e0nima les ganes de viure, el seu cos semblava no estar conforme amb els canvis tan bruscos al fet que estava sent sotm\u00e8s. Ja en l’avi\u00f3 havia sentit com li comen\u00e7aven a fer mal les angines… Ara notava com comen\u00e7ava a perdre la veu.<\/p>\n
Van arribar a l’empresa. Va pujar a parlar amb la persona que li havia contactat durant els preparatius previs a la concessi\u00f3 del cr\u00e8dit. Va entrar en el seu despatx. Va anar a saludar, per\u00f2 la veu es va quedar amagada despr\u00e9s de les cordes vocals i no va voler apuntar-se als llavis. Ho va intentar de nou, per\u00f2 va anar en va. No podia parlar. Alfredo, el sorpr\u00e8s interlocutor que presenciava els \u00edmprobes esfor\u00e7os de Saman\u00e1 per parlar, li va oferir un seient i rebuscant nervi\u00f3s sota el munt de papers que cobrien el seu escriptori, va aconseguir treure una capseta i la hi va oferir. Eren caramels de menta. \u00abDeme un segon que acabo aquest fax i ara mateix estic amb Vost\u00e8\u00bb. Saman\u00e1 va assentir amb el cap, va somriure, es va emportar un caramelito a la boca i, mentre ho deixava desfer-se lentament, va alliberar la seva ment perqu\u00e8 aquesta escodriny\u00e9s tant el lloc com l’home que estaven davant ella. En qualsevol negoci diuen que les primeres impressions s\u00f3n molt importants, aix\u00ed que a percebre!<\/p>\n
Alfredo el va informar que les altres tres persones que havien de venir a inspeccionar el projecte, arribarien el diumenge a la nit. Saman\u00e1 ja sabia que el seu cap arribaria el diumenge, per\u00f2 creia que tal vegada algun dels altres dos vindria abans. Com era divendres, aix\u00ed tenia tot un cap de setmana nom\u00e9s per a ella abans de comen\u00e7ar a treballar. \u00abEns veiem el dilluns al mat\u00ed. Anir\u00e9 a recollir-los a tots vost\u00e8s a l’hotel. Li he reservat habitaci\u00f3 a l’hotel L’Ambaixador. El xofer la portar\u00e0 cap all\u00e0. Si necessita qualsevol cosa aquest cap de setmana, no dubti a cridar-me\u00bb. Va sortir del despatx i es va sentir que deia: \u00abManuel! Porti a la senyora a l’Ambaixador\u00bb.<\/p>\n
Va entrar en la que anava a ser la seva petita casa durant una setmana. L’habitaci\u00f3 era enorme i molt ben decorada, tot en tons pastels roses i blaus. Va veure damunt de l’aparador una cistella de fruita embolicada amb paper de cel\u00b7lofana i adornada amb un gran lla\u00e7. \u00abEl gerent li desitja una feli\u00e7 estada\u00bb posava en la targeteta. B\u00e9, primer es dutxaria, es relaxaria i despr\u00e9s ja veuria el que feia. Una vegada embolicada en l’esponjosa bata de bany es va tirar damunt del llit amb la fruita al costat a menjar. Va anar provant poquet a poc… la pinya, el mel\u00f3, la papaia, la lletosa, la toronja, el mango, les pomes… Mmmm! Quina dol\u00e7or m\u00e9s exquisida!…<\/p>\n
Encara li quedaven algunes hores de sol i podia aprofitar per a veure alguna cosa. Podia anar a visitar la zona de la ciutat colonial a la vora de la mar o podia… De sobte les seves angines li van donar un terrible calambrazo. \u00abNo surtis avui. Queda’t aqu\u00ed i cura’ns\u00bb semblaven voler dir-li. A Saman\u00e1 no li quedava m\u00e9s remei que fer-los cas, perqu\u00e8 sabia que si no anaven a fer-li la tarda impossible. Aix\u00ed que va recollir les coses, es va ficar sota la t\u00e8bia manta, va xarrupar una camamilla amb mel que li acabaven de portar a l’habitaci\u00f3 i, mentre entonava en la seva ment aquesta preg\u00e0ria: \u00abMestres, \u00c9ssers de Llum, us imploro que arrenqueu del meu cos f\u00edsic qualsevol mal i em retorneu la salut\u00bb, es va adormir.<\/p>\n
…<\/p>\n
\u00c9s curi\u00f3s venir aqu\u00ed despr\u00e9s de tant de temps. Abans no hi havia res en aquesta zona, nom\u00e9s arbres i el rugir de la mar. La meva \u00e0nima vibra amb cada glopada que prenc d’aquest intens aire. \u00c9s molt prop d’aqu\u00ed on va tenir lloc el meu matrimoni. Encara ho recordo com si fos avui. Ho sento a prop. Pressento que aviat tornar\u00e0 a mi.<\/p>\n
…<\/p>\n
L’endem\u00e0 va sortir a desdejunar. Encara que la seva idea era llogar un cotxe i visitar l’illa, en el fons no tenia ningunas ganes de conduir en un pa\u00eds en el qual les normes de circulaci\u00f3 no existien. En arribar al costat de la recepcionista per a preguntar-li per un lloc on llogar un, va intentar en va articular. Les paraules no sortien. Amb gran esfor\u00e7 va aconseguir fer-se entendre. La noia amablement va proposar cridar ella mateixa a diferents ag\u00e8ncies i dir-li despr\u00e9s preus i disponibilitats. Saman\u00e1 es va dirigir al bufet, va omplir un plat de tota sort de fruites tropicals i va anar a asseure’s.<\/p>\n
El petit menjador es trobava al costat d’uns enormes finestrals que s’obrien sobre la mar. Excepte una mesita en la qual s’asseia un noi, la resta estava buit. En passar al costat d’ell, li va saludar: \u00abBon dia\u00bb. \u00abBon dia\u00bb. Per l’accent va inferir que era espanyol i li ho va preguntar. \u00abSi, soc de Salamanca\u00bb. \u00abHome Que petit \u00e9s el m\u00f3n! Jo tamb\u00e9. Puc asseure’m amb tu?\u00bb. \u00abCom no!\u00bb. Encara que la veu a penes naixia de les seves entranyes, va poder explicar-li els seus vagues plans per a aquest cap de setmana. \u00abNo agafis un cotxe ni de boja per aqu\u00ed. Jo marxo ara per a Port Plata i si vols et porto\u00bb.<\/p>\n
Saman\u00e1 anava c\u00f2modament submergida en el mullido seient del cotxe. Nom\u00e9s sortir de la capital podien veure’s, a banda i banda del cam\u00ed, multicolors casetes d’un pis, constru\u00efdes amb fulles de palma o amb fusta i amb les seves inconfusibles sostrades de llanda. At\u00e8s que la vida era dura, calia donar-li un toc d’alegria pintant la fa\u00e7ana amb colors a qual m\u00e9s ple de for\u00e7a i vitalitat. Grocs vius, roses, blaus, verds, vermells… Qualsevol combinaci\u00f3, fos el que fos, per molt xocant que sembl\u00e9s a primera vista, estava permesa, amb la condici\u00f3 que en conjunt provoqu\u00e9s un lleuger somriure en els llavis dels qui la contemplaven.<\/p>\n
El fet que estigu\u00e9s prohibit tallar els arbres, inclosa pena de pres\u00f3 si un era enxampat in fraganti, havia contribu\u00eft al fet que es desenvolup\u00e9s una densa vegetaci\u00f3 que amb els anys s’havia convertit en reina indiscutible del paratge, envaint a voluntat i per onsevulla quantes llomes de muntanya es posaven en el seu cam\u00ed. Era un plaer avan\u00e7ar per aquesta carretera, emmarcada per enormes muntanyes cobertes d’aquesta intensa verdor. Verd sobre verd contra el blau del cel.<\/p>\n
Anaven direcci\u00f3 al nord, a l’oce\u00e0, vorejant la Serra Central, de la qual sobresortien enormes pics, com el Pic Duarte de m\u00e9s de tres mil metres d’altitud. Tota la geografia estava solcada per rius, rierols i torrents que anaven acariciant, llaurant i regalant la f\u00e8rtil terra. Despr\u00e9s de passar Santiago, la segona ciutat en import\u00e0ncia del pa\u00eds, Lorenzo va prendre un desviament i va comen\u00e7ar a pujar per una carretera de muntanya. Havien de travessar la Serra Septentrional i havia triat el cam\u00ed m\u00e9s bell per a fer-lo. Degu\u00e9 pensar \u00abPobra noia! Almenys que es vagi havent vist alguna cosa\u00bb.<\/p>\n
Com a bona carretera de muntanya era una cont\u00ednua successi\u00f3 de corbes. A Saman\u00e1 no li donaven els ulls de si per a captar tanta bellesa. No sabia on mirar, perqu\u00e8 cada rac\u00f3 superava a l’anterior en bellesa. Les valls que s’estenien als seus peus quins mantells d’immaculada verdor; les mil i una varietats de palmeres que competien per aconseguir els n\u00favols; les casetes que es posaven en l’exterior de les corbes i semblaven vacil\u00b7lants trapezistes sobre abruptes precipicis… Tamb\u00e9 els murs eren testimonis muts d’una altra mena de bellesa. Carregats d’esl\u00f2gans pol\u00edtics i reivindicacions socials eren la veu d’un poble sumit en la pobresa, amb elevades taxes d’analfabetisme, per\u00f2 que demanava a crits un pessic de dignitat.<\/p>\n
<\/p>\n
$\"\"$ <\/p>\n
\u201cNo voti en les eleccions. S\u00f3n la festa dels rics. Lluita\u201d<\/p>\n
Alguna cosa que l’estava deixant bocabadada i que no pararia de sorprendre-la durant tota la seva estada en aquesta illa eren les papallones… Tant per la seva riquesa de formes i colorit -n’hi havia liles, verds, vermelles, grogues, roses, blanques, marrons, granades- com per la seva vivacitat i alegria podria afirmar-se, sense por d’errar, que eren les pac\u00edfiques invasores d’aquesta illa.<\/p>\n
…<\/p>\n
Quan era petita la meva \u00e0via ens contava que cada indi tenia per fada padrina una papallona. D’aqu\u00ed ve que les hagu\u00e9s de tants colors diferents, perqu\u00e8 els homes i les dones que habit\u00e0vem Ayit\u00ed \u00e9rem tots en el fons distints. I com l’estaci\u00f3 de naixement influ\u00efa a l’\u00e9sser, depenent d’aquesta, aix\u00ed era la teva papallona. Les blanques i verds custodiaven als qui van n\u00e9ixer en \u00e8poques de pluja, les blava-grisenques als quals ho van fer a l’hivern, les vermelles-ataronjades als nascuts sota el sol estiuenc. Les grogues eren les \u00e0nimes cust\u00f2dies dels \u00e9ssers purs que escapaven al mecanicisme de les estacions. La meva \u00e0via deia que hav\u00edem de buscar la nostra papallona i conrear belles flors que la servissin d’aliment. Tamb\u00e9 podia una, una vegada que aconseguia intimar amb la seva papallona, lluitar per canviar juntes de color… fins a tenir una aura groga. Per a aix\u00f2 calia seguir un ardu proc\u00e9s de purificaci\u00f3 interna… durant el qual el suau i tendre aleteig de la teva papallona era sempre una ajuda i un consol.<\/p>\n
…<\/p>\n
Al fons s’albirava l’oce\u00e0, d’un blau m\u00e9s intens que la mar del sud, i cap a ell es van dirigir baixant pel verd vessant. Ell la va deixar a la platja i va marxar. Saman\u00e1 va grimpar fins a unes roques enmig de la sorra… es va posar a contemplar el calmat vaiv\u00e9 de les aig\u00fces… i es va sentir surar. Prop d’ella una parejita es banyava en l’aigua, rebregant-se de tal forma que semblaven confondre’s en un nom\u00e9s ser.<\/p>\n
Va passar el dia vagabundejant pels carrerons d’aquesta ciutat colonial, en la qual encara es conservaven fortes, esgl\u00e9sies i moltes multicolors cases de fusta. Va parar un motoconcho, una moto que fa les vegades de taxi, i va pujar en ell fins al cim d’una enorme muntanya, la Lometa de Santa Isabel, reserva natural que envoltava la ciutat i semblava abra\u00e7ar-la quin escut protector. Des de dalt la vista era magn\u00edfica, es veia tota la costa fins m\u00e9s enll\u00e0 de la frontera haitiana. A baix jeia Port Plata, serena, tranquil\u00b7la.<\/p>\n
Al capvespre va agafar un autob\u00fas de tornada a la capital. Va coincidir de nou amb la dol\u00e7a parejita i van entaular conversa… Moltes paraules, molt carregades d’afecte i sentiment. En arribar a Santo Domingo havien deixat de ser estranys. \u00ab\u00c9s estrany el r\u00e0pid que es pot arribar a voler a alguns \u00e9ssers que es creuen velo\u00e7os en les nostres vides\u00bb va pensar.<\/p>\n
Encara que l’endem\u00e0 li va oferir tamb\u00e9 viv\u00e8ncies i alegries, veient la zona colonial de Santo Domingo; visitant a F\u00e9lix i G\u00e8nova, la parejita del dia anterior, a la seva casa, en un raval dels afores; i anant a un concert meravell\u00f3s en un gran hotel de la capital, alguna cosa dins d’ella la inquietava, alguna cosa li deia: \u00abPrepara’t, ell ve\u00bb. I la seva sang bullia d’ansietat.<\/p>\n
<\/span>II. Una primera Presa de Contacte<\/span><\/h1>\n
<\/p>\n
El seu primer dia de treball va transc\u00f3rrer visitant les diferents sucursals de l’empresa i de la compet\u00e8ncia a Santo Domingo capital i voltants… Observar, prendre dades, verificar, preguntar, anotar, analitzar, raonar… Nom\u00e9s a la nit, durant el sopar, semblava que la seva \u00e0nima prenia un petit respir. Es va poder relaxar. La taula era rectangular. Al costat d’ella, a la seva dreta, encap\u00e7alant la taula, Alfredo, dominic\u00e0 d’ascendents libanesos. Enfront d’ella el seu cap alemany, Michael. A la seva esquerra, Matt, el noi del Banc Mundial que havia vingut des de Washington. Enfront d’ell, Bob, un consultor estatunidenc, ja retirat, per\u00f2 que era l’indiscutible expert en aquest sector. Entre Matt i Bob, ocupant l’altra presid\u00e8ncia de la taula, es trobava Marco, el germ\u00e0 d’Alfredo. All\u00ed estava Saman\u00e1, en un lux\u00f3s restaurant itali\u00e0, en una illa del Carib envoltada per homes del m\u00f3n sencer, per als quals ella era el centre d’atenci\u00f3, el dest\u00ed dels seus afalacs.<\/p>\n
A poc a poc va anar reduint el seu horitz\u00f3, fins a focalitzar tot el seu inter\u00e8s en Alfredo. El sorprenia el que sembl\u00e9s con\u00e8ixer-ho tan b\u00e9, quan a penes s’havien vist unes hores. Parlaven de la seva vida, dels seus viatges, de les seves aficions, de coses aparentment banals… per\u00f2 que lentament anaven calant en ella. Hi havia tantes semblances entre les seves vides que semblava incre\u00efble.<\/p>\n
…<\/p>\n
Alfredo, quan tu vas marxar amb setze anys a l’estranger a estudiar, primer quatre anys als Estats Units, despr\u00e9s dos a Fran\u00e7a, despr\u00e9s tornada a Am\u00e8rica del Nord per altres tants anys, jo estava lluny, en el meu Espanya natal, preparant amb els jocs de la meva inf\u00e0ncia el meu futur de n\u00f2mada errant. Tamb\u00e9 jo he passat mitja vida errant, d’un pa\u00eds a un altre, d’un continent a un altre. Errant sola, per\u00f2 sabent que aquesta solitud m’estava preparant… Fent que les nostres vides fossin en certa manera paral\u00b7leles, el dest\u00ed ens volia assemblar. \u00c9ssers que viuen experi\u00e8ncies similars tendeixen a desenvolupar una aura similar. Per\u00f2 a qu\u00e8 jugava el dest\u00ed?<\/p>\n
…<\/p>\n
La va mirar als ulls i va dir: \u00abSento que ets una persona per a la qual els idiomes no s\u00f3n nom\u00e9s paraules, sin\u00f3 que pots arribar a fascinar-te per la cultura que s’amaga darrere d’ells\u00bb. En els ulls de Saman\u00e1 va resplendir una llamita. Poques vegades alg\u00fa havia aconseguit revelar el veritable sentit de la seva boja passi\u00f3 pels idiomes. El seu anhel per entendre millor el sentir de l’\u00e0nima que s’amaga despr\u00e9s d’una mar de paraules… I aquest desconegut havia donat en el clau. Hauria d’observar-ho millor. Hi havia una cosa especial en ell que lentament, com planta enfiladissa a la llum d’una lluna, comen\u00e7ava a envair-la, a colar-se pels intersticis de la seva \u00e0nima.<\/p>\n
Quan van arribar de tornada a l’hotel, el seu cap va deixar anar com qui no vol la cosa: \u00abCrec que la mescla de sang llatina i \u00e0rab \u00e9s una mica explosiva per a tu\u00bb i va somriure. Saman\u00e1 va marxar meditabunda cap a la seva habitaci\u00f3. Tal vegada era aix\u00f2. Les dues parts del m\u00f3n per les quals sentia una fascinaci\u00f3 cega i irracional eren els pa\u00efsos \u00e0rabs i Iberoam\u00e8rica. Potser aix\u00f2 tenia alguna cosa a veure amb la seva manera de sentir. Mentre jeia en el seu llit esperant el somni, no podia llevar-se de la ment una frase que Alfredo li havia dirigit dues vegades aquella nit: \u00abCrec que ets una dona molt intensa\u00bb.<\/p>\n
…<\/p>\n
Hola, em sents? he vingut a buscar-te. S\u00e9 que la teva \u00e0nima va sobreviure al naufragi i que est\u00e0 escrit que en aquesta exist\u00e8ncia ens retrobem. Si us plau, amor, fes-me un signe clar d’on est\u00e0s, d’en quin cos et trobes. Parla’m. T’espero.<\/p>\n
…<\/p>\n
<\/span>III. El retrobament de les \u00c0nimes Anheloses<\/span><\/h1>\n
L’endem\u00e0 va tornar a passar a c\u00e0mera r\u00e0pida, visitant els establiments de Marevol i de la compet\u00e8ncia a Santiago. Volta a observar, prendre dades, verificar, preguntar, anotar, analitzar, raonar. Semblava com si la ment fos incapa\u00e7 d’assimilar la informaci\u00f3 a la velocitat a la qual arribava. Se sentia com una autista embolicada en una bombolla de cristall. Les dades xocaven contra la bombolla i sortien disparats en totes les direccions de l’univers… mentre la pobra ment no donava prove\u00efment per a c\u00f3rrer despr\u00e9s d’ells i capturar-los. Malgrat l’estr\u00e8s mental, la seva \u00e0nima es trobava incomprensiblement sumida en un llac de serena i infinita pau.<\/p>\n
Va arribar de nou la nit. Van sopar els mateixos sis genets de l’Apocalipsi de la nit anterior, per\u00f2 aquesta vegada al voltant d’una taula rodona en el restaurant xin\u00e8s de l’hotel. Durant el dia es nodria el cos de lleugers plats locals, per a a la nit, ja ben dutxat i relaxat, nodrir-ho de llunyans exotismes. La conversa general era amena, distesa, tot transcorria amb normalitat, fins que Alfredo va estr\u00e8nyer alhora amb duresa i amb tendresa el peu de Saman\u00e1 per sota de la taula. Un raig incontrolable li va rec\u00f3rrer tot el cos i la va deixar KO per un parell d’assalts. Fora de combat, incapa\u00e7 de reaccionar. Mai en la seva vida havia sentit un voltatge tan fort rec\u00f3rrer-li les entranyes. Qu\u00e8 fer? Com reaccionar? Era materialment incapa\u00e7 de girar el coll per a mirar-li, fins i tot d’aixecar la vista i dirigir-la cap a alguna altra persona de la ronda. Segur que s’havia posat vermella i tothom ho havia notat. \u00abSaman\u00e1, em passes l’arr\u00f2s, si us plau\u00bb, li va dir Michael. Va obeir com aut\u00f2mat, aconseguint no obstant aix\u00f2 captar de cua d’ull la mirada consoladora que el seu cap li llan\u00e7ava. En certa manera, l’afecte d’aquesta mirada la va tranquil\u00b7litzar i va poder reprendre les regnes del seu cos. \u00abGr\u00e0cies, cap\u00bb va pensar.<\/p>\n
Despr\u00e9s del sopar, cadasc\u00fa va pujar cap a les seves habitacions. Saman\u00e1 va arribar a la seva, amb el temps just per a tancar despr\u00e9s de si la porta abans de desplomar-se sobre el s\u00f2l al costat del llit. No tenia forces per a moure’s. Un sentiment desconegut fins llavors l’enva\u00efa. Era presa d’una flama incontrolable.<\/p>\n
…<\/p>\n
Jiman\u00ed sento com la teva \u00e0nima s’acosta a trav\u00e9s dels temps. Sento com est\u00e0s renaixent del somni dels justos i com travesses la nebulosa de l’espai per a prostrar-te davant meu. Mostra’t.
\n…<\/p>\n
Va sonar el tel\u00e8fon. \u00abCom el teu t\u00e1? Dormies ja?\u00bb. \u00abNo, ja baix\u00bb. En un obrir i tancar d’ulls Saman\u00e1 es trobava al costat de la porta del cotxe. Es va ajupir fins a l’altura de la finestreta, li va mirar i va entrar. Silenci. \u00abOn anem?\u00bb va preguntar ell. \u00abEnsenya’m algun lloc bonic\u00bb. I van partir. Va aparcar el cotxe al costat d’uns jardins. Enmig d’aquests s’erigia una petita edificaci\u00f3 octogonal. Dins hi havia una escala de caragol que perforava les entranyes de la terra, envoltada d’estalactites que penjaven atrevides del sostre de la cova, d’arrels i troncs d’arbres units en \u00edntima simbiosi a la roca. A baix, una petita barra, un minirestaurante, una orquestra i una diminuta superf\u00edcie de ball. La grandesa dels alt\u00edssims sostres de la cova contrastava amb la redu\u00efda dimensi\u00f3 de quantes emulacions de joguina es trobaven sobre el s\u00f2l. Es van asseure en uns tamborets al costat de la barra. Van comen\u00e7ar a parlar de tot una mica i el nerviosisme va desapar\u00e8ixer. Ell tenia una manera tan relaxada i interessant de desenvolupar qualsevol tema que, parlessin del que parlessin, la seva ment se sentia fascinada.<\/p>\n
Aquell mat\u00ed, mentre es dirigien amb cotxe a Santiago, Saman\u00e1 havia estat criticant davant Matt la pol\u00edtica neoimperialista nord-americana, al mateix temps que el pobre tractava en va d’aportar arguments que poguessin conv\u00e8ncer-li en cas contrari. Ara Alfredo la jutjava per aix\u00f2. \u00abEn el fons estic d’acord amb el que dius, per\u00f2 penso que ets una mica ing\u00e8nua. No tot el que ve dels Estats Units \u00e9s dolent. Per exemple, \u00e9s un pa\u00eds que ofereix incomptables oportunitats a molta gent que arriba a ell amb les mans buides\u00bb. \u00abPer\u00f2 i qu\u00e8 em dius de la seva egoista pol\u00edtica d’explotaci\u00f3 i dominaci\u00f3 sobre Iberoam\u00e8rica?\u00bb. \u00abQualsevol gran pot\u00e8ncia la desenvolupa, per\u00f2 no et preocupis, perqu\u00e8 ha de canviar. Si no volen que els llatinoamericans els enva\u00efm amb la nostra fam, hauran de canviar les seves pol\u00edtiques i contribuir de veritat al fet que els nostres pa\u00efsos es desenvolupin, no per altruisme, \u00e9s clar, sin\u00f3 perqu\u00e8 no siguem un obstacle al seu propi creixement\u00bb.<\/p>\n
Alfredo la va treure a ballar. El ritme de la merenga era tremendament pegadizo. Aix\u00f2 de ballar movent el cos molt poquet a poc, de manera imperceptible, gaireb\u00e9 sense enlairar-se del lloc, al mateix temps que no quedava una sola part\u00edcula del cos sense posar el seu granet de sorra en aquest balanceig, resultava irresistible. Era jugar a ballar, sense ballar, moviment total en la m\u00e9s absoluta quietud. La va estr\u00e8nyer entre els seus bra\u00e7os i va accelerar la seva velocitat de rotaci\u00f3. Entre el mareig que tanta volta li havia produ\u00eft i el magn\u00e8tic corrent que electrocutava els seus membres, no li quedava m\u00e9s remei que secundar-se sobre ell i deixar-se portar, si no volia caure a terra. Se li va fer eterna aquesta can\u00e7\u00f3, aquest delici\u00f3s calvari. Quan per fi va acabar la can\u00e7\u00f3 es van dirigir a la barra, va pagar i van sortir.
\nEs van parar al costat d’un arbre i la va besar.
\n…
\nQuants segles esperant el teu pet\u00f3! Quants eons! Ara que he provat la mel dels teus llavis s\u00e9 que ets tu l’\u00e9sser que esperava. He sentit brollar de la meva \u00e0nima la mateixa deu de felicitat que quan em vas besar per primera vegada al costat del Llac Sagrat de la Gran Gruta. Gr\u00e0cies per escoltar les meves s\u00fapliques i venir cap a mi. Asseu-te al costat de mi i explica’m el que has estat fent durant tantes exist\u00e8ncies que no ens vam veure. Parla, amor, jo t’escolto.
\n…<\/p>\n
<\/span>IV. La fusi\u00f3 dels Focs Sagrats<\/span><\/h1>\n
El dimecres va comen\u00e7ar amb una visita a l’Ambaixador alemany, en la qual aquest els va estar informant a ella i a Michael sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica i macroecon\u00f2mica al pa\u00eds. M\u00e9s tard, van visitar amb els nord-americans i Alfredo el centre de distribuci\u00f3 de Marevol. Un gegant edifici. Saman\u00e1 hauria donat el que fes falta perqu\u00e8 el radiant sol del migdia l’hagu\u00e9s fet chiquitita, chiquitita… l’hauria fos fins a confondre-la amb el fluid asfalt. Que dur era dissimular indifer\u00e8ncia cap a un ser la sola mirada del qual t’arrencava l’\u00e0nima!<\/p>\n
Despr\u00e9s van venir set hores en les quals ells cinc, amb Luis, el cos\u00ed d’Alfredo, van estar enclaustrats en una petita habitaci\u00f3. Es tractava de preguntar el m\u00e9s possible amb la finalitat de recollir i verificar quantes dades anessin necessaris per a desenvolupar l’informe de viabilitat del projecte: nombre d’empleats en cada localitat, volum de venda per empleat i metre quadrat, pol\u00edtica de preus, paleta de productes, pol\u00edtica de personal, formaci\u00f3 dels directius, inventaris, pol\u00edtica de control, organigrama, informatitzaci\u00f3, r\u00e0tios del sector, pol\u00edtiques de m\u00e0rqueting.<\/p>\n
En acabar la maratoniana sessi\u00f3, comen\u00e7ava una nova aventura. Es va afanyar a una botiga per a comprar-li un regal a G\u00e8nova. Era el seu aniversari i l’havia anomenat dient que aniria a visitar-la. G\u00e8nova i F\u00e9lix eren aquella dol\u00e7a parella d’eterns enamorats que havia conegut tornant de Port Plata. Despr\u00e9s de molt rebuscar en q\u00fcesti\u00f3 de segons, perqu\u00e8 ja tancaven, li va comprar una vaixella, amb uns draps de cuina a joc. Engruixaven molt. El xofer de Marevol la va portar fins als ravals de Santo Domingo, on vivia G\u00e8nova. Ni ella mateixa aconseguia explicar-se com va aconseguir de nou trobar la caseta entre el laberint de carrerons. La veritat \u00e9s que va arribar, tarda, perqu\u00e8 la reuni\u00f3 havia durat m\u00e9s del que es preveu, per\u00f2 va arribar.<\/p>\n
\u00abQue ric que vas venir, bufona, vaig pensar que no vindries ja!\u00bb. En veure el gran paquet a les mans de Saman\u00e1 es va quedar perplexa. \u00abJo volia veure’t de nou, per\u00f2 no havies de portar-me res\u00bb. La pobra no sabia com reaccionar. \u00abCalla, la meva nena, no diguis res i obre el paquet, a veure si t’agrada\u00bb. Iralis, la seva preciosa ni\u00f1ita de dos anys, es va aprestar a ajudar-la en la laboriosa tasca d’obrir aquell paquet\u00f3n embolicat amb tanta cura. A poc a poc les seves cares anaven il\u00b7luminant-se d’alegria. \u00abJo et vaig regalar un drap d’aquests\u00bb va dir F\u00e9lix. \u00abAi, F\u00e9lix! Jo ho vaig perdre en l’\u00faltim trasllat!\u00bb va replicar Geno, amb la veu d’una resignada esposa que de sobte es veia capa\u00e7, encara que fora per unes hores, d’escapar amb la seva ment de les estretors i limitacions que asfixiaven el seu diari viure. Cada pe\u00e7a de la vaixella que anava sortint de la caixa era motiu per a un nou gritito d’alegria. \u00abHo cuidar\u00e9 molt, per a tenir-ho enterito quan tornis a veure’ns\u00bb.<\/p>\n
Va sopar un plat de mola guand\u00fa, o cosa que \u00e9s el mateix un plat d’arr\u00f2s amb llenties, pebrots, alls, ceba, tom\u00e0quet i el que all\u00ed deien verdura (una estranya herba semblant al julivert). Dic va sopar, perqu\u00e8 els pobrets ja havien sopat, creient que ella no vindria. Va ser, en paraules de Saman\u00e1, una menja exquisida. Quan ja havia acabat i es trobaven embardissades les dues en una animada conversa, va sonar el cerca de F\u00e9lix. Encara que sabia que F\u00e9lix, com a enginyer, havia de poder estar localitzable, no parava de sorprendre’l sentir el xiulet d’un cerca enmig d’aquesta jungla de coses b\u00e0siques. Geno va pujar a la cabina a escoltar el missatge. \u00abSaman\u00e1, era per a tu, venen a buscar-te\u00bb.<\/p>\n
Van vestir la nena i van acompanyar a Saman\u00e1 fins a sortir del laberint xabolista en el qual habitaven. Van arribar al carrer gran. Aqu\u00ed hi havia un solar amb mesitas i m\u00fasica que anomenaven els Parag\u00fcitas. A la seva porta l’estaven esperant. Es va acomiadar d’aquesta tendra fam\u00edlia dominicana. \u00abNo ploris, Geno\u00bb. \u00ab\u00c9s que tal vegada no torna a veure’t\u00bb. \u00abJa veur\u00e0s com s\u00ed i, encara que aix\u00ed fora, l’important \u00e9s que ens h\u00e0gim conegut i l’afecte que puguem haver-nos donat en aquests dies, la resta el decideix el futur, no nosaltres\u00bb.<\/p>\n
Es va pujar al cotxe. Aquest va arrencar. Als pocs metres va tornar a parar. Alfredo la va mirar amb ulls encesos de passi\u00f3 i mentre pronunciava un \u00abEm tornes boig\u00bb, la va besar ardentment en els llavis. Un pet\u00f3 que va durar un infinit instant, una ef\u00edmera eternitat. Com dos entremaliats escolars que fessin j\u00f2necs per primera vegada, solcaven els dos els carrers de Santo Domingo, sentint-se lliures, sentint-se volar… Solcaven els mons ignots amb la simple sensaci\u00f3 de total plenitud que omplia les seves \u00e0nimes. Tenien ales. Eren feli\u00e7os pel simple fet d’existir l’u al costat de l’altre, de ser presents, solos, l’u per a l’altre, solos per a abandonar-se als seus riures, als seus di\u00e0legs, a les seves car\u00edcies, protegits de qualsevol mirada escrutadora per l’omn\u00edmode mantell de la nit.<\/p>\n
La va portar a un altre jard\u00ed en el qual hi havia una altra cova subterr\u00e0nia, per\u00f2 aquesta vegada era immensa, gegant, amb l’alt sostre carregat de fines filigranes de roca, que quin delicats estams semblaven inclinar-se suaument cap a un per a repartir les seves car\u00edcies. Estava ple de petites plataformes amb taules baixes que descendien en forma de cascada cap a una enorme pista de ball.<\/p>\n
Es van asseure en una terrasseta una mica apartada. Volien passar desapercebuts, envoltar-se d’un fi vel que els a\u00efll\u00e9s del m\u00f3n. Buscaven solitud compartida enmig de la gentada. Ho van aconseguir. Per a ella nom\u00e9s existien ell i el Cel, per a ell nom\u00e9s ella i la Terra. Es van dir tantes coses amb les seves mirades! Van descobrir tants misteris amb els seus petons! Van obrir tantes portes amb les seves car\u00edcies! Era tan infinitament dol\u00e7 besar, al mateix temps que se sentia com l’\u00e0nima s’escapava cap a l’altre \u00e9sser sota la forma d’un sospir…!<\/p>\n
La va agafar de la m\u00e0 i la va treure a ballar. El compassat joc dels seus peus semblava reproduir algun vell ritual sagrat… Els seus cossos eren un sota les estrelles d’aquella cova… Els seus moviments eren presa d’un sortilegi div\u00ed que els embolicava i els transportava a un temple de llum.<\/p>\n
…<\/p>\n
Abra\u00e7a’m com tu sabies fer-ho. Deixa’m que em converteixi de nou en un tros de la teva carn… encara que nom\u00e9s sigui per unes hores. Si us plau, obre’m el teu cor i deixa’m prendre el n\u00e8ctar de les teves venes i inhalar l’aroma de la teva pell. No oposis resist\u00e8ncia. He realitzat un llarg viatge per a trobar-te… per a tenir-te de nou al costat de mi. I encara que he arribat tard, deixa’m que almenys per aquesta nit pugui creure’m l’embruixament del teu amor.<\/p>\n
…<\/p>\n
Alfredo la va estr\u00e8nyer fortament contra si, la va aixecar per l’aire i va comen\u00e7ar a girar. Es va abandonar a la dol\u00e7a sensaci\u00f3 de deixar-se pilotar, de permetre que les seves cames anessin lleugeres aspes de mol\u00ed que giraven a l’atzar. Va agrair a les deesses per haver escoltat la seva \u00faltima preg\u00e0ria. Va anar recollint amb la seva ment tota l’energia que anava generant el seu vol, la va anar empaquetant, fins a fer amb ella un cor de foc que va col\u00b7locar en el seu front, entre els seus ulls. Amb aquest jurament renovava el seu vot d’amor. Pass\u00e9s el que pass\u00e9s, el seu foc continuaria sent indeleble pels segles dels segles.<\/p>\n
A l’alba van anar a passejar pel Dic. Van estar molt temps abra\u00e7ats, deixant-se bressolar per la m\u00fasica de les ones. \u00abFa gaireb\u00e9 vint anys que no venia a passejar per aqu\u00ed…\u00bb.<\/p>\n
…<\/p>\n
<\/span>V. L’inici del Comiat pel Prohibit<\/span><\/h1>\n
L’endem\u00e0 va ser el m\u00e9s dur de tots. Van entrar a l’empresa poc despr\u00e9s d’alba i van sortir sota un cel negre tinter. Dotze hores de negociacions a porta tancada, en la qual es van discutir cl\u00e0usules, termes, condicions de desemborsament, venciments, tipus d’inter\u00e8s, rendibilitats, marges, anys de manca, garanties, hipoteques, exempcions fiscals, taxes, costos reals del finan\u00e7ament, capacitat de generaci\u00f3 de divises, swaps de marcs a d\u00f2lars, requisits legals, presa de participaci\u00f3, dividends, capitalitzaci\u00f3 de reserves, valor real de les accions, pacte de recompra, mercat de capitals, revisi\u00f3 d’estatuts.<\/p>\n
Aquesta nit, la seva \u00faltima nit al Carib, anava a ser dif\u00edcil. Alfredo donava una festa a la seva casa pel Dia d’Acci\u00f3 de Gr\u00e0cies. Es va posar els seus millors gal\u00b7les, un vestit llarg negre, senzill, per\u00f2 elegant. Va entrar a la seva casa. Havien arribat ja molts dels convidats. Alfredo va anar presentant-li a la seva tia, anciana dama amb la qual va estar conversant una estona en \u00e0rab, al seu pare, a una germana que estava casada amb un alemany, a un germ\u00e0 que estava casat amb una alemanya, a uns ve\u00efns, fins que va arribar a la seva esposa.<\/p>\n
Saman\u00e1 la va mirar als ulls. Es va sentir profundament sorpresa que aquest instant, la sola evocaci\u00f3 del qual tants malsons li havia produ\u00eft la nit anterior, no li result\u00e9s en absolut dif\u00edcil. Era estrany. No sentia res. Almenys gens negatiu. Encara que aquest \u00e9sser que es trobava davant ella era l’impediment material que el dest\u00ed havia col\u00b7locat entre ella i la seva \u00e0nima bessona per aquesta exist\u00e8ncia, es resignava a la seva sort. En el fons va sentir tendresa per ella. Era tan delgadita, tan finita, que semblava demanar-li clem\u00e8ncia al vent amb la seva suau veu perqu\u00e8 no l’arrenqu\u00e9s del lloc on havia tirat les seves arrels.<\/p>\n
El sopar va transc\u00f3rrer carregada de riures en una preciosa terrassa il\u00b7luminada per les flames de les estrelles.
\nEn tornar a l’hotel van repetir el seu joc per \u00faltima vegada. Ella va pujar amb tots a les habitacions, per a baixar de nou als pocs minuts. Va pujar al seu cotxe i es van mirar. Els seus ulls estaven recoberts d’un halo de nebulosa tristesa. \u00abFeia anys que no sentia el que avui. He sentit gelosia\u00bb li va dir Alfredo. Ella es va somriure. Graci\u00f3s, ella que era la que hauria d’haver sentit gelosia, havia passat la nit intentant convertir la seva \u00e0nima en un rec\u00e9s de pau. En canvi, ell, que ho tenia tot, sentia gelosia. Ella sabia perfectament perqu\u00e8. Al final de la nit, quan gaireb\u00e9 tots els convidats havien partit ja i nom\u00e9s quedaven els m\u00e9s trasnochadores apinyats entorn d’una taula, ella li havia deixat anar una dol\u00e7a broma a Matt i est, que estava assegut al costat d’ella, li havia envoltat suaument les espatlles amb el seu bra\u00e7. Encara que no ho havia fet a dretcient, va sentir com en carn pr\u00f2pia el punyal de la gelosia clavar-se en el cor d’Alfredo, aquell home que assegut enfront d’ella s’allunyava lentament embolicat en un n\u00favol per a mai tornar.<\/p>\n
…<\/p>\n
Ha estat la nostra \u00faltima cita a cegues. A partir d’ara els \u00e0ngels del cel et mantindran allunyat de mi. Jiman\u00ed, saps que continuar\u00e9 esperant fins al final dels temps, per\u00f2, si us plau, no triguis a tornar a mi.<\/p>\n
…<\/p>\n
<\/span>VI. El Fins aviat Ser\u00e8<\/span><\/h1>\n
<\/p>\n
Va ser a l’empresa a recollir els \u00faltims documents i acomiadar-se de la gent. Va entrar al despatx del pare d’Alfredo i est li va fer una abra\u00e7ada molt especial de comiat que va adornar amb un \u00abtorna aviat\u00bb, directament vingut del cor.
\nAlfredo la va acompanyar al cotxe. A les seves mans portava una enorme caixa i un llibre, embolicats tots dos en paper de regal. \u00abEl llibre \u00e9s de l’empresa. La caixa de la meva part. Ves amb compte, que \u00e9s fr\u00e0gil\u00bb. Va ficar la caixa en el cotxe, al mateix temps que li deia al xofer: \u00abManuel, porti a la senyora primer al Mercat Model i despr\u00e9s a l’aeroport\u00bb. Va tornar a treure el mig cos del cotxe. Va prendre suaument entre les seves mans les galtes de Saman\u00e1, les va besar i tendra, molt tendrament, va lliscar els seus llavis fins a fregar els d’ella…<\/p>\n
…<\/p>\n
T’entenc. Gr\u00e0cies per deixar-me saber que, encara que el teu cos no \u00e9s lliure, la teva ment i els teus sentiments s\u00ed que ho s\u00f3n i ells continuen pertanyent-me en el m\u00e9s profund del teu Ser.<\/p>\n
…<\/p>\n
Manuel la va parar en el Mercat Model i aqu\u00ed va estar comprant regals i records de l’Illa de les Papallones: artesania en fang, escultures de caoba, instruments musicals per a tocar merenga com a maraques i tambors, pedres precioses com el larimar i l’ambre… Despr\u00e9s va tornar a la ciutat colonial, directament a una petita botiga que havia descobert el diumenge al mat\u00ed i en el traster del qual havia trobat, rebuscant entre els vells olis a preu redu\u00eft, un preci\u00f3s quadre. No podia tornar a Europa deixant-ho aqu\u00ed. El quadre la cridava, li implorava a trav\u00e9s dels \u00e0toms de l’aire que el port\u00e9s amb ella, que ell li faria companyia i la consolaria en els seus dies l\u00fagubres amb la m\u00e0gica harmonia que emetien els seus colors.<\/p>\n
Sortint de la ciutat i a pocs quil\u00f2metres de l’aeroport quedaven els Tres Ulls. Havia sentit parlar tant de la bellesa del paratge que va pregar a Manuel que li ho enseny\u00e9s. No havia comptat que calia pagar i havia gastat en les seves compres fins a l’\u00faltim pes. \u00abNo importa, jo la convido\u00bb, va dir Manuel, \u00abdues entrades, si us plau\u00bb i va entrar amb ella. Realment, despr\u00e9s d’una setmana a l’illa, hauria d’haver intu\u00eft de qu\u00e8 es tractava qu\u00e8 podien ser els Tres Ulls? com no! coves! Es tractava d’una enorme cova circular, el sostre de la qual s’havia enfonsat feia mil\u00b7lennis, deixant al descobert un cercle d’aire pel qual penetrava exultant la llum del dia. Els seus laterals continuaven sent vivers d’estalactites que perforaven la terra en tres llocs. Aquests tres ulls desbordaven aigua cristal\u00b7lina, aigua que brollava a poc a poc de les parets i degotava dels sostres. La Terra plorava.<\/p>\n
…<\/p>\n
Gr\u00e0cies dest\u00ed per haver-me mostrat una vegada m\u00e9s, abans de passar definitivament la p\u00e0gina d’aquesta exist\u00e8ncia, el Llac Sagrat de la Gran Gruta. Tornant aqu\u00ed abans de partir entenc que m’est\u00e0s murmurant a cau d’orella la profecia. L’em va besar fa eons al costat d’aquest llac. Ara puc capturar el pet\u00f3 que em va donar aquest mat\u00ed i, oblidant que espai i temps existeixen, traslladar-ho fins aqu\u00ed. El passat es repeteix. El meu cicle de cerca i espera torna a comen\u00e7ar.
\n…<\/p>\n
<\/p>\n
$\"\"$ <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Relat nascut despr\u00e9s d’un viatge que vaig realitzar a Rep\u00fablica Dominicana en 1994…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":19494,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[144,142],"tags":[],"class_list":["post-21084","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moncontes","category-moncreativitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21084","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21084"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21084\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25652,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21084\/revisions\/25652"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19494"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21084"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21084"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21084"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}