{"id":21261,"date":"2011-03-10T12:26:29","date_gmt":"2011-03-10T11:26:29","guid":{"rendered":"https:\/\/mongonzalez.es\/?p=21261"},"modified":"2025-03-20T12:37:50","modified_gmt":"2025-03-20T11:37:50","slug":"homenatge-a-les-belleses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/homenatge-a-les-belleses\/","title":{"rendered":"Homenatge a les belleses"},"content":{"rendered":"

Aquest Homenatge a l’espanyola Mar\u00eda Ugarte<\/strong>, qui fora la primer dona periodista a Rep\u00fablica Dominicana i gran investigadora d’hist\u00f2ria i art; i al dominic\u00e0 C\u00e1ndido Bid\u00f3<\/strong>, excels pintor i tremend lluitador per donar oportunitats a la gent de la seva terra, despr\u00e9s de la defunci\u00f3 de tots dos, amb escassos dies de difer\u00e8ncia, al mar\u00e7 de 2011, va ser publicat en el peri\u00f2dic dominic\u00e0 Guia Di\u00e0ria el 10 de mar\u00e7 de 2011 per mediaci\u00f3 del meu amic, el periodista i poeta Luis Beiro.<\/p>\n

Es pot accedir a la versi\u00f3 digital disponible solo en castell\u00e0 punxant aqu\u00ed: https:\/\/listindiario.com\/ventana\/2011\/03\/10\/180399\/homenaje-a-las-bellezas.html<\/a><\/p>\n

<\/p>\n

Homenatge a les belleses<\/strong><\/p>\n

Per a alg\u00fa que com jo estima profunda i sentidament aquesta venerada Illa de l’Amor; aquest lloc on existeix el parad\u00eds tant en els seus paisatges com en les seves gents; aquesta bene\u00efda Illa que comparteixen Rep\u00fablica Dominicana i Hait\u00ed\u2026 Per a alg\u00fa que, com jo, l’estima, saber que, en q\u00fcesti\u00f3 de dies, s’han anat d’aquesta Terra dos \u00e9ssers tan, tan especials, \u00e9s, com menys, un cop gelat.<\/p>\n

Com deia el que potser hagi estat El Millor Poeta del Poble del M\u00f3n, Miguel Hern\u00e1ndez, i que va morir de mort molt menys digna i en un lloc molt m\u00e9s solitari i trist: va morir d’una tuberculosi en una pres\u00f3 espanyola a l’inici de la infame dictadura franquista\u2026 Com deia Miguel Hern\u00e1ndez: \u201cUna manotada dura, un cop gelat,\/ una destralada invisible i homicida,\/ una empenta brutal t’ha derrocat<\/em>\u201d.<\/p>\n

Una empenta brutal us ha derrocat, a vosaltres dues, a tu, Mar\u00eda Ugarte, i a tu, C\u00e1ndido Bid\u00f3. Dos \u00e9ssers que, si alguna cosa ten\u00edeu en com\u00fa, per sobre del vostre sentit i sincer amor al M\u00f3n, M\u00f3n amb maj\u00fascules i sense fronteres\u2026 si alguna cosa ten\u00edeu en com\u00fa era la vostra Eterna Cerca de la Bellesa. D’aqu\u00ed ve que hagi volgut que aquest humil homenatge a vosaltres dos i als \u00c9ssers que us van portar a aquest m\u00f3n i als \u00c9ssers que vau deixar en aquest m\u00f3n\u2026 que aquest petit homenatge es digui \u201cHomenatge a les Belleses\u201d, perqu\u00e8 vau ser dos \u00e9ssers infinitament bells, Bells per Dins i per Fora\u2026 i aquest \u00e9s el tipus de bellesa que val, que deixa profunda petjada, que marca per a la posteritat i l’eternitat.<\/p>\n

Diuen que en l’eternitat tots ens retrobarem. Perqu\u00e8, b\u00e9, que sapigueu els dos que a partir d’avui tinc un motiu m\u00e9s d’alegria, d’immensa alegria, per saber que el dia que entre en l’eternitat, aquest dia hi haur\u00e0 aqu\u00ed dos \u00e9ssers meravellosos, als qui venero, respecte i adoro, i amb els quals em retrobar\u00e9.<\/p>\n

Podran dir que C\u00e1ndido pintava i Mar\u00eda escrivia i que no tenien res en com\u00fa. Dimes i diretes. Tots dos han estat \u00c9ssers Immensos per Dret Propi\u2026 i \u00e9s molt poca la gent que pot vanar-se d’ingressar en categoria humana tan, tan selecta.<\/p>\n

C\u00e1ndido, permet-me que comenci glossant les lloes a Mar\u00eda i despr\u00e9s em dirigeixo a tu, val?<\/p>\n

Mar\u00eda, Donya Mar\u00eda Ugarte<\/strong>\u2026 Per on comen\u00e7ar? Mar\u00eda va ser, \u00e9s i ser\u00e0 una dona, com diem en la p\u00e0tria noia que ens va veure n\u00e9ixer a ambdues, Espanya, \u201cuna dona d’armes prendre\u201d. Una dona que va anar trencant els motlles que han oprimit al sexe feble, al g\u00e8nere femen\u00ed, des que l’horror\u00f3s patriarcat va posar la seva empremta en aquest bell planeta. Mar\u00eda va estudiar en la Universitat madrilenya en els anys previs a la guerra civil, quan era encara \u201cvedat privat de la ca\u00e7a masculina\u201d. Mar\u00eda va ser pura aventura en vida i vida en aventura. Es va embarcar cap a ponent casada amb un rus i en aquesta illa, en aquesta illa bene\u00efda, va continuar trencant motlles. Va ser la primera dona periodista en aquest pa\u00eds. I al principi nom\u00e9s l’enviaven a cobrir \u201csuccessos\u201d i no va ser perqu\u00e8 ning\u00fa li regal\u00e9s res, sin\u00f3 per la seva const\u00e0ncia, el seu esfor\u00e7 i el seu m\u00e8rit propi, que amb el temps va aconseguir escalar i escalar i escalar fins a arribar a ser la dona espanyola que m\u00e9s i millor ha fet a Rep\u00fablica Dominicana per preservar i honrar la hist\u00f2ria, l’arquitectura i les gents, en suma, per Honrar la Cultura, d’aquest pa\u00eds.<\/p>\n

Ella, amb la immensa mod\u00e8stia que la caracteritzava i que l’honra, \u201csabia paleografia\u201d i va dedicar hores impagades d’esfor\u00e7 invisible a \u201ctraduir\u201d els textos que tenia l’arxiu i que era il\u00b7legibles per a tots aquells que no ten\u00edem la formaci\u00f3 que tenia ella.<\/p>\n

I amb els anys i el temps \u2013i el seu segon matrimoni i els seus atzars propis de qualsevol dest\u00ed- va deixar el periodisme i es va bolcar a investigar i posar la seva excelsa ploma al servei de l’Art (novament Art amb maj\u00fascules) dominic\u00e0\u2026 i amb especial manyaga i tendresa de l’Art fet per Dones Dominicanes. Mar\u00eda va ser de principi a fi, una dona feta a si mateixa, lluitant per i per a la dona. I quina millor setmana per a honrar-la que aquesta en qu\u00e8 celebrem \u201cEl Dia Internacional de la Dona Treballadora\u201d. I ella que va morir amb 97 anys acabats de complir i \u201camb les botes posades\u201d va ser treballadora incansable i l\u00facida fins a l’\u00faltim dia.<\/p>\n