{"id":21261,"date":"2011-03-10T12:26:29","date_gmt":"2011-03-10T11:26:29","guid":{"rendered":"https:\/\/mongonzalez.es\/?p=21261"},"modified":"2025-03-20T12:37:50","modified_gmt":"2025-03-20T11:37:50","slug":"homenatge-a-les-belleses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/homenatge-a-les-belleses\/","title":{"rendered":"Homenatge a les belleses"},"content":{"rendered":"

Aquest Homenatge a l’espanyola Mar\u00eda Ugarte<\/strong>, qui fora la primer dona periodista a Rep\u00fablica Dominicana i gran investigadora d’hist\u00f2ria i art; i al dominic\u00e0 C\u00e1ndido Bid\u00f3<\/strong>, excels pintor i tremend lluitador per donar oportunitats a la gent de la seva terra, despr\u00e9s de la defunci\u00f3 de tots dos, amb escassos dies de difer\u00e8ncia, al mar\u00e7 de 2011, va ser publicat en el peri\u00f2dic dominic\u00e0 Guia Di\u00e0ria el 10 de mar\u00e7 de 2011 per mediaci\u00f3 del meu amic, el periodista i poeta Luis Beiro.<\/p>\n

Es pot accedir a la versi\u00f3 digital disponible solo en castell\u00e0 punxant aqu\u00ed: https:\/\/listindiario.com\/ventana\/2011\/03\/10\/180399\/homenaje-a-las-bellezas.html<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Homenatge a les belleses<\/strong><\/p>\n

Per a alg\u00fa que com jo estima profunda i sentidament aquesta venerada Illa de l’Amor; aquest lloc on existeix el parad\u00eds tant en els seus paisatges com en les seves gents; aquesta bene\u00efda Illa que comparteixen Rep\u00fablica Dominicana i Hait\u00ed\u2026 Per a alg\u00fa que, com jo, l’estima, saber que, en q\u00fcesti\u00f3 de dies, s’han anat d’aquesta Terra dos \u00e9ssers tan, tan especials, \u00e9s, com menys, un cop gelat.<\/p>\n

Com deia el que potser hagi estat El Millor Poeta del Poble del M\u00f3n, Miguel Hern\u00e1ndez, i que va morir de mort molt menys digna i en un lloc molt m\u00e9s solitari i trist: va morir d’una tuberculosi en una pres\u00f3 espanyola a l’inici de la infame dictadura franquista\u2026 Com deia Miguel Hern\u00e1ndez: \u201cUna manotada dura, un cop gelat,\/ una destralada invisible i homicida,\/ una empenta brutal t’ha derrocat<\/em>\u201d.<\/p>\n

Una empenta brutal us ha derrocat, a vosaltres dues, a tu, Mar\u00eda Ugarte, i a tu, C\u00e1ndido Bid\u00f3. Dos \u00e9ssers que, si alguna cosa ten\u00edeu en com\u00fa, per sobre del vostre sentit i sincer amor al M\u00f3n, M\u00f3n amb maj\u00fascules i sense fronteres\u2026 si alguna cosa ten\u00edeu en com\u00fa era la vostra Eterna Cerca de la Bellesa. D’aqu\u00ed ve que hagi volgut que aquest humil homenatge a vosaltres dos i als \u00c9ssers que us van portar a aquest m\u00f3n i als \u00c9ssers que vau deixar en aquest m\u00f3n\u2026 que aquest petit homenatge es digui \u201cHomenatge a les Belleses\u201d, perqu\u00e8 vau ser dos \u00e9ssers infinitament bells, Bells per Dins i per Fora\u2026 i aquest \u00e9s el tipus de bellesa que val, que deixa profunda petjada, que marca per a la posteritat i l’eternitat.<\/p>\n

Diuen que en l’eternitat tots ens retrobarem. Perqu\u00e8, b\u00e9, que sapigueu els dos que a partir d’avui tinc un motiu m\u00e9s d’alegria, d’immensa alegria, per saber que el dia que entre en l’eternitat, aquest dia hi haur\u00e0 aqu\u00ed dos \u00e9ssers meravellosos, als qui venero, respecte i adoro, i amb els quals em retrobar\u00e9.<\/p>\n

Podran dir que C\u00e1ndido pintava i Mar\u00eda escrivia i que no tenien res en com\u00fa. Dimes i diretes. Tots dos han estat \u00c9ssers Immensos per Dret Propi\u2026 i \u00e9s molt poca la gent que pot vanar-se d’ingressar en categoria humana tan, tan selecta.<\/p>\n

C\u00e1ndido, permet-me que comenci glossant les lloes a Mar\u00eda i despr\u00e9s em dirigeixo a tu, val?<\/p>\n

Mar\u00eda, Donya Mar\u00eda Ugarte<\/strong>\u2026 Per on comen\u00e7ar? Mar\u00eda va ser, \u00e9s i ser\u00e0 una dona, com diem en la p\u00e0tria noia que ens va veure n\u00e9ixer a ambdues, Espanya, \u201cuna dona d’armes prendre\u201d. Una dona que va anar trencant els motlles que han oprimit al sexe feble, al g\u00e8nere femen\u00ed, des que l’horror\u00f3s patriarcat va posar la seva empremta en aquest bell planeta. Mar\u00eda va estudiar en la Universitat madrilenya en els anys previs a la guerra civil, quan era encara \u201cvedat privat de la ca\u00e7a masculina\u201d. Mar\u00eda va ser pura aventura en vida i vida en aventura. Es va embarcar cap a ponent casada amb un rus i en aquesta illa, en aquesta illa bene\u00efda, va continuar trencant motlles. Va ser la primera dona periodista en aquest pa\u00eds. I al principi nom\u00e9s l’enviaven a cobrir \u201csuccessos\u201d i no va ser perqu\u00e8 ning\u00fa li regal\u00e9s res, sin\u00f3 per la seva const\u00e0ncia, el seu esfor\u00e7 i el seu m\u00e8rit propi, que amb el temps va aconseguir escalar i escalar i escalar fins a arribar a ser la dona espanyola que m\u00e9s i millor ha fet a Rep\u00fablica Dominicana per preservar i honrar la hist\u00f2ria, l’arquitectura i les gents, en suma, per Honrar la Cultura, d’aquest pa\u00eds.<\/p>\n

Ella, amb la immensa mod\u00e8stia que la caracteritzava i que l’honra, \u201csabia paleografia\u201d i va dedicar hores impagades d’esfor\u00e7 invisible a \u201ctraduir\u201d els textos que tenia l’arxiu i que era il\u00b7legibles per a tots aquells que no ten\u00edem la formaci\u00f3 que tenia ella.<\/p>\n

I amb els anys i el temps \u2013i el seu segon matrimoni i els seus atzars propis de qualsevol dest\u00ed- va deixar el periodisme i es va bolcar a investigar i posar la seva excelsa ploma al servei de l’Art (novament Art amb maj\u00fascules) dominic\u00e0\u2026 i amb especial manyaga i tendresa de l’Art fet per Dones Dominicanes. Mar\u00eda va ser de principi a fi, una dona feta a si mateixa, lluitant per i per a la dona. I quina millor setmana per a honrar-la que aquesta en qu\u00e8 celebrem \u201cEl Dia Internacional de la Dona Treballadora\u201d. I ella que va morir amb 97 anys acabats de complir i \u201camb les botes posades\u201d va ser treballadora incansable i l\u00facida fins a l’\u00faltim dia.<\/p>\n

Finalment, vull destacar una faceta potser menys coneguda d’ella, novament en la seva mod\u00e8stia. Generalment solen lloar-li els seus coneixements de l’\u00e8poca colonial i el que va aportar al seu rescat. B\u00e9, ho comparteixo i ho he dit a dalt. Per\u00f2 potser el que poca gent sap \u00e9s que aquesta gran dona que va ser i \u00e9s Mar\u00eda Ugarte tenia una de les millors col\u00b7leccions privades sobre literatura ta\u00edna que hi ha en aquesta Illa i no sols la t\u00e8nia, sin\u00f3 que ens l’obria de cor a tots quants amb veritable desig de saber busc\u00e0vem nodrir-nos de les fonts primig\u00e8nies. I \u00e9s important que no s’oblidi que Mar\u00eda va ser una de les persones que m\u00e9s va recolzar en vida a un altre Gegant de la Cultura ta\u00edna, el professor hisp\u00e0-cub\u00e0 Juan Jos\u00e9 Arrom, aquest home fant\u00e0stic i humil que va rescatar per a la humanitat el llibre m\u00e9s valu\u00f3s que ha donat mai, en la meva modesta opini\u00f3, l’Illa de l’Espanyola i que \u00e9s aquell opuscle en qu\u00e8 fra Ram\u00f3n Pan\u00e9 recollia de primera m\u00e0 les meravelles del m\u00f3n ta\u00edno (\u201cSobre les Antiguitats dels Indis\u201d). Arrom va morir fa cinc anys als 95 anys. Una altra alegria per al retrobament de l’eternitat.<\/p>\n

I si Mar\u00eda va ser el prototip de Dona Lluitadora, C\u00e1ndido va ser el prototip d’Home Lluitador.<\/p>\n

Per on comen\u00e7ar, C\u00e1ndido, C\u00e1ndido Bid\u00f3<\/strong>? Per on? Crec que amb tu el millor que pot un fer, despr\u00e9s de fer-te una sentida rever\u00e8ncia de respecte, \u00e9s dir-li al m\u00f3n que has estat El Millor Pintor del Poble del M\u00f3n.<\/p>\n

En els quatre anys que vaig passar a Rep\u00fablica Dominicana (2003-2007) treballant com a Consellera Cultural i de Cooperaci\u00f3 de l’Ambaixada d’Espanya vaig sentir molt \u201cent\u00e8s d’art\u201d dir \u201cbarbaritats\u201d de la teva obra, que si massa simple, que si la paleta poc variada, que si, que si, que si. Dimes i diretes.<\/p>\n

Segur que tots ells s\u00f3n \u201cm\u00e9s entesos que jo\u201d. No ho dubto. Per\u00f2 a qui vulgui sentir-me, li dir\u00e9 ben alt que tu vas saber com ning\u00fa plasmar l’esperit dominic\u00e0 en un llen\u00e7. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 totes les teves obres tenen tres qualitats que tenen tots els dominicanitos del carrer i que els fa \u00c9ssers humans tan, tan Grans. Els teus quadres \u2013i la teva gent- tenen Alegria, Senzillesa i Harmonia. Que la teva paleta \u00e9s restringida, tu te la vas autoimposar com un tret distintiu, perfecte, aquesta Senzillesa va ser la teva \u201cmarca\u201d. Que els teus motius s\u00f3n quotidians, perfecte, plasmen l’Harmoniosa Alegria de la teva terra, aquest pa\u00eds en el qual vas n\u00e9ixer i pel qual ho vas donar tot, i on els miracles ocorren di\u00e0riament en el quotidi\u00e0\u2026 i \u00e9s en aquesta exaltaci\u00f3 del valor del quotidi\u00e0 que la teva gent \u00e9s mestra per dret propi.<\/p>\n

I aix\u00f2 cal dir-ho ben alt, no per tu, que s\u00e9 que de tan modest et vindria gran, sin\u00f3 que ho dic pels teus fills i esposa, als quals vas privar d’una quantiosa her\u00e8ncia despr\u00e9s de la teva mort, nom\u00e9s i nom\u00e9s per a donar en vida tant, tant, tant a tanta gent humil del teu pa\u00eds, per als quals desitjaves un futur millor i menys dureses de les que tu vas passar. Jo que t’he vist construir el teu Museu de Bonao, des de la primera pedra fins que ja era realitat, puc dir-li al M\u00f3n que has fet amb la teva fortuna personal el que jo no havia vist fer a ning\u00fa en aquest m\u00f3n. Tu volies crear un centre que enseny\u00e9s oficis als m\u00e9s desposse\u00efts perqu\u00e8 poguessin guanyar-se la vida d’una manera digna. Em llevo el barret. Perqu\u00e8 vas aconseguir el teu somni\u2026 i un somni tan impregnat d’humanitat, amor a la humanitat i bona fe, que, encara que nom\u00e9s fos per aix\u00f2, fan ja de tu un \u00e9sser hum\u00e0 excepcional.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2 em reafirmo en el meu convenciment que eres i ets el Millor Pintor del Poble del M\u00f3n\u2026 I si aquest m\u00f3n tingu\u00e9s m\u00e9s gent com tu, capa\u00e7 de treballar intr\u00e8pidament per l’inter\u00e8s ali\u00e8, capa\u00e7 de ser altruista de cor, capa\u00e7 de donar el millor de si mateixa no sols en el seu art, sin\u00f3 en la seva vida i amb aquest fastu\u00f3s exemple vital que tu, C\u00e1ndido, ens vas donar a tots, perqu\u00e8 si hi hagu\u00e9s m\u00e9s gent com tu, aquest bell planeta en el qual vivim, seria tan, tan distint! Tant de bo el materialisme no venci a l’\u00e0nima humana i el teu exemple insufli altruisme en molts, molts cors humans.<\/p>\n

I fa una estona, quan em vaig assabentar de la teva mort, C\u00e1ndido, en aquesta la meva casa londinenca on viu des que vaig deixar Dominicana, li ho vaig comentar apesarada a la meva bella filla, una bella noia de 13 anys que porta en el seu Ser la pau d’aquesta Illa. I ella em va dir: \u201cPotser la missi\u00f3 de C\u00e1ndido Bid\u00f3, que era que els pobres poguessin veure que poden fer una vida sense gastar-se molts diners, ja l’ha completat i per aix\u00f2 s’ha anat\u201d.<\/p>\n

Sean com fossin els motius de les partides, sapigueu que all\u00e8n les mars se us admira, respecta i vol. I procedeixo a acomiadar-vos amb els versos finals d’aquell poema de Miguel Hern\u00e1ndez que vaig parafrasejar al principi i que es diu \u201dEleg\u00eda<\/em>” (Triava): \u201cA les alades \u00e0nimes de les roses\/ de l’ametller de nata us requereixo,\/ que hem de parlar de moltes coses,\/ companys de l’\u00e0nima, companys.<\/em>\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Homenatge a Mar\u00eda Ugarte i C\u00e1ndido Bid\u00f3 morts a Rep\u00fablica Dominicana al mar\u00e7 de 2011<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21222,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[142,145],"tags":[],"class_list":["post-21261","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moncreativitat","category-monhomenatges"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21261","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21261"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21261\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21222"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21261"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21261"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21261"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}