{"id":26054,"date":"1987-04-27T20:27:52","date_gmt":"1987-04-27T18:27:52","guid":{"rendered":"https:\/\/mongonzalez.es\/?p=26054"},"modified":"2026-08-07T20:41:07","modified_gmt":"2026-08-07T18:41:07","slug":"odam","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/odam\/","title":{"rendered":"ODAM"},"content":{"rendered":"

Durant el curs acad\u00e8mic 1986\/1987<\/b>, feia tercer de B.U.P.<\/a> (Bachillerato Unificado Polivalente), que aleshores era el pen\u00faltim any de l’educaci\u00f3 preuniversit\u00e0ria a Espanya (i que avui dia \u00e9s equivalent al primer curs de Batxillerat). Anava a l’Institut de Secund\u00e0ria Miguel Hern\u00e1ndez d’Alacant.<\/p>\n

Aquell any va ser la primera vegada (i em sembla recordar que va ser l’\u00faltima) que vaig presentar un relat curt a un concurs literari<\/b>, concretament al concurs organitzat per l’Associaci\u00f3 de Pares de l’escola (l’APA… en aquells dies postfranquistes encara s’anomenava APA… amb el temps, a mesura que la democr\u00e0cia s’arrelava a Espanya… les APA van comen\u00e7ar a incloure-hi les mares i van passar a anomenar-se AMPA, Associaci\u00f3 de Mares i Pares)…<\/p>\n

Doncs b\u00e9, l’APA\/AMPA va considerar oport\u00fa atorgar-me el segon premi en la categoria de relats curts<\/b><\/a>. Dins del sobre amb el premi hi havia aquesta targeta de felicitaci\u00f3 i un premi en met\u00e0l\u00b7lic (no ho recordo del tot, per\u00f2 crec que eren 500 pessetes, uns tres euros i escaig). Estava absolutament encantada\u2026 El meu primer premi! Va ser llavors quan vaig tenir la intu\u00efci\u00f3 que de gran em dedicaria a l’escriptura\u2026 i s\u00ed, no m’equivocava del tot; he escrit molt en la meva vida, per\u00f2 sobretot informes, discursos i correus electr\u00f2nics\u2026 Res a veure amb aquell somni d’infantesa de dedicar-me a la literatura.<\/p>\n

Havien de presentar el text mecanografiat<\/b>, i aix\u00f2 vaig fer. El vaig escriure a m\u00e0 i despr\u00e9s el vaig mecanografiar a la m\u00e0quina d’escriure de la meva mare. Els ordinadors personals ja existien en aquella \u00e8poca, per\u00f2 estaven principalment estesa en pa\u00efsos com els Estats Units o el Jap\u00f3. A Espanya \u2014almenys a casa meva\u2014 encara no havien arribat, aix\u00ed que encara m’havia de conformar amb la m\u00e0quina d’escriure.<\/p>\n

Aqu\u00ed penjo la versi\u00f3 original d’aquell text que vaig presentar mecanografiat, titulat ODAM<\/b><\/a>.<\/p>\n

I aqu\u00ed teniu el text complet d’aquell primer (i \u00faltim) relat meu que va guanyar un premi:<\/p>\n

ODAM<\/strong><\/h1>\n
Passejava lentament pels carrers ombr\u00edvols, banyats per una llum tan t\u00e8nue i difusa que era gaireb\u00e9 imperceptible a la vista. Plovia. La pluja queia. Una xispa gaireb\u00e9 imperceptible, gotes lleugeres. Estava perduda en els meus pensaments mentre els meus peus deambulaven sense rumb pels carrerons sinuosos d’aquella ciutat antiga. Vaig recordar el dia que el vaig con\u00e8ixer. Portava un llarg abric negre, vell i gastat pel desgast, i la seva cara allargada em va semblar misteriosa, fins i tot atractiva, tot i que no era bonica. Tenia uns ulls blaus immensos, la profunditat dels quals semblava un cam\u00ed sense fi de tendresa\u2026 Com m\u00e9s els mirava, m\u00e9s em deslumbraven i em captivaven. Va ser una mirada fugissera, un moment insignificant, que m\u00e9s tard vaig magnificar en la meva ment. Li vaig fer els dos petons de costum i vam intercanviar unes quantes paraules educades. Tot i que ja estava farta de tenir aventures amb amics, em vaig adonar que aquell desconegut em feia bategar el cor d’una manera molt especial. Va insistir que qued\u00e9ssim i va aprofitar les nostres pauses per prendre el caf\u00e8 per insinuar una relaci\u00f3 temptadora. Vaig dir que no. Nom\u00e9s m’hi quedaria cinc dies m\u00e9s. No valia la pena\u2026 Va continuar insistint i, al final, em va fer un pet\u00f3 furtiu. Va pr\u00e9mer els seus llavis contra la meva front i els va lliscar suaument per sobre del meu nas\u2026 fins que van fregar els meus llavis. Llavors vaig sentir un calfred incomprensible, inexplicable, i una sensaci\u00f3 de plaer. No entenia com un simple pet\u00f3 podia haver provocat una reacci\u00f3 emocional tan intensa. Ens vam acomiadar. Sense adonar-me’n, d’alguna manera havia segellat el meu dest\u00ed.<\/p>\n
L’endem\u00e0 el vaig tornar a veure; li vaig donar la m\u00e0 i un abra\u00e7. A poc a poc, vaig comen\u00e7ar a sentir m\u00e9s afecte per aquesta persona misteriosa i gaireb\u00e9 desconeguda, de qui nom\u00e9s coneixia la seva passi\u00f3 desenfrenada per l’ocultisme.<\/p>\n
Aquells cinc dies van servir per enfortir una amistat entrella\u00e7ada de passi\u00f3 i tendresa. Ens vam separar sabent que no ens veur\u00edem durant molt de temps, per\u00f2 amb la seguretat que, pass\u00e9s el que pass\u00e9s, aquella espurna d’afecte romandria exactament on l’hav\u00edem deixada.<\/p>\n
Despr\u00e9s de deu llargs mesos, durant els quals tots dos ens hav\u00edem entregat als dol\u00e7os plaers de relacions amoroses, ens vam retrobar. Gaireb\u00e9 m’havia oblidat de la seva cara i amb prou feines recordava les seves excentricitats mis\u00f2gines i d’inspiraci\u00f3 nazi. Les cartes ens havien ajudat a mantenir el contacte, per\u00f2 en elles no pod\u00edem transmetre aquell m\u00f3n interior que lluitava per alliberar-se, per ser capturat en paper per tal de transmetre a l’altre l’agonia del desig. Li vaig besar t\u00edmidament els llavis carnosos, i el meu nas es va fregar contra el seu. Va ser un plaer exquisit, com si tast\u00e9s una delicatesa ex\u00f2tica que havia estat condemnada al calaix dels records. El vaig sentir molt a prop, com si aquell interludi no hagu\u00e9s pertangut al m\u00f3n de la realitat, sin\u00f3 al dels somnis. Jug\u00e0vem a estimar-nos en una frenes\u00ed de passi\u00f3, com dos cadells de lle\u00f3 que s’havien allunyat i jugaven per sacsejar la por i l’ansietat que els seus voltants els havien inculcat. \u00c9rem dues petites criatures descontentes amb el nostre entorn, reticents a acceptar les mostres d’afecte hip\u00f2crites que ens oferia la gent del nostre voltant.<\/p>\n
All\u00e0 li vaig jurar la meva lleialtat; li vaig prometre que el meu cor seria nom\u00e9s seu\u2026 i aix\u00ed ho vaig fer. Aquells tres dies es van acabar massa aviat. La felicitat que estava a punt de tastar amb els meus propis llavis va desapar\u00e8ixer, com si m’hagu\u00e9s despertat enmig d’un somni fascinantment bonic. Em vaig quedar amb una sensaci\u00f3 de decepci\u00f3 latent, amb la sensaci\u00f3 que havia estat a punt d’assolir alguna cosa eterna que havia desaparegut just quan estava a punt de fregar-la amb els meus dits. Em sentia insatisfeta, decebuda, incapa\u00e7 d’identificar exactament la ra\u00f3 del meu desconcert.<\/p>\n
Van passar uns mesos \u2014no puc dir exactament quants\u2014 i vam tornar a estar junts. Aquest cop, el volc\u00e0 que s’havia apagat tan sobtadament va tornar a la vida amb m\u00e9s for\u00e7a i m\u00e9s f\u00faria que mai. Aquest cop, no deixaria que ning\u00fa m’imped\u00eds assolir aquella estrella llunyana de la felicitat. No. L’assoliria.<\/p>\n
Quan ens vam veure, els nostres cossos van tremolar, com si estiguessin resentits per l’espera. Em va confessar que durant aquell temps havia estat amb una altra dona, no perqu\u00e8 l’estim\u00e9s, sin\u00f3 simplement per calmar la seva set. Es va disculpar. Em va dir que li importava, que m’estimava, que em necessitava\u2026 Per\u00f2 no ho podia suportar. Va ser com una bala. L’ira, la r\u00e0bia i l’orgull es van desfermar dins meu. L’odiava per haver-me impedit ser feli\u00e7 mai m\u00e9s. El meu egoisme em va omplir de tristesa. El meu orgull em va fer plorar, per\u00f2 no perqu\u00e8 l’hagu\u00e9s perdut, ni per gelosia, sin\u00f3 perqu\u00e8 havia vist truncades les meves esperances de felicitat eterna\u2026 Li vaig cridar. El vaig insultar. Li vaig escopir tota la meva r\u00e0bia acumulada a la cara. El vaig fer creure que tot havia estat una farsa, que per a mi no havia estat m\u00e9s que un joguet, que mai no li havia sentit cap amor\u2026Potser jo no ho havia sentit, per\u00f2 mai no podr\u00e9 saber-ho del cert.<\/p>\n
Els meus passos em van portar a un bar. All\u00e0 va acabar el meu dol\u00e7 passeig sense rumb. All\u00e0 em vaig trobar, un cop m\u00e9s, cara a cara amb la meva solitud. La meva \u00fanica companyia\u2026 perqu\u00e8 ara nom\u00e9s soc capa\u00e7 de compartir la meva vida amb els meus records. No s\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 des de fa temps s\u00f3n les \u00faniques coses que em fan feli\u00e7. Potser aquest \u00e9s el meu dest\u00ed: LA SOLEDAT.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El primer concurs literari que vaig guanyar als 16 anys<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":25931,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[144,142],"tags":[],"class_list":["post-26054","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moncontes","category-moncreativitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26054","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26054"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26054\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26066,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26054\/revisions\/26066"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25931"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26054"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26054"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26054"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}