\n
\n
El femen\u00ed en la cultura ta\u00edna<\/p>\n Toggle<\/span>
Introducci\u00f3<\/a>
1. Religi\u00f3<\/a><\/li>
2. Mitologia<\/a><\/li>
3. Societat<\/a><\/li>
4. Sexualitat<\/a><\/li>
5. Hist\u00f2ria: Anacaona<\/a><\/li>
6. Poesia i M\u00e0gia<\/a><\/li><\/ul><\/li>
Conclusi\u00f3<\/a><\/li>
Bibliografia<\/a><\/li><\/ul><\/nav><\/div>\n
<\/span>Introducci\u00f3<\/span><\/h2>\n
L’illa coneguda actualment com a Hispaniola tenia dos noms<\/strong> durant el per\u00edode ta\u00edno. Cap al 1556, Pedro M\u00e1rtir de Angler\u00eda va atribuir el nom de ‘Quizqueya<\/strong>‘ (o, si haguessin tingut una llengua escrita, potser ‘Kiskeya’) a aquesta illa; en ta\u00efno, aix\u00f2 significava ‘la cosa m\u00e9s gran, de la qual no n’hi ha cap m\u00e9s gran’, ‘grandea’, ‘l’univers’, ‘tot’, com el d\u00e9u grec Pan. Per la seva banda, el gran escriptor i historiador dominic\u00e0 Emilio Tejera, en la seva obra \u00abIndigenismos\u00bb, li atribueix el nom d’Hait\u00ed (o, en la seva grafia, potser Ayit\u00ed<\/strong>), que en ta\u00edno significa ‘altipl\u00e0’. \u00abIndigenismos\u00bb \u00e9s el diccionari m\u00e9s complet de la llengua ta\u00edna que existeix, amb 1.383 p\u00e0gines. Al meu parer, Kiskeya \u2014un nom femen\u00ed\u2014 va ser, efectivament, el nom original d’aquesta illa.\u00a0 Amb el temps, arran de les incursions d’altres pobles i, sobretot, despr\u00e9s de l’arribada dels espanyols, els ta\u00efnos van comen\u00e7ar a ‘fugir a les seves muntanyes’ \u2014les que van acollir l’\u00faltim gran rebel, Guarocuya\u2014 i el nom Ayit\u00ed va acabar prevaldre.<\/p>\n
Tejera defineix el terme ‘ta\u00edno’<\/strong> com \u00abun home de bon car\u00e0cter. B\u00e9 […] Avui dia, aquest terme s’utilitza per referir-se a la poblaci\u00f3 descendents dels arawaks de les Antilles i a la seva llengua. El professor F\u00e9lix P\u00e9rez S\u00e1nchez afirma que \u00ab\u00e9s un error etnol\u00f2gic anomenar els arawaks \u00abta\u00efnos\u00bb\u00bb. En realitat, cap autor antic no va aplicar aquest terme amb aquest significat, per\u00f2 avui dia el seu \u00fas \u00e9s tan est\u00e8s […] que s’ha consolidat malgrat ser un error evident\u00bb.<\/p>\n
La paraula ‘ta\u00edno’ tamb\u00e9 existeix en altres cultures ind\u00edgenes de les Am\u00e8riques. En guaran\u00ed, una de les lleng\u00fces de la regi\u00f3 amaz\u00f2nica i tamb\u00e9 part de la fam\u00edlia arawak, ‘taihin’ significa ‘gent d’una certa ra\u00e7a’ o ‘gent d’un cert llinatge’, mentre que en aymara, la llengua dels amerindis que vivien al voltant del llac Titicaca, significa ‘primer nascut’. ‘Ta\u00edno’, per tant, no era el nom del poble ind\u00edgena que habitava aquesta illa, sin\u00f3 una simple paraula en la seva llengua que significava ‘una bona persona’. No obstant aix\u00f2, \u00e9s la m\u00e0gia que neix de l’oblit dels detalls fets la que ens porta a anomenar-los \u00abta\u00efnos\u00bb, \u00e9s a dir, \u00abgent bona\u00bb. El Diccionari de la llengua espanyola defineix \u00ababorigen\u00bb com a \u00abnatiu de la terra on es viu. Dit dels habitants originaris d’un pa\u00eds, en oposici\u00f3 als que s’hi van establir m\u00e9s tard\u00bb. Els ta\u00efnos eren, per tant, els abor\u00edgens de l’illa d’Ayit\u00ed, posteriorment coneguda com a Hispaniola, que va ser dividida en dos pa\u00efsos.<\/p>\n
Fra Bartolom\u00e9 de las Casas, que va arribar a Ayit\u00ed el 1502, va escriure: \u00ab…s\u00f3n un poble tan amor\u00f3s i desinteressat, i tan apte per a tot, que asseguro a Vostres Alteses que crec que no hi ha gent millor al m\u00f3n, ni terra millor; estimen els seus ve\u00efns com a si mateixos i parlen de la manera m\u00e9s dol\u00e7a i amable del m\u00f3n, sempre amb un somriure\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>1. Religi\u00f3<\/strong><\/span><\/h3>\n
Les de\u00eftats de la religi\u00f3 primitiva a Ayit\u00ed (per \u00abreligi\u00f3\u00bb entenem \u00abel conjunt de creences o dogmes sobre el div\u00ed\u00bb) ens han arribat a trav\u00e9s del llegat del frare jer\u00f2nim catal\u00e0 Ram\u00f3n Pan\u00e9, que va arribar a Ayit\u00ed durant el segon viatge de Colom (1494) en el seu brillant tractat \u00abRelaci\u00f3n acerca de las antig\u00fcedades de los indios\u00bb (\u00abRelaci\u00f3 sobre les antiguitats dels indis\u00bb), que \u00e9s la primera compilaci\u00f3 etnogr\u00e0fica escrita al Nou M\u00f3n. Entre els estudis posteriors sobre aquest tema, cal destacar especialment els del gran ling\u00fcista estructuralista cub\u00e0 Jos\u00e9 Juan Arr\u00f3m, sobretot el seu \u00abMitolog\u00eda y Artes Prehisp\u00e1nicas de las Antillas\u00bb (\u00abMitologia i arts prehisp\u00e0niques de les Antilles\u00bb) (1975).<\/p>\n
Pan\u00e9 assenyala en el seu pr\u00f2leg que el d\u00e9u suprem es diu \u00abYucahu Bagu\u00e1 Ma\u00f3rocoti<\/strong>\u00bb. Diu d’ell que \u00abcreuen que \u00e9s al cel i \u00e9s immortal, i que ning\u00fa no el pot veure, i que t\u00e9 una mare, per\u00f2 no principi\u00bb. D’una banda, hi ha Yocah\u00fa, que \u00e9s l’Esperit de la mandioca. D’altra banda, Bagu\u00e1 \u2014el nom que els ta\u00efnos van donar al mar Carib\u2014 \u00e9s l’Esperit del Mar. L’aspecte m\u00e9s intrigant \u00e9s que els ta\u00efnos no es van quedar aqu\u00ed; m\u00e9s aviat, en definir la seva de\u00eftat principal, la seva cosmogonia va anar m\u00e9s enll\u00e0 de la dels occidentals o la dels xinesos en introduir un mat\u00eds final en el seu concepte del Gran Esperit. Aquesta matisaci\u00f3 s’aconsegueix mitjan\u00e7ant l’addici\u00f3 del terme \u00abMa\u00f3rocoti\u00bb, que prov\u00e9 de \u00abma\u00bb, que significa \u00absense\u00bb, i \u00ab\u00f3rocoti\u00bb, que significa \u00abavi\u00bb, segons la traducci\u00f3 d’Arrom; aix\u00f2 significa literalment \u00absense avis\u00bb, \u00e9s a dir, la for\u00e7a de la matrilinealitat. Aix\u00ed, els ta\u00ednos incorporen en el Gran Esperit immanent \u2014la de\u00eftat suprema present en la cosmogonia de totes les cultures ind\u00edgenes americanes\u2014 un reconeixement expl\u00edcit, en el seu mateix nom, del seu principi femen\u00ed primordial en lloc del mascul\u00ed, que es va perdent gradualment amb el pas del temps.<\/p>\n
La mare de Yocah\u00fa era Atabey<\/strong>. Pan\u00e9 afirma que \u00abla seva mare [de Yocah\u00fa Bagu\u00e1 Ma\u00f3rocoti] es diu Atabey, Yermao, Guacar, Apito i Zuimaco, que s\u00f3n cinc noms\u00bb. Com assenyala el professor porto-riqueny Jalil Sued-Badillo, \u00abla mare del d\u00e9u principal […] t\u00e9 cinc noms; el fill nom\u00e9s en t\u00e9 tres\u00bb. En la societat ta\u00edna, segons aquest professor, el nombre de noms adquirits al llarg de la vida reflectia mecanismes importants de diferenciaci\u00f3 social. Per tant, es pot inferir que per als ta\u00ednos, la Deessa Mare era m\u00e9s poderosa que el seu fill. Aquests noms, segons les diverses traduccions, farien d’aquesta Deessa la Deessa de les Aig\u00fces, Ella que \u00e9s a l’Origen, la Teixidora, la nostra Lluna (For\u00e7a de les Marees) i La Benevolent. \u00c9s, per tant, la Deessa que vetlla pel naixement, l’aigua, la lluna, les marees, la nostra menstruaci\u00f3 i les teixidores. En la cultura i el llenguatge ioruba dels esclaus africans que van arribar a aquesta illa al segle XVI, aquesta de\u00eftat seria l’equivalent de Yemay\u00e1.<\/p>\n
Mentre que Yocah\u00fa, des d’una perspectiva arqueol\u00f2gica, s’associa principalment amb els trigonolits, Atabey apareix en una gran varietat de representacions vinculades a una multitud de funcions: rituals generals com ara cem\u00edes de pedra per a altars, duhos o cinturons; rituals vinculats al ritu espec\u00edfic de la cohoba com ara esp\u00e0tules per a vomitar o inhaladors; objectes ornamentals com collarets, amulets i segells per a la pintura corporal; i objectes relacionats amb la fertilitat com trigonolits, fal\u00b7lusos o pedres per al part. A m\u00e9s, Atabey s’associa amb nombrosos animals, entre els quals la granota, la serp, l’inriri, la iguana i la \u00f2liba, tots ells associats amb la fertilitat, la vida o el cicle de vida-mort-vida. La imatge seg\u00fcent mostra diverses representacions d’Atabey fotografiades a Miami de la col\u00b7lecci\u00f3 particular d’Alfred Carrada.<\/p>\n
$\"\"$ <\/p>\n
<\/p>\n
Guabancex<\/strong> \u00e9s la Dama dels Vents. Pan\u00e9 dedica el cap\u00edtol XXIII a Guabancex. La descriu com un cem\u00ed femella que, quan \u00abs’enfada, remou el vent i l’aigua, fa esfondrar cases i arrenca arbres de soca\u00bb. Arrom assenyala que \u00ab\u00e9s ben sabut que cap al final de l’estiu i el principi de la tardor es formen huracans \u2014que avui, a causa d’una estranya misog\u00ednia, s’han arribat a identificar amb noms de dona [\u2026] I els ta\u00ednos, per una curiosa coincid\u00e8ncia, tamb\u00e9 els identificaven com l’obra d’una deessa femenina enfadada a qui anomenaven Guabancex\u00bb.<\/p>\n
Aquestes serien, al meu parer, les tres forces principals de la trilogia ta\u00edna.<\/p>\n
L’hinduisme, la religi\u00f3 de la civilitzaci\u00f3 v\u00e8dica que s’establ\u00ed a la vall de l’\u00cdndic cap al 1.200 aC \u2013curiosament, la mateixa data que suggereix el descobriment arqueol\u00f2gic del 2005 a Bayah\u00edbe per a les civilitzacions que es van assentar a Ayit\u00ed\u2013, tamb\u00e9 tenia una trilogia de forces al cim del sagrat: Brahma, Visnu i Xiva, que encarna tres forces: creaci\u00f3, preservaci\u00f3 i destrucci\u00f3. Aqu\u00ed podr\u00edem tra\u00e7ar un breu paral\u00b7lelisme. La for\u00e7a creativa seria la femenina (Brahma, Atabey), la for\u00e7a preservadora seria la masculina (Vishnu, Yocah\u00fa) i la for\u00e7a de la destrucci\u00f3 seria tasca de l’energia neutra (Shiva, Guabancex) . Aquesta tercera for\u00e7a podria ser la que s’hi hauria de situar els homes gais i les lesbianes; \u00e9s a dir, seria una subfor\u00e7a sota la protecci\u00f3 del femen\u00ed, nascuda amb la tasca de canviar paradigmes preexistents obsolets.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2. Mitologia<\/strong><\/span><\/h3>\n
La mitologia ta\u00edna (per \u00abmitologia\u00bb entenem \u00abuna narraci\u00f3 meravellosa situada fora del temps hist\u00f2ric i protagonitzada per personatges de naturalesa divina o heroica\u00bb) \u00e9s molt rica. Pel que fa al femen\u00ed, cal destacar, d’una banda, el mite de la creaci\u00f3 de la dona i, de l’altra, el mite de la ciguapa.<\/p>\n
El mite de la creaci\u00f3 de la dona<\/strong> es podria reconstruir a partir dels cap\u00edtols II, VII i VIII de *Pan\u00e9* i de les interpretacions de l’erudit porto-riqueny Ricardo Alegr\u00eda, de la manera seg\u00fcent:<\/p>\n
Hi havia una vegada un gran ta\u00edno anomenat Guahayona, que estava disgustat perqu\u00e8 un home que havia enviat a recollir l’herba anomenada ‘digo’ no havia tornat. Aleshores, Guahayona va decidir marxar de la cova de Cacibajagua i va dir a les dones: \u00abDeixeu els vostres marits i fills i marxem a altres terres\u00bb. Les dones el van seguir; totes van marxar d’Ayit\u00ed i, despr\u00e9s d’un llarg viatge, van arribar a l’illa de Martinin\u00f3, on ell va deixar totes les dones.<\/em><\/p>\n
Els homes d’Ayit\u00ed volien esposes i van pregar als cels per aconseguir-les. Un dia, mentre es rentaven, van veure una mena de criatura que caia d’uns arbres, lliscant per les branques; aquestes criatures no eren ni mascles ni femelles. Els homes van anar a agafar-les, per\u00f2 van fugir com si fossin anguiles. Van cridar quatre ‘caracaracoles’, gent que patia una malaltia que els feia la pell molt aspra. Els caracaracoles els van capturar. Un cop els van tenir capturats, van celebrar un consell per discutir com podrien convertir-los en dones, ja que no tenien sexe ni mascul\u00ed ni femen\u00ed.<\/em><\/p>\n
Van buscar un ocell anomenat Inriri, que forada els arbres. Aleshores van agafar aquelles dones que no tenien sexe ni mascul\u00ed ni femen\u00ed, els van lligar les mans i els peus, van portar l’ocell esmentat i el van lligar als seus cossos. I aquest ocell, creient que eren troncs, va comen\u00e7ar la seva feina habitual, picant i foradant on normalment es troben els genitals d’una dona. I d’aquesta manera, diuen els indis, van passar a tenir dones.<\/em><\/p>\n
Pel que fa a aquest mite, es podria aventurar que la hist\u00f2ria de Martinin\u00f3 \u00e9s sens dubte un relat ver\u00eddic que explica per qu\u00e8 en aquella illa \u2014que es creu que \u00e9s la Martinica actual\u2014 hi vivien dones guerreres autosuficients, potser lesbianes, que nom\u00e9s acceptaven homes per concebre, i si els fills nascuts eren nens, aquests eren portats fora de l’illa i retornats als seus pares. Aix\u00f2 es podria vincular al mite grec de les amazones i a Safo, la gran poetessa de l’illa de Lesbos, que va viure al segle VII aC, a qui S\u00f2crates anomenava \u00abla bella\u00bb, que es va casar, va tenir una filla i va fundar una germandat de dones per buscar l’amor a trav\u00e9s del refinament. Safo, i per extensi\u00f3 la seva germandat, \u00e9s a l’origen del terme \u00ablesbiana\u00bb, un paral\u00b7lelisme proper amb les dones de Martinin\u00f3.<\/p>\n
Pel que fa a la ciguapa<\/strong>, va ser Javier Angulo Guridi qui va escriure per primer cop un relat curt sobre aquesta figura m\u00edtica l’any 1866. Manuel Mora va investigar aquest mite amb una veritable devoci\u00f3, i el seu article sobre \u00abIndias, Vien Vienes i Ciguapas: ‘Not\u00edcies sobre tres tradicions dominicanes’, publicat a la revista EME-EME el 1974, i la seva novel\u00b7la ‘Goeiza’, guanyadora del Premi Siboney de 1979. El 2005, l’arque\u00f2leg Gabriel Atiles va publicar en l\u00ednia: ‘G\u00e8nesi d’un mite. La Ciguapa, 139 anys despr\u00e9s de la seva primera documentaci\u00f3 escrita. Una an\u00e0lisi de la percepci\u00f3 i la transformaci\u00f3 del mite’. Atiles va afirmar que \u00abla veritat \u00e9s que la Ciguapa \u00e9s una llegenda que es troba a gaireb\u00e9 tot el pa\u00eds\u00bb; tot i que \u00abno hi ha res en la tradici\u00f3 de l’art rupestre que ens parli de la Ciguapa\u00bb.<\/p>\n
El mite es podria relatar de la manera seg\u00fcent:<\/p>\n
Els ancians diuen que hi ha dones boniques, anomenades ciguapes, de baixa estatura, amb la pell fosca i ulls negres en forma d’almendra; amb cabells suaus, llustrosos i tan llargs que s\u00f3n la seva \u00fanica vestimenta; amb cames llargues i primes; i amb els peus girats cap enrere. Fins i tot se’n diu que algunes estan meravellosament emplomades.<\/em><\/p>\n
Es diu que les ciguapes s\u00f3n dones salvatges que posseeixen poders m\u00e0gics, per\u00f2 malgrat aix\u00f2 s\u00f3n completament inofensives i extremadament t\u00edmides, fins al punt que la gent les espanta. Es diu que les ciguapes habiten a les muntanyes, normalment en coves de muntanya, tot i que tamb\u00e9 es poden trobar a les basses dels rius durant les nits de lluna nova.<\/em><\/p>\n
Es diu que les ciguapes tenen el cor d’una ca\u00e7adora i que surten de les serres a la nit a la recerca de greix i carn crua o d’un viatger nocturn a qui encisar, estimar i despr\u00e9s matar. Si alg\u00fa li mir\u00e9s als ulls, ella llan\u00e7aria un encanteri amb el seu poder, i si un home respongu\u00e9s a la seva can\u00e7\u00f3, es perdria per sempre. Trobar-se amb una ciguapa podria significar ser estimat d’una manera incomparable, per\u00f2 tamb\u00e9 podria significar ser arrencat del m\u00f3n familiar per entrar, per sempre, en el m\u00f3n fosc i nocturn de les ciguapes.<\/em><\/p>\n
Les ciguapes nom\u00e9s es podien capturar amb un gos negre i blanc, amb potes de cinc dits, en nits de lluna plena.<\/em><\/p>\n
Personalment, crec que, tot i que la col\u00b7lecci\u00f3 de Pan\u00e9 no esmenta espec\u00edficament les ciguapes amb aquest nom, ben b\u00e9 podria estar al\u00b7ludint-hi al pr\u00f2leg quan diu: \u00abI creuen que els morts els apareixen als camins quan alg\u00fa viatja sol; perqu\u00e8 quan viatgen junts, no els apareixen.\u00bb Fins i tot aleshores, aquella superstici\u00f3 \u2014aquella por de passar la nit sol i de l’ desconegut\u2014 ja existia\u2026 i amb el temps, aquella pres\u00e8ncia amagada va adoptar la forma d’una dona m\u00e0gica\u2026 \u00c9s clar! El m\u00e0gic sempre ha estat femen\u00ed.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>3. Societat<\/strong><\/span><\/h3>\n
La societat ta\u00edna era una societat de classes, molt semblant a la societat hind\u00fa, a la qual els cacics o caciques\/caciqueses<\/em> eren els qui la dominaven; a continuaci\u00f3 venien els nitainos<\/em>; despr\u00e9s la massa del poble, que es podria anomenar ta\u00ednos<\/em>; i, finalment, els nabor\u00edas<\/em>, que servien la resta.<\/p>\n
Crec que el concepte de classe social entre els ta\u00ednos no es basava \u00fanicament en la riquesa material o les possessions. A partir del poc que es va registrar realment sobre ells en aquella \u00e8poca, es pot deduir que la for\u00e7a i l’evoluci\u00f3 espiritual eren criteris importants per a la selecci\u00f3 natural dels seus l\u00edders i per a la estratificaci\u00f3 de les seves classes socials.<\/p>\n
Seguint els m\u00e0xims atribu\u00efts a l’antic fil\u00f2sof grec-egipci Hermes Trismegisto al Kybalion \u2014i, concretament, el \u00abprincipi de correspond\u00e8ncia\u00bb, que estableix que \u00abcom a dalt, aix\u00ed a baix; com a baix, aix\u00ed a dalt\u00bb\u2014, es pot afirmar que, de la mateixa manera que les deesses d’Ayit\u00ed eren predominantment femenines, tamb\u00e9 la societat tenia un car\u00e0cter matrilineal.<\/p>\n
El Dr. Marcio Veloz Maggiolo, en el seu *Arqueologia prehist\u00f2rica de Santo Domingo*, afirma que \u00abel matrimoni monog\u00e0mic i la successi\u00f3 matrilineal<\/strong> predominaven en la societat ta\u00edna\u00bb. Tamb\u00e9 afirma que \u00ables dones assumien la major part de la feina\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>4. Sexualitat<\/strong><\/span><\/h3>\n
Jalil Sued afirma que: \u00abFra Bartolom\u00e9 de las Casas va dedicar tres cap\u00edtols de la seva \u00abApolog\u00e9tica Historia\u00bb a demostrar la ‘superioritat’ dels costums sexuals ind\u00edgenes sobre els de molts pobles d’altres parts del m\u00f3n\u00bb.<\/p>\n
Les dones ta\u00ednes tenien acc\u00e9s lliure al sacerdoci, a c\u00e0rrecs de lideratge en la societat i a una sexualitat lliure. La cultura espanyola que va acabar dominant, modelada per la ideologia cat\u00f2lica, s’havia anat tancant progressivament a aquestes pr\u00e0ctiques.<\/p>\n
Per aquell temps, l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica ja havia donat tres cops mortals al femen\u00ed m\u00e0gic. En primer lloc, excloent les dones del sacerdoci i relegant-les a la condici\u00f3 de serventes de l’Esgl\u00e9sia (al segle III, quan els gn\u00f2stics \u2014un grup cristi\u00e0 que acceptava tant homes com dones al sacerdoci\u2014 van ser declarats hereges). En segon lloc, en eliminar la reencarnaci\u00f3 o metempsicosi del corpus doctrinal de l’Esgl\u00e9sia, fet que va tenir lloc l’any 553 durant el Segon Concili de Constantinopla. Com que la reencarnaci\u00f3 era una explicaci\u00f3 \u00abm\u00e0gica\u00bb, que transcendia el que la ment patriarcal i lineal podia comprendre, i per tant es considerava perillosa perqu\u00e8 escapava al control mascul\u00ed, va ser suprimida. Tampoc no hem d’oblidar el fet que sempre s’\u00e9s fill d’una dona. En tercer lloc, prohibint definitivament el matrimoni dels sacerdots durant els primers i segons Concilis de Lliura, l’any 1123 i el 1139. En decretar la separaci\u00f3 absoluta entre el sexe i el sagrat i demonitzar la sexualitat, Occident va castrar la capacitat de fluir i jugar amb el sexe, creant, fomentant i estenent aix\u00ed moltes situacions at\u00edpiques i poc saludables.<\/p>\n
En comparar aquesta demonitzaci\u00f3 de la sexualitat i la seva separaci\u00f3 del sagrat amb la concepci\u00f3 ta\u00efno, es pot entendre millor l’abisme que els separa. Aquestes dues percepcions tan diferents del femen\u00ed \u2014la sexualitat i el m\u00e0gic\u2014 entre la cultura que predominava a Ayit\u00ed i la que va arribar de fora van formar el fonament que va convertir el seu enfrontament en un tr\u00e0gic xoc de civilitzacions.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>5. Hist\u00f2ria: Anacaona<\/strong><\/span><\/h3>\n
Malauradament, no hi ha cap recerca hist\u00f2rica rigorosa sobre la figura d’Anacaona (o, si n’hi ha, jo no en tinc const\u00e0ncia). El gran historiador dominic\u00e0 Demorizi ni tan sols inclou el nom d’Anacaona en cap dels seus \u00edndexs. I, tanmateix, a la mort del seu germ\u00e0, Anacaona va esdevenir la cacica de Jaragua, el cacicatge m\u00e9s estructurat pol\u00edticament de tot Ayit\u00ed. De la mateixa manera, hi ha qui creu que, a la mort del seu marit Caonab\u00f3, Anacaona va esdevenir la cap de Maguana. Al sud, hi havia una altra gran cap femenina, Higuanam\u00e1. Juntes, totes dues tenien el sud de l’illa sota el seu control.<\/p>\n
La figura d’Anacaona es retrata en novel\u00b7les hist\u00f2riques com \u00abEnriquillo\u00bb (1882), de Manuel de Jes\u00fas Galv\u00e1n, i \u00abAnacaona: Reina del Nou M\u00f3n\u00bb (2003), que l’advocat Fernando Hern\u00e1ndez D\u00edaz va escriure per homenatjar-la en el cinqu\u00e8 centenari d’aquell assassinat.<\/p>\n
Fernando Hern\u00e1ndez explica com Anacaona va lluitar a la Batalla de J\u00e1nico i va ser fonamental per a la llibertat dels altres cacics; va participar en la Batalla de Guaco; i va ser l’\u00fanica entre els cacics \u2014a part de Guacanagarix, que des del principi es va posar del costat dels descobridors<\/em>\u2014 que va defensar el di\u00e0leg amb els nouvinguts fins al final.<\/p>\n
No nom\u00e9s no se li ha dedicat cap estudi hist\u00f2ric profund i rigor\u00f3s, sin\u00f3 que ni tan sols apareix a la majoria d’enciclop\u00e8dies. \u00c9s trist veure que no hi estigui inclosa, mentre que el seu nebot, Guarocuya, s\u00ed que hi apareix \u2014encara que sota el seu nom cristi\u00e0, Enriquillo. Potser aix\u00f2 tamb\u00e9 hi ha jugat un paper: Anacaona mai no es va convertir al cristianisme: era la Gran Reina i Gran Sacerdotessa, que duia a terme els seus rituals m\u00e0gic-religiosos en una cova en un indret proper a l’actual L\u00e9ogane, a Hait\u00ed, a dues hores i mitja a l’oest de Port-au-Prince. Anacaona era una caciquessa que posse\u00efa prou dignitat per no agenollar-se espiritualment davant dels conqueridors.<\/p>\n
Al meu parer, Anacaona tenia moltes similituds amb Isabel I de Cast\u00e0lia. Totes dues eren dones que sabien combinar la saviesa femenina amb la determinaci\u00f3 de l’acci\u00f3 masculina; totes dues eren dones que havien integrat tot el que es podia integrar en el seu \u00e9sser i eren completes i s\u00e0vies.<\/p>\n
Anacaona va ser executada per Ovando el 1503, contra el desig d’Isabel I de Cast\u00e0lia. Si Anacaona i Isabel, aquestes dues grans dones, haguessin pogut con\u00e8ixer-se en persona i unir la for\u00e7a de la seva saviesa femenina, potser el resultat del descobriment hauria seguit un cam\u00ed diferent.<\/p>\n
El mateix any que Ovando va executar Anacaona, el 1503, els germans Trejo van portar la imatge de la Verge d’Altagracia a Hig\u00fcey des del petit poble de Garrovillas, a Extremadura (Espanya), la mateixa regi\u00f3 d’on provenia Ovando. Aix\u00ed es va completar un cercle m\u00e0gic.<\/p>\n
Aqu\u00ed m’atreveixo a plantejar una hip\u00f2tesi: que l’esperit del femen\u00ed suprem, que Anacaona va encarnar en aquesta illa abans de l’arribada dels espanyols, va continuar habitant en el cor de la Verge de l’Altagracia \u2014aquella Verge, patrona d’aquest pa\u00eds, que a partir del 1503 va assumir el paper a Ayit\u00ed, modelada segons els c\u00e0nons de la cultura dels conqueridors, per\u00f2 mantenint-se com a defensora de la for\u00e7a femenina, del m\u00e0gic i del miracul\u00f3s. A l’altra meitat de l’illa, en el que ara \u00e9s Hait\u00ed, nom\u00e9s sobreviu una imatge ind\u00edgena en els seus ritus vud\u00fas: Anacaona.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>6. Poesia i M\u00e0gia<\/strong><\/span><\/h3>\n
Els ta\u00ednos, com a poble sensible i de bon cor, estimaven la poesia<\/strong>. Hern\u00e1ndez P\u00e9rez de Oliva, a la seva \u00abHist\u00f2ria del descobriment de les \u00cdndies\u00bb (1528), afirma que: \u00abAquestes f\u00e1bules, per manca d’escriptura, eren enregistrades per aquell poble en versos mesurats… Els sacerdots les coneixien i les ensenyaven als fills dels reis perqu\u00e8 les poguessin cantar en els festivals, i perqu\u00e8 els altres les poguessin sentir d’ells’.<\/p>\n
El seu parlar, \u00absempre dol\u00e7 de rialles\u00bb \u2014com el vaig definir al principi, manllevant paraules de Las Casas\u2014 s’adapta molt b\u00e9 a la poesia, ja que la recitaci\u00f3 requereix una gran alegria; i com vaig escriure en un cert poema titulat \u00abFlueix amb el poder de l’amor\u00bb:<\/p>\n
\u00abUna fe que en aquesta illa
\n\u00e9s can\u00e7\u00f3, dansa i rialla,
\nperqu\u00e8 aqu\u00ed fins i tot les penes
\nes porten amb alegria\u00bb.<\/p>\n
Sembla que Anacaona tamb\u00e9 va ser una gran poetessa<\/strong>. El bar\u00f3 Emile Nau, a \u00abHistoire des Caciques de Ha\u00efti\u00bb (Par\u00eds, 1894), la descriu com \u00abuna reina graciosa i il\u00b7lustre poetesssa\u00bb. Aquesta citaci\u00f3 prov\u00e9 de la novel\u00b7la de Fernando Hern\u00e1ndez D\u00edaz.<\/p>\n
Acabar\u00e9 amb un poema que la meva imaginaci\u00f3 atribueix a Anacaona i que ella adre\u00e7aria a la meva reina Isabel (he buscat arreu qualsevol rastre d’un poema escrit per Anacaona, per\u00f2 malauradament no he trobat res). Tres paraules apareixen al Diccionari de Termes Ind\u00edgenes, mentre que dues m\u00e9s formen part de la imatgeria del crisol (aurijuna, que significa ‘estranger’; i guaitiao, que significa ‘\u00e0nimes bessones que santifiquen el seu vincle unint les seves sangs\u2026’):<\/p>\n
Aurijuna Isabel Estrangera Isabel
\nIsabel Aurijuna Estrangera Isabel
\nGuaitiao Isabel Germana IsabelIsabel Guaitiao Germana Isabel
\nAtabey Bagua Deessa de la Terra i el Mar
\nBagua Atabey Deessa del Mar i la Terra
\nAtabey Ma\u00f3rocoti Deessa matrilineal
\nMa\u00f3rocoti Atabey Matrilineal, la meva deessa.<\/p>\n
<\/span>Conclusi\u00f3<\/strong><\/span><\/h2>\n
La cultura ta\u00edna estava impregnada de la feminitat des de molts punts de vista, tal com s’ha intentat descriure en les l\u00ednies anteriors.<\/p>\n
Seria meravell\u00f3s que les dones dominicanes prenguessin consci\u00e8ncia de com n’\u00e9s de especial la feminitat que els corre per les venes i que, mica en mica, ocupessin llocs en la societat i la pol\u00edtica a l’altura del seu gran valor.<\/p>\n
De moment, les dones s\u00f3n les principals remetedores de divises en aquest pa\u00eds, segons estudis d’INSTRAW, l’Institut de les Nacions Unides per a la Recerca i la Formaci\u00f3 per a l’Avan\u00e7 de la Dona, l’\u00fanic institut de l’ONU amb seu a la Rep\u00fablica Dominicana.<\/p>\n
Necessitem l’esperit d’Anacaona o d’Altagracia per empoderar gradualment altres dones en totes les altres esferes.<\/p>\n
$\"\"$ \u00a0 $\"\"$ $\"\"$ $\"\"$ <\/p>\n
Objectes de la col\u00b7lecci\u00f3 particular d’Alfred Carrada: penjolls frontals; duho o seient cerimonial de fusta; cintur\u00f3 de pedra.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>Bibliografia<\/strong><\/span><\/h2>\n
ALEGRIA, Ricardo E., \u00abNotes on the mythology of the Ta\u00edno people of the Greater Antilles and their South American origins\u00bb, Centre for Advanced Studies of Puerto Rico and the Caribbean, Museum of the Dominican Man, 1978.<\/p>\n
ARROM, Jos\u00e9 Juan i GARCIA AR\u00c9VALO, Manuel A., \u00abEl ratpenat i la mussola en la cultura ta\u00efno\u00bb, Ediciones Fundaci\u00f3n Garc\u00eda Ar\u00e9valo, 1988.<\/p>\n
ARROM, Jos\u00e9 Juan, \u00abFra Ramon Pan\u00e9. Relaci\u00f3 de les antiguitats dels indis. El primer tractat escrit a les Am\u00e8riques. Nova edici\u00f3 amb notes, mapa i ap\u00e8ndixs\u00bb, Siglo XXI Editores, 1974.<\/p>\n
ARROM, Jos\u00e9 Juan, \u00abMitologia i arts precolombines de les Antilles\u00bb, Siglo XXI Editores, 1975.<\/p>\n
CARRADA, Alfred, \u00abSome notes, remarks, observations, words and names on the language and culture of the Island-Arawaks commonly known as Tainos\u00bb, en l\u00ednia, agost de 2003.<\/p>\n
GARCIA AR\u00c9VALO, Manuel Antonio, \u00abAltos de Chav\u00f3n Regional Archaeological Museum\u00bb, Altos de Chav\u00f3n Regional Archaeological Museum Press, 1982.<\/p>\n
GALV\u00c1N, Manuel de Jes\u00fas, \u00abEnriquillo\u00bb, Ediciones de Cultura Hisp\u00e1nica, AECI, 1996.<\/p>\n
HERN\u00c1NDEZ D\u00cdAZ, Fernando, \u00abAnacaona. La reina del Nou M\u00f3n\u00bb, Editora Corripio, 2003.<\/p>\n
HERN\u00c1NDEZ SOTO, Carlos, \u00abThus Spoke Grandfather Bayamanaco: Tales and Beliefs of the Ta\u00ednos\u00bb, Burhen Publishers, 1985.<\/p>\n
OLSEN, Fred, *On the Trail of the Arawaks*, University of Oklahoma Press, 1974 [publicat originalment el 1891].<\/p>\n
ORIOL, Mich\u00e8le, \u00abHistory and Civic Education\u00bb, Foundation for Iconographic and Documentary Research, Port-au-Prince, 2001.<\/p>\n
OVIEDO-LAS CASAS, *Selected Chronicles*, Library of Dominican Classics, vol. IV, Corripio Foundation Publications, 1988.<\/p>\n
PAGAN PERDOMO, Dato, \u00abNou pictogrames a l’illa de Santo Domingo. Les coves de Borb\u00f3n\u00bb, Museu del Poble Dominic\u00e0, 1978.
\nPANE, Fra Ramon, \u00abRelaci\u00f3 de les antiguitats dels indis\u00bb, Col\u00b7lecci\u00f3 ‘Antolog\u00eda de Nuestra Voz’ n\u00fam. 42, Casa Weber, 3a ed., 2000.<\/p>\n
P\u00c9REZ DE OLIVA, Hern\u00e1n, \u00abHist\u00f2ria del descobriment de les \u00cdndies. Estudi, edici\u00f3 i notes de Jos\u00e9 Juan Arrom\u00bb, Imprenta Patri\u00f3tica del Instituto Caro y Cuervo, Bogot\u00e0, 1965.<\/p>\n
POLANCO BRITO, Hugo, \u00abFra Ramon Pan\u00e8, primer mestre, catequista i antrop\u00f2leg del Nou M\u00f3n\u00bb, Museu de l’Home Dominic\u00e0, 1974.<\/p>\n
PRIEGO, Joaqu\u00edn, \u00abCultura ta\u00edna\u00bb, Santo Domingo, 2a edici\u00f3, 1971.<\/p>\n
RODR\u00cdGUEZ DEMORIZI, E., \u00abRelacions hist\u00f2riques de Santo Domingo\u00bb, Arxiu General de la Naci\u00f3, Editorial Montalvo, Ciutat Trujillo, vol. I, 1942.<\/p>\n
RODR\u00cdGUEZ DEMORIZI, E., \u00abRelacions hist\u00f2riques de Santo Domingo\u00bb, Arxiu General de la Naci\u00f3, Editorial Montalvo, Ciudad Trujillo, vol. II, 1945.<\/p>\n
RODR\u00cdGUEZ DEMORIZI, E., \u00abRelats hist\u00f2rics de Santo Domingo\u00bb, Arxius Nacionals, Editorial Montalvo, Ciudad Trujillo, vol. III, 1957.<\/p>\n
ROUSSE, Irving, \u00abEls ta\u00efnos: ascens i declivi del poble que va acollir Colom\u00bb, Universitat de Yale, 1992.<\/p>\n
SUED-BADILLO, Jalil, \u00abLa dona ind\u00edgena i la seva societat\u00bb, El Gazir Publishers (Puerto Rico), 1975.
\nTAVARES, Juan Tom\u00e1s, \u00abEls indis de Quisqueya\u00bb, Santo Domingo Publishers Ltd, 1976.<\/p>\n
TEJERA, Emilio, \u00abIndigenismes\u00bb, Sociedad de Bibli\u00f3filos, Editora de Santo Domingo, 1977.
\nUGARTE, Mar\u00eda, \u00abAdvises archaeologists in the Antilles to acquire knowledge of the Ta\u00edno language\u00bb, El Caribe, 1 de mar\u00e7 de 1980, p. 12.<\/p>\n
UGARTE, Mar\u00eda, \u00abLa cultura ta\u00efno va influir en la cultura contempor\u00e0nia molt m\u00e9s del que es sospita\u00bb, *El Caribe*.
\nVEGA, Bernardo, \u00abArt ta\u00efno\u00bb, Museu de l’Home Dominic\u00e0.<\/p>\n
VEGA, Bernardo, \u00abSaints, Shamans and Zem\u00edes\u00bb, Dominican Cultural Foundation, 1987.<\/p>\n
VELOZ MAGGIOLO, Marcio, \u00abPrehistoric Archaeology of Santo Domingo\u00bb, McGraw-Hill Far Eastern Publishers Ltd \u2013 Singapur, 1972.<\/p>\n
VELOZ MAGGIOLO, Marcio i CABA FUENTES, Angel (editors), \u00abActes del Primer Seminari d’Arqueologia del Carib\u00bb \u2013celebrat del 15 al 22 d’agost de 1995 a Altos de Chav\u00f3n\u2013, Museu Arqueol\u00f2gic Regional d’Altos de Chav\u00f3n, 1996.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una confer\u00e8ncia que pret\u00e9n destacar la import\u00e0ncia del femen\u00ed en la cultura ta\u00edna<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":26148,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[142,145],"tags":[],"class_list":["post-26351","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moncreativitat","category-monhomenatges"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26351","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26351"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26351\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26357,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26351\/revisions\/26357"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26148"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26351"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26351"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26351"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}