{"id":26658,"date":"2010-04-27T18:46:19","date_gmt":"2010-04-27T16:46:19","guid":{"rendered":"https:\/\/mongonzalez.es\/?p=26658"},"modified":"2026-08-27T19:16:26","modified_gmt":"2026-08-27T17:16:26","slug":"miguel-hernandez-vida-i-obra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/miguel-hernandez-vida-i-obra\/","title":{"rendered":"Miguel Hern\u00e1ndez: Vida I Obra"},"content":{"rendered":"

Amb motiu del Dia Internacional del Llibre, el Centre Social de Majors (CSM) de Londres<\/a> em va convidar tamb\u00e9 en 2010 a donar-los una confer\u00e8ncia. Aquest 27 d’abril de 2010 els vaig parlar sobre el gran poeta espanyol Miguel Hern\u00e1ndez, coincidint amb el centenari del seu naixement.<\/p>\n

A continuaci\u00f3, reprodueixo el text de la meva confer\u00e8ncia, que tamb\u00e9 pots descarregar aqu\u00ed en pdf<\/a> en castell\u00e0.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la meva confer\u00e8ncia, el Grup de Llengua i Cultura em va dirigir una entranyable carta<\/a> que pujo aqu\u00ed.<\/p>\n

<\/p>\n\n

\nMIGUEL HERN\u00c1NDEZ: VIDA I OBRA<\/h1>\n
\n
\n
Miguel Hern\u00e1ndez: Vida I Obra<\/p>\n Toggle<\/span>
1. INTRODUCCI\u00d3<\/a><\/li>
2. DESENVOLUPAMENT<\/a>
2.1. VIDA I OBRA DE MIGUEL HERN\u00c1NDEZ<\/a>
I cicle: Inf\u00e0ncia i enlluernament (1910-1925)<\/a><\/li>
II cicle: Adolesc\u00e8ncia i primers versos (1925-1931)<\/a><\/li>
III cicle: Primer viatge a Madrid i publicaci\u00f3 de Perit en llunes (1931-1933)<\/a><\/li>
IV cicle: Segon viatge a Madrid i \u201cEl Raig que no Cessa\u201d (1934-36)<\/a><\/li>
V cicle: El poeta en la Guerra Civil (1936-1939)<\/a><\/li>
VI cicle: Persecuci\u00f3, presons i mort (1939-1942)<\/a><\/li><\/ul><\/li>
2.2. EL SEU LLEGAT DESPR\u00c9S DE LA SEVA MORT I EN L’ACTUALITAT<\/a><\/li><\/ul><\/li>
3. CONCLUSI\u00d3<\/a><\/li><\/ul><\/nav><\/div>\n
<\/span>1. INTRODUCCI\u00d3<\/span><\/h2>\n
Miguel Hern\u00e1ndez Gilabert (Oriola, 30 d’octubre de 1910 \u2013 Alacant, 28 de mar\u00e7 de 1942) va ser un poeta i dramaturg d’especial rellev\u00e0ncia en la literatura espanyola del segle XX.<\/p>\n
Encara que tradicionalment se li ha enquadrat en la generaci\u00f3 del 36, Miguel Hern\u00e1ndez va mantenir una major proximitat amb la generaci\u00f3 anterior fins al punt de ser considerat per D\u00e1maso Alonso com a \u00abgenial ep\u00edgon de la generaci\u00f3 del 27\u00bb.<\/p>\n
\u201cPocs poetes tan generosos i lluminosos com el muchach\u00f3n d’Oriola l’est\u00e0tua del qual s’aixecar\u00e0 algun dia entre les flors del taronger de la seva adormida terra.\u201d Pablo Neruda (Premi Nobel de Literatura en 1971).<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2. DESENVOLUPAMENT<\/span><\/h2>\n
<\/span>\n2.1. VIDA I OBRA DE MIGUEL HERN\u00c1NDEZ<\/span><\/h3>\n
N’hi ha molts bi\u00f2grafs i estudiosos de Miguel Hern\u00e1ndez, tant espanyols (Concha Zardoya), com a estrangers (William Rose o Marie Chevallier). Per a aquesta presentaci\u00f3 s’ha seguit la biografia de Jos\u00e9 Luis Ferris<\/strong>, relativament recent (2002), titulada \u201cMiguel Hern\u00e1ndez, Passions, Pres\u00f3 i Mort d’un poeta\u201d. Ferris divideix la vida del poeta en sis cicles<\/strong>.<\/p>\n
<\/span>\nI cicle: Inf\u00e0ncia i enlluernament (1910-1925)<\/span><\/h4>\n
Va n\u00e9ixer com a segon fill home en una fam\u00edlia d’Oriola dedicada a la crian\u00e7a de bestiar. Pastor de cabres des de molt primerenca edat, Miguel va ser escolaritzat entre 1915 i 1916 en el centre d’ensenyament \u00abLa nostra Senyora de Montserrat\u00bb i de 1918 a 1923 rep educaci\u00f3 prim\u00e0ria a les escoles de l’Amor de D\u00e9u; en 1923 passa a estudiar el batxillerat en el col\u00b7legi de Santo Domingo d’Oriola, regentat pels jesu\u00eftes, els que li proposen per a una beca amb la qual continuar els seus estudis que el seu pare rebutja. En 1925 va abandonar els estudis per ordre paterna per a dedicar-se en exclusiva al pasturatge. Encara que no es diu sovint, la realitat va ser que una forta crisi econ\u00f2mica va afectar la fam\u00edlia de Miguel Hern\u00e1ndez aquest any i va anar per aix\u00f2 que el pare va rec\u00f3rrer a la m\u00e0 d’obra del seu fill.<\/p>\n
<\/span>\nII cicle: Adolesc\u00e8ncia i primers versos (1925-1931)<\/strong><\/span><\/h4>\n
Mentre cuida el ramat, Miguel llegeix amb avidesa i escriu els seus primers poemes. En aquells dies, el canonge Luis Almarcha inicia una amistat amb Miguel i posa a la disposici\u00f3 del jove poeta llibres de Sant Joan de la Creu, Gabriel Mir\u00f3, Paul Verlaine i Virgili entre altres. Les seves visites a la Biblioteca P\u00fablica s\u00f3n cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents i comen\u00e7a a formar un improvisat grup literari al costat d’altres joves d’Oriola entorn de la tahona del seu amic Carlos Fenoll. Els principals participants en aquelles reunions s\u00f3n, a m\u00e9s de Miguel i el mateix Carlos Fenoll, el seu germ\u00e0 Efr\u00e9n Fenoll, Manuel Molina, i Jos\u00e9 Mar\u00edn Guti\u00e9rrez, futur advocat i assagista que posteriorment adoptaria el pseud\u00f2nim de \u00abRam\u00f3n Sij\u00e9\u00bb i a qui Hern\u00e1ndez dedicar\u00e0 la seu c\u00e8lebre Elegia.<\/p>\n
A partir d’aquest moment, els llibres seran la seva principal font d’educaci\u00f3, convertint-se en una persona totalment autodidacta<\/strong>. Els grans autors del Segle d’Or: Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Pedro Calder\u00f3n de la Barca, Garcilaso de la Vega i, sobretot, Luis de G\u00f3ngora, es convertiran en els seus principals mestres.<\/p>\n
El 13 de gener de 1930 li publiquen \u201cPastoral\u201d en el peri\u00f2dic \u201cEl Poble\u201d d’Oriola i ser\u00e0 el primer poema que li publiquen a Miguel.<\/p>\n
PASTORAL<\/strong><\/p>\n
Al costat del riu transparent
\nque l’astre ros acoloreix.<\/p>\n
D’amarga fel \u00e9s el seu plor.
\nQu\u00e8 plora la pastoreta?
\nQuina pena, quina gran p\u00e8rdua
\nva posar blanca la seva galta?<\/p>\n
El seu pastor l’ha abandonat!
\nA la ciutat va marxar
\ni soleta la va deixar
\na la vora del bestiar.<\/p>\n
Ja no comparteix la seva barraca
\nni alleta el seu xai!
\nJa no li diu: \u201cEt vull\u201d,
\ni plora i plora la mossa!<\/p>\n
Deia que em volia
\nla teva boca de foc plena.
\nMentida! \u2013diu amb pena-
\nai! per qu\u00e8 m’ho deia?<\/p>\n
Jo que cega et vaig creure,
\njo que vaig abandonar la meva terra
\nper a seguir-te a la teva serra,
\nem veig deixada de tu!…<\/p>\n
Al costat del riu transparent
\nque la nit va ombrejant
\ni arrissa l’aura d’Orient,
\nsegueix la infeli\u00e7 plorant.<\/p>\n
Ja la tendra i blanca flor
\nno camina cap a la barraca
\nquan el sol la serra frega
\nal costat del seu pastor.<\/p>\n
Ara va sola al barranc
\ni al pla i torna sola,
\nmarxa i torna trista i bola
\ndespr\u00e9s del seu ramat blanc.<\/p>\n
Per qu\u00e8, pastor descastado,
\nabandones la teva pastora
\nque sense tu plora i m\u00e9s plora
\na la vora del bestiar?<\/p>\n
La nit ve corrent
\nel blau cel endolant:
\nel riu continua passant
\ni la pastora gemegant.<\/p>\n
M\u00e9s cobra la seva antiga empenta,
\ni bellament serena,
\nsoterrada la seva negra pena
\nentre les aig\u00fces del riu.<\/p>\n
Reina un silenci sagrat\u2026
\nJa no plora la pastora!
\nDespr\u00e9s sembla que plora
\ncridant-la el seu bestiar!<\/p>\n
Miguel Hern\u00e1ndez t\u00e9 molt escrit i poc publicat, per aix\u00f2 les recopilacions i antologies varien tant de les unes a les altres. D’aquesta etapa d’escrits primers, voldria tamb\u00e9 destacar \u201cA la meva \u00c0nima\u201d.<\/p>\n
A LA MEVA \u00c0NIMA<\/strong><\/p>\n
Murmuren que parlo molt poc
\n\u00e0nima els que res saben
\ndels nostres llargs col\u00b7loquis.<\/p>\n
I \u201cLa Palmera Llevantina\u201d, un dels 13 poemes que el cantautor Joan Manuel Serrat inclou en el segon disc que li fa a poemes de Miguel Hern\u00e1ndez en 2010, coincidint amb el seu centenari. El primer disc \u00e9s de 1987.<\/p>\n
LA PALMERA LLEVANTINA (fragment)<\/strong><\/p>\n
La palmera llevantina,
\nla columna que camina.
\nLa palmera\u2026
\nLa palmera llevantina,
\nla que atalaia la marina,
\nla mediterr\u00e0nia era.
\nLa palmera llevantina,
\nla que atrapa la primera
\nr\u00e0fega de primavera,
\nla primera oreneta.<\/p>\n
La senyora de paisatges.
\nLa que aranya als estels
\ni se cenyeix els encaixos
\ndels n\u00favols, com turbants, a les xanques datileres.
\nEl magn\u00edfic incensario
\nque es bressola solitari
\nal final del pujol,
\ncontra blau extraordinari\u2026<\/p>\n
La palmera llevantina!
\nLa que arrenca
\nel primer bri de llums
\na l’aurora blanca.
\nLa que brinda sol en gra al verderol.
\nLa que arr\u00f3jase de cara
\ncontra el Sol.
\nLa que encuna
\na l’arc\u00e0ngel de la lluna.<\/p>\n
La que escalen els palmeros,
\nque li arrenquen els seus massissos lagrimones
\nentre riures i can\u00e7ons
\ni caderneres;
\nencara que a vegades es fan plors,
\nriures i cants,
\nquan d’un violent vent
\nsacsejats aquests arbres torn\u00e1tiles
\ntiren tot al firmament:
\nocells, palmes, homes, d\u00e0tils.<\/p>\n
La palmera llevantina,
\nel primer que veu l’ull mariner
\nde les mars de Llevant.
\nLa palmera d’Alacant!<\/p>\n
<\/span>\nIII cicle: Primer viatge a Madrid i publicaci\u00f3 de Perit en llunes (1931-1933)<\/strong><\/span><\/h4>\n
Miguel arriba a l’estaci\u00f3 d’Atocha en l’alba del 2 de desembre de 1931. Recolzat en recomanacions intenta obrir-se pas en el m\u00f3n literari madrileny. Gim\u00e9nez Caballero publica el 15 de gener de 1932 en \u201cEl Robinson Literario\u201d un primer perfil de Miguel bastant ofensiu, que tanca amb: …\u201d simp\u00e0tic pastoret caigut en aquest Nadal per aquest naixement madrileny\u201d. Toca moltes portes que se li tanquen. Encara aix\u00ed continua escrivint i anant a la Biblioteca Nacional, per a la qual ha aconseguit una passada. \u00c9s un exemple d’esfor\u00e7 tit\u00e0nic de superaci\u00f3. El 20 de febrer de 1932 apareix en la revista \u201cEstampa\u201d un reportatge a tota p\u00e0gina sobre Miguel de Federico Martinez Corbal\u00e1n. Encara aix\u00ed no aconsegueix l’esperada beca de la Diputaci\u00f3 d’Alacant i est\u00e0 angoixat pels deutes en la pensi\u00f3, planxa la seva \u00fanica corbata posant-la entre les p\u00e0gines del seu diccionari, i es veu for\u00e7at a passar moltes nits al ras.<\/p>\n
Finalment, despr\u00e9s de sis mesos d’aventures i des\u00e0nim, Miguel arriba de tornada a Oriola el 20 de maig de 1932. La seva estada a Madrid s\u00ed que li va servir per a veure el desfasada que estava la seva poesia juvenil.<\/p>\n
En aquesta \u00e8poca compon \u201cEl Xiulo d’Afirmaci\u00f3 en el Llogaret\u201d, m\u00e9s conegut pel seu primer vers \u201cAlt soc de mirar a les Palmeres\u201d, en l’ona del beatus ille, on compara la vida a la ciutat i en el camp, encara que \u00e9s un poema que no est\u00e0 incl\u00f2s en cap llibre.<\/p>\n
EL XIULO D’AFIRMACI\u00d3 EN EL LLOGARET (Fragment)<\/strong><\/p>\n
Alt soc de mirar a les palmeres,
\nrude de conviure amb les muntanyes…
\nJo em vaig veure baix i tou en les voreres
\nd’una ciutat espl\u00e8ndida d’aranyes.
\nDif\u00edcils barrancs d’escales,
\ncallades cataractes d’ascensors,
\nquina impressi\u00f3 de buit!,
\nocupaven el lloc de les meves flors,
\nels aires dels meus aires i el meu riu.
\nJo vaig veure el m\u00e9s notable del meu
\nportat del dimoni, i D\u00e9u absent.
\nJo et vaig tenir en el lluny de l’oblit,
\nllogaret, hort, font
\nen qu\u00e8 em vaig veure al descuit:
\nhort, on em vaig trobar la millor vida,
\nllogaret, on a l’aire i lliurement,
\nen una pau vaig pixar llarga i tendida.
\nPer\u00f2 vaig tornar de seguida
\nla meva atenci\u00f3 a les pures exist\u00e8ncies
\ndel meu retir cap a la meva abs\u00e8ncia atent,
\ni totes les seves abs\u00e8ncies
\nem van omplir de llum el pensament.
\nAnava el meu peu sense terra, quin turment!,
\nvacil\u00b7lant en la cera dels pisos,
\namb un temor continu, un sobresalt,
\nque augmentaven els timbres, els avisos,
\nles alarmes, els homes i l’asfalt.
\nAlt!, Alt!, Alt!, Alt!
\nOrdre!, Ordre! Quina altiva
\nimposici\u00f3 de l’ordre una m\u00e0,
\nun color, un so!
\nLa meva qualitat visiva,
\nai!, perdia el sentit.
\nTopat per mil sins, envestit
\nper m\u00e9s de mil perills, temptacions,
\nmec\u00e0niques gossades,
\nem seguien lux\u00faries i claxones,
\ndesitjos i tramvies.
\nQuant llavi de porpres teatrals,
\nexageradament pecadors!
\nQuant vocabulari de cristalls,
\nal frenes\u00ed portant els colors
\nen una pugna, en una compet\u00e8ncia
\nd’originalitat i d’excel\u00b7l\u00e8ncia!
\nQuina confusi\u00f3! Babel de les babeles!
\nGran ciutat!: gran demontre!: gran punyeta!
\nel m\u00f3n sobre rieles,
\ni el seu desequilibri amb bicicleta!<\/p>\n
Ocupa diversos mesos en qu\u00e8 el seu primer llibre, \u201cPerit en Llunes\u201d<\/strong>, obra eminentment gongorina o culterana, vegi la llum i ho fa en una impremta de la revista d’orientaci\u00f3 cat\u00f2lica \u201cLa Veritat\u201d de M\u00farcia el 20 de gener de 1933, manllevant els diners que costava la seva impressi\u00f3. El llibre est\u00e0 prologat pel seu amic Ram\u00f3n Sij\u00e9. Malgrat tanta expectativa, el llibre va passar inadvertit, a penes es va vendre i no va contribuir a rescabalar la dura situaci\u00f3 econ\u00f2mica del poeta. Segons els experts, els poemes d’aquest llibre tenen clares influ\u00e8ncies de la \u201cSegona Antoloj\u00eda Po\u00e8tica\u201d (1922) de Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez [Nobel de Literatura en 1956] i de Rub\u00e9n Dar\u00edo. El seg\u00fcent poema descriu una masturbaci\u00f3.<\/p>\n
\nSEXE EN INSTANT, 1<\/strong><\/p>\n
A un tic-tac, si b\u00e9 sord, recupero
\nla perpendicular bruna d’abans,
\nbisectora de zero sobre zero,
\nequivalents ja, i equidistants.
\nClama en imperatiu pel seu fur,
\namb m\u00e9s xifres, si poques, per moments;
\nper\u00f2 la seva situaci\u00f3, extrema en suma,
\nsense v\u00e8rtex d’amor, holanda escuma.<\/p>\n
<\/span>IV cicle: Segon viatge a Madrid i \u201cEl Raig que no Cessa\u201d (1934-36)<\/span><\/h4>\n
Miguel ha escrit els dos primers actes d’un acte-sacramental i amb els seus escassos estalvis i els diners dels seus amics, marxa de nou a Madrid per segona vegada al mar\u00e7 de 1934. Aquesta vegada t\u00e9 millor fortuna i aconsegueix concloure el seu acte-sacramental \u201cQui t’ha vist i qui et veu i ombra del que eres\u201d<\/strong> i que es publiqui en la revista d’orientaci\u00f3 cat\u00f2lica de Madrid \u201cCruz i Raya\u201d en els mesos de juliol, agost i setembre de 1934.<\/p>\n
Miguel va alternant en 1934 les seves estades a Madrid amb retorns a Oriola. Al juny de 1934 el seu amic Ram\u00f3n Sij\u00e9 comen\u00e7a a publicar la revista \u201cEl Gall Crisi\u201d, que aconsegueix treure 6 n\u00fameros fins a la Pasqua de 1935 i en tots ells apareixen poemes de Miguel amb profunda visi\u00f3 teol\u00f2gica i eucar\u00edstica del camp.<\/p>\n
En una de les seves estades coneix a Josefina Manresa amb qui formalitza la seva relaci\u00f3 de festeig el 27 de setembre de 1934. Al llarg de 1934 escriu sonets d’amor a la seva estimada que despr\u00e9s formaran \u201cEl Xiulo Vulnerat\u201d, que Miguel planejava publicar en 1934, per\u00f2 que no ho va fer. Molts d’aquests poemes s\u00f3n preludi i pedrera dels sonets que formaran el \u201cRaig que no cessa\u201d. Un exemple \u00e9s \u201cTe’m mors de casta i de senzilla\u201d, poema 22 de \u201cEl Xiulo Vulnerat\u201d; i lleugerament retocat, poema 11 del \u201cLlamp\u201d, inspirat en Josefina Manresa.<\/p>\n
TE’M MORS DE CASTA I DE SENZILLA<\/strong><\/p>\n
Te’m mors de casta i de senzilla\u2026
\nestic convicte, amor, estic conf\u00e9s
\nque, raptor intr\u00e8pid d’un pet\u00f3,
\njo et lib\u00e9 la flor de la galta.
\nJo et lib\u00e9 la flor de la galta,
\ni des d’aquella gl\u00f2ria, aquell succ\u00e9s,
\nla teva galta, d’escr\u00fapol i de pes,
\net cau deshojada i groga.
\nEl fantasma del pet\u00f3 delinq\u00fcent
\nel p\u00f2mul et t\u00e9 perseguit,
\ncada vegada m\u00e9s pal\u00e8s, negre i gran.
\nI sense dormir est\u00e0s, gelosament,
\nvigilant la meva boca amb qu\u00e8 cuido!
\nperqu\u00e8 no es vici\u00ef i es desmande.<\/p>\n
Fa nous viatges a Madrid i aconsegueix treball, primer, com a col\u00b7laborador en les Missions Pedag\u00f2giques i, m\u00e9s tard, com a secretari i redactor de l’enciclop\u00e8dia Els toros, el director dels quals i principal redactor, Jos\u00e9 Mar\u00eda de Coss\u00edo, preparava per a Espasa-Calpe. Coss\u00edo ser\u00e0 d’ara endavant el m\u00e9s fervent entusiasta de Miguel.<\/p>\n
Es presenta a Vicente Aleixandre i fa amistat amb ell i amb Pablo Neruda, que acaba d’arribar en 1934 com a diplom\u00e0tic a Madrid; aquest \u00e9s l’origen de la seva breu etapa dins del Surrealisme, amb al\u00e8 torrencial i inspiraci\u00f3 tel\u00b7l\u00farica.<\/p>\n
El 24 de gener de 1936 s’imprimeixen els primers exemplars de \u201cEl Raig que no cessa\u201d<\/strong>– Aquest poemari t\u00e9 una curiosa estructura: un poema llarg, tretze sonets, un poema llarg, tretze sonets, una triava i un sonet final. En aquest llibre Miguel s’ha baratat en apassionat cantor de l’amor prof\u00e0, amb una sexualitat i un erotisme desbordats.<\/p>\n
En 1935 havia deixat la seva relaci\u00f3 amb Josefina Manresa i havia mantingut una t\u00f2rrida relaci\u00f3 amb la molt alliberada pintora Maruja Mallo. A ella li dedicaria el seg\u00fcent sonet, el sonet 23 de \u201cEl Raig que no cessa\u201d:<\/p>\n
COM EL TORO HE NASCUT PER AL DOL<\/strong><\/p>\n
Com el toro he nascut per al dol
\ni el dolor, com el toro estic marcat
\nper un ferro infernal en el costat
\ni per home en l’engonal amb un fruit.
\nCom el toro el troba diminut
\ntot el meu cor desmesurat,
\ni del rostre del pet\u00f3 enamorat,
\ncom el toro al teu amor li ho disputo.
\nCom el toro em creixo en el c\u00e0stig,
\nla llengua en cor tinc banyada
\ni porto al coll un vendaval sonor.
\nCom el toro et segueixo i et persegueixo,
\ni deixes el meu desig en una espasa,
\ncom el toro burlat, com el toro.<\/p>\n
Al desembre de 1935 havia mort el seu fraternal amic de tota la vida, Ram\u00f3n Sij\u00e9, i Miguel li dedica la seva extraordin\u00e0ria Elegia. Aquesta Elegia \u00e9s considerada una de les obres mestres de les lletres espanyoles i un dels majors encerts de la poesia hernandina<\/strong>; triava que, en el seu moment, va provocar el dif\u00edcil entusiasme de Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez en una cr\u00f2nica del diari El Sol; i els elogis d’Ortega y Gasset i Mara\u00f1\u00f3n, entre altres.<\/p>\n
POEMA ELEGIA A RAM\u00d3N SIJ\u00c9<\/strong><\/p>\n
(A Oriola, el seu poble i el meu, se m’ha mort
\ncom el llamp, Ram\u00f3n Sij\u00e9, a qui tant volia.)<\/p>\n
Jo vull ser plorant l’hortol\u00e0
\nde la terra que ocupes i femes,
\ncompany de l’\u00e0nima tan primerenc.<\/p>\n
Alimentant pluges, caragols de mar,
\ni \u00f2rgans el meu dolor sense instruments,
\na les descoratjades roselles
\ndonar\u00e9 el teu cor per aliment.<\/p>\n
Tant de dolor s’agrupa en el meu costat,
\nque, per fer mal, em fa mal fins a l’al\u00e8.
\nUna manotada dura, un cop gelat,
\nuna destralada invisible i homicida,
\nuna empenta brutal t’ha derrocat.<\/p>\n
No hi ha extensi\u00f3 m\u00e9s gran que la meva ferida,
\nploro la meva desventura i els seus conjunts
\ni sento m\u00e9s la teva mort que la meva vida.<\/p>\n
Camino sobre rostolls de difunts,
\ni sense calor de ning\u00fa i sense consol vaig
\ndel meu cor als meus assumptes.<\/p>\n
D’hora va aixecar la mort el vol,
\nd’hora va matinar la matinada,
\nd’hora est\u00e0 rodant pel s\u00f2l.<\/p>\n
No perdono a la mort enamorada,
\nno perdono a la vida desatenta,
\nno perdono a la terra ni al no-res.<\/p>\n
A les meves mans aixeco una tempesta
\nde pedres, llamps i destrals estridents,
\nassedegada de cat\u00e0strofes i famolenca.<\/p>\n
Vull furgar la terra amb les dents,
\nvull apartar la terra parteix a part
\na dentades seques i calentes.<\/p>\n
Vull mirar la terra fins a trobar-te
\ni besar-te la noble calavera
\ni desamordazarte i tornar-te.<\/p>\n
Tornar\u00e0s al meu hort i a la meva figuera,
\nper les altes bastides de les flors
\npajarear\u00e1 la teva \u00e0nima abellaire
\nd’angelicals ceres i labors.<\/p>\n
Tornar\u00e0s a l’amanyac de les reixes
\ndels enamorats llauradors.
\nAlegrar\u00e0s l’ombra de les meves celles
\ni la teva sang s’anir\u00e0 a cada costat,
\ndisputant la teva n\u00favia i les abelles.<\/p>\n
El teu cor, ja vellut atrotinat,
\ncrida a un camp d’ametlles espumoses,
\nla meva avariciosa veu d’enamorat.<\/p>\n
A les alades \u00e0nimes de les roses
\nde l’ametller de nata et requereixo,
\nque hem de parlar de moltes coses,
\ncompany de l’\u00e0nima, company.<\/p>\n
Al febrer de 1936 escriu de nou al pare de Josefina demanant-li reprendre la relaci\u00f3 amb la seva filla.<\/p>\n
<\/span>V cicle: El poeta en la Guerra Civil (1936-1939)<\/strong><\/span><\/h4>\n
En esclatar la Guerra Civil el 18 de juliol de 1936, Miguel Hern\u00e1ndez s’allista en el b\u00e0ndol republic\u00e0. Hern\u00e1ndez figura en el 5\u00e8 Regiment i passa a altres unitats en els fronts de la batalla de Terol, Andalusia i Extremadura. La seva poesia en aquells dies es fa m\u00e9s social i manifesta a les clares un comprom\u00eds pol\u00edtic amb els m\u00e9s pobres i desheretats.<\/p>\n
En plena guerra, aconsegueix escapar breument a Oriola per a casar-se el 9 de mar\u00e7 de 1937 amb Josefina Manresa. Als pocs dies ha de marxar al capdavant de Ja\u00e9n.<\/p>\n
En l’estiu de 1937 va assistir a l’II Congr\u00e9s Internacional d’Escriptors Antifeixistes celebrat a Madrid i Val\u00e8ncia, i m\u00e9s tard a l’agost va viatjar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica en representaci\u00f3 del govern de la Rep\u00fablica, d’on va tornar a l’octubre per a escriure el drama \u201cPastor de la mort\u201d.<\/p>\n
Al setembre de 1937 publica un nou lliuro \u201cVent del Poble<\/strong>\u201d, dedicat a Vicente Aleixandre. \u00c9s una obra vibrant, nua d’artificis ret\u00f2rics i carregada d’una for\u00e7a inusitada. Dels seus poemes, es destaquen aqu\u00ed els seg\u00fcents:<\/p>\n
VENTS DEL POBLE EM PORTEN<\/strong><\/p>\n
Vents del poble em porten,
\nvents del poble m’arrosseguen,
\nm’escampen el cor
\ni em venten la gola.
\nEls bous dobleguen el front,
\nimpotentment mansa,
\ndavant dels c\u00e0stigs:
\nels lleons l’aixequen
\ni al mateix temps castiguen
\namb la seva clamorosa urpa.
\nNo soc un de poble de bous,
\nque soc d’un poble que embarguen
\njaciments de lleons,
\ncongostos d’\u00e0guiles
\ni serralades de toros
\namb l’orgull en l’asta.
\nMai van cr\u00e9ixer els bous
\nen els erms d’Espanya.
\nQui va parlar de tirar un jou
\nsobre el coll d’aquesta ra\u00e7a?
\nQui ha posat a l’hurac\u00e0
\nmai ni jous ni traves,
\nni qui al raig va detenir
\npresoner en una g\u00e0bia?
\nAsturians de braveza,
\nbascos de pedra blindada,
\nvalencians d’alegria
\ni castellans d’\u00e0nima,
\nllaurats com la terra
\ni airosos com les ales;
\nandalusos de llampecs,
\nnascuts entre guitarres
\ni forjats en les encluses
\ntorrencials de les ll\u00e0grimes;
\nextremenys de s\u00e8gol,
\ngallecs de pluja i calma,
\ncatalans de fermesa,
\naragonesos de casta,
\nmurcians de dinamita
\nfrutalmente propagada,
\nlleonesos, navarresos, amos
\nde la fam, la suor i la destral,
\nreis de la mineria,
\nsenyors del cultiu,
\nhomes que entre les arrels,
\ncom a arrels gallardes,
\naneu de la vida a la mort,
\naneu del no-res al no-res:
\njous us volen posar
\ngents de l’herba dolenta,
\njous que heu de deixar
\ntrencats sobre la seva esquena.
\nCrepuscle dels bous
\nest\u00e0 despuntant l’alba.
\nEls bous moren vestits
\nd’humilitat i olor de quadra;
\nles \u00e0guiles, els lleons
\ni els toros d’arrog\u00e0ncia,
\ni darrere d’ells, el cel
\nni s’enterboleix ni s’acaba.
\nL’agonia dels bous
\nt\u00e9 petita la cara,
\nla de l’animal home
\ntota la creaci\u00f3 engrandeix.
\nSi em moro, que em mori
\namb el cap molt alt.
\nMort i vint vegades mort,
\nla boca contra la grama,
\ntindr\u00e9 estrets les dents
\ni decidida la barba.
\nCantant espero a la mort,
\nque hi ha rossinyols que canten
\ndamunt dels fusells
\ni enmig de les batalles.<\/p>\n
EL NEN PARELLER<\/strong><\/p>\n
Carn de jou, ha nascut
\nm\u00e9s humiliat que bell,
\namb el coll perseguit
\npel jou per al coll.<\/p>\n
Neix, com l’eina,
\nals cops destinat,
\nd’una terra descontenta
\ni un insatifecho arada.<\/p>\n
Entre fem pur i viu
\nde vaques, porta a la vida
\nuna \u00e0nima color d’olivera
\nvella ja i encallida.<\/p>\n
Comen\u00e7a a viure, i comen\u00e7a
\na morir de punta a punta
\naixecant l’escor\u00e7a
\nde la seva mare amb la yunta.<\/p>\n
Comen\u00e7a a sentir, i sent
\nla vida com una guerra,
\ni a donar fatigosament
\nen els ossos de la terra.<\/p>\n
Comptar els seus anys no sap,
\ni ja sap que la suor
\n\u00e9s una corona greu
\nde sal per al llaurador.<\/p>\n
Treballa, i mentre treballa
\nmasculinamente seri\u00f3s,
\ns’ungeix de pluja i es joia
\nde carn de cementiri.<\/p>\n
A for\u00e7a de cops, fort,
\ni a for\u00e7a de sol, brunyit,
\namb una ambici\u00f3 de mort
\nesbocina un pa renyit.<\/p>\n
Cada nou dia \u00e9s
\nm\u00e9s arrel, menys criatura,
\nque escolta sota els seus peus
\nla veu de la sepurtura.<\/p>\n
I com a arrel s’enfonsa
\nen la terra lentament
\nperqu\u00e8 la terra inundi
\nde pau i pans el seu front.<\/p>\n
Em fa mal aquest nen famolenc
\ncom una grandiosa espina,
\ni la seva viure cendr\u00f3s
\nresol la meva \u00e0nima d’alzina.<\/p>\n
Li veig llaurar els rostolls,
\ni devorar un roseg\u00f3,
\ni declarar amb els ulls
\nque per qu\u00e8 \u00e9s carn de jou.<\/p>\n
Em dona la seva arada en el pit,
\ni la seva vida en la gola,
\ni sofreixo veient el guaret
\ntan gran sota la seva planta.<\/p>\n
Qui salvar\u00e0 a aquest noi
\nmenor que un gra de civada?
\nD’on sortir\u00e0 el martell
\nbotx\u00ed d’aquesta cadena?<\/p>\n
Que surti del cor
\ndels homes jornalers,
\nque abans de ser homes s\u00f3n
\ni han estat nens parellers.<\/p>\n
ACEITUNEROS<\/strong><\/p>\n
Andalusos de Ja\u00e9n,
\naceituneros altius,
\ndigueu-me en l’\u00e0nima: qui,
\nqui va aixecar les oliveres?
\nNo els va aixecar el no-res,
\nni els diners, ni el senyor,
\nsin\u00f3 la terra callada,
\nel treball i la suor.
\nUnits a l’aigua pura
\ni als planetes units,
\nels tres van donar la bellesa
\ndels troncs retor\u00e7ats.
\nAixeca’t, olivera canuda,
\nvan dir al peu del vent.
\nI l’olivera va al\u00e7ar una m\u00e0
\npoderosa de fonament.
\nAndalusos de Ja\u00e9n,
\naceituneros altius,
\ndigueu-me en l’\u00e0nima: qui
\nva alletar les oliveres?
\nLa vostra sang, la vostra vida,
\nno la de l’explotador
\nque es va enriquir en la ferida
\ngenerosa de la suor.
\nNo la del terratinent
\nque us va sepultar en la pobresa,
\nque us va calcigar el front,
\nque us va reduir el cap.
\nArbres que el vostre afany
\nva consagrar al centre del dia
\neren principi d’un pa
\nque nom\u00e9s l’altre menjava.
\nQuants segles d’oliva,
\nels peus i les mans presos,
\nsol a sol i lluna a lluna,
\npesen sobre els vostres ossos!
\nAndalusos de Ja\u00e9n,
\naceituneros altius,
\npregunta la meva \u00e0nima: de qui,
\nde qui s\u00f3n aquestes oliveres?
\nJa\u00e9n, aixeca’t brava
\nsobre les teves pedres lunars,
\nno vagis a ser esclava
\namb tots els teus olivars.
\nDins de la claredat
\nde l’oli i les seves aromes,
\nindiquen la teva llibertat
\nla llibertat de les teves llomes.<\/p>\n
CANCION DE L’ESP\u00d2S SOLDAT<\/strong><\/p>\n
He poblat el teu ventre d’amor i font,
\nhe prolongat el ress\u00f2 de sang al fet que responc
\ni espero sobre el solc com el llaurat espera:
\nhe arribat fins al fons.<\/p>\n
Bruna d’altes torres, alta llum i ulls alts,
\nesposa de, la meva pell, gran glop de la meva vida,
\nels teus pits bojos creixen cap al meu fent salts
\nde cierva concebuda.<\/p>\n
Ja em sembla que ets un cristall delicat,
\ntemo que te’m trenquis a la m\u00e9s lleu ensopegada,
\ni a refor\u00e7ar les teves venes amb la meva pell de soldada
\nfos com el cirerer.<\/p>\n
Mirall de la meva carn, manteniment de les meves ales,
\net dono vida en la mort que em donen i no tom.
\nDona, dona, et vull voltat per les bales,
\nanhelat pel plom.<\/p>\n
Sobre els ta\u00fcts fero\u00e7os en aguaito,
\nsobre els mateixos morts sense remei i sense fossa
\net vull, i et voldria besar amb tot el pit
\nfins i tot en la pols, esposa.<\/p>\n
Quan al costat dels camps de combat et pensa
\nel meu front que no refreda ni aplaca la teva figura,
\nt’acostes cap a la meva com una boca immensa
\nde famolenca dentadura.<\/p>\n
Escriu-me a la lluita assegui’m en la trinxera:
\naqu\u00ed amb el fusell el teu nom evoco i fix.
\ni defenso el teu ventre de pobre que m’espera,
\ni defenso el teu fill.<\/p>\n
Naixer\u00e0 el nostre fill amb el puny tancat,
\nembolicat en un clam de vict\u00f2ria i guitarres,
\ni deixar\u00e9 a la teva porta la meva vida de soldada
\nsense ullals ni arpes. ,<\/p>\n
Cal matar per a continuar vivint.
\nUn dia anir\u00e9 a l’ombra del teu p\u00e8l lluny\u00e0.
\nI dormir\u00e9 en el llen\u00e7ol de mid\u00f3 i de baluern
\ncosida per la teva m\u00e0.<\/p>\n
Les teves cames implacables al part van dretes,
\ni la teva implacable boca de llavis indomables,
\ni davant la meva solitud d’explosions i bretxes,
\nrecorres un cam\u00ed de petons implacables.<\/p>\n
Per al fill ser\u00e0 la pau que estic forjant.
\nI a la fi en un oce\u00e0 d’irremeiables ossos
\nel teu cor i el meu naufragaran, quedant
\nuna dona i un home gastats pels petons.<\/p>\n
Al desembre de 1937 estant Miguel en el front de Terol neix el seu primer fill, Manuel Ram\u00f3n, que mor als deu mesos i a qui est\u00e0 dedicat el poema \u201cFill de la llum i de l’ombra \u201c. Finalitzant la guerra, al gener de 1939, neix el segon fill, Manuel Miguel.<\/p>\n
<\/span>VI cicle: Persecuci\u00f3, presons i mort (1939-1942)<\/span><\/h4>\n
A l’abril de 1939, el general Francisco Franco va declarar conclosa la guerra i s’havia acabat d’imprimir a Val\u00e8ncia \u201cL’home aguaita\u201d, que recollia els poemes escrits entre 1937 i 1939. Aquest llibre estava dedicat a Pablo Neruda. Encara sense enquadernar, una comissi\u00f3 depuradora franquista, presidida pel fil\u00f2leg Joaqu\u00edn de Entrambasaguas, va ordenar la destrucci\u00f3 completa de l’edici\u00f3. No obstant aix\u00f2, dos exemplars que es van salvar van permetre reeditar el llibre en 1981.<\/p>\n
MARE ESPANYA<\/strong><\/p>\n
Abra\u00e7at al teu cos com el tronc a la seva terra,
\namb totes les arrels i tots els coratges,
\nqui em separar\u00e0, m’arrencar\u00e0 de tu,
\nmare?<\/p>\n
Abra\u00e7at al teu ventre, qui me’l llevar\u00e0,
\nsi el seu fons tit\u00e0nic dona principi a la meva carn?
\nAbra\u00e7at al teu ventre, que \u00e9s la meva perp\u00e8tua casa,
\nning\u00fa!<\/p>\n
Mare: abisme de sempre, terra de sempre:
\nentranyes on desembocant s’uneixen totes les sangs:
\non tots els buits caiguts s’aixequen,
\nmare.<\/p>\n
Dir mare \u00e9s a dir terra que m’ha parit;
\n\u00e9s a dir als morts: germans, aixecar-se;
\n\u00e9s sentir en la boca i escoltar sota el s\u00f2l
\nsagni.<\/p>\n
L’altra mare \u00e9s un pont, neda m\u00e9s, dels teus rius.
\nL’altre pit \u00e9s una bombolla de les teves mars.
\nTu ets la mare sencera amb tot el seu infinit,
\nmare.<\/p>\n
Terra: terra en la forca, i en l’\u00e0nima, i en tot.
\nTerra que vaig menjant, que a la fi ha d’empassar-me.
\nAmb m\u00e9s for\u00e7a que abans tornar\u00e0s a parir-me,
\nmare.<\/p>\n
Quan sobre el teu cos sigui una lleu petjada,
\ntornar\u00e0s a parir-me amb m\u00e9s for\u00e7a que abans.
\nQuan un fill \u00e9s un fill, viu i mor cridant,
\nMare!<\/p>\n
Germans: defensem el seu ventre escom\u00e8s,
\ncap a on les graules creixen de tot arreu, perqu\u00e8
\nperqu\u00e8 les males ales volin, encara queden
\naires.<\/p>\n
Tireu a les ribes del vostre cor el
\nsentiment en limitis, els afectes parcials.
\nS\u00f3n petites hist\u00f2ries al costat d’ella, sempre
\ngran.<\/p>\n
Una fotografia i un tros de terra,
\nuna carta i una muntanya s\u00f3n a vegades iguals.
\nAvui ets tu l’herba que creix sobretot,
\nmare.<\/p>\n
Fam\u00edlia d’aquesta terra que ens fundi en la llum,
\nels m\u00e9s foscos morts pugnen per aixecar-se,
\nfondre’s amb nosaltres i salvar la primera
\nmare.<\/p>\n
Espanya, pedra estoica que es va obrir en dos
\ntrossos de dolor i de pedra profunda per a donar-me:
\nno em separessin de les teves altes entranyes,
\nmare.<\/p>\n
A m\u00e9s de morir per tu, demano una cosa:
\nque la dona i el fill que tinc, quan passin,
\nvagin fins al rac\u00f3 que habiti del teu ventre,
\nmare.<\/p>\n
Acabada la guerra, comen\u00e7a per a Miguel un dur calvari.<\/p>\n
El seu amic Coss\u00edo es va oferir a acollir al poeta en Tudanca, per\u00f2 aquest va decidir tornar a Oriola. Com a Oriola corria molt de perill, va decidir anar-se a Sevilla passant per C\u00f2rdova, amb la intenci\u00f3 de travessar la frontera de Portugal per Huelva. La policia de Salazar ho va lliurar a la Gu\u00e0rdia Civil. Des de la pres\u00f3 de Sevilla ho van traslladar al penal del carrer Torrijos a Madrid (avui carrer del Comte de Pe\u00f1alver), d’on, gr\u00e0cies a les gestions que va realitzar Pablo Neruda davant un cardenal, va sortir en llibertat inesperadament, sense ser processat, al setembre de 1939.<\/p>\n
Tornat a Oriola lliura a Joefina un quadern amb l’escrit fins llavors, germen del llibre \u201cCan\u00e7oner i Romancer d’Abs\u00e8ncies\u201d. Miguel va ser delatat i detingut i passa un primer tancament en el Seminari que presideix Orihuela, llavors convertit en pres\u00f3.<\/p>\n
D’aqu\u00ed ho traslladen a la pres\u00f3 de la pla\u00e7a del Comte de Toreno Madrid, on va ser jutjat i condemnat a mort al mar\u00e7 de 1940. Aqu\u00ed va compartir cel\u00b7la amb Buero Vallejo, qui va fer d’ell un dels retrats a carbonet m\u00e9s famosos del poeta. Coss\u00edo i altres intel\u00b7lectuals amics, entre ells Luis Almarcha Hern\u00e1ndez, amic de la joventut i vicari general de la Di\u00f2cesi d’Oriola (posteriorment bisbe de Lle\u00f3 en 1944), van intercedir per ell, commutant-se-li la pena de mort per la de trenta anys de reclusi\u00f3.<\/p>\n
Va passar a la pres\u00f3 de Pal\u00e8ncia al setembre de 1940 i al novembre al Penal d’Oca\u00f1a (Toledo). Al juny de 1941, va ser traslladat al Reformatori d’Adults d’Alacant, on per fi va poder veure, novament, a Josefina i al seu fill.<\/p>\n
De pres\u00f3 en pres\u00f3 el poeta continua component. El seu llibre \u201cCan\u00e7oner i Romancer d’Abs\u00e8ncies<\/strong>\u201d cont\u00e9 poemes escrits entre 1938 i 1941 i en \u201cPoemes \u00daltims<\/strong>\u201des van recopilar els poemes en art major, \u00e9s a dir, en vers cl\u00e0ssic, escrits tamb\u00e9 en aquest per\u00edode.<\/p>\n
Entre aquests poemes, destaca \u201cNanas de la Ceba\u201d, escrita al seu segon fill quan tenia 8 mesos, despr\u00e9s de rebre una carta de la seva dona en la qual descrivia les seves pen\u00faries i deia que no menjaven m\u00e9s que pa i ceba. Concha Zardoy la va qualificar com \u201cla m\u00e9s tr\u00e0gica can\u00e7\u00f3 de bressol de la poesia espanyola<\/strong>\u201d.<\/p>\n
NANAS DE LA CEBA<\/strong><\/p>\n
La ceba \u00e9s gebre
\ntancat i pobre.
\nGebre dels teus dies
\ni de les meves nits.
\nFam i ceba,
\ngel negre i gebre
\ngran i rod\u00f3.<\/p>\n
En el bressol de la fam
\nel meu nen estava.
\nAmb sang de ceba
\ns’alletava.
\nPer\u00f2 la teva sang,
\ngebrada de sucre,
\nceba i fam.<\/p>\n
Una dona bruna
\nresolta en lluna
\nes vessa fil a fil
\nsobre el bressol.
\nRiu-te, nen,
\nque et porto la lluna
\nquan cal.<\/p>\n
Alosa de la meva casa,
\nriu-te molt.
\n\u00c9s el teu riure en els teus ulls
\nla llum del m\u00f3n.
\nRiu-te tant
\nque la meva \u00e0nima en sentir-te
\nbata l’espai.<\/p>\n
El teu riure em fa lliure,
\nem posa ales.
\nSolituds em lleva,
\npres\u00f3 m’arrenca.
\nBoca que vola,
\ncor que en els teus llavis
\nrellampega.<\/p>\n
\u00c9s el teu riure l’espasa
\nm\u00e9s victoriosa,
\nvencedor de les flors
\ni les aloses
\nRival del sol.
\nAvenir dels meus ossos
\ni del meu amor.<\/p>\n
La carn aleteante,
\nsobtat la parpella,
\nel viure com mai
\nacolorit.
\nQuanta cadernera
\nes remunta, aleteja,
\ndes del teu cos!<\/p>\n
Vaig despertar de ser nen:
\nmai despertis.
\nTrist porto la boca:
\nriu-te sempre.
\nSempre en el bressol,
\ndefensant el riure
\nploma per ploma.<\/p>\n
Ser de vol tan lat,
\ntan est\u00e8s,
\nque la teva carn \u00e9s el cel
\nnounat.
\nSi jo pogu\u00e9s
\nremuntar-me a l’origen
\nde la teva carrera!<\/p>\n
Al vuit\u00e8 mes rius
\namb cinc flors del taronger.
\nAmb cinc diminutes
\nferocitats.
\nAmb cinc dents
\ncom cinc gessamins
\nadolescents.<\/p>\n
Frontera dels petons
\nseran dem\u00e0,
\nquan en la dentadura
\nsentis una arma.
\nSentis un foc
\nc\u00f3rrer dents a baix
\nbuscant el centre.<\/p>\n
Vola nen en la doble
\nlluna del pit:
\nell, trist de ceba,
\ntu, satisfet.
\nNo t’esfondris.
\nNo s\u00e0pigues el que passa ni
\nel que ocorre.<\/p>\n
Tamb\u00e9 \u00e9s especialment sentit el seg\u00fcent poema que va escriure per a la seva esposa:<\/p>\n
MENYS EL TEU VENTRE<\/strong><\/p>\n
Menys el teu ventre,
\ntot \u00e9s conf\u00fas.
\nMenys el teu ventre,
\ntot \u00e9s futur
\nfuga\u00e7, passat
\nerm, t\u00e8rbol.
\nMenys el teu ventre,
\ntot \u00e9s ocult.
\nMenys el teu ventre,
\ntot insegur,
\ntot darrer,
\npols sense m\u00f3n.
\nMenys el teu ventre,
\ntot \u00e9s fosc.
\nMenys el teu ventre
\nclar i profund.<\/p>\n
Al desembre de 1941 es coneixen els primers s\u00edmptomes de la seva malaltia, que de bronquitis va passar a tifus i a pleura. El 4 de mar\u00e7 de 1942 contreu matrimoni can\u00f2nic en la infermeria de la pres\u00f3, perqu\u00e8 el r\u00e8gim franquista havia anul\u00b7lat la validesa dels matrimonis civils de la Rep\u00fablica, que era la condici\u00f3 que el vicari Luis Almarcha havia posat per a ajudar-lo. Encara aix\u00ed l’ajuda [l’ordre de traslladar-ho a l’hospital d’Alacant] va arribar tard, el 17 de mar\u00e7, i ja ning\u00fa va voler traslladar un cos que destil\u00b7lava pus pels seus quatre costats. Miguel Hern\u00e1ndez va morir<\/strong> en la infermeria de la pres\u00f3 alacantina a les 5:32 del mat\u00ed del 28 de mar\u00e7 de 1942<\/strong>, amb tan sols 31 anys d’edat.<\/p>\n
Miguel Hern\u00e1ndez va ser enterrat en el n\u00ednxol n\u00famero mil nou del cementiri de La nostra Senyora del Remei d’Alacant, el 30 de mar\u00e7. Actualment les seves restes mortals reposen en una sepultura del mateix cementiri, al costat dels de la seva dona Josefina Manresa i el seu fill. Aquesta sepultura, f\u00e0cilment identificable, \u00e9s molt visitada.<\/p>\n
En una carta datada el 3 de setembre de 1946, Vicente Aleixandre escriu al poeta canari Juan Maderos les seg\u00fcents paraules sobre Miguel Hern\u00e1ndez: \u00abJo no s\u00e9 si vost\u00e8 sap que Miguel era per a mi un germ\u00e0, un germ\u00e0 menor, entusiasta, entranyablement unit, amb el qual vaig conviure cont\u00ednuament. Tenia un cor enorme, cegament gener\u00f3s, latidor en la seva poesia sencera i que es le trasparec\u00eda en els ulls, com en la seva poesia. El foc de la vida estava en la seva \u00e0nima i era comprensiu per a tot. Capa\u00e7 de passi\u00f3, apassionat, capa\u00e7 d’aquesta nuesa de l’\u00e0nima, d’aquest pressentiment de la sang al fet que arriba el veritable poeta, i que fa que tot l’hum\u00e0 sigui compr\u00e8s, arribant a aquesta generositat sense esfor\u00e7 que de res s’espanta perqu\u00e8 tot l’hum\u00e0 li toca i de res pot espantar-se. Per aix\u00f2 no hi havia en ell ni \u00f1o\u00f1ez, ni intransig\u00e8ncia. Era una \u00e0nima lliure que mirava amb clara mirada als homes. Era el poeta del trist dest\u00ed, que va morir malmetent a un gran artista, que hagu\u00e9s estat, que ja ho \u00e9s, honor de la nostra llengua\u00bb.<\/p>\n
<\/span>\n2.2. EL SEU LLEGAT DESPR\u00c9S DE LA SEVA MORT I EN L’ACTUALITAT<\/span><\/h3>\n
Durant la dictadura franquista no va ser possible rehabilitar la figura i obra de Miguel Hern\u00e1ndez, malgrat els intents que es van fer.
\nAmb l’arribada de la democr\u00e0cia, van arribant lentament els reconeixements. En 1976 es nomena a Alacant el primer institut d’Espanya que porta el nom de Miguel Hern\u00e1ndez, petici\u00f3 de nom que ja havia estat cursada i denegada en 1974. En 1981 l’ajuntament d’Oriola compra la que fora casa de Miguel Hern\u00e1ndez i comen\u00e7a a restaurar-la en 1985. Al juliol de 1994 es crea la Fundaci\u00f3 Cultural Miguel Hern\u00e1ndez i en 1996 es crea la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez a Elx.<\/p>\n
Fins a data tan tardana com mar\u00e7 de 2010 no va tenir lloc a Alacant el \u201cActe de Lliurament als Familiars de Miguel Hern\u00e1ndez de la Declaraci\u00f3 de Reparaci\u00f3 i Reconeixement Personal\u201d, que contempla la Llei 52\/2007 de 26 de desembre sobre Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica.<\/p>\n
Va ser la nora del poeta, Luc\u00eda Esquerre, qui posse\u00efa tots els drets d’autor sobre el poeta i qui va portar el llegat del poeta a Elx, ciutat on ella residia. No obstant aix\u00f2, un canvi de govern municipal i l’arribada al poder del Partit Popular va portar a desavinences en 2012 i va anar Quesada, a Ja\u00e9n, ciutat natal de Josefina Manresa, l’esposa de Miguel Hern\u00e1ndez, el lloc que ha acabat acollint el llegat del poeta. \u00c9s una ll\u00e0stima que la pol\u00edtica no hagi perm\u00e8s honrar la mem\u00f2ria del poeta com hagu\u00e9s estat desitjable i que la fam\u00edlia no formi part de la Fundaci\u00f3 que porta el nom del poeta.<\/p>\n
En termes de difusi\u00f3 de vida i obra, destaquen la minis\u00e8rie de dos cap\u00edtols que va fer Licardo Larranz per a TVE sobre Miguel Hern\u00e1ndez estrenada el 28 de febrer de 2002 amb Llibert Rabal i Silvia Abascal. Aix\u00ed mateix, caldria destacar la labor del cantautor Joan Manuel Serrat, qui ja en 1987 va fer un primer disc amb can\u00e7ons del poeta i aquest 2010 ha tret un segon disc, que la seva gira va arrencar a Elx el 23 d’abril.<\/p>\n
<\/span>3. CONCLUSI\u00d3<\/span><\/h2>\n
En 2010, amb motiu dels 100 anys del naixement del poeta, es van dur a terme una infinitat d’activitats; i es va rellegir i va redescobrir a Miguel.<\/p>\n
Mariano Abad i Jose Antonio Torregrosa en una \u201cAntologia de 40 poemes il\u00b7lustrats\u201d editada en 2010 amb motiu del centenari conviden, i jo m’uneixo a ells i en amb aquesta nota voldria concloure aquesta presentaci\u00f3, enterrar d’una vegada per sempre els estereotips en qu\u00e8 s’ha encasellat la figura i obra de Miguel Hern\u00e1ndez.<\/p>\n
L’estereotip de poeta com a \u201cens natural\u201d, amb la seva espontane\u00eftat, primitivismo i autenticitat, responent a imatges t\u00f2piques del \u201cbon salvatge\u201d o de \u201cenginy llec\u201d, estereotips que el mateix Miguel va conrear en vida com la seva pr\u00f2pia \u201cestrat\u00e8gia de m\u00e0rqueting\u201d, no fa honor a la veritat.<\/p>\n
Miguel va mantenir una obstinaci\u00f3 reiterada i sostingut fins al final de con\u00e8ixer, assumir i dominar totes les convencions liter\u00e0ries anteriors a la seva \u00e8poca i predominants en la seva \u00e8poca, per la qual cosa la seva traject\u00f2ria est\u00e8tica s\u00ed que t\u00e9 un car\u00e0cter cultural. Com b\u00e9 diuen Abad i Torregrosa \u201csi alguna constant cal assenyalar en la seva biografia \u00e9s l’obstinaci\u00f3 sostinguda d’unir vida i literatura\u201d.<\/p>\n
El meu desig final, doncs, \u00e9s que aquests estereotips siguin enterrats i es passi a valorar a Miguel Hern\u00e1ndez en tota l’amplitud de la seva merit\u00f2ria lluita per una autosuperaci\u00f3 creativa.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Confer\u00e8ncia que vaig impartir en el CSM de Londres en 2010 sobre la figura i obra del poeta Miguel Hern\u00e1ndez<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":26300,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[142,145],"tags":[],"class_list":["post-26658","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moncreativitat","category-monhomenatges"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26658","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26658"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26658\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26670,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26658\/revisions\/26670"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26300"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26658"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26658"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26658"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}