\n
\n
Gabriela Mistral: Una dona que va estimar<\/p>\n Toggle<\/span>
1. INTRODUCCI\u00d3<\/a><\/li>
2. DESENVOLUPAMENT<\/a>
2.1. Gabriela, la mestra: estimava els nens i nenes que ensenyava i va lluitar per un futur menys tr\u00e0gic per a ells<\/a><\/li>
2.2. Gabriela, la diplom\u00e0tica<\/a><\/li>
2.3. Gabriela la Poetessa: Reina de la Literatura Iberoamericana i una dona que estimava<\/a>
2.3.1. Gabriela la Poeta: Reina i Ambaixadora de la Literatura Iberoamericana<\/a><\/li>
2.3.2. Gabriela: una gran dona que estimava tothom, tota la gent i tota la humanitat<\/a>
2.3.2.1. Gabriela estimava els homes<\/a><\/li>
2.3.2.2. Gabriela estimava les dones<\/a><\/li>
2.3.2.3. Gabriela estimava totes les dones<\/a><\/li>
2.3.2.4. Gabriela estimava tots els pobles<\/a><\/li><\/ul><\/li><\/ul><\/li>
2.4. Gabriela: Artista i m\u00edstica moderna<\/a>
2.4.1. Gabriela, l’artista<\/a><\/li>
2.4.2. Gabriela: M\u00edstica moderna<\/a><\/li><\/ul><\/li>
2.5. Tampoc Gabriela \u2014com cap dona ha estat mai durant la seva vida\u2014 no va ser una ‘profeta’ ni ‘a la seva pr\u00f2pia terra’ (Xile) ni en el seu domini (la poesia)<\/a><\/li><\/ul><\/li>
3. CONCLUSI\u00d3: GABRIELA MISTRAL, LA GRAN MESTRA, CONSUL, DONA, POETA I M\u00cdSTICA MODERNA \u2013 TOTS AMB LETRES MAI\u00daSCULES<\/a><\/li>
BIBLIOGRAFIA<\/a><\/li><\/ul><\/nav><\/div>\n
<\/span>1. <\/strong>INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/span><\/h2>\n
Gabriela Mistral va ser la primera dona de la hist\u00f2ria a rebre el Premi Nobel de Literatura per la seva poesia, concretament el 1945, i la primera persona de l’Am\u00e8rica Llatina a rebre aquest guard\u00f3.<\/p>\n
Aquest homenatge a Gabriela Mistral es divideix en quatre parts (Gabriela, la mestra; Gabriela, la diplom\u00e0tica; Gabriela, la poeta, i el seu llegat), en les quals intentarem centrar-nos exclusivament en un aspecte de la seva obra po\u00e8tica: el de la Gabriela que estimava i, tangencialment, el de la Gabriela m\u00edstica moderna. <\/strong><\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2. DESENVOLUPAMENT<\/strong><\/span><\/h2>\n
<\/span>2.1. Gabriela, la mestra: estimava els nens i nenes que ensenyava i va lluitar per un futur menys tr\u00e0gic per a ells<\/strong><\/span><\/h3>\n
Gabriela Mistral \u00e9s el pseud\u00f2nim literari d’una dona nascuda Lucila de Mar\u00eda del Perpetuo Socorro Godoy Alcayata<\/strong>. Va adoptar aquest pseud\u00f2nim d’un escriptor que adorava: Fr\u00e9d\u00e9ric Mistral, un escriptor del sud de Fran\u00e7a, que va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1904 i era un home d’una sensibilitat extrema que va lliurar una lluita pol\u00edtica i ling\u00fc\u00edstica apassionada per dignificar la seva llengua, l’occit\u00e0.<\/p>\n
Gabriela va n\u00e9ixer a Vicu\u00f1a, a la prov\u00edncia d’Elqui, a la regi\u00f3 de Coquimbo, cap al centre de la llarga franja que \u00e9s Xile, el 7 d’abril<\/strong> de<\/strong> 1889<\/strong>. A Vicu\u00f1a, encara hi ha un museu<\/a> a la casa on va n\u00e9ixer.<\/p>\n
Gabriela va comen\u00e7ar a treballar com a mestra ajudant als 16 anys, el 1904, a l’Escuela de la Compa\u00f1\u00eda Baja de La Serena. A partir de 1908, va treballar com a mestra <\/strong>al poble de La Cantera i m\u00e9s tard a Los Cerrillos, a la carretera d’Ovalle. I va ser mestra, tot i que no havia estudiat, ja que no es podia permetre fer-ho. Va ser una altra figura autodidacta, com Miguel Hern\u00e1ndez.<\/p>\n
M\u00e9s tard, el 1910, als 22 anys, li van recon\u00e8ixer <\/strong>els seus coneixements a l’Escuela Normal n\u00fam. 1 de Santiago i va obtenir el t\u00edtol oficial de mestra de l’Estat<\/em>, la qual cosa li va permetre ensenyar a secund\u00e0ria. Aix\u00f2 li va valer l’enemistat dels seus col\u00b7legues<\/strong>, ja que havia rebut aquest t\u00edtol pel reconeixement dels seus coneixements i experi\u00e8ncia, sense haver assistit a l’Institut Pedag\u00f2gic de la Universitat de Xile. Ben aviat, Gabriela va comen\u00e7ar a despertar enveja en els cercles educatius dominats per homes que l’envoltaven. I ning\u00fa no ha encapsulat tan b\u00e9 els manaments que han de guiar els mestres com ho va fer Gabriela en el seu ‘Dec\u00e0leg del Mestre<\/strong>‘.<\/p>\n
EL DEC\u00c0LEG DE LA MESTRA<\/strong><\/p>\n
AMA: Si no saps estimar profundament, no ensenyis als infants<\/p>\n
SIMPLIFICA: Saber \u00e9s simplificar sense restar ess\u00e8ncia.<\/p>\n
PERSISTIR: Repeteix, tal com la natura repeteix esp\u00e8cies fins que s’assoleix la perfecci\u00f3.<\/p>\n
ENSENYA: Amb un ull per a la bellesa, perqu\u00e8 la bellesa \u00e9s la mare de totes les coses.<\/p>\n
MESTRE: Sigues apassionat. Per encendre ll\u00e0nties, has de portar foc al cor.<\/p>\n
DONA VIDA A LA TEVA CLASSE. Cada lli\u00e7\u00f3 hauria de ser tan viva com un \u00e9sser viu.<\/p>\n
DESENVOLUPA’T: Per donar, has de tenir molt.<\/p>\n
RECORDA: La teva professi\u00f3 no \u00e9s una mercaderia; \u00e9s un servei div\u00ed.<\/p>\n
ABANS de impartir la teva lli\u00e7\u00f3 di\u00e0ria, comprova que el teu cor sigui pur.<\/p>\n
REFLEXIONA: sobre el fet que D\u00e9u t’ha confiat la tasca de crear el m\u00f3n de dem\u00e0.<\/p>\n
<\/p>\n
Gabriela va viure i va ensenyar per tot Xile, des d’Antofagasta, al nord m\u00e9s extrem, fins al port de Punta Arenas, al sud m\u00e9s extrem, on va dirigir la seva primera escola secund\u00e0ria i va donar un nou impuls a la ciutat. El 1921, amb 32 anys \u2014la mateixa edat en qu\u00e8 va morir Miguel Hern\u00e1ndez en una pres\u00f3 franquista a Alacant\u2014, Gabriela Mistral buscava un nou repte, despr\u00e9s d’haver dirigit dues escoles secund\u00e0ries de qualitat p\u00e8ssima. Es va presentar a l’examen de concurr\u00e8ncia i va guanyar el prestigi\u00f3s c\u00e0rrec de directora de l’Escola Secund\u00e0ria n\u00fam. 6 de Santiago, per\u00f2 el professorat no la va acollir b\u00e9 i la va criticar per la seva manca de titulaci\u00f3 docent formal.<\/p>\n
Potser va ser aquesta sensaci\u00f3 de ser incompresa i menyspreada pels homes envidiosos que l’envoltaven el que finalment va impulsar Gabriela a deixar enrere el seu estimat Xile natal per convertir-se en una educadora distingida m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres del pa\u00eds. Aix\u00ed doncs, el 23 de juny de 1922, Gabriela Mistral va embarcar cap a M\u00e8xic al vapor Orcoma<\/em>, a invitaci\u00f3 de l’aleshores ministre d’Educaci\u00f3 de M\u00e8xic, Jos\u00e9 Vasconcelos. Hi va romandre gaireb\u00e9 dos anys, treballant al costat dels intel\u00b7lectuals m\u00e9s destacats del m\u00f3n de parla hispana d’aquella \u00e8poca. Des d’all\u00e0, va viatjar a altres pa\u00efsos de l’Am\u00e8rica Llatina, com la Rep\u00fablica Dominicana, Cuba i Nicaragua, aix\u00ed com als Estats Units i Europa, on va estudiar les escoles i els m\u00e8todes educatius d’aquests pa\u00efsos.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2.2. Gabriela, la diplom\u00e0tica<\/strong><\/span><\/h3>\n
Alternava aquests viatges com a \u00abMestra del m\u00f3n i per al m\u00f3n\u00bb amb les seves primeres incursions en la diplom\u00e0cia. Aix\u00ed, a mitjans de la d\u00e8cada de 1920, despr\u00e9s d’una gira pels Estats Units i Europa, va tornar a Xile, on la situaci\u00f3 pol\u00edtica era tan tensa que es va veure obligada a marxar de nou, aquesta vegada per servir a Europa com a secret\u00e0ria d’una de les seccions de la Societat de Nacions el 1926<\/strong>. Aquell mateix any,<\/strong> va assumir el c\u00e0rrec de secret\u00e0ria a l’Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional de la <\/strong>Societat de Nacions<\/strong> a <\/strong>Ginebra<\/strong>.<\/p>\n
El 1933<\/strong>, Gabriela Mistral va comen\u00e7ar formalment la seva carrera diplom\u00e0tica i va treballar, durant un per\u00edode de vint anys, com a c\u00f3nsol de Xile en ciutats d’Europa i les Am\u00e8riques, una rere l’altra<\/strong>. Darrere d’aquesta fase, almenys en les seves primeres etapes, es pot veure la m\u00e0 que l’ajudava de Pedro Aguirre Cerda, que era originalment mestre, titulat a Xile i amb un doctorat a la Sorbona; a qui Gabriela va con\u00e8ixer el 1916; a qui Gabriela va dedicar la seva col\u00b7lecci\u00f3 de poemes *Desolaci\u00f3n*; que es va inspirar en Gabriela per escriure *El problema agrari* (1929), un llibre dedicat a ella; que va fer que l’ torn\u00e9s definitivament a Xile des de l’exili el 1930; i que va ser president de Xile entre el 1938 i el 1944.<\/p>\n
Gabriela Mistral va comen\u00e7ar la seva carrera diplom\u00e0tica com a c\u00f3nsol a Madrid <\/strong>entre el juliol de 1933 i l’octubre de 1935. Llavors va ser nomenada c\u00f3nsol a Lisboa <\/strong>l’octubre de 1935, c\u00e0rrec que va ocupar fins al maig de 1936, quan va ser nomenada c\u00f3nsol a Oporto<\/strong>. Va exercir a Guatemala <\/strong>entre novembre de 1936 i desembre de 1938 com a c\u00f3nsol general honor\u00e0ria, i a Ni\u00e7a <\/strong>des de desembre de1938 a fins al gener de 1940. El gener de 1940, va ser destinada a Niter\u00f3i <\/strong>(una ciutat de l’estat de Rio de Janeiro, al Brasil). El gener de 1941<\/strong>, es va traslladar a Petr\u00f3polis <\/strong>(una ciutat del mateix estat brasiler), on va rebre la not\u00edcia del Premi Nobel el 1945<\/strong>.<\/p>\n
A finals de 1945, va tornar als Estats Units, aquesta vegada com a c\u00f3nsol general a Los Angeles<\/strong> (EUA), i amb els diners del premi es va comprar una casa a Santa Barbara<\/strong> (EUA), on va ser destinada com a c\u00f3nsol el 1947. El juny de 1950 va ser nomenada c\u00f3nsol a Veracruz <\/strong>(M\u00e8xic) i, des del novembre de 1950, va exercir primer de c\u00f3nsol i m\u00e9s tard de c\u00f3nsol general (des de l’octubre de 1951) a N\u00e0pols<\/strong>. El desembre de 1952, va ser nomenada c\u00f3nsol a Florida <\/strong>(EUA). I des de l’agost de 1953<\/strong>, va exercir de vicec\u00f2nsol a Nova York<\/strong>, c\u00e0rrec que va ocupar fins a la seva mort el 1957.<\/strong><\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2.3. Gabriela la Poetessa: Reina de la Literatura Iberoamericana i una dona que estimava<\/strong><\/span><\/h3>\n
<\/span>2.3.1. Gabriela la Poeta: Reina i Ambaixadora de la Literatura Iberoamericana<\/strong><\/span><\/h4>\n
El 12 de desembre<\/strong> de<\/strong> 1914,<\/strong> va guanyar el primer premi en el concurs literari dels <\/strong>Jocs Florals<\/strong>, organitzats per la Federaci\u00f3 d’Estudiants de la Ciutat de Xile (FECh) a Santiago, pels seus \u00abSonets de la Mort\u00bb.<\/p>\n
Aquest poema est\u00e0 incl\u00f2s en la<\/strong> seva primera col\u00b7lecci\u00f3, \u201cDesolaci\u00f3n\u201d, <\/strong>que va apar\u00e8ixer a Nova York el 1922 <\/strong>i va ser publicada per l’Instituto de Las Espa\u00f1as, per iniciativa del seu director, Federico de On\u00eds. Al meu parer, \u00e9s la seva obra mestra<\/strong>. Tanmateix, tot i ser un llibre produ\u00eft amb les millors intencions pel director de l’Instituto de las Espa\u00f1as, amb un sincer desig d’introduir-la al m\u00f3n, crec que li falta coher\u00e8ncia i l\u00f2gica en la seva estructura.<\/p>\n
El 1924<\/strong>, dos anys m\u00e9s tard, quan Gabriela tenia 33 anys, es va publicar la seva segona col\u00b7lecci\u00f3 de poemes, \u201cTernura\u201d<\/strong>. Als 1938<\/strong>, a, als 49 anys,<\/strong> va publicar \u201cTala\u201d, <\/strong>la seva tercera col\u00b7lecci\u00f3 de poemes. I als 1954<\/strong>, a, als 65 anys, va publicar la seva quarta i \u00faltima col\u00b7lecci\u00f3 de poemes: \u201cLagar\u201d.<\/strong><\/p>\n
Entre la seva tercera i la seva quarta col\u00b7lecci\u00f3, el 10 de desembre<\/strong> de<\/strong> 1945<\/strong>, als 57 anys, va rebre el Premi Nobel de Literatura<\/strong> atorgat pel rei Gustau V de Su\u00e8cia. Va ser la cinquena dona en la hist\u00f2ria del Premi Nobel de Literatura, des de la seva creaci\u00f3 l’any 1901, a rebre el premi [les quatre que la van precedir van ser: l’escriptora sueca Selma Lagerl\u00f6f el 1909; l’escriptora italiana Grazia Deledda el 1926; l’escriptora noruega Sigrid Undset, nascuda a Dinamarca, el 1928;i l’estatunidenca Pearl S. Buck, criada a la Xina, el 1938], per\u00f2 va ser la primera dona a rebre’l exclusivament per la seva poesia; espec\u00edficament, tal com es va dir a la cerim\u00f2nia de lliurament: \u00abper la seva poesia l\u00edrica que, inspirada per emocions poderoses, ha fet del seu nom un s\u00edmbol de les aspiracions idealistes de tota Am\u00e8rica Llatina\u00bb.<\/strong><\/p>\n
Gabriela va ser la primera persona d’Iberoam\u00e8rica <\/strong>a guanyar el Premi Nobel de Literatura. El fet que aquesta primera persona fos una dona va ser una cosa que molts homes mai li van perdonar. A la cerim\u00f2nia de lliurament del premi, la van anomenar la ‘reina de la literatura llatinoamericana’. At\u00e8s que el terme ‘Llatinoameric\u00e0’ \u00e9s un gal\u00b7licisme encunyat pels francesos en un intent de marcar la seva influ\u00e8ncia a les Am\u00e8riques, es prefereix el terme ‘Iberoameric\u00e0’; \u00e9s per aix\u00f2 que en aquest ep\u00edgraf la menciono com la ‘Reina de la Literatura Iberoamericana’<\/strong>, en honor d’aquesta comunitat iberoamericana que ens uneix amb la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i les Am\u00e8riques, i que ha anat prenent forma des de principis dels anys noranta, en el veritable esperit de Mistral, sota el paraigua de les Cimeres Iberoamericanes<\/a>: la Primera el 1991 a Guadalajara, M\u00e8xic \u2014el pa\u00eds on Gabriela era m\u00e9s altament i m\u00e9s justament venerada\u2014 i la Sisena el 1996 i la Dissetena el 2007 al seu Xile natal. I havent passat la meitat de la seva vida com a diplom\u00e0tica \u2013 ella que va ser c\u00f3nsol general per\u00f2 mai ambaixadora \u2013 hauria estat encantada que la anomenessin ‘l’ambaixadora de la literatura iberoamericana’<\/strong>, que \u00e9s el que fermament crec que va ser.<\/p>\n
Tamb\u00e9 voldr\u00edem retre aqu\u00ed un homenatge sentit a Artur Nils Lundkvist (1906\u20131991)<\/strong>, poeta i escriptor suec, membre de ple dret de l’Acad\u00e8mia Sueca des del 1968, un ferm pacifista durant la dura Guerra Freda, i l’home que va traduir, havent apr\u00e8s pel seu compte espanyol i franc\u00e8s amb diccionaris, tots els grans escriptors al suec, gr\u00e0cies al qual l’Acad\u00e8mia els va atorgar el Premi Nobel. El 1936, juntament amb la seva esposa, la poeta sueca Mar\u00eda Wine, havia visitat Espanya i Iberoam\u00e8rica. El que pocs saben \u00e9s que va ser el primer a traduir Gabriela Mistral al suec i que va ser gr\u00e0cies a la seva traducci\u00f3 i als seus esfor\u00e7os que Gabriela Mistral va guanyar el Premi Nobel; perqu\u00e8 els traductors, encara que siguin autodidactes com aquest senyor, poden fer miracles i salvar abismes. Tant la Gabriela com l’Artur compartien els trets de ser poetes, pacifistes i persones espirituals. Pablo Neruda, Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez i Camilo Jos\u00e9 Cela li van agrair expressament el Premi Nobel a ella. De fet, des de la seva mort el 1991, ning\u00fa m\u00e9s va traduir al suec durant molt de temps, i \u00e9s per aix\u00f2 que va trigar deu anys a tornar a atorgar-se el Premi Nobel a un escriptor de parla hispana. Estic agra\u00eft a Gerardo Hern\u00e1ndez Roa<\/strong>,<\/a> un professor xil\u00e8 que resideix a Su\u00e8cia des de la d\u00e8cada de 1980, per la informaci\u00f3 sobre Lundkvist.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2.3.2. Gabriela: una gran dona que estimava tothom, tota la gent i tota la humanitat<\/strong><\/span><\/h4>\n
<\/span>2.3.2.1. Gabriela estimava els homes<\/strong><\/span><\/h5>\n
Aqu\u00ed parlarem de tres homes. L’amor que Gabriela professava per ells \u00e9s dif\u00edcil de categoritzar, ja que cap d’ells va ser el seu marit oficial. Dit aix\u00f2, els tres comparteixen un fil conductor: tots tres es van prendre la vida.<\/p>\n
<\/p>\n
2.3.2.1.1. Romelio Ureta: el seu amor juvenil<\/strong><\/p>\n
I tot i que Gabriela Mistral era molt reservada amb la seva vida personal <\/strong>i se sap poc dels amors i desenganys que va viure, molts estudiosos assenyalen que darrere de \u201cDesolaci\u00f3n\u201d hi ha un profund desengany. Concretament, darrere de \u00abSonetos de la Muerte\u00bb (Sonets de la Mort) \u2014el seu primer poema guardonat i un dels inclosos en el seu recull de debut \u201cDesolaci\u00f3n\u201d\u2014 hi havia un home. Aix\u00f2 ho confirma un estudi d’Ana Mar\u00eda Cuneo publicat a l \u201dAntologia sobre Gabriela Mistral\u201d, publicada el 2010 per les 22 Acad\u00e8mies de la Llengua Espanyola com a volum commemoratiu. \u00a0Ana Cuneo afirma en el seu assaig \u2013i cito textualment\u2013: \u00abLa Lucila va con\u00e8ixer Romelio Ureta el 1906 a La Serena, on ell treballava als ferrocarrils\u2026 Poc despr\u00e9s, es van trobar en una pensi\u00f3 a La Cantera on ella era mestra\u2026 El novembre de 1909, Ureta es va su\u00efcidar a causa de dificultats econ\u00f2miques.\u00bb<\/p>\n
I sabem que el poema ‘Sonetos de la Muerte<\/strong>‘ (\u00abSonets de la Mort\u00bb) va guanyar un premi el 1914, per\u00f2 a causa de la precipitaci\u00f3 amb qu\u00e8 es va publicar ‘Desolaci\u00f3n’, no sabem l’any exacte en qu\u00e8 es va escriure; tanmateix, podria haver estat despr\u00e9s del su\u00efcidi de Romelio el 1909.<\/p>\n
El 1914, quan aquest poema va guanyar el premi, Miguel Hern\u00e1ndez nom\u00e9s tenia quatre anys, per\u00f2 potser el va llegir. Recorda tant la seva ‘Elegia per a Ram\u00f3n Sij\u00e9’! Mai no sabrem amb certesa si la Gabriela el va inspirar, per\u00f2 mentre a La Serena hi havia roses, a Alacant hi havia ametllers en flor:<\/p>\n
SONETS DE LA MORT<\/strong><\/p>\n
I<\/p>\n
Del n\u00ednxol gla\u00e7at on els homes t’hi van posar,<\/p>\n
Et traur\u00e9 a la terra humil i assolellada.<\/p>\n
Que jo hi havia de dormir, els homes no ho sabien,<\/p>\n
ni que somiarem sobre el mateix coix\u00ed.<\/p>\n
<\/p>\n
Et posar\u00e9 a terra sota el sol amb un<\/p>\n
tendresa de mare pel seu fill adormit,<\/p>\n
i la terra esdevindr\u00e0 un bressol de tendresa<\/p>\n
com rebi el teu cos de nen dolorit.<\/p>\n
<\/p>\n
Llavors escampar\u00e9 terra i p\u00e8tals de rosa,<\/p>\n
i a la llum platejada i vaporosa de la lluna,<\/p>\n
la llum restant quedar\u00e0 captiva.<\/p>\n
<\/p>\n
Me’n anir\u00e9, cantant les meves belles gestes de venjan\u00e7a,<\/p>\n
perqu\u00e8 a aquella profunditat amagada cap m\u00e0<\/p>\n
que arribar\u00e0 a sota per arrabassar-me el teu grapat d’ossos!<\/p>\n
<\/p>\n
II<\/p>\n
Aquesta llarga cansalera s’intensificar\u00e0 un dia,<\/p>\n
i l’\u00e0nima dir\u00e0 al cos que ja no vol<\/p>\n
arrossegant la seva massa pel cam\u00ed rosat,<\/p>\n
pel qual caminen els homes, satisfets de viure…<\/p>\n
<\/p>\n
Els sentir\u00e0s cavar amb vigor al teu costat,<\/p>\n
que un altre adormit arriba a la ciutat silenciosa.<\/p>\n
Esperar\u00e9 fins que m’hagin cobert completament…<\/p>\n
i llavors parlarem per una eternitat!<\/p>\n
<\/p>\n
Nom\u00e9s llavors sabr\u00e0s per qu\u00e8 no madura,<\/p>\n
per qu\u00e8 la teva carn encara \u00e9s massa tendra per als ossos profunds i buits,<\/p>\n
havies d’anar a dormir, sense cansament.<\/p>\n
<\/p>\n
La llum brillar\u00e0 sobre el regne fosc dels senyals;<\/p>\n
sabr\u00e0s que en el nostre vincle hi havia un senyal de les estrelles<\/p>\n
i, trencat el gran pacte, vas haver de morir…<\/p>\n
<\/p>\n
III<\/p>\n
M\u00e0 malefiques et van prendre la vida des del dia<\/p>\n
quan, a un senyal de les estrelles, vas deixar el teu<\/p>\n
de lliris d’un blanc nevad\u00eds. Va florir en alegria.<\/p>\n
M\u00e0 malefiques s’hi van immisc\u00f3r tr\u00e0gicament…<\/p>\n
<\/p>\n
I vaig dir al Senyor: \u00abPel cam\u00ed mortal<\/p>\n
el guien. O ombra estimada que no saben com guiar!<\/p>\n
Arrapalla, Senyor, d’aquelles mans fatals,<\/p>\n
o submergeix-lo en el llarg son que nom\u00e9s Tu pots concedir!<\/p>\n
<\/p>\n
No puc cridar-lo, no puc seguir-lo!<\/p>\n
El seu vaixell \u00e9s impulsat per un vent de tempesta negre.<\/p>\n
Torna’l a portar als meus bra\u00e7os, o el tallar\u00e0s en la flor de la vida.’<\/p>\n
<\/p>\n
La barca rosa de la seva vida es va aturar…<\/p>\n
Em dius que no s\u00e9 res d’amor, que no vaig mostrar cap miseric\u00f2rdia?<\/p>\n
Tu que est\u00e0s a punt de jutjar-me, ho entens, Senyor!<\/p>\n
<\/p>\n
2.3.2.1.2. Stefan Zweig: el seu gran amic<\/strong><\/p>\n
Stefan Zweig \u2013 fill de pares jueus, escriptor austr\u00edac nascut a Viena, un dels escriptors m\u00e9s l\u00facids de l’Europa d’entreguerres, tot i que els seus llibres van ser prohibits pels nazis el 1936, i un gran amic de la Gabriela \u2013 tamb\u00e9 vivia a Petr\u00f3polis des del 1941, on havia arribat amb la seva segona esposa, Charlotte Elisabeth Altman, fugint dels nazis alemanys. El 22 de febrer de 1942, Stefan i la seva esposa<\/strong>, desesperats per la idea que els nazis s’apoderarien del m\u00f3n, es van su\u00efcidar a Petr\u00f3polis.<\/strong><\/p>\n
\u00a0<\/strong><\/p>\n
2.3.2.1.3. Juan Miguel Pablo Godoy Mendoza: el seu fill adoptat: EL SEU FIL<\/strong><\/p>\n
Conegut afectuosament com a ‘Yin yin’, aquest nen devia haver nascut entre maig i juny de 1925. L’arbre geneal\u00f2gic disponible en l\u00ednia mostra que era fill del cos\u00ed primer de Gabriela, Carlos Godoy, que era mariner mercant, i de Marta Mendoza, que va morir a Ginebra el 1926.\u00a0 Gabriela Mistral l’adopta a Barcelona el mar\u00e7 de 1926 i el va criar i estimar com si fos fill seu. <\/strong>A partir d’aleshores, el nen la va seguir arreu del m\u00f3n. El 14 d’agost de 1943<\/strong>, mentre Gabriela era a Petr\u00f2polis (Brasil), el seu fill es va su\u00efcidar<\/strong>, poc despr\u00e9s de fer els 18 anys. Va ser el tercer su\u00efcidi d’alg\u00fa estimat i proper a Gabriela en l’espai d’un any i mig. El poema seg\u00fcent, \u00abL’abandonada\u00bb<\/strong>, incl\u00f2s en el seu recull \u00abLagar\u00bb, podria haver estat escrit arran d’aquest su\u00efcidi i est\u00e0 dedicat a \u00abEmma Godoy\u00bb, probablement una altra de les seves cosines, la germana del pare biol\u00f2gic del noi i tieta de la Yin Yin.<\/p>\n
L’ABANDONADA<\/strong><\/p>\n
Ara anir\u00e9 a aprendre<\/p>\n
la terra de l’amargor,<\/p>\n
i a desaprendre el teu amor<\/p>\n
que era la meva \u00fanica llengua,<\/p>\n
com un riu que ha oblidat<\/p>\n
el seu llit, el seu corrent i les seves ribes.<\/p>\n
<\/p>\n
Per qu\u00e8 vas portar tresors<\/p>\n
si no havies de portar l’oblit?<\/p>\n
Tot em resulta superfluu, i jo s\u00f3c superflua<\/p>\n
com un vestit de festa per a una festa que mai no va ser;<\/p>\n
tant \u00e9s aix\u00ed, D\u00e9u meu, que s\u00f3c prescindible<\/p>\n
la meva vida ha estat superflua des del primer dia!<\/p>\n
<\/p>\n
D\u00f3na’m ara les paraules<\/p>\n
que la meva nodrissa no em va donar.<\/p>\n
Les tartamudejar\u00e9 amb bogeria<\/p>\n
sil\u00b7laba a sil\u00b7laba:<\/p>\n
la paraula ‘bot\u00ed’, la paraula ‘res’,<\/p>\n
i la paraula ‘fi’,<\/p>\n
encara que se’m retorcin a la boca<\/p>\n
com serps mossegades!<\/p>\n
<\/p>\n
M’he assegut al mig de la Terra,<\/p>\n
amor meu, a mig cam\u00ed de la vida,<\/p>\n
per obrir-me les venes i el pit,<\/p>\n
per pelar-me com una maduixa viva,<\/p>\n
i trencar el caoba vermell<\/p>\n
dels meus ossos que t’estimaven.<\/p>\n
<\/p>\n
Estic cremant el que ten\u00edem:<\/p>\n
les parets gruixudes, les bigues altes,<\/p>\n
derrucant, una a una,<\/p>\n
les dotze portes que solies obrir<\/p>\n
i encegant, amb cops d’aspa,<\/p>\n
la cisterna de l’alegria.<\/p>\n
<\/p>\n
Escampar\u00e9, en un remol\u00ed,<\/p>\n
la collita recollida ahir,<\/p>\n
per buidar les butlles de vi<\/p>\n
i alliberar els ocells capturats;<\/p>\n
per trencar-se, com el meu cos,<\/p>\n
les parets de la ‘masia’<\/p>\n
i mesurar amb els bra\u00e7os esteses<\/p>\n
el munt de cendres.<\/p>\n
<\/p>\n
Com fa mal, com n’\u00e9s de dur,<\/p>\n
com eren divines les coses,<\/p>\n
i no volen morir, i es lamenten mentre moren,<\/p>\n
i deixen al descobert les seves entranyes vives!<\/p>\n
Les troncs entenen i parlen,<\/p>\n
el vi, elevant-se, observa<\/p>\n
i el ramat d’ocells s’al\u00e7a<\/p>\n
amb torpesia i en desordre com una boira.<\/p>\n
<\/p>\n
Que vingui el vent; que es cremi la meva casa<\/p>\n
millor que un bosc de resina;<\/p>\n
que el mol\u00ed i la torre de la mare<\/p>\n
el mol\u00ed i la torre de la padrina.<\/p>\n
La meva nit, accelerada pel foc,<\/p>\n
que la meva pobra nit mai no vegi la llum del dia!<\/p>\n
<\/p>\n
I un gran amor juvenil que es treu la vida, <\/strong>com el de Romelio; a m\u00e9s, el su\u00efcidi d’un amic proper, un escriptor<\/strong>, i la seva esposa; a m\u00e9s<\/strong>, el su\u00efcidi del seu fill <\/strong>adoptat \u2013 tot aix\u00f2 inevitablement deixa cicatrius profundes<\/strong>. I no \u00e9s que ella ho hagu\u00e9s buscat; \u00e9s simplement que hi ha persones que, malauradament, es veuen obligades a viure vides especialment dures. Les vicissituds del dest\u00ed. Un dest\u00ed fat\u00eddic. I la de la Gabriela n’era una.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2.3.2.2. Gabriela estimava les dones<\/strong><\/span><\/h5>\n
Aqu\u00ed parlarem de tres dones pels seus noms complets. L’amor que Gabriela sentia per elles \u00e9s dif\u00edcil de categoritzar, ja que cap no era la seva esposa oficial. Dit aix\u00f2, les tres comparteixen un fil conductor: totes tres van ser companyes vitals per a ella i la van donar suport.<\/p>\n
<\/p>\n
2.3.2.2.1. Laura Rodig<\/strong><\/p>\n
Despr\u00e9s del su\u00efcidi del seu primer amor, Gabriela ja no va estar acompanyada en els seus viatges i en el seu cam\u00ed vital <\/strong>per molts homes; en canvi, va preferir envoltar-se de l’afecte sanador de les dones. La primera dona del nom complet de la qual es t\u00e9 const\u00e0ncia \u00e9s Laura Rodig. Gabriela havia conegut Laura Rodig a Punta Arenas el 1918. Laura va seguir Gabriela a M\u00e8xic el 1922 a bord de l’Orcota<\/em>.<\/p>\n
Mentre encara era viva, Gabriela va dedicar el poema inicial de \u00abDesolaci\u00f3n\u00bb a la dona que, en aquell moment, probablement compartia la seva vida amb ella<\/strong>: Laura Rodig<\/strong>. I en aix\u00f2 rau la q\u00fcesti\u00f3: compartir la vida. Aquest poema obre la primera de les vuit parts en qu\u00e8 es divideix \u00abDesolaci\u00f3n\u00bb. Una primera part titulada \u00abVida\u00bb.<\/p>\n
EL PENSADOR DE RODIN<\/strong><\/p>\n
Amb el ment\u00f3 recolzat en la seva m\u00e0 aspra,<\/p>\n
el Pensador recorda que \u00e9s carn de la seva pr\u00f2pia osca,<\/p>\n
carn mortal, despullada davant del dest\u00ed,<\/p>\n
carn que odia la mort, i tremolava de bellesa.<\/p>\n
<\/p>\n
I tremolava d’amor, tota la seva primavera ardent,<\/p>\n
i ara, a la tardor, est\u00e0 veritablement ofegat en la veritat i la tristesa.<\/p>\n
El pensament \u00abhem de morir\u00bb li travessa el front,<\/p>\n
en bronze esmolat, quan comen\u00e7a la nit.<\/p>\n
<\/p>\n
I en l’angoixa, els seus m\u00fasculs s’esquerdaren, patint.<\/p>\n
Cada solc de la seva carn s’omple de terror.<\/p>\n
Es parteix, com una fulla de tardor, davant del poder\u00f3s Senyor<\/p>\n
<\/p>\n
que el crida des dels bronzes\u2026 I no hi ha cap arbre tort<\/p>\n
ni banyat per la llum del sol a la plana, ni un lle\u00f3 amb el flanc ferit,<\/p>\n
tens com aquest home que medita sobre la mort.<\/p>\n
<\/p>\n
2.3.2.2.2. Palma Guill\u00e9n<\/strong><\/p>\n
Palma Guill\u00e9n <\/strong>era una altra de les amigues de Gabriela. Gabriela li va dedicar la seva tercera col\u00b7lecci\u00f3 de poemes, \u201cTala\u201d, publicada el 1938. L’exquisida dedicat\u00f2ria d’aquest llibre diu el seg\u00fcent: \u00abA Palma Guill\u00e9n, i a trav\u00e9s d’ella, a la compassi\u00f3 de les dones mexicanes\u00bb. Es sap que Palma va adoptar el fill de Gabriela i que totes dues el van criar juntes. I totes dues eren a Petr\u00f3polis quan el jove es va treure la vida.<\/p>\n
<\/p>\n
2.3.2.2.3. Doris Dana<\/strong><\/p>\n
L’\u00faltima companya que va estar al costat de Gabriela des del 1946 fins a la seva mort el 1957 \u2014\u00e9s a dir, durant els \u00faltims onze anys de la seva vida\u2014 va ser Doris Dana, que tamb\u00e9 va ser qui va preservar el seu llegat m\u00e9s valu\u00f3s. Quan es van con\u00e8ixer, Doris tenia 26 anys i Gabriela 57, una difer\u00e8ncia de 31 anys.<\/p>\n
Doris era una altra dona excepcional: la primera professional del seu \u00e0mbit a elaborar un programa de reeducaci\u00f3 per a l’Alemanya de la postguerra el 1945. Aquell mateix any, Gabriela va guanyar el Premi Nobel.<\/p>\n
El llegat m\u00e9s important de Mistral <\/strong>\u00e9s aquell que Doris Dana va recopilar <\/strong>incansablement, sobretot quan es va adonar que Gabriela s’estava esvaint. Fins i tot en aquell moment, Doris Dana era conscient no nom\u00e9s que la vida de Gabriela Mistral era finita a causa de la diabetis i els problemes de cor que patia, sin\u00f3 tamb\u00e9 que Gabriela seria algun dia una figura de gran rellev\u00e0ncia. <\/strong><\/p>\n
Per aquest motiu, a principis de la d\u00e8cada de 1950, Doris va comen\u00e7ar a portar un registre meticul\u00f3s de cada conversa que tenia amb la poeta. A m\u00e9s, va recollir les seves cartes i milers d’assaigs literaris que, havent estat escrits per una dona de tanta visi\u00f3 i sensibilitat, s\u00f3n aut\u00e8ntiques joies.<\/p>\n
Quan Gabriela va morir a l’Hospital Hempstead de Nova York el 10 de gener de1957 a , a causa d’un c\u00e0ncer de p\u00e0ncrees i amb Doris Dana al seu costat, sabia que el seu llegat estava en mans de l’executora testament\u00e0ria m\u00e9s excel\u00b7lent del m\u00f3n. Aquest llegat, constru\u00eft amb amor, per amor i per a l’amor, va ser salvaguardat per Doris fins a la seva mort el novembre de 2006. <\/strong><\/p>\n
\u00a0<\/strong><\/p>\n
2.3.2.2.4. Especulaci\u00f3 sobre el lesbianisme<\/strong><\/p>\n
S’ha especulat molt sobre si Gabriela Mistral era lesbiana <\/strong>en una \u00e8poca en qu\u00e8 el lesbianisme i l’homosexualitat eren poc entesos.<\/p>\n
Actualment, almenys a Europa, aquestes opinions s\u00f3n cosa del passat. A Espanya, la hist\u00f2rica Llei 13\/2005, de 1 de juliol, que modifica el Codi Civil pel que fa al dret a casar-se, va convertir el pa\u00eds en el tercer estat europeu, despr\u00e9s de B\u00e8lgica i els Pa\u00efsos Baixos, a autoritzar les dones lesbianes i els homes gais a casar-se, si aix\u00ed ho desitjaven. Pel que fa als drets civils, va ser una veritable revoluci\u00f3: una revoluci\u00f3 fant\u00e0stica.<\/p>\n
I qu\u00e8 feia la Gabriela al llit <\/strong>\u2014si \u00e9s que el compartia\u2014 amb les dones que formaven part de la seva vida? Doncs feia el que li venia de gust<\/strong>. Si la Gabriela i la Doris, o la Gabriela i la Palma, o la Gabriela i la Laura feien alguna cosa en el seu temps lliure que es pogu\u00e9s descriure com a promiscua, aix\u00f2 era cosa seva.<\/p>\n
Tot i que durant la vida de la Gabriela hi va haver rumors al Xile sobre la seva suposada relaci\u00f3 lesbiana amb la Doris \u2014i es diu que aquests rumors van arribar a les orelles de la Gabriela i que, ofesa, va decidir no tornar a establir-se mai m\u00e9s a la seva terra natal, preferint quedar-se als Estats Units\u2014, el que \u00e9s cert \u00e9s que la Doris va negar, <\/strong>fins al final dels seus dies, que mai hagu\u00e9s existit cap relaci\u00f3 lesbiana entre elles. <\/strong><\/p>\n
Per aquest motiu, el llibre publicat al Xile el 2009 sobre la Doris i la Gabriela es<\/strong> considera vergony\u00f3s<\/strong>. Aquest llibre s’intitula \u201cNi\u00f1a Errante\u201d i va ser publicat per l’editorial xilena Lumen, amb una transcripci\u00f3, un pr\u00f2leg i notes de Pedro Pablo Zegers, conservador de l’Arxiu d’Escriptors de la Biblioteca Nacional de Xile, basat en 250 cartes que Zegers va seleccionar de la correspond\u00e8ncia entre Gabriela i Doris, la mateixa correspond\u00e8ncia que Doris havia preservat honorablement fins a la seva mort i que no havia arribat a Xile fins a finals del 2007. Aquest llibre es pot considerar una ofensa a la dignitat<\/strong>, si m\u00e9s no perqu\u00e8 permet que aquestes cites \u2014paraules que la Gabriela va adre\u00e7ar a la Doris\u2014 se n’extreguin i, des del 2009, inundin els racons m\u00e9s t\u00e8rbols d’internet: \u00abDoris, s\u00f3c als Estats Units per tu\u00bb; ‘Soc teva a cada rac\u00f3 del m\u00f3n i al cel’; i ‘Potser va ser una pura bogeria cedir a aquesta passi\u00f3’.<\/p>\n
Per intentar demostrar aquest punt, a continuaci\u00f3 es reprodueix un poema d’una gran poeta dominicana; \u00e9s professora universit\u00e0ria a la ‘la Universidad Aut\u00f3noma ‘ de Santo Domingo (UASD); mare de dues filles i \u00e0via de quatre nets; lesbiana des de fa temps; i alg\u00fa que ha publicat en antologies l\u00e8sbiques. En el seu poema \u00abDones\u2026\u00bb, de la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abExtasi m\u00e0gic\u00bb, es pot apreciar la difer\u00e8ncia de to entre \u00abAmor de la Mare del M\u00f3n\u00bb de Gabriela i \u00abAmor de la Dona del M\u00f3n\u00bb de Nelsy Aldebot Reyes<\/strong>.<\/p>\n
DONES\u2026<\/strong><\/p>\n
Dones belles<\/p>\n
plenes de foc i vigor<\/p>\n
amb ulls grans i sensuals<\/p>\n
jugant a la dansa de l’amor<\/p>\n
ballant lliurement<\/p>\n
prenent el vol\u2026<\/p>\n
<\/p>\n
Foc interior<\/p>\n
llibertat per fluir<\/p>\n
junts, sols, amb altres\u2026<\/p>\n
<\/p>\n
Dones dansant, amants<\/p>\n
giravoltant<\/p>\n
en una dansa m\u00e0gica de veles<\/p>\n
cabells, malucs\u2026<\/p>\n
<\/p>\n
Volant, flotant,<\/p>\n
sense cap impediment<\/p>\n
sense entrebancar-se<\/p>\n
cap l\u00edmit\u2026<\/p>\n
<\/p>\n
Somni er\u00f2tic<\/p>\n
fantasia ex\u00f2tica<\/p>\n
flueix amb el mar i el vent<\/p>\n
reunint energia terrenal<\/p>\n
transformant-me en<\/p>\n
una rica, bella<\/p>\n
er\u00f2tica, sensual\u2026<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2.3.2.3. Gabriela estimava totes les dones<\/strong><\/span><\/h5>\n
Per\u00f2 Gabriela <\/strong>no va estimar nom\u00e9s dues o tres dones; m\u00e9s aviat, va estimar i comprendre totes les dones del m\u00f3n<\/strong>, tal com es fa pal\u00e8s a ‘Poemes de la Mare M\u00e9s Trista’.<\/strong><\/p>\n
POEMES DE LA MARE M\u00c9S TRISTE<\/strong><\/p>\n
LLAN\u00c7ADA<\/strong><\/p>\n
El meu pare va dir que em llen\u00e7aria fora; li va cridar a la meva mare que em llen\u00e7aria fora aquesta mateixa nit.<\/p>\n
La nit \u00e9s c\u00e0lida; a la llum de les estrelles, podria caminar fins al poble m\u00e9s proper; per\u00f2 i si el nad\u00f3 neix en les pr\u00f2ximes hores? Potser els meus sanglots han despertat el nad\u00f3; potser el nad\u00f3 vol sortir a veure el meu rostre tacat de ll\u00e0grimes. I el nad\u00f3 tremolaria a l’aire gla\u00e7at, encara que l’embolcall\u00e9s.<\/p>\n
PERQU\u00c8 HAS VINGUT?<\/strong><\/p>\n
Per qu\u00e8 has vingut? Ning\u00fa t’estimar\u00e0, tot i que ets bonic, fill meu. Tot i que somrius dol\u00e7ament, com els altres nens, com el m\u00e9s petit dels meus germans, ning\u00fa m\u00e9s que jo et besar\u00e0, fill meu. I tot i que les teves petites mans onegen buscant joguines, no tindr\u00e0s res per jugar, nom\u00e9s el meu pit i el fil de les meves ll\u00e0grimes, fill meu.<\/p>\n
Per qu\u00e8 has vingut, si qui et va portar odiava des del moment que et va sentir dins del meu ventre?<\/p>\n
Per\u00f2 no! Vares venir per mi; per mi que era sola, sola fins i tot quan em tenia ben aferrada entre els seus bra\u00e7os, fill meu!<\/p>\n
I aquests \u00abPoemes de la mare m\u00e9s trista\u00bb, que s\u00f3n la segona part dels \u00abPoemes de les mares\u00bb, tenen un subtext <\/em>que \u2014com que la paraula encara no existia en aquell moment\u2014 la Gabriela va anomenar mod\u00e8stament, com feia amb tota la seva obra, una \u00abnota\u00bb, i que explica la g\u00e8nesi del poema.<\/p>\n
<\/p>\n
NOTA.\u2014<\/strong> Una tarda, mentre passejava per un carrer br\u00e8tol de Temuco, vaig veure una dona del lloc asseguda a la porta de la seva barraca. Estava a punt de donar a llum, i el seu rostre tra\u00efa una amargor profunda.<\/p>\n
Un home va passar pel seu costat i li va dir alguna cosa cruel, que la va fer ruboritzar.<\/p>\n
En aquell moment, vaig sentir la plena solidaritat del nostre g\u00e8nere compartit, la compassi\u00f3 infinita d’una dona per una altra, i vaig marxar pensant:<\/p>\n
-\u00c9s un de nosaltres qui ha de parlar (ja que els homes no ho han fet) de la santedat d’aquest estat dolor\u00f3s i div\u00ed. Si la missi\u00f3 de l’art \u00e9s embellir-ho tot, en una miseric\u00f2rdia sense l\u00edmits, per qu\u00e8 no hem purificat aix\u00f2, als ulls dels impurs?<\/p>\n
I vaig escriure els poemes que precedeixen aquest, amb una intenci\u00f3 gaireb\u00e9 religiosa.<\/p>\n
Algunes d’aquelles dones que, per romandre castes, necessiten fer la vista grossa a la crua per\u00f2 inevitable realitat, van fer una cr\u00edtica mesquina d’aquests poemes, cosa que em va entristeir per elles mateixes. Fins i tot van suggerir que els retir\u00e9s d’un llibre.<\/p>\n
En aquesta obra egoc\u00e8ntrica \u2014minvada als meus propis ulls per aquesta mateixa egocentricitat\u2014 aquesta prosa humana podria ben b\u00e9 ser l’\u00fanica cosa en qu\u00e8 es celebra la Vida en la seva totalitat. Hauria d’haver-los tret?<\/strong><\/p>\n
No! Aqu\u00ed romanen, dedicats a les dones capaces de veure que la santedat de la vida comen\u00e7a amb la maternitat, que \u00e9s, per tant, sagrada<\/strong>. Que sentin la profunda tendresa amb qu\u00e8 una dona que acull els fills dels altres a la Terra mira les mares de tots els infants del m\u00f3n!<\/p>\n
<\/p>\n
La primera part de \u00abPoemes de les mares\u00bb consta de 17 microrelats po\u00e8tics, entre els quals volem destacar \u00abAl marit<\/strong>\u00bb, escrit per una dona que va decidir no casar-se mai i que ben b\u00e9 podria ensenyar a tots els homes del m\u00f3n com una dona desitja que el seu marit l’estimi de veritat durant l’embar\u00e0s.<\/p>\n
AL MARIT<\/strong><\/p>\n
Marit, no m’abracis fort. L’has tret de les profunditats del meu \u00e9sser com una nen\u00fafar. Deixa’m ser com aigua imm\u00f2bil.<\/p>\n
Estima’m, estima’m una mica m\u00e9s ara! Jo, tan petita!, et doblar\u00e9 pels camins. Jo, tan pobra!, et donar\u00e9 altres ulls, altres llavis, amb els quals gaudir\u00e0s del m\u00f3n; jo, tan tendra!, m’obrir\u00e9 com una \u00e0mfora per a l’amor, perqu\u00e8 aquest vi de la vida pugui fluir de mi.<\/p>\n
Perdona’m! S\u00f3c maldestra amb els peus, maldestra a l’hora de servir la teva copa; per\u00f2 tu m’has omplert aix\u00ed i m’has donat aquesta estranyesa amb qu\u00e8 em mou entre les coses.<\/p>\n
S\u00e9 m\u00e9s dol\u00e7a amb mi que mai. No em remoguis la sang amb ansietat; no em sacsegis l’al\u00e8.<\/p>\n
Ara no s\u00f3c m\u00e9s que un vel; tot el meu cos \u00e9s un vel sota el qual hi ha un infant adormit!<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2.3.2.4. Gabriela estimava tots els pobles<\/strong><\/span><\/h5>\n
Com a exemple paradigm\u00e0tic del fet que Gabriela sempre va posseir consci\u00e8ncia pol\u00edtica i estimava tota la humanitat, volem destacar un poema que va escriure, \u00abAl poble hebreu\u00bb, arran de les massacres a Pol\u00f2nia, incl\u00f2s en la seva col\u00b7lecci\u00f3 de poemes \u201cDesolaci\u00f3\u201d, que, malauradament, tamb\u00e9 \u00e9s sense data.<\/p>\n
AL POBLE HEBREU<\/strong><\/p>\n
Ra\u00e7a jueva, carn de penedors,<\/p>\n
ra\u00e7a jueva, riu d’amargor:<\/p>\n
com els cels i la terra, perdurable<\/p>\n
i encara creix el vostre bosc de crits.<\/p>\n
<\/p>\n
Mai no s’han deixat curar les teves ferides;<\/p>\n
mai no han perm\u00e8s que una ombra es project\u00e9s sobre tu<\/p>\n
per esc\u00f3rrer i renovar el teu embenatge,<\/p>\n
ni m\u00e9s que cap rosa en flor.<\/p>\n
<\/p>\n
El m\u00f3n ha estat acunat pels teus gemecs.<\/p>\n
I jo jugo amb les fibres de les teves ll\u00e0grimes.<\/p>\n
Les arrugues del teu rostre, que tant estimo,<\/p>\n
s\u00f3n tan profundes com ferides de serra.<\/p>\n
<\/p>\n
Tremolant, les dones balancegen el seu fill,<\/p>\n
tremolant, l’home cull el seu manoll.<\/p>\n
Un malson ha arrelat en els teus somnis<\/p>\n
i la teva \u00fanica paraula \u00e9s ‘miserere’!<\/p>\n
<\/p>\n
Poble jueu, i tot i aix\u00ed encara teniu el cor<\/p>\n
i una veu dol\u00e7a com la mel, per lloar els vostres llars,<\/p>\n
i recitar el C\u00e0ntic dels C\u00e0ntics<\/p>\n
amb una llengua, uns llavis i un cor en trossos.<\/p>\n
<\/p>\n
Maria encara camina dins de la teva esposa.<\/p>\n
La imatge de Crist \u00e9s al teu rostre;<\/p>\n
als vessants de Si\u00f3 l’han vist<\/p>\n
cridant-te en va, mentre el dia s’acaba…<\/p>\n
<\/p>\n
El teu dol el va contemplar en Dimas<\/p>\n
i Ell va parlar a Dimas aquelles paraules profundes<\/p>\n
i, per ungir-li els peus, ella busca<\/p>\n
i la troba tacada de sang!<\/p>\n
<\/p>\n
Oh poble jueu, carn de dolors,<\/p>\n
Ra\u00e7a jueva, riu d’amargor:<\/p>\n
com els cels i la terra, perdura<\/p>\n
i sempre creixent \u00e9s el teu vast bosc de crits!<\/p>\n
Es diu que Dana Doris era jueva. Si aix\u00f2 \u00e9s cert, deu haver estat una dona jueva qui va ajudar a honrar el seu llegat.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2.4. Gabriela: Artista i m\u00edstica moderna<\/strong><\/span><\/h3>\n
<\/span>2.4.1. Gabriela, l’artista<\/strong><\/span><\/h4>\n
Gonzalo Rojas <\/strong>\u00e9s un dels pocs autors que no nom\u00e9s perdona Gabriela pel seu ‘mal gust’ a l’hora de parlar de q\u00fcestions \u00edntimes i personals, sin\u00f3 que tamb\u00e9 la lloa per aix\u00f2. Gonzalo ha dit<\/strong>, en el seu \u00ab \u00bb sobre Gabriela <\/strong>a l’\u00abAntolog\u00eda de las Academias\u00bb, que el que caracteritza Gabriela \u00e9s: \u00absinceritat de sentiment, un estrebada emocional, gaireb\u00e9 quevediana\u2026 vision\u00e0ria\u2026 austeritat al cor d’un gran patetisme\u2026 el volc\u00e0nic i fins i tot el fren\u00e8tic, per\u00f2 alhora rigor\u2026 no es va deixar encegar per l’avantguarda, sin\u00f3 que es va prendre el seu temps per escoltar el llenguatge parlat dels seus compatriotes a les Am\u00e8riques, amb els seus arcaismes i murmuris, com Teresa d’\u00c0vila, i aix\u00ed ens va revelar el m\u00f3n, en un punt intermedi entre la vident i la despectiva.\u00bb<\/p>\n
La Gabriela era una Artista amb ‘A’ maj\u00fascula, perqu\u00e8 concebia i reveria un art lliure de comercialisme<\/strong>. Nom\u00e9s una gran \u00e0nima ens pot legar el seg\u00fcent ‘Dec\u00e0leg de l’Artista’, <\/strong>secci\u00f3 ‘IV’ (n\u00fameros romans), del seu poema ‘El Arte’ a la setena part de ‘Desolaci\u00f3n’, una secci\u00f3 titulada ‘Prosa’.<\/p>\n
EL DEC\u00c0LEG DE L’ARTISTA<\/strong><\/p>\n
I. Amar\u00e0s la bellesa, que \u00e9s la ombra de D\u00e9u sobre l’Univers.<\/p>\n
II. No existeix l’art ateu. Fins i tot si no estimes el Creador, l’afirmar\u00e0s creant a la seva imatge.<\/p>\n
III. No oferir\u00e0s la bellesa com a esquer per als sentits, sin\u00f3 com a aliment natural de l’\u00e0nima.<\/p>\n
IV. No ser\u00e0 un pretext per a la lux\u00faria o la vanitat, sin\u00f3 un exercici div\u00ed.<\/p>\n
V. No la cercar\u00e0s a les fires, ni hi portar\u00e0s la teva obra, perqu\u00e8 la Bellesa \u00e9s verge, i all\u00f2 que es troba a les fires no \u00e9s Ella.<\/p>\n
VI. Sursir\u00e0 del teu cor cap a la teva can\u00e7\u00f3, despr\u00e9s d’haver-te purificat primer.<\/p>\n
VII. La teva bellesa tamb\u00e9 s’anomenar\u00e0 miseric\u00f2rdia, i consolar\u00e0 els cors dels homes.<\/p>\n
VIII. Donar\u00e0s la teva obra com qui dona un fill: traient sang del teu cor.<\/p>\n
IX. La bellesa no ser\u00e0 per a tu un opi sopor\u00edfic, sin\u00f3 un bon vi que t’encengui per a l’acci\u00f3; perqu\u00e8 si deixes de ser home o dona, deixar\u00e0s de ser artista.<\/p>\n
X. Sortir\u00e0s de tota la creaci\u00f3 amb un sentiment de vergonya, perqu\u00e8 era inferior al teu somni, i inferior a aquell meravell\u00f3s somni de D\u00e9u, que \u00e9s la Natura.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2.4.2. Gabriela: M\u00edstica moderna<\/strong><\/span><\/h4>\n
Potser perqu\u00e8 la majoria d’homes mai no han ent\u00e8s el costat m\u00edstic i div\u00ed de les dones, o d’altres homes \u2014aquells que utilitzen el costat dret del cervell i no nom\u00e9s la meitat esquerra, la racional\u2014, potser per aix\u00f2 se sorprenen, com es va sorprendre Gonzalo Rojas, que Gabriela Mistral estigu\u00e9s tan apassionada per Amado Nervo i li dediqu\u00e9s una elegia p\u00f2stuma titulada \u00abIn Memoriam<\/strong>\u00bb. I Rojas es pregunta a \u201cla Antolog\u00eda\u201d (2010), i cito: \u00abQu\u00e8 la podria haver fascinat d’ell a part de la seva devoci\u00f3 a l’ocultisme i l’esoterisme?\u00bb. I crec que \u00e9s precisament perqu\u00e8 Rojas \u00e9s incapa\u00e7 de connectar amb aquest costat m\u00edstic que es permet escriure comentaris com aquests. I \u00e9s per aix\u00f2 que, malgrat que Rojas \u00e9s un dels grans de la literatura xilena i iberoamericana \u2014una figura a l’altura de Pablo Neruda\u2014, sembla incapa\u00e7 d’entendre i reverenciar el misticisme femen\u00ed.<\/p>\n
la IndiaNo oblidem que a l’original de \u201cDesolaci\u00f3n\u201d, Gabriela no nom\u00e9s va elogiar el misticisme de Nervo, sin\u00f3 que tamb\u00e9 hi havia un bell poema en prosa titulat \u00abComentaris sobre poemes de Rabindranath Tagore\u00bb<\/strong>; i Tagore va ser el primer home no europeu (era indi, de Calcuta) a guanyar el Premi Nobel de Literatura; ho va aconseguir ja l’ de 1913, mentre que cap nord-americ\u00e0 ho va fer fins al 1930 ni cap afric\u00e0 fins al 1986; i va guanyar aquell Premi Nobel precisament per la seva poesia m\u00edstica.<\/p>\n
A continuaci\u00f3 es reprodueix el seu poema ‘El Torment’<\/strong>, que encapsula la seva maledicci\u00f3 m\u00edstica i vision\u00e0ria.<\/p>\n
EL TORMENT<\/strong><\/p>\n
Durant vint anys he estat enfonsat en la carn<\/p>\n
\u2014i la daga est\u00e0 calenta\u2014<\/p>\n
un vers enorme, un vers amb crestes<\/p>\n
de la marea creixent.<\/p>\n
<\/p>\n
Per albergar-lo submissivament, les meves entranyes<\/p>\n
cansada de la seva majestat.<\/p>\n
Amb aquesta pobra boca que ha mentit<\/p>\n
S’ha de cantar?<\/p>\n
<\/p>\n
Les paraules fugaces dels homes<\/p>\n
els manca la calidesa<\/p>\n
de les seves lleng\u00fces de foc, de la seva vida<\/p>\n
vacil\u00b7lant.<\/p>\n
<\/p>\n
Com un fill, nodrit per la meva pr\u00f2pia sang,<\/p>\n
ell es mant\u00e9,<\/p>\n
i cap fill no ha begut mai m\u00e9s sang del pit<\/p>\n
un \u00fater de dona.<\/p>\n
<\/p>\n
Un terrible regal! Una llarga, rosegadora tortura<\/p>\n
que et fa udolar!<\/p>\n
Ell que va venir per clavar-ho fins al meu moll de l’os<\/p>\n
que tingui pietat!<\/p>\n
<\/p>\n
Per honorar el costat m\u00edstic de Gabriela Mistral<\/strong>, aqu\u00ed teniu un poema d’un home que es pot considerar el m\u00e9s gran poeta diplom\u00e0tic espanyol de tots els temps: el basc Ram\u00f3n de Basterra y Zabala<\/strong>.<\/p>\n
DIU\u00a0ROMAN\u00c7<\/strong><\/p>\n
ELS ASCETES<\/strong><\/p>\n
Castella, la Tebaida ardent.<\/p>\n
Amb el cilici del penitent<\/p>\n
i el piad\u00f3s cord\u00f3 al voltant de les cintura,<\/p>\n
\u00e9sseres de brases, \u00e0nimes de foc,<\/p>\n
habiten en la tranquil\u00b7litat m\u00edstica,<\/p>\n
els seus rostres girats cap als cels.<\/p>\n
<\/p>\n
Fugint de tot all\u00f2 que \u00e9s dol\u00e7 i tendre,<\/p>\n
s’aboquen amb aud\u00e0cia a l’eternitat,<\/p>\n
sense esposa, mare ni germana.<\/p>\n
Els rostres de la lluna,<\/p>\n
les estrelles de la nit fosca,<\/p>\n
de la grandesa arcana de D\u00e9u.<\/p>\n
<\/p>\n
De la pau de les \u00e0nimes belles<\/p>\n
i l’harmonia de les estrelles,<\/p>\n
Crist, l’harmonitzador, \u00e9s l’agent.<\/p>\n
L’ordre del m\u00f3n com a previst<\/p>\n
\u00e9s Crist, Crist, Crist, Crist.<\/p>\n
Castella, la Tebaida ardent.<\/p>\n
<\/p>\n
I Gabriela, tot i que no era de Castella, era ‘una \u00e0nima de foc’, una ‘m\u00edstica’ que ‘fugia de tot all\u00f2 que era dol\u00e7 i tendre’ per denunciar les injust\u00edcies del m\u00f3n. <\/strong>Gabriela va ser, sobretot, la gran m\u00edstica del segle XX en llengua castellana <\/strong>i, com a tal, una figura profundament incompresa.<\/p>\n
Ni Ram\u00f3n de Basterra va ser un profeta a la seva terra. Va morir als quaranta anys en un hospital psiqui\u00e0tric basc al 1928.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>2.5. Tampoc Gabriela \u2014com cap dona ha estat mai durant la seva vida\u2014 no va ser una ‘profeta’ ni ‘a la seva pr\u00f2pia terra’ (Xile) ni en el seu domini (la poesia)<\/strong><\/span><\/h3>\n
Mentrestant, el temps havia anat sanant les ferides d’un Xile turbulent i, quan Doris Dana va morir el novembre de 2006 i la seva neboda Doris Atkinson va donar l’obra completa de Gabriela Mistral al govern xil\u00e8 \u2014ja que la m\u00e0gia existeix i les Am\u00e8riques s\u00f3n m\u00e0giques\u2014, aleshores una dona, una altra dona realment gran, ja era presidenta de Xile: Michelle Bachelet.<\/strong><\/p>\n
Quan el llegat de Gabriela Mistral \u2014m\u00e9s de 40.000 documents, recopilats amb amor per Doris Dana\u2014 va arribar a Xile el desembre de 2007, Michelle ja era presidenta, i el llegat de Gabriela es va poder rebre amb el reconeixement que es mereixia. Aquest llegat es conserva actualment als arxius de la Biblioteca Nacional de Xile.<\/p>\n
Per\u00f2 abra\u00e7ar un llegat, a mesura que s’acosta el final del 2007, d’una dona que va morir el 1957, no \u00e9s el mateix que honrar-la<\/strong>. Ni tampoc va ser un honor rebre aquell Premi Nacional de Literatura, que li va ser atorgat al Xile el 1951 \u2014reluctantment i amb retard\u2014 sis anys despr\u00e9s del Premi Nobel. Tampoc ho va ser aquell primer doctorat honoris causa atorgat per la Universitat de Xile el 1954, tamb\u00e9 a contracor i amb retard, seguint els molts que ja havia rebut fins aleshores, comen\u00e7ant pel que li va ser atorgat amb coratge pel Mills College d’Oakland (Calif\u00f2rnia, EUA) el 1947, i seguit pels doctorats honoris causa de les universitats de Guatemala, Los Angeles (Calif\u00f2rnia, EUA) i Flor\u00e8ncia (It\u00e0lia), per esmentar nom\u00e9s alguns de l’allau que va seguir l’atorgament del Premi Nobel.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, Xile encara no ha donat el reconeixement degut <\/strong>a la joia nascuda del seu propi cor: Gabriela Mistral; ni tampoc<\/strong> el m\u00f3n iberoameric\u00e0, inclosa Espanya<\/strong>, malgrat aquella ‘Antologia d’homenatge’ del 2010, plena d’an\u00e0lisis de destacats experts, per\u00f2 en la qual hi falta una taula de continguts que llisti no nom\u00e9s les an\u00e0lisis dels experts, sin\u00f3, sobretot, els poemes de Gabriela.<\/p>\n
En canvi, el m\u00f3n m\u00e9s ampli, el m\u00f3n m\u00e9s extens, el m\u00f3n no iberoameric\u00e0 \u2014aquell m\u00f3n escandinau<\/strong>, aquell m\u00f3n anglosax\u00f3, aquell m\u00f3n global\u2014 s\u00ed que coneix el valor de Gabriela<\/strong>; perqu\u00e8, tot i que en molts casos no parlen espanyol i, per tant, es perden el millor de Gabriela, malgrat tot aix\u00f2, van aconseguir copsar la seva ess\u00e8ncia<\/strong>, per valorar-la i honrar-la com es mereix<\/strong>: amb el Premi Nobel de Literatura <\/strong>el 10 de desembre de 1945. <\/strong><\/p>\n
la Segunda GuerraAquell mateix any, 1945, el 2 de setembre, <\/strong>la barb\u00e0rie m\u00e9s gran que la humanitat havia conegut fins aleshores havia arribat oficialment <\/strong>a la seva fi<\/strong>: la Segona Guerra Mundial.<\/strong> I qui sap si aquell Premi Nobel, atorgat precisament l’any 1945, no va ser un acte a trav\u00e9s del qual el m\u00f3n netejava el seu ‘karma’ <\/strong>[un concepte indi dela India \u2014no hind\u00fa, ja que el comparteixen jainistes i budistes\u2014 que essencialment significa ‘deutes k\u00e0rmics pendents’] cap a les dones del m\u00f3n <\/strong>pels innombrables fills i filles que els van ser arrabassats durant aquella boja Segona Guerra Mundial, atorgant \u2014per primera vegada enla Historia <\/strong>\u2014 el Premi Nobel de Literatura a una dona <\/strong>i, a m\u00e9s, a una m\u00edstica moderna que escrivia poesia en espanyol i que nom\u00e9s havia estat una modesta c\u00f3nsol durant dotze anys, per\u00f2 que havia estat una mestra extraordin\u00e0ria i sempre autodidacta. El cim de la serendipitat.<\/p>\n
Una universitat privada, una de les primeres a Xile, tamb\u00e9 ha portat el nom de Gabriela Mistral des del 1981: la <\/strong>Universitat Gabriela Mistral<\/strong>.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>3. CONCLUSI\u00d3: GABRIELA MISTRAL, LA GRAN MESTRA, CONSUL, DONA, POETA I M\u00cdSTICA MODERNA \u2013 TOTS AMB LETRES MAI\u00daSCULES<\/strong><\/span><\/h2>\n
I conclour\u00e9 amb algunes reflexions personals.<\/p>\n
Perqu\u00e8 l’honoraci\u00f3 dels qui es mereixen ser honorats mai no cessi, vam voler honorar Gabriela Mistral, esfor\u00e7ant-nos almenys per honorar-la com ella es mereix, \u00e9s a dir, sense prejudicis i amb gran amor.<\/p>\n
Sento, i sempre he sentit, una forta connexi\u00f3 amb Gabriela Mistral. Les nostres vides han estat guiades pels mateixos quatre principis dels quals he parlat fins ara<\/strong>: n\u00e9ixer amb una vocaci\u00f3 liter\u00e0ria [el seu primer premi literari el va atorgar l’\u00abla FECH \u00bb, el meu, l’Institut Miguel Hern\u00e1ndez d’Alacant]; ser mestres [he estat professor de llengua particular des dels 13 anys, ella, mestra des dels 16]; ser diplom\u00e0tics [S\u00f3c diplom\u00e0tica des dels 26 anys i el meu primer dest\u00ed a l’estranger va ser com a c\u00f3nsul espanyola a Sofia; ella va exercir de c\u00f3nsul xilena des dels 44 anys fins a la seva mort als 67]; i totes dues som m\u00edstiques modernes i, com a tals, molt mal enteses per l’establishment<\/em> dominat per homes que ens envolta: ella fins al 1957, quan va ser alliberada, i jo fins avui mateix.<\/p>\n
Tamb\u00e9 hem compartit un cinqu\u00e8 principi rector. I tot i <\/strong>que \u00e9s molt menys evident que els anteriors, al meu parer \u00e9s el <\/strong>m\u00e9s fonamental<\/strong>: totes dues hem tingut sempre el mateix objectiu: denunciar les injust\u00edcies del m\u00f3n que ens envolta <\/strong>i, a trav\u00e9s d’aquesta den\u00fancia, intentar millorar <\/strong>el nostre m\u00f3n, el m\u00f3n de tothom. Aquell m\u00f3n que gaireb\u00e9 sempre ha pertangut a tothom, per\u00f2 gaireb\u00e9 mai a totes les dones<\/strong>.<\/p>\n
La Gabriela va intentar fer-ho a trav\u00e9s dels seus poemes. I tot i que els seus poemes eren \u2014i continuen sent\u2014 de sublim bellesa i exquisidesa, precisament perqu\u00e8 escrivia sobre, per a i en nom de les dones, i per als fills i filles d’aquestes dones, els anomenats homes \u00abintel\u00b7ligents\u00bb del seu Xile natal la van criticar molt durament, titllant de \u00abmal gust\u00bb airejar la roba bruta de les dificultats que afrontaven les dones, les noies i els nois.<\/p>\n
I Gabriela Mistral va morir, poc abans de fer 68 anys. I si la Vida em conced\u00eds una vida tan llarga, voldria fer el mateix que ella: lluitar i continuar lluitant, malgrat la manca de comprensi\u00f3, pels drets d’aquells que no tenen veu <\/strong>\u2014nosaltres, que tenim el privilegi de tenir-ne una.<\/p>\n
I jo, com a dona, i com a dona que ha patit molt; i com a dona que, malgrat aix\u00f2 \u2013 o potser precisament per aix\u00f2 \u2013 \u00e9s, abans que res, una lluitadora per la llibertat, tal com ho va ser Gabriela, concloc, doncs, dient-vos la meva opini\u00f3 sobre Gabriela: Gabriela Mistral va escriure els versos m\u00e9s bonics que ning\u00fa ha escrit mai en llengua espanyola. <\/strong><\/p>\n
Igual que crec que Anne Sexton<\/strong>, una altra dona de les Am\u00e8riques, de l’altra banda de l’Atl\u00e0ntic, va escriure els versos m\u00e9s bonics que ning\u00fa ha escrit mai en angl\u00e8s<\/strong>. Qu\u00e8 t\u00e9 les Am\u00e8riques? M\u00e0gia, tanta m\u00e0gia. I a Anne Sexton li van treure les seves dues filles i les van ingressar en hospitals psiqui\u00e0trics separats, on les van donar en adopci\u00f3; i va acabar su\u00efcidant-se als 46 anys.<\/p>\n
I conclour\u00e9 amb un somni. El meu somni <\/strong>\u00e9s que cap noia, ni cap dona<\/strong>, mori a causa de crims d’honor o de feminicidi. <\/strong>Espero poder lluitar amb entusiasme, cor i determinaci\u00f3 \u2014que \u00e9s el que vaig aprendre de Gabriela Mistral\u2014 per posar-hi el meu granet de sorra.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/span>BIBLIOGRAFIA<\/strong><\/span><\/h2>\n
Aldebott Reyes, N: \u00ab\u00c9xtasis M\u00e1gico<\/u>\u00ab, Editora B\u00faho, Santo Domingo, 1999.<\/p>\n
Associaci\u00f3 d’Acad\u00e8mies de la Llengua Espanyola. \u00abEn Verso y Prosa. Antolog\u00eda de Gabriela Mistral<\/u>\u00bb. Impr\u00e8s al Per\u00fa. 2010.<\/p>\n
Belli, G: \u201cApogeo\u201d, Visor Libros, Madrid, sisena edici\u00f3, 2009.<\/p>\n
Campoamor, C.: \u00abLa revoluci\u00f3 espanyola tal com la veu un republic\u00e0<\/u>\u00ab, Ediciones Espuela de Plata, 2005.<\/p>\n
Duque, A.: \u00abRimas en Claro. First Anthology of 20th-Century Diplomatic <\/u>Poets\u00bb, Dos Soles Publishers, Burgos, 2004 [\u00e9s aqu\u00ed on apareix el poema de Ram\u00f3n Basterra y Zabala que reprodueixo en aquest text; i \u00e9s una antologia que conclou amb un poema meu].<\/p>\n
Mistral, G.: \u201cDesolaci\u00f3\u201d, Espasa Calpe S.A., sisena edici\u00f3, 1983.<\/p>\n
Neruda, P.: \u00abVint poemes d’amor. <\/u>Cent sonets d’<\/u>amor\u00bb, Planeta, febrer de 1984.<\/p>\n
Oliver Labra, C: \u00abError de Magia<\/u>\u00ab, Letras Cubanas, 2004.<\/p>\n
Zweig, S.: \u201cEl m\u00f3n <\/u>d’ahir\u201d, Acantilado, Barcelona, 2002.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Confer\u00e8ncia que vaig impartir en el CSM de Londres en 2011 sobre la figura i obra de la poetessa Gabriela Mistral<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":13196,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[142,145],"tags":[],"class_list":["post-26831","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moncreativitat","category-monhomenatges"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26831","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26831"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26831\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26857,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26831\/revisions\/26857"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13196"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26831"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26831"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}