{"id":28382,"date":"2012-09-17T20:59:34","date_gmt":"2012-09-17T18:59:34","guid":{"rendered":"https:\/\/mongonzalez.es\/?p=28382"},"modified":"2026-09-17T09:36:45","modified_gmt":"2026-09-17T07:36:45","slug":"com-va-entrar-la-cueva-del-hierro-a-la-meva-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/com-va-entrar-la-cueva-del-hierro-a-la-meva-vida\/","title":{"rendered":"Com va entrar la Cueva del Hierro a la meva vida"},"content":{"rendered":"<h2 style=\"text-align: center;\"><strong>Com va entrar la Cueva del Hierro a la meva vida<\/strong><\/h2>\n<p>Recordo que, fins i tot de petita, tenia <strong>dues intu\u00efcions for\u00e7a v\u00edvides<\/strong>. Una era que volia ser diplom\u00e0tica, i l&#8217;altra, que volia arrelar-me a la serra de Cuenca. Cap de les dues coses no era evident, perqu\u00e8 ning\u00fa de la meva fam\u00edlia era diplom\u00e0tic, ni ning\u00fa havia visitat mai Cuenca. S\u00f3n dues intu\u00efcions estranyes que sempre he tingut i que mai no he aconseguit entendre racionalment.<\/p>\n<p>Com ja he esmentat en aquest lloc web, el 1995 em vaig preparar per a l&#8217;examen d&#8217;ingr\u00e9s al servei diplom\u00e0tic, el vaig aprovar el 1996 i vaig comen\u00e7ar la meva carrera professional com a diplom\u00e0tica espanyola.<\/p>\n<p>El cas de Cuenca era una altra hist\u00f2ria. El 1986, vaig voler veure la Serran\u00eda de Cuenca amb els meus propis ulls, aix\u00ed que vaig organitzar l&#8217;excursi\u00f3 de fi de curs a l&#8217;alberg San Blas de Tragacete juntament amb tots els meus companys alternatius de l&#8217;institut. El nostre professor de biologia, en Juan, va venir amb nosaltres. I va ser una setmana meravellosa de excursions a la font del J\u00facar, a la font del Tajo i a molts indrets bonics i poc coneguts. I va ser all\u00e0 on vaig acceptar com a veritable i v\u00e0lida aquella intu\u00efci\u00f3 infantil d&#8217;arrelar-me a la Sierra de Cuenca.<\/p>\n<p>Tanmateix, la meva vida diplom\u00e0tica fren\u00e8tica i els canvis repetits de llar, pa\u00eds i continent em van anar distanciant gradualment d&#8217;aquella idea, fins que el 2009 va recuperar for\u00e7a dins meu i vaig decidir explorar-la.<\/p>\n<p>Aix\u00ed que vaig agafar uns dies de perm\u00eds de l&#8217;Ambaixada d&#8217;Espanya a Londres; vaig agafar un vol a Madrid-Barajas; vaig llogar un cotxe a l&#8217;aeroport; i vaig sortir pel meu compte a explorar l&#8217;Alta Serran\u00eda de Conca.<\/p>\n<p><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-28355 aligncenter\" src=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/018-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/018-300x225.jpg 300w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/018-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/018-768x576.jpg 768w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/018-1536x1152.jpg 1536w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/018-2048x1536.jpg 2048w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/p>\n<p>I vaig anar d&#8217;un lloc a l&#8217;altre, amb una petita llibreta vermella, apuntant totes les propietats que estaven a la venda, els noms dels seus propietaris, etc\u00e8tera.De tornada a Londres, vaig comen\u00e7ar trucant a algunes persones de <strong>Las Majadas<\/strong> \u2014all\u00e0 \u00e9s on havia vist la casa dels meus somnis\u2014, per\u00f2 hi havia tres hereus i nom\u00e9s dos volien vendre. Impossible, doncs.<\/p>\n<p>[A continuaci\u00f3, insereixo una foto de les vistes absolutament impressionants des de dalt de Los Callejones de Las Majadas, una foto meva d&#8217;aquell viatge]<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-28326 aligncenter\" src=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/005-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"487\" height=\"365\" srcset=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/005-300x225.jpg 300w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/005-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/005-768x576.jpg 768w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/005-1536x1152.jpg 1536w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/005-2048x1536.jpg 2048w\" sizes=\"(max-width: 487px) 100vw, 487px\" \/><\/p>\n<p>I la meva segona opci\u00f3 era una casa que havia vist a <strong>Cueva del Hierro<\/strong>. El propietari em va donar un preu (30.000 euros) i li vaig dir de seguida que la compraria. Es va sorprendre i em va preguntar si la compraria sense veure l&#8217;interior, i vaig dir que s\u00ed: que si l&#8217;estructura era s\u00f2lida, la mantindria tal qual, i si no, la reconstruiria. Vaig volar de Londres a Val\u00e8ncia; vaig agafar un tren fins a Aldaia; vaig signar el contracte de compravenda davant d&#8217;un advocat; i ja est\u00e0. Ja ten\u00edem la casa.<\/p>\n<p>Fer les obres va ser m\u00e9s complicat. No vaig trobar cap constructor fins que l&#8217;alcalde local, l&#8217;any 2011, es va oferir a fer les obres amb els seus obrers equatorians.<\/p>\n<p>La meva interpretaci\u00f3 sempre ha estat que el 2011 est\u00e0vem en plena crisi financera a la nostra estimada Espanya i les subvencions dels organismes p\u00fablics s&#8217;estaven esgotant; en aquest context, la meva casa em va semblar una bona opci\u00f3. A l&#8217;estiu del 2011 van fer les obres exteriors i, a l&#8217;hivern i a la primavera del 2012, les interiors, de manera que l&#8217;agost del 2012 em vaig traslladar de Londres a Cueva del Hierro.<\/p>\n<p>Aquesta caseta venia amb un regal sorpresa. Un dels constructors equatorians que treballava a l&#8217;obra (&#8216;alba\u00f1il&#8217; \u00e9s una paraula bonica, derivada de l&#8217;\u00e0rab &#8216;albani&#8217;, que significa &#8216;constructor&#8217;) va acabar sent la meva parella. La meva intu\u00efci\u00f3 havia comen\u00e7at uns trenta anys abans a preparar el terreny per guiar-me cap a un amor preci\u00f3s&#8230; una hist\u00f2ria bonica, oi?<\/p>\n<p>I aix\u00ed acaba la microhist\u00f2ria de com Cueva del Hierro va entrar a la meva vida.<\/p>\n<p>Per acabar, reprodueixo aqu\u00ed un poema que vaig escriure per a aquell home meravell\u00f3s als inicis del nostre roman\u00e7:<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><strong>IMMENSA SUAVITAT<\/strong><\/p>\n<p>Vas entrar a la meva vida<\/p>\n<p>amb una tendresa immensa.<\/p>\n<p>Mentre et veia lluir i degotar de suor,<\/p>\n<p>em vaig quedar fascinada, clavada,<\/p>\n<p>vacil\u00b7lant, sense paraules, i mica en mica<\/p>\n<p>el teu cos bell i esculpit,<\/p>\n<p>lluint amb la suor al front,<\/p>\n<p>es va convertir en un imant;un imant que al principi no vaig veure,<\/p>\n<p>i quan finalment el vaig veure, ja era massa tard;<\/p>\n<p>massa tard perqu\u00e8 aleshores<\/p>\n<p>la teva immensa bondat<\/p>\n<p>ja havia arrelat dins meu.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>No acabo d&#8217;entendre<\/p>\n<p>com va entrar pels porus de la meva pell,<\/p>\n<p>pels canals auditius de les meves orelles,<\/p>\n<p>pels meus nervis \u00f2ptics o la meva traquea,<\/p>\n<p>per\u00f2 va entrar, i r\u00e0pida com una fletxa\u2014<\/p>\n<p>una d&#8217;aquelles forjades pels teus avantpassats<\/p>\n<p>ind\u00edgenes a les jungles del que ara \u00e9s l&#8217;Equador\u2014<\/p>\n<p>com una d&#8217;aquelles fletxes, la teva immensa<\/p>\n<p>bondat va entrar i es va instal\u00b7lar dins meu.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>I si habites en mi com treure&#8217;t? Com<\/p>\n<p>posar l\u00edmit o final a aquesta bogeria d&#8217;amor<\/p>\n<p>que em t\u00e9 posse\u00efda? Existeix algun remei<\/p>\n<p>contra aquest estar habitada per la teva suavitat?<\/p>\n<p>La meva ment diu que no haig de seguir; que el nostre<\/p>\n<p>no t\u00e9 cap sentit; que no t\u00e9 present,<\/p>\n<p>ni futur\u2026 I el meu Ser se somriu, li somriu a la ment<\/p>\n<p>i li diu: \u201cAgusa&#8217;t i cerca la manera de treure<\/p>\n<p>aquesta suavitat, perqu\u00e8 fins que no la treguis no podr\u00e0s<\/p>\n<p>posar-li l\u00edmit o final\u201d. La meva ment desespera i la meva Ser\u2026<\/p>\n<p>la meva Ser\u2026 se somriu.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"wp-image-28337 aligncenter\" src=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/041-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"559\" height=\"419\" srcset=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/041-300x225.jpg 300w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/041-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/041-768x576.jpg 768w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/041-1536x1152.jpg 1536w, https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/041-2048x1536.jpg 2048w\" sizes=\"(max-width: 559px) 100vw, 559px\" \/><\/p>\n<p>I he incl\u00f2s una foto a dalt del mirador <strong>de l&#8217;Hotel Los Tilos<\/strong> a Beteta, on vaig estar mentre explorava aquella part de la Serran\u00eda Alta de Cuenca. Una foto que em va fer la recepcionista de l&#8217;hotel en aquell moment. Un hotel que va fer fallida poc despr\u00e9s i que va reobrir fa uns anys, renovat, impressionant, absolutament espectacular\u2026<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Entre el 2009 i el 2012<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":28341,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[144,142],"tags":[],"class_list":["post-28382","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moncontes","category-moncreativitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28382","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28382"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28382\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28341"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28382"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28382"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28382"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}