{"id":29307,"date":"2005-12-15T15:54:47","date_gmt":"2005-12-15T14:54:47","guid":{"rendered":"https:\/\/mongonzalez.es\/?p=29307"},"modified":"2026-10-07T17:00:10","modified_gmt":"2026-10-07T15:00:10","slug":"un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/","title":{"rendered":"Homenatge a Cervantes a trav\u00e9s del Quixot i la seva Marcela"},"content":{"rendered":"<p>El 15 de desembre de <a href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Anuncio-del-acto-sobre-El-Quijote-en-RD-en-diciembre-de-2005.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">2005 vaig impartir una confer\u00e8ncia<\/a> a la Rep\u00fablica Dominicana sobre \u00abEl Quixot de la Mancha: contingut i traject\u00f2ria\u00bb, com a part de les celebracions del 400\u00e8 aniversari de la publicaci\u00f3 de la primera part del Quixot, un esdeveniment que va ser <a href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/20051217-Resena-tras-evento-DQ-en-DiarioLibre.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">recollit per la premsa<\/a> local.<\/p>\n<p>El 2008, vaig tornar a impartir aquesta confer\u00e8ncia al Centre per a la Gent Gran (CSM) de Londres per commemorar el Dia Internacional del Llibre, despr\u00e9s de la qual cosa <strong>Lourdes Rem\u00f3n<\/strong>, la cap del Grup de Llengua i Cultura, em va enviar un <a href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/20080428-Correo-de-Lourdes-Remon-del-CSM.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">correu electr\u00f2nic<\/a> molt agradable d&#8217;agra\u00efment.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1 style=\"text-align: center;\"><strong>El Quixot de la Mancha: Contingut i Traject\u00f2ria<\/strong><\/h1>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Miguel_de_Cervantes_Saavedra\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Cervantes<\/a><\/strong> (1547\u20131616) \u00e9s potser la figura m\u00e9s destacada de la literatura castellana i espanyola. De totes les obres que va escriure, n&#8217;hi ha una que destaca clarament: la novel\u00b7la <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Quixot\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">El ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha<\/a><\/em>, coneguda com <em>El Quixot<\/em>.<\/p>\n<div id=\"ez-toc-container\" class=\"ez-toc-v2_0_88 ez-toc-grey ez-toc-container-direction\">\n<div class=\"ez-toc-title-container\">\n<p class=\"ez-toc-title\" style=\"cursor:inherit\">El Quixot: Contingut i Traject\u00f2ria<\/p>\n<span class=\"ez-toc-title-toggle\"><a href=\"#\" class=\"ez-toc-pull-right ez-toc-btn ez-toc-btn-xs ez-toc-btn-default ez-toc-toggle\" aria-label=\"Toggle Table of Content\"><span class=\"ez-toc-js-icon-con\"><span class=\"\"><span class=\"eztoc-hide\" style=\"display:none;\">Toggle<\/span><span class=\"ez-toc-icon-toggle-span\"><svg style=\"fill: #999;color:#999\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" class=\"list-377408\" width=\"20px\" height=\"20px\" viewBox=\"0 0 24 24\" fill=\"none\"><path d=\"M6 6H4v2h2V6zm14 0H8v2h12V6zM4 11h2v2H4v-2zm16 0H8v2h12v-2zM4 16h2v2H4v-2zm16 0H8v2h12v-2z\" fill=\"currentColor\"><\/path><\/svg><svg style=\"fill: #999;color:#999\" class=\"arrow-unsorted-368013\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" width=\"10px\" height=\"10px\" viewBox=\"0 0 24 24\" version=\"1.2\" baseProfile=\"tiny\"><path d=\"M18.2 9.3l-6.2-6.3-6.2 6.3c-.2.2-.3.4-.3.7s.1.5.3.7c.2.2.4.3.7.3h11c.3 0 .5-.1.7-.3.2-.2.3-.5.3-.7s-.1-.5-.3-.7zM5.8 14.7l6.2 6.3 6.2-6.3c.2-.2.3-.5.3-.7s-.1-.5-.3-.7c-.2-.2-.4-.3-.7-.3h-11c-.3 0-.5.1-.7.3-.2.2-.3.5-.3.7s.1.5.3.7z\"\/><\/svg><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/div>\n<nav><ul class='ez-toc-list ez-toc-list-level-1 ' ><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-1\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#1_contingut_el_quixot_esta_dividit_en_dues_parts\" >1. Contingut: el Quixot est\u00e0 dividit en dues parts<\/a><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-2\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#11_primera_part_1605\" >1.1. Primera Part, 1605<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-3\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#12_segona_part_1615\" >1.2. Segona part, 1615<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-4\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#13_autoria\" >1.3. Autoria<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-5\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#14_objectiu\" >1.4. Objectiu<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-6\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#2_trajectoria\" >2. Traject\u00f2ria<\/a><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-7\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#21_traduccions\" >2.1. Traduccions<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-8\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#22_edicions\" >2.2. Edicions<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-9\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#23_una_obra_mestra_literaria\" >2.3. Una obra mestra liter\u00e0ria<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-10\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#24_una_obra_que_ha_inspirat_els_psiquiatres\" >2.4. Una obra que ha inspirat els psiquiatres<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-11\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#25_obra_viva\" >2.5. Obra viva<\/a><ul class='ez-toc-list-level-4' ><li class='ez-toc-heading-level-4'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-12\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#251_el_discurs_de_la_pastora_marcela_sobre_la_bellesa_lamor_i_la_llibertat\" >2.5.1. El discurs de la pastora Marcela sobre la bellesa, l&#8217;amor i la llibertat<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-4'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-13\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#252_discurs_sobre_la_llibertat\" >2.5.2. Discurs sobre la llibertat<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-4'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-14\" href=\"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/un-homenatge-a-cervantes-a-traves-del-quixot-i-la-seva-marcela\/#253_una_observacio_especifica_sobre_la_dificultatimpossibilitat_de_traduir_poesia\" >2.5.3. Una observaci\u00f3 espec\u00edfica sobre la dificultat\/impossibilitat de traduir poesia<\/a><\/li><\/ul><\/li><\/ul><\/li><\/ul><\/nav><\/div>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"1_contingut_el_quixot_esta_dividit_en_dues_parts\"><\/span>1. Contingut: el Quixot est\u00e0 dividit en dues parts<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<p>Pel que fa al seu contingut, el Quixot es compon de dues parts.<\/p>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"11_primera_part_1605\"><\/span><strong>1.1. Primera Part, 1605<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>La Primera Part es va publicar el 1605. Est\u00e0 dividida en <strong>52<\/strong> cap\u00edtols.<\/p>\n<p>Al cap\u00edtol I, Cervantes descriu les <strong>caracter\u00edstiques essencials del personatge principal, el Quixot<\/strong>:<\/p>\n<p>\u00abEl nostre cavaller s&#8217;acostava als cinquanta anys. Era de complexi\u00f3 robusta, d&#8217;ossada esvelta, de cara prima, matinera i aficionada a la ca\u00e7a. Es diu que el van anomenar &#8216;Quijada&#8217; o &#8216;Quesada&#8217; [\u2026] cada cop que tenia un moment lliure \u2014que era la major part de l&#8217;any\u2014 s&#8217;entrega a la lectura de novel\u00b7les cavalleresques amb tant d&#8217;entusiasme i delit que gaireb\u00e9 va oblidar del tot la ca\u00e7a i fins i tot la gesti\u00f3 de la seva heretat; [\u2026] s&#8217;absorbia tant en la lectura que passava les nits llegint de l&#8217;alba a l&#8217;alba, i els dies del capvespre al capvespre; i aix\u00ed, per falta de son i per una lectura excessiva, el seu cervell es va enfonsar tant que va perdre el seny. La seva imaginaci\u00f3 es va omplir de tot el que llegia als llibres [\u2026] i es va consolidar fermament [\u2026] en la seva ment que tot [\u2026] el que llegia [\u2026] era veritat. De fet, amb la seva salut mental ja completament perduda, va arribar a la noci\u00f3 m\u00e9s estranya que mai hagi concebut un boig al m\u00f3n, i era que li semblava adient i necessari, tant per al seu honor com per al servei del seu pa\u00eds, convertir-se en un cavaller errant i sortir pel m\u00f3n amb la seva armadura i el seu cavall a cercar aventures i a practicar totes aquelles coses que havia llegit que practicaven els cavallers errants&#8230;\u00bb<\/p>\n<p>Al llarg de l&#8217;obra, mai no es menciona el <strong>nom exacte del poble<\/strong> de Don Quixot, la qual cosa ha donat fama a tota la <strong>regi\u00f3 de La Mancha<\/strong>.<\/p>\n<p>Tanmateix, Cervantes s\u00ed que ens dona el nom de la dona que ser\u00e0 l&#8217;amor plat\u00f2nic de Don Quixot al llarg de l&#8217;obra: <strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dulcinea\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Dulcinea del Toboso<\/a>,<\/strong> l&#8217;encarnaci\u00f3 de la bellesa i la virtut. Aix\u00f2 ha portat a l&#8217;obertura d&#8217;un <a href=\"https:\/\/www.cultura.gob.es\/cultura\/areas\/museos\/mc\/arquitectura-museos\/museos-gestion-transferida\/castillalamancha\/dulcinea.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">museu dedicat a Dulcinea<\/a> en aquest mateix poble (El Toboso, Toledo).<\/p>\n<p>Aquesta primera part cobreix les dues primeres sortides de Don Quixot.<\/p>\n<p>En la primera sortida (cap\u00edtols 2 a 5), Don Quixot arriba a una fonda i \u00e9s cavalleritzat; en adonar-se que li falten diners i un escuder, torna al seu poble.La segona sortida (a partir del cap\u00edtol 7) ocupa la resta d&#8217;aquesta primera part.<\/p>\n<p>L<strong>&#8216;escuder<\/strong> de Don Quixot \u00e9s <strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sancho_Panza\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Sancho Panza<\/a><\/strong>, \u00abun pag\u00e8s que vivia a prop d&#8217;ell [\u2026] un home bo [\u2026] per\u00f2 amb molt poc seny al cap\u00bb (cap\u00edtol 7).<\/p>\n<p>Els dos companys inseparables d&#8217;ambd\u00f3s homes seran el cavall de Don Quixot, anomenat Rocinant [per al nom del qual, segons <a href=\"https:\/\/alfcalle.blogspot.com\/2025\/02\/la-cuna-de-rocinante.html?zx=b64ba36dbd9da962\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Alfonso Calle<\/a>, Cervantes es va inspirar en el Pic\u00f3n de Rocines, un promontori a la <a href=\"https:\/\/es.wikiloc.com\/rutas-senderismo\/hoz-de-tragavivos-10790353\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Hoz de Tragavivos<\/a>, una gola on es troba la Herrer\u00eda de Santa Cristina, un nucli de poblaci\u00f3 on va viure la filla de Cervantes, Isabel, i on ell mateix va passar llargues estades] i l&#8217;ase de Sancho Panza, que mai no rep nom, sin\u00f3 que simplement se&#8217;l coneix pel seu color, Rucio (castany clar).<\/p>\n<p>Aquesta primera part entrella\u00e7a <strong>14 aventures<\/strong> (com ara la dels molins de vent, la pallissa dels gallecs yag\u00fces, l&#8217;atac contra els ex\u00e8rcits de carneres, el robatori de la tina del barber en confondre-la amb l&#8217;Aciet de Mambrino, o el rescat d&#8217;uns homes destinats a les galeres)<strong> i 6 novel\u00b7les curtes<\/strong> [la hist\u00f2ria de l&#8217;enterrament del pastor Gris\u00f3stomo i la Marcela (cap\u00edtols 12 a 14); la hist\u00f2ria del cavaller del bosc, Cardenio, i la seva Luscinda (cap\u00edtols 23, 24, 27, 29 i 36); la hist\u00f2ria de Dorotea i el seu Don Fernando (cap\u00edtols 28, 29 i 36); la novel\u00b7la del Curi\u00f3s Impertinent (cap\u00edtols 33 al 35), ambientada a Flor\u00e8ncia; la hist\u00f2ria del captiu i la seva estimada dona morisca Zoraida (cap\u00edtols 39 al 44); i la hist\u00f2ria del pastor Eugenio i la seva Leandra (cap\u00edtol 51)].<\/p>\n<p>Com que la inclusi\u00f3 de novel\u00b7les dins d&#8217;una novel\u00b7la (\u00e9s a dir, narracions completament independents entrella\u00e7ades amb la trama principal del Quixot) va ser molt criticada en el seu moment, Cervantes no en va incloure cap a la segona part.<\/p>\n<p>Aquesta primera part es caracteritza per la creen\u00e7a de Don Quixot en la seva bogeria i pel fet que els encisadors transformen la seva realitat, mentre que el seu escuder, Sanxo Pansa, i els qui l&#8217;envolten representen la veu de la ra\u00f3.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"12_segona_part_1615\"><\/span><strong>1.2. Segona part, 1615<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>La Segona Part es va publicar el 1615. Est\u00e0 dividida en <strong>74<\/strong> cap\u00edtols.<\/p>\n<p>Aquesta part narra la tercera sortida de Don Quixot. Inclou aventures com la de Dulce\u00efnea; la del Cavaller del Bosque, a qui derrota Don Quixot; l&#8217;aventura amb el duc i la duquessa, en qu\u00e8 promet a Sancho Panza el govern de l&#8217;illa de Barataria; i l&#8217;\u00faltima batalla a Barcelona contra el Cavaller de la Lluna Blanca, que perd Don Quixot, despr\u00e9s de la qual cosa torna per sempre al seu poble, on recupera el seny despr\u00e9s de sis dies de febre i es declara Alonso Quijano el Bo.<\/p>\n<p>Una caracter\u00edstica definidora d&#8217;aquesta segona part \u00e9s que Don Quixot veu les coses tal com s\u00f3n, mentre que \u00e9s Sanxo Pansa i els qui l&#8217;envolten els qui donen lloc a les fantasies.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"13_autoria\"><\/span><strong>1.3. Autoria<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>Pel que fa a l&#8217;autoria de l&#8217;obra, Cervantes fa un gir literari metaficcional curi\u00f3s, intentant emular el que solia apar\u00e8ixer en els mateixos roman\u00e7os cavaller\u00edstics (els seus autors sovint afirmaven haver basat les seves obres en manuscrits trobats) i, d&#8217;aquesta manera, pret\u00e9n presentar el Quixot com un personatge real.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, Cervantes explica (a la Primera Part, cap\u00edtol 9) com: \u00abUn dia, mentre era a l&#8217;<a href=\"https:\/\/www.rae.es\/tdhle\/alcan%C3%A1\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Alcan\u00e1<\/a> de Toledo, va arribar un noi a vendre uns papers vells i retalls de paper\u00bb; i explica com li va comprar un manuscrit \u00e0rab, l&#8217;autor del qual havia estat \u00ab<strong>Cide Hamete Benengeli<\/strong>, un historiador \u00e0rab\u00bb; com va pagar perqu\u00e8 el tradu\u00efssin al castell\u00e0; i com aquell manuscrit havia format la base de la seva novel\u00b7la. Ficci\u00f3 dins de la ficci\u00f3. Vist en retrospectiva des del nostre present, \u00e9s curi\u00f3s que Cervantes bas\u00e9s la seva obra mestra en un manuscrit \u00e0rab comprat al carrer de Toledo (l&#8217;Alcan\u00e1) on els comerciants jueus tenien les seves botigues\u2026 Paraules clau: <strong>\u00e0rab, jueu, conviv\u00e8ncia<\/strong>\u2026.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"14_objectiu\"><\/span><strong>1.4. Objectiu<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>Finalment, Cervantes s\u00ed que exposa l&#8217;objectiu de l&#8217;obra: \u00abel meu \u00fanic desig ha estat inculcar en els homes un avorriment dels relats ficticis i absurds que es troben als roman\u00e7os cavallerescs\u00bb (l&#8217;\u00faltima frase del llibre, Part II, Cap\u00edtol 74).<\/p>\n<p>I, si els roman\u00e7os cavaller\u00edstics eren el ver\u00ed dels segles XV i XVI, al meu parer, la viol\u00e8ncia inherent als videojocs, les s\u00e8ries de televisi\u00f3 i moltes pel\u00b7l\u00edcules de ficci\u00f3 \u00e9s el ver\u00ed del segle XXI que, amanit amb dosis d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, podria acabar destruint la nostra pr\u00f2pia humanitat\u2026 D&#8217;aqu\u00ed la import\u00e0ncia de revifar les lluites de Don Quixot tamb\u00e9 al segle XXI.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2><span class=\"ez-toc-section\" id=\"2_trajectoria\"><\/span><strong>2. Traject\u00f2ria<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"21_traduccions\"><\/span><strong>2.1. Traduccions<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>Pel que fa a la traject\u00f2ria de l&#8217;obra, ja al segle XVII es va traduir a l&#8217;angl\u00e8s el 1612 [i Shakespeare va produir <em>The History of Cardenio<\/em> el 1613, representada al Palau Reial de Londres]; al franc\u00e8s el 1614; a l&#8217;itali\u00e0 el 1622; a l&#8217;alemany el 1648; i a l&#8217;holand\u00e8s el 1657, que tamb\u00e9 va ser la primera edici\u00f3 il\u00b7lustrada.<\/p>\n<p>Al segle XVIII, es va traduir al dan\u00e8s, al polon\u00e8s, al portugu\u00e8s i al rus.<\/p>\n<p>Entre els segles XIX i XX, es va traduir a totes les lleng\u00fces que es podien imprimir.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"22_edicions\"><\/span>2.2. Edicions<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>Pel que fa a les edicions en castell\u00e0, n&#8217;hi va haver 30 al segle XVII, 40 al segle XVIII, 200 al segle XIX i m\u00e9s de tres per any al segle XX.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"23_una_obra_mestra_literaria\"><\/span><strong>2.3. Una obra mestra liter\u00e0ria<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>Per tots els motius esmentats, es considera l&#8217;obra en llengua espanyola que ha estat m\u00e9s \u00e0mpliament estudiada al llarg de la hist\u00f2ria i arreu del m\u00f3n.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 es considera la obra mestra de la literatura en llengua espanyola i el precursor de la novel\u00b7la moderna.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"24_una_obra_que_ha_inspirat_els_psiquiatres\"><\/span><strong>2.4. Una obra que ha inspirat els psiquiatres<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>El gran psiquiatre espanyol <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Alonso-Fern%C3%A1ndez\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Francisco Alonso Fern\u00e1ndez<\/a> (Oviedo 1924\u2013Madrid 2020) va publicar <em>El Quixot i el seu laberint vital<\/em> (Ed. Anthropos) el 2005.<\/p>\n<p>Francisco Alonso va visitar la Rep\u00fablica Dominicana el 2005 i va fer una xerrada sobre <em>El Quixot<\/em>. Del que va dir, destacaria el seg\u00fcent:<\/p>\n<ul>\n<li>Cervantes \u00e9s el millor mestre dels psiquiatres.<\/li>\n<li>El 1406 s&#8217;havia obert el primer hospital psiqui\u00e0tric a Espanya, concretament a Val\u00e8ncia. Aix\u00ed doncs, el 1605, quan es va publicar la primera part del <em>Quixot<\/em>, la bogeria ja s&#8217;entenia b\u00e9 a Espanya en aquella \u00e8poca. Era una situaci\u00f3 molt diferent de la de moltes altres parts del m\u00f3n, on la bogeria es tractava mitjan\u00e7ant exorcismes.<\/li>\n<li>Aquesta &#8216;ficci\u00f3 de ficcions&#8217; \u00e9s la primera novel\u00b7la de la hist\u00f2ria de la literatura.<\/li>\n<li>El personatge de Don Quixot, vist des d&#8217;una perspectiva del segle XXI, presenta <em>deliris<\/em> \u2014\u00e9s a dir, un fals sentit de si mateix\u2014, <em>al\u00b7lucinacions<\/em>, <em>megalomania<\/em> i una condici\u00f3 <em>mani\u00e0cic-paranoide<\/em> (personalitat escindida), alternada amb episodis de <em>depressi\u00f3<\/em>; en altres paraules, una condici\u00f3 compatible amb un <em>trastorn bipolar<\/em>.La bogeria de Sancho Panza s&#8217;intensifica a mesura que avan\u00e7a el llibre i arriba al seu punt \u00e0lgid al final de la segona part <em>del Quixot<\/em>.<\/li>\n<li>Pel que fa a l&#8217;espiritualitat, el &#8216;<strong>quixotisme<\/strong>&#8216; \u00e9s un tret psicol\u00f2gic molt espanyol: la gent impr\u00e0ctica; la gent que no t\u00e9 por de fer el rid\u00edcul en la seva recerca de llibertat i just\u00edcia, malgrat les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que aix\u00f2 pugui tenir per a la seva reputaci\u00f3\u2026<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><span class=\"ez-toc-section\" id=\"25_obra_viva\"><\/span>2.5. Obra viva<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n<p>Per concloure, <em>El Quixot<\/em> \u00e9s una obra que roman viva fins avui dia. Ofereix una filosofia de vida rica i variada, ja que est\u00e0 plena de cites boniques i s\u00e0vies sobre l&#8217;amor i la bellesa, la mort i la bogeria, la poesia i la llibertat, la arrog\u00e0ncia, aix\u00ed com normes per a la cura de l&#8217;\u00e0nima, el cos i el bon govern.<\/p>\n<p>Relata hist\u00f2ries divertides, entretingudes i tendres que, si es llegeixen a poc a poc i amb molt d&#8217;afecte, tamb\u00e9 contribueixen al creixement interior.<\/p>\n<p>A continuaci\u00f3, reprodueixo dos exemples (<a href=\"https:\/\/dai.ly\/xbc0j22\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">i els recito aqu\u00ed<\/a>) de la saviesa immensa que exaudeixin les paraules que Cervantes va posar en boca dels seus personatges, algunes de les quals anaven molt per davant del seu temps:<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h4><span class=\"ez-toc-section\" id=\"251_el_discurs_de_la_pastora_marcela_sobre_la_bellesa_lamor_i_la_llibertat\"><\/span><strong>2.5.1. El discurs de la pastora Marcela sobre la bellesa, l&#8217;amor i la llibertat<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h4>\n<p>El meu preferit \u00e9s el bell discurs sobre la bellesa, l&#8217;amor i la llibertat pronunciat per la pastora Marcela al cap\u00edtol 14 de la Primera Part, d&#8217;un fragment del qual reprodueixo a continuaci\u00f3 extractat:<\/p>\n<p>\u00abEl cel em va fer, com dius, bella, i d&#8217;una manera que [\u2026] la meva bellesa us mou a estimar-me, i per l&#8217;amor que em mostreu, dieu \u2014i fins i tot insisteu\u2014 que estic obligada a estimar-vos [\u2026]; tanmateix, no puc veure que, simplement perqu\u00e8 una \u00e9s estimada, la qui \u00e9s estimada per la seva bellesa hagi d&#8217;estar obligada a estimar qui l&#8217;estima [\u2026] no totes les formes de bellesa inspiren amor [\u2026] I, com he sentit a dir, l&#8217;amor veritable \u00e9s indivisible i ha de ser voluntari, no for\u00e7at [\u2026] perqu\u00e8 la bellesa en una dona honorable \u00e9s com un foc mantingut a dist\u00e0ncia o com una espasa esmolada, que no cremen ni tallen aquells que no s&#8217;hi apropen. L&#8217;honor i la virtut s\u00f3n els ornaments de l&#8217;\u00e0nima; sense ells, el cos, per bell que sigui, no hauria de semblar bell [\u2026] Vaig n\u00e9ixer lliure i, per viure lliurement, vaig triar la solitud de la campinya [\u2026] Aquells a qui he encantat amb la meva mirada, els he desenganyat amb les meves paraules; [\u2026] Si l&#8217;hagu\u00e9s de complaure, seria fals; si l&#8217;hagu\u00e9s de satisfer, actaria contra les meves millors intencions i principis [\u2026] per\u00f2 que aquell a qui no prometo, enganyo, crido ni admeto no em digui cruel ni assassina. [\u2026] Jo, com sabeu, tinc la meva pr\u00f2pia riquesa i no cobdicio la dels altres; s\u00f3c lliure per naturalesa i no prenc cap plaer a ser sotmesa\u2026\u00bb.<\/p>\n<p>Si totes les dones del m\u00f3n tinguessin la llibertat interior que Cervantes va posar en paraules de la Marcela!<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h4><span class=\"ez-toc-section\" id=\"252_discurs_sobre_la_llibertat\"><\/span><strong>2.5.2. Discurs sobre la llibertat<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h4>\n<p>Tamb\u00e9 vull compartir el discurs sobre la llibertat pronunciat pel Quixot al cap\u00edtol 58 de la segona part, del qual reprodueixo a continuaci\u00f3 un fragment:<\/p>\n<p>\u00abLa llibertat, Sancho, \u00e9s un dels dons m\u00e9s preuats que el cel ha concedit a la humanitat; [\u2026] perqu\u00e8 per la llibertat, igual que per l&#8217;honor, es pot i s&#8217;ha de posar en risc la pr\u00f2pia vida [\u2026] ja que les obligacions que deriven de les recompenses dels favors i gr\u00e0cies rebuts s\u00f3n grillons que impedeixen que l&#8217;esperit lliure s&#8217;enlairi. \u00abFeli\u00e7 aquell a qui el cel li ha donat una crosta de pa sense deixar-li cap obligaci\u00f3 d&#8217;agrair-ho a ning\u00fa m\u00e9s que al cel mateix!\u00bb<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h4><span class=\"ez-toc-section\" id=\"253_una_observacio_especifica_sobre_la_dificultatimpossibilitat_de_traduir_poesia\"><\/span><strong>2.5.3. Una observaci\u00f3 espec\u00edfica sobre la dificultat\/impossibilitat de traduir poesia<\/strong><span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h4>\n<p>Finalment, una observaci\u00f3 espec\u00edfica amb la qual estic totalment d&#8217;acord. Al cap\u00edtol 6 de la Primera Part, Cervantes fa una revisi\u00f3 exhaustiva dels roman\u00e7os cavallerescs que existien en aquella \u00e8poca i, en aquest context, reflexiona sobre la dificultat\/impossibilitat de traduir obres de poesia:<\/p>\n<p>\u00ab\u2026l&#8217;hauria portat a Espanya i l&#8217;hauria tradu\u00eft al castell\u00e0; perqu\u00e8 aix\u00f2 li treia gran part del seu valor natural, i el mateix passar\u00e0 amb tots aquells que vulguin traduir llibres de versos a una altra llengua: per m\u00e9s cura que hi posin i per m\u00e9s habilitat que demostrin, mai no assoliran el nivell que aquestes obres tenien en el seu mateix origen.\u00bb<\/p>\n<p>Tot i que \u00e9s factible traduir el significat dels versos d&#8217;un poema (el seu primer component), la musicalitat creada per la seq\u00fc\u00e8ncia de paraules (el seu segon i fonamental component) \u00e9s molt dif\u00edcil (si no impossible) de traduir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>D&#8217;una confer\u00e8ncia que vaig impartir el 2005 i el 2008<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":29033,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[142,145],"tags":[],"class_list":["post-29307","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moncreativitat","category-monhomenatges"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29307","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29307"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29307\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29314,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29307\/revisions\/29314"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29033"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29307"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29307"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mongonzalez.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29307"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}