Deixeu-me que us faci una mica de context: el 1996, la meva estimada tieta Ma em va regalar la meva màquina de cosir com a regal de noces; també em va regalar una capsa de costura que ella mateixa havia omplert amb tot el que pogués necessitar per cosir.
El 2012, quan vaig tornar de Londres a Espanya (concretament, em vaig traslladar de Londres —una ciutat de deu milions d’habitants— a Cueva del Hierro —26 habitants—,), vaig fer un pagament anticipat de tot el capital pendent del préstec hipotecari del meu pis de Madrid i em vaig quedar sense cap estalvi…
Així que vaig haver de fer jo mateix el meu primer sofà per a la sala d’estar de Madrid, utilitzant unes estores d’escuma, una mica de tela i unes cremalleres que havia comprat. Evidentment, no era la primera vegada que feia servir la màquina de cosir; havia cosit molt (principalment per reparar roba, tant la meva com la de la meva filla), però era la primera vegada que realment em posava a fer coses des de zero. Aquest va ser el resultat:
També vaig cosir uns llençols ajustats (com a protectors de matalàs) i uns llençols plans per quan convertia aquell sofà en llits:
Quan finalment em vaig poder permetre comprar un sofà de veritat, el que havia fet em vaig endur a la nostra casa de pagès a Cueva del Hierro… i encara hi és:
També vaig aprofitar per cosir un joc per a un matalàs petit de 90 cm que convertia en sofà quan no s’utilitzava com a llit. Primer el vaig tenir a l’habitació de convidats a Madrid i, quan finalment em vaig poder permetre comprar mobles, me’l vaig endur al poble:
