Madrid és la capital europea situada a l’altitud més elevada sobre el nivell del mar. Potser per això els cels sobre Madrid, especialment a la posta de sol, són extraordinàriament bonics.
Aquí penjo unes cinquanta fotos comprimides…
Us convido a deixar volar la vostra imaginació amb elles, i us puc assegurar que els cels originals eren mil vegades més bonics, però les meves càmeres no han aconseguit capturar tota aquella bellesa…
I com que només seran fotos, sense cap text, us demanaria que les vegéssiu a la pestanya en castellà (feu clic aquí)… així només les he de pujar una vegada en lloc d’onze vegades…
A més, com que les meves condicions de salut fan que em vegi terriblement afectada pels camps electromagnètics i la contaminació ambiental, he decidit que, en principi, no tornaré a viure mai més en aquell pis meu de Madrid. Ja veuré què en faig: si el vendo, el llogo o deixo que els meus amics hi visquin…
A la vista d’això, aquesta entrada al meu lloc web és, d’alguna manera (d’una manera onírica i virtual), la meva manera de dir adeu a un pis que m’ha donat tants moments preuats, especialment tants postes de sol impressionants, durant tants anys….
I precisament perquè la persona amb qui més he gaudit dels postes de sol de les quals penjo fotos aquí ha estat la meva estimada filla única, l’Ainoa, dedico aquesta entrada a ella i al seu company, en Manolo, pel seu desè aniversari el 8 de setembre de 2026… Enhorabona, estimats! Que la vida us continuï portant benediccions sense fi!
