El 1983 vaig deixar Salamanca per anar a viure a Alacant. A la meva escola d’Alacant, teníem una professora de manualitats absolutament meravellosa, Adelina Roselló, i va ser llavors quan em vaig enamorar de les manualitats. Amb ella i gràcies a ella.
L’Adelina, a més d’ensenyar-nos manualitats, era la meva tutora a setè d’E.G.B. (Educació General Bàsica), que ara a Espanya equival al primer curs de l’ESO (Educació Secundària Obligatòria).
De totes les coses meravelloses que vam fer amb ella, les úniques que hem conservat són els dos protectors per a estovalles fets de cordill de jute que us he mostrat a continuació… I dic «hem conservat» perquè, en realitat, són la meva mare i el meu pare qui els han guardat a casa seva… Han estat fent servir aquests protectors per a estovalles calents durant més de quaranta anys… i encara fan la seva funció!
I, mentre xerràvem amb l’Adelina, em va recordar una anècdota bonica. Encara recorda un dia que va ploure bastant fort i, just després, va sortir el sol i es va formar un arc de Sant Martí magnífic al cel… i em vaig quedar molt sorprèsa i li vaig dir que era la primera vegada que veia un arc de Sant Martí…
M’havia oblidat completament d’aquella història! I pensar que, de gran, he tingut una passió de veritat pels arcs de Sant Martí! Per a gustos es van fer els colors!
