En aquesta publicació, us mostro una jaqueta que em vaig cosir amb una bonica tela africana que havia comprat a Lomé (Togo). L’octubre del 2015, mentre era cap del Departament de Cooperació amb l’Àfrica Subsahariana de l’AECID, vaig assistir a unes reunions internacionals a Lomé.
Em va captivar la bellesa dels teixits que els delegats africans feien servir per confeccionar els seus espectaculars vestits, gairebé sempre amb un tocador a joc.
Vaig aprofitar el matí de l’últim dia, abans de tornar a Espanya, per visitar un mercat de teixits i comprar dues peces de tela.
Amb la primera peça de tela que vaig comprar a Lomé, em vaig fer una jaqueta blava.
Deixeu-me fer un parèntesi per donar-vos una mica de context. El 2010, la meva estimada tieta Ma (la mateixa que m’havia regalat el meu joc de costura i la meva màquina de cosir) i jo havíem passat una setmana intensiva fent classes de costura a la bonica casa construïda pel meu avi matern, Eduardo Ferrán (al qual dèiem ‘babi’, del català ‘avi’), quan va emigrar de Catalunya a Salamanca enmig de la Guerra Civil; part de l’edifici és ara l’Hotel Rector, mentre que l’altra part és la casa de les meves ties.
Durant aquella setmana intensa i bonica, la tieta Ma em va ensenyar a calcar patrons; tallar la tela; cosir una americana; i folrar-la.
Així que, al desembre del 2015, vaig aprofitar les meves primeres vacances després de tornar de Lomé per aplicar el que havia après el 2010 a una de les teles precioses que havia comprat a l’Àfrica.
Vaig començar traçant el patró d’una jaqueta feta per una cooperativa de dones i venuda a la botiga de records del Museu d’Àfrica de Johannesburg (Sud-àfrica). Tot i que la jaqueta era extremadament cara, la vaig trobar absolutament preciosa i me la vaig comprar durant el meu viatge de lleure (aquesta vegada totalment deslligat de la feina) a Sud-àfrica el desembre del 2008.
A continuació, penjo algunes fotos de la jaqueta sud-africana que va servir de base per al patró de la jaqueta que em vaig cosir amb la tela africana de Lomé.
Aquesta jaqueta sud-africana continua sent una de les meves preferides. La vaig comprar el 2008 i encara la porto avui:
Tornant a la història de la creació de la jaqueta blava, un cop vaig tenir el patró, vaig tallar la tela i vaig cosir, d’una banda, la jaqueta; i, de l’altra, el folre:
Després les vaig unir: és a dir, vaig cosir la folro i la jaqueta, cosint a màquina la zona del puny per dins i el costat de la jaqueta per dins; després la vaig girar i vaig acabar cosint a mà la vora inferior de la folro per la part del darrere.
És una jaqueta que m’encanta i he portat molt, tant en el meu treball diari al Ministeri com a reunions de feina.
La segona foto que publico aquí es va fer a l’entrada de l’AECID l’abril del 2018, juntament amb tot l’equip de cooperació per al desenvolupament de l’Administració General de l’Estat (AGE), després de la reunió de la Comissió Interministerial per a la Cooperació per al Desenvolupament (CICI), de la qual jo era secretari, i en la qual vam aprovar el 5è Pla Director de la Cooperació Espanyola 2018–2024.
I des que em vaig jubilar, he continuat portant-lo en esdeveniments familiars, com el casament d’un dels meus germans (el casament de la Japi i l’Angie). La meva filla Ainoa i jo vam fer aquesta foto just quan sortíem de casa, a El Retiro, abans d’anar al casament.
Finalment, a Lomé vaig comprar una segona peça de tela que també volia convertir en un vestit, però no vaig arribar a fer-ho… perquè em vaig posar malalta a Tunísia i no tenia ganes de cosir gens. Malauradament, des de llavors tampoc no he pogut fer servir la màquina de cosir. Per tant, aquesta entrada és l’última en què compartiré una peça de roba que he cosit jo mateixa. S’ha tancat un capítol de la meva vida… És una veritable llàstima, però no hi ha més remei que acceptar la vida tal com ve!
Amb aquest segon tros de tela comprat a Lomé, la Kauther Jalloul – una meravellosa modista de Tunísia i germana del meu amic Isam Jalloul (al meu costat a l’última foto que publico en aquesta entrada) – em va cosir un altre elegant vestit de americana. Aquesta vegada hi havia prou tela per fer tot el vestit de americana, en dues peces – bé, estrictament parlant, tres, perquè fins i tot em va cosir una armilla… Gràcies, Kauther, per una obra mestra així!
